Lera Restaurante, amb llarga tradició i darrerament guardonat amb estrella Michelin, és un lloc de peregrinació obligatòria per a qualsevol aficionat a la gastronomia real i sense artificis. Com una rara avis en el món gastronòmic actual on la tendència predominant sembla anar cap a «épater le bourgeois».
Lera Restaurante
Calle de los Conquistadores Zamoranos
Castroverde de Campos, Zamora
Tel.: 980 66 46 53
Lera Restaurante, és un dels llocs al que tenia ganes de fa temps i al que ja havia fet algun intent de reserva, sense haver aconseguit quadrar dates.
Un lloc del qual tothom parla meravelles i al que darrerament i a partir dels feedbacks exciteds de bons amics, va fer que ens decidíssim sense esperar més.
En conseqüència, vam organitzar una escapada a Lera Restaurante que vam complementar amb nits a Burgos, Salamanca i Segòvia.
El restaurant està ubicat, en un magnífic i auster edifici, al poble de Castroverde de Campos, al mig del no-res. Fins i tot disposen d’un petit hotel per a facilitar la visita als que venen de lluny, que deuen ser la majoria.
La sala que fa les funcions del menjador, és àmplia i confortable. I amb un estil auster totalment allunyat d’algunes presumptes modernitats amb què alguns projectes pretenen distreure a la clientela al més pur estil «épater le bourgeois», que mencionava al resum inicial.
Que ofereix la cuina de Lera Restaurante
Ofereixen una cuina lligada al territori i la tradició, que s’allunya de modes i artificis per conservar l’autèntica naturalitat del producte.
I un dels trets que marquen la diferència, està en l’origen i la qualitat de les matèries primeres, prioritzant els petits productors de la zona i ajudant a preservar la cultura gastronòmica de Terra de Campos.
Els dos paràgrafs anteriors són pràcticament còpia de tal com ells mateixos es defineixen a la seva web, però podem donar fe que aquí les afirmacions són reals i no les frases fetes amb què es defineixen avui en dia, molts nous restaurants.
D’entrada, i ja damunt la taula, trobes l’opció menú degustació que podeu veure tot seguit.
Aquest que mostro és el bàsic i en tenen un altre a 138 € amb quatre elaboracions més, segons mercat o inspiració. Però ja anàvem amb la idea de prescindir del menú, demanar un parell dels seus plats mítics i que la resta, portessin al seu aire. I tot seguit, podreu veure el festival.
Que va arribar a la taula
En primer lloc, aquest aperitiu que ja mostrava intencions. Un deliciós brou amb una mandonguilla dins, que calia punxar amb la branca de romer que veieu a la imatge 😉.
Tot seguit una amanida amb escabetx de perdiu i conill.
I ja ens va arribar el «relleno de jabalí», que era com una pilota de les que per aquí posem a l’escudella, però amb carn de senglar i un tel de cansalada. Una delícia, com per demanar-ne mitja dotzena.
Tot seguit, les seves famoses llenties amb ànec, que vaig posar-los com a condició que no podien faltar al dinar. Servides de la cassola damunt d’un plat que contenia foie-gras escabetxat i deixant-la damunt la taula, per qui vulgui repetir 😍😍.
Estaven impressionants i vam tornar la cassola neta com una patena. Fins i tot, la Marta que no és fan de les llenties, les va gaudir de valent.
I ja, l’altre plat estrella a Lera Restaurante: els seus famosos «pichones bravios de Tierra de Campos», realment espectaculars. Una autèntica meravella.
I com traca final, la perdiu amb berza, que podeu veure tal com la van presentar i ja servida a cada plat.
Vins i postres
La carta de vins a Lera Restaurante, era amplia i ben endreçada. Vam demanar ajuda pel que fa a vins de proximitat, com sempre fem quan estem de viatge, i de la zona «Tierra del Vino de Zamora», tenien dos. Un que se sortia de preu i aquest ull de llebre, que va resultar molt satisfactori.
De les postres, no puc dir res. Estàvem plens com per passar d’elles i anar directament als cafès, que van arribar acompanyats d’aquests petits fours, en un recipient simulant un colomar.
Conclusions i reflexions a Lera Restaurante
En primer lloc, destacar de Lera Restaurante, el mèrit d’haver aconseguit aquest nivell, en una zona amb baixa població. Hi ha molt d’esforç aquí al darrere i una bonica història de superació i estimació al territori.
Just l’any passat van rebre la distinció ⭐️ Michelin que se sumava a altres com la Repsol. Però ells han sabut mantenir la seva filosofia, sense fer gaire cas als condicionants que comporta ser estrellat.
De sempre he dit, que no tinc massa interès a visitar estrellats Michelin. Però m’encanten precisament aquells que surten de la «norma» com aquest, igual que em va encantar Bagá a Jaén o Hisop a Barcelona. Són exemples de ⭐️ Michelin, als que tret del treball de cuina, no perceps l’encotillament de l’estrella 😏.
La qualitat dels plats que vam tastar a Lera Restaurante, era de gran nivell. I realment vam gaudir molt i ja en sortir, pensàvem a tornar, tot i la distància. També fèiem la comparació amb altres estrellats on hem estat i alguns amb més d’una estrella, en què ni tan sols he fet crònica, per mandra o por de semblar anar «contra el món».
Curiós el món dels estrellats que si en surts d’un comentant «no m’ha convençut», sembla que diguis un sacrilegi. Però a més, trobes gent per les xarxes, que opina pontificant d’estrellats i la seva filosofia, sense trepitjar-ne mai cap 😱.
I vull acabar comentant el cost. De sempre tinc fama d’endevinar el preu aproximat del tiquet. Aquesta vegada ho tenia més difícil perquè no havia vist la carta, ni sabia si les racions que arribaven, eren o no, compartides. Amb un vi de 50 €, vaig calcular un tiquet a prop de 300 € i aquest és el que va arribar 😍.
Resum a Lera Restaurante
- Cuina impecable
- Sales austeres i confortables
- No apte per vegetarians/vegans 😏
- Servei proper i amb ganes d’ajudar
- Relació qualitat preu, bona
- En conseqüència, més que recomanable, diria que imprescindible
Voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Annex recordatori del viatge
Aquest apartat és per a consum personal, per fer memòria de com ha estat l’escapada, per si la vull consultar en el futur. Però queda en obert per qui ho vulgui llegir.
Iniciem l’escapada amb sortida de Cambrils i dormir a Burgos, sopant de tapes en bars a prop de la plaça Major de Burgos al carrer San Lorenzo.
Continuem el segon dia amb desplaçament i dinar a Lera, dormint a Salamanca. Sopar lleuger a prop de la plaça Major a base de pernil.
Tercer dia: Sortim direcció Segovia amb parada a Avila. Sopem a Bernardino
Finalment el quart dia fem tornada a Cambrils, passant per Burgo de Osma i parada per fer un mos a Calatayud.
Caram!!! Quina pintassa!! Es troben a faltar aquests tipus de restaurants fora de cadenes de fons d’inversió de merda, que ofereixen en tots el mateix i a preus de presa pèl. És el que “pupula” per les grans ciutats i ni tan grans.
Una abraçada!!
Vam gaudir de valent amb el que podria anomenar-se «menjar de veritat» o modernament #realfood 😂
I tot i que vam sortir tips a tope i amb plats aparentment complicats, zero problemes de digestió.
De pocs llocs hem sortit així de satisfets.
Abraçada!!
Al Lera ja fa temps que tinc ganes d’anar-hi, i després de llegir la teva crònica, encara més. Té molt de mèrit que un negoci familiar en un lloc tan apartat hagi aconseguit aquest nivell d’excel·lència. Celebro que tants anys d’esforç hagin estat reconeguts. Els plats semblen espectaculars i la RQP, molt bona. El que no aconsegueixo entendre és com us ho vau fer per acabar-vos aquest tiberi! Salutacions i bon diumenge!
