Le Bistrot és un petit restaurant al bell mig de Reus, que anuncia cuina francesa. Però sense cap mena d’ínfules, tal com ells mateixos es defineixen: cuina casolana amb tocs francesos. Un lloc que ens va sorprendre i a tenir en compte.

L’agost minimitzo les meves escapades a BCN i intentem anar fent restaurants d’aquí la zona de Cambrils, però evitant els de la línia de costa per no patir l’ambient d’estiu.
Terra endins tenim Reus que és una verdadera capital gastronòmica. Però Ferran Cerro està de vacances, Vítric i Atzucac els he publicat fa no gaire i SanRomà no em crida per anar-hi a sopar. Ja sé que hi ha més llocs, però cada un té el seu moment.
Vam mirar també, de donar una nova oportunitat a un de certa anomenada a Riudoms, que de fet mai ens ha convençut. Però amb la web sense mostrar carta i aquest imperatiu, «no acceptem reserves per mail» em va desmotivar. Qui es pensen que són per a prohibir com es pot reservar 😂. En fi, s’han lliurat de la meva vista, que el darrer cop que hi vaig estar, no els vaig publicar per pena.
I fent la meva cerca habitual, vam voler provar Le Bistrot, un lloc ben curiós per fora i pel que passem sovint pel davant quan passegem per Reus. I ja us puc avançar que ens va sorprendre molt positivament, fins al punt d’incloure’l en la nostra llista personal de llocs a tornar.
I amb una sala interior, senzilla i acollidora.
Que ofereix la carta de Le Bistrot
Ja us avanço que és una carta de cuina francesa, simplificada que ells mateixos defineixen com «cuina casolana, amb un toc francès». Res a veure, per posar un exemple, amb la meva admirada Ambassade de Llivia. No hi busqueu Pâté en Croûte, ni Pithiviers, ni aus cuites en vessie 😂. Però si alguns plats simples, propis de la cuina del país veí.
I per simplificar les coses als clients, que per aquí la gent no són massa experts en cuina francesa, mostren la carta a la web de manera molt gràfica, com podeu veure a la següent imatge
Que vam demanar per sopar
Costava escollir perquè hi havia moltes coses que venien de gust. Tot i això, jo anava una mica amb el fre de mà agafat per no trencar gaire la dieta, de la que tothom em diu «per un dia no passa res». Però és que no és un dia!! Setmanalment, tinc un parell de restaurants, algun dinar de convidats o estic convidat i no oblidem l’excel·lent «menú feiners» de Cal Malcarat.
Vam compartir per a començar, un parell de Mini Baos Bretons, farcits de sardina, verat i tonyina amb pesto. També la Burrata amb carabassó, pesto d’avellanes i encenalls de pernil.
Els dos baos, correctes i els vam demanar una mica per curiositat i facilitat de compartir. La burrata, en canvi, així com el seu acompanyament, la vam gaudir molt.
Com a plats principals i recordeu el tema freno de mà, jo vaig escollir Le table du Pecheur, amb tàrtar de salmó fumat amb guacamole i sèsam, sardina fumada, tonyina fumada, arengada fumada, bacallà fumat, amanida i patates al forn i la Marta, que sempre es llença a la piscina, el Soumaintrain: formatge francès de Borgonya rostit al forn amb pa d’espècies, fruita de temporada, pernil i “torrijas” casolanes de ceba caramel·litzades.
Vaig gaudir la «Le table du Pecheur» de Le Bistrto, però el plat de formatge, del que vaig tastar una mica, era descomunal o sideral, tal com diria algun dels escrividors més bavosos del país 😂😂. Realment molt bo i ja amb ganes de versionar-lo a casa.
Vins i Postres a Le Bistrot
La carta de vins de Le Bistrot, que també mostren a la seva web, és curta però ben escollida. I amb vins de proximitat, així com alguns francesos. Vam escollir aquest Riesling que va acompanyar prou bé els plats i l’ampolla es va fer curta.
Les postres semblaven atractives. Però vam preguntar si ens podrien fer mitja ració de la seva taula de formatges francesos, que ofereixen com a plat i ens van dir que cap problema.
Conclusions i Reflexions
La primera reflexió seria preguntar-nos el perquè, de tants pocs restaurants de cuina francesa a CAT. Un fenòmen ben curiós si el comparem amb la sobresaturació d’italians i orientals de tot tipus.
