Lera Restaurante… crea addicció

Lera Restaurante, amb llarga tradició i guardonat amb estrella Michelin, és un lloc de peregrinació obligatòria per a qualsevol aficionat a la gastronomia real i sense artificis. Com una rara avis en el món gastronòmic actual on la tendència predominant sembla anar cap a «épater le bourgeois».

De què ara fa quasi un any que vam anar a Lera Restaurante, ja em va quedar clar que el desig de repetir, em provocaria sovint la pregunta «quan tornarem?». I és que surts d’allà totalment #so_excited.

I ara fa uns dies, amb uns amics vam organitzar una escapada exprés per anar allà a sopar i quedar-nos a dormir, a l’hotel annex.

També he de dir, que no és un restaurant per a tothom. Algú a la taula el va definir com «cuina cinegètica, allunyada de l’escola francesa» ?.

En tot cas, no és lloc per a vegans ni tampoc personal que tingui objeccions per la caça.

La cuina de Luis Lera, és singular i allunyada de la que se sol trobar habitualment. Tant de bo, hi hagués més cuiners com ell i es creés escola.

El restaurant està ubicat, en un magnífic i auster edifici, al poble de Castroverde de Campos, al mig del no-res. Fins i tot disposen d’un petit hotel per a facilitar la visita als que venim de lluny, que devem ser la majoria. I allà vam dormir nosaltres.

La sala que fa les funcions del menjador, és àmplia i confortable. I amb un estil auster totalment allunyat d’algunes presumptes modernitats amb què alguns projectes pretenen distreure a la clientela al més pur estil «épater le bourgeois», que mencionava al resum inicial.

Que ofereix la cuina de Lera Restaurante

Ofereixen una cuina lligada al territori i la tradició, que s’allunya de modes i artificis per conservar l’autèntica naturalitat del producte.

I un dels trets que marquen la diferència, està en l’origen i la qualitat de les matèries primeres, prioritzant els petits productors de la zona i ajudant a preservar la cultura gastronòmica de Terra de Campos.

Els dos paràgrafs anteriors són pràcticament còpia de tal com ells mateixos es defineixen a la seva web, però podem donar fe que aquí les afirmacions són reals i no les frases fetes amb què es defineixen avui en dia, molts nous restaurants.

D’entrada, i ja damunt la taula, trobes l’opció menú degustació que podeu veure tot seguit. I també la carta en la qual els preus són ben moderats, atès el nivell del lloc.

Com podeu veure, tenen un menú «curt» de 110 € i un altre més complert a 158 €. Però ja anàvem amb la idea de prescindir del menú, demanar algun dels seus  plats mítics i que la resta, portessin al seu aire segons els propostes del cap de sala. I tot seguit, podreu veure el festival.

Com vam escollir a Lera Restaurante

Per tant, vam comentar-li al cap de sala, Ramon Blas, que eren imprescindibles les llenties, el colomí, els lletons i la resta a la seva inspiració, que en té molta i veus que gaudeix de manera còmplice, veient com els clients ho fan a partir de les seves propostes.

Com a detall del nivell de Ramon Blas, va guanyar el premi al millor professional de sala d’Espanya a l’any 2022. Premi ben merescut i amb el mèrit afegit de guanyar-lo en un restaurant, aillat de les grans ciutats.

I ell ho va organitzant, sense que els de la taula ens assabentem de si arriben mitges racions i fins i tot porcions més petites, cosa que descobreixes al tiquet. I quan veus el tiquet final, t’adones que a  més de les virtuts que tothom lloa de Lera Restaurant, l’honestedat, n’és una més ?.

Que va arribar a la taula

En primer lloc, aquest aperitiu que ja mostrava intencions. Un deliciós brou amb una mandonguilla dins, que calia punxar amb la branca de romer que veieu a la imatge ?.

Tot seguit una amanida amb escabetx de perdiu i conill.

Van arribar també un plat amb unes gírgoles guisades i tot seguit els lletons de vedella, «decorats» amb una gamba.

També ens van servir una mostra d’un plat d’hivern, que anomenen pucherete i que és una variació més dels plats de cullera d’hivern, típics de la península. L’escudella nostra, n’és un d’ells.

I ja passant als objectes de més desig, les seves famoses llenties amb ànec, que vam posar-los com a condició que no podien faltar al sopar. Servides de la cassola damunt d’un plat que contenia foie-gras escabetxat i deixant-la damunt la taula, per qui vulgui repetir ??.

Estaven impressionants i vam tornar la cassola neta com una patena. Un plat que a partir de la darrera visita, intentem repetir a casa, però sense assolir el nivell d’aquí ??‍♂️.

I ja, l’altre plat estrella a Lera Restaurante: els seus famosos «pichones de Tierra de Campos», realment espectaculars. Una autèntica meravella.

I mantenint el nivell, va arribar aquesta costella de cabirol, que de tendre es desfeia a la boca.

I quan alguns ja començaven a estar plens i més tenint en compte que era un sopar, el cap de sala ens va proposar tastar la «paloma torcaz» guisada amb xocolata. Ja alguns vam treure bandera blanca de rendició, però d’altres van acceptar la proposta.

Vins i postres

La carta de vins a Lera Restaurante, és molt amplia i ben endreçada i disposen d’un eficient servei se sommelieria, tot i que nosaltres amb en Lluís Dagà a la taula, ja ho deixàvem a les seves mans ??‍♂️.

I van arribar aquests tres vins. Els dos primers molt encertats i escollits pel Lluís, però el tercer no estava a l’alçada dels altres. Va ser a suggeriment del sommelier de Lera Restaurante, que tal com passa sovint en aquestes ocasions, volen mostrar vins que sorprenguin, encara que sigui per l’origen, i potser no cal anar tant lluny a les antípodes ?.

Pel que fa a les les postres, no tothom en va demanar. I van arribar uns gelats i uns altres a base de poma i vi ranci, recomanats pel cap de sala. Els dos excel·lents.

Conclusions i reflexions a Lera Restaurante

En primer lloc, destacar de Lera Restaurante, el mèrit d’haver aconseguit aquest nivell, en una zona amb baixa població. Hi ha molt d’esforç aquí al darrere i una bonica història de superació i estimació al territori.

Just fa dos anys