Jo soc menjador, tot i que de fa un any amb la dieta que m’ha permès perdre 8 kg, em controlo més. La Marta que és de naturalesa prima, va sortir més perjudicada 😂.
Però zero problemes de digestió i el mateix vespre vam compartir a Salamanca un plat d’excel·lent pernil per a sopar. Ens va sorprendre que aquella cuina, fos de tan fàcil digestió.
Un gran lloc!!
Salutacions!!
Demano disculpes si em faig pesat, però justament avui La Vanguardia publica un article en el qual Luis Lera explica que per a ell és fonamental no només oferir menús excel·lents des del punt de vista gustatiu, sinó també de digestió agradable. El que diu em sembla de sentit comú i encaixa del tot amb el teu comentari. Comparteixo el link per si és d’interès: https://www.lavanguardia.com/comer/recetas/20221220/8645773/digestion-menus-alta-cocina.html?s=09. Salutacions i bones festes!
Gràcies i content que em passis aquesta informació.
Precisament ahir, la vaig veure a Twitter.
I és el que tu dius «sentit comú» que a massa llocs falta.
Salutacions i bones festes!
Cuando vi tu post pensé el Lera eso no me suena por aquí pero cuando veo que es el Lera de Zamora pienso; Ostras que sitio mas cojonudo y que buenos recuerdos!
Siempre que vuelvo a Barcelona desde el aeropuerto de Valladolid me las ingenio para comer allí, en realidad es otra provincia pero con el poco trafico que hay es más fácil que del Borne a el Prat.
Dices baja población… hay mas gente en el comedor que en todo el pueblo.
Siempre me pido caza y desde las perdices, los pichones,…todo exquisito. Y la estrella la tiene ahora pero antes ya iba bien con los soles Repsol .
Como me toca conducir nunca me paso con el vino pero recuerdo que el lugar no era nada caro; es mas alguna vez me pareció hasta barato comparado con un restaurante cualquiera de Barcelona. Imagino que gastaran mucho menos en alquiler que si estuvieses en Les Corts por poner un ejemplo.
Me alegro que hayas comido bien! Para mi es un must!!!
Felices Navidades y a no engordar demasiado!
M’alegra sempre llegir-te Pipo!!!
Tens tota la raó en el que dius. Un gran lloc i el vaig trobar econòmic i tot.
I vam gaudir com poques vegades.
Una abraçada i bones festes!!
Vaja!!! i els postres amb llet d’ovella no els vau tastar!
Aquest plats em recorden la meva infantesa, quan anàvem a agafar el “pichón del palomar” i el teníem a casa donant-li de menjar llenties per engreixar-lo una mica. La resta no ho explico, per no ferir sensibilitats, hahahaha.
Una cuina ben diferent de les tonteries dels cevitxes i potes de pop. Una cuina de gaudir.
Salut!
No vam poder arribar a les postres, però la llet d’ovella, no crec l’hagués tastat.
La llet és un dels pocs aliments, que no tasto mai. Ja sé que els làctics estan fet a base d’ella, però amb el nom ja em endarrere 😂
A casa a Sabadell, a les golfes, també hi havia un ampli «palomar», com de 20 m2. Però ja de petit, no recordo veure’n i en canvi si recordo un parell de galliners habitats a l’eixida. I fins als meus 10 anys, algun pollastre voltava per allà.
Vaja, que tal com dius «cuina ben diferent de les tonteries dels cevitxes i potes de pop». Vam gaudir molt,
Salut!!
Doncs jo he tingut la sort de beure llet de cabra, d’ovella i de vaca de veritat i és un menjar de Deu. La de vaca una pasada, em menjava la nata a cullerades quan la iaia l’estava bullint al foc.
Altres malalties puc tenir però osteoporosi segur que no 😂😂
Salut!
😂😂 al no estar habituat a la llet, de petit no en prenia perquè deien que em feia mal, la veig com un menjar llunyà i que no em tira gens.
Però en canvi iogurts i tot tipus de formatge, m’agraden. Però no he pres mai llet sola i com a molt, i molts poques vegades un tallat.
Salut!