I Reus, que un cop més destacaré com a ciutat viva, en té de tots tipus. Italians, indonesis, japonesos o pseudo japonesos 😅. De fet hem estat en alguns d’ells, que mai he publicat perquè sempre penso «a qui li interessa dels meus lectors, un japo a Reus?». El darrer que vam estar, em van dir fins i tot «caballero» 🫢.
El servei de la sala a Le Bistrot, està a càrrec d’una sola persona, amable, professional i amb ganes d’ajudar de manera proactiva, a qui té dubtes en demanar, tal com vam poder observar d’altres taules properes.
Fins i tot el públic de la sala, feia sentir a gust per la seva discreció i ganes de gaudir. Molt diferent d’aquells ambients populars de #comepizzacabrón 😂😂, que s’observen en altres llocs.
A destacar un menú de migdies que també veureu a la seva web i que ens va semblar molt interessant. I segur que provarem algun dia.
Finalment, el preu ben assequible. Si li restem el Riesling de quasi 30 €, queda ben moderat, perquè la filosofia del lloc, pel que vam veure, és més de compartir plats, sense fer els clàssics primers, principals o postres.
RESUM
- Cuina francesa sense ínfules
- Local petit i acollidor
- Plats originals, ben resolts i fàcils per a compartir
- Servei amable i proper
- En conseqüència, un lloc ben recomanable a Reus
Prenc nota, es veu un bon lloc.
Veig que no van cobrar els formatges
Ostres!. Tens tota la raó. Es van oblidar al ser un plat especial (vam demanar si era possible, en lloc de postres, mitja ració de la seva taula de formatges).
I mai reviso els tiquets, excepte si per intuïció, veig un total molt diferent al que imaginava.
Tal com he fet en alguna ocasió similar, si ells mostren alguna interacció amb les meves publicacions (Twitter, Facebook referenciant-los i Instagram també), encara que sigui un senzill «gràcies per la visita o el post», els oferiré pagar el plat.
Sense cap interacció per la seva part, ho comptabilitzaré com a despeses de publicació, que entre redactar, arreglar fotos i ajustar el SEO, un parell d’horetes hi dedico 😂😂. I pensa que també, que sempre alguna taula els cau. L’altre dia un restaurador em va fer arribar un feed back, que a partir de lla meva visita fa uns 3 mesos, havia comptabilitzat 8 taules que venien d’haver-me llegit.
A veure que passa 😂😂, perquè el 90% desl llocs, no donen ni les gràcies…. es veu que els «molesta» que escriguis sense avisar. I si van de «tops» i no els hi cantes alabances, a sobre s’ofenen.
Gracies per avisar!!
Bona pinta de tot però, per posar un què, potser massa acompanyant pels formatges i caldria un 4rt.
Es que el plat va ser improvisat al dir si en lloc de postres, ens podrien fer formatges.
I suposo van agafar la base de la seva taula, posant-ne menys…
Salutacions,
Ho diré amb la boca petita ja que jo visc a Tarragona però penso que en tema restaurants, Reus és molt més atractiu.
Sí, amb algunes excepcions que tenim a Tarragona…
Serà qüestió de fer uns kms i gaudir.
Salut
Jo que soc (o era) «equidistant» 😂 puc dir amb seguretat que en restauració guanya Reus i més si parlem de restauració «no marinera».
En el tema cuina marinera, Tarragona i Cambrils, li passen al davant. Però si parlem de restauració «moderna», que no és el mateix que pijades varies, Reus està millor.
Ferran Cerro, Vitric, Atxucac, SanRomà, Mésquetapes i sense oblidar llocs més senzills com el que he publicat ara o La Giberga, del que sempre surts satisfet. I els que no conec.
Tenien també un de bo, ara només obren per encàrrec (La Muela), de la mateixa propietat que Xivarri. Però certs likes del propietari a les xarxes, a Ciudadanos i pitjor, fa que el tingui vetat. Però sé que era un bon lloc .
En fi, ja veus com està Reus. I a més amb una animació als carrers espectacular. Els divendres les terrasses de bars, plenes i endreçades per edats 😂. La llibertat, 3a edat, la plaça del Ferran Cerro, joventut, la del Mercadal, edat mitjana… En fi, una meravella!
Salut!!
Vaja, que m’has acabat de convèncer! 😂😂
Sí, per fer un arròs seguiré amb El Llagut, per fer cuines diferents aniré al Merceria 34 i per la resta farem uns km fins a Reus.
Salut!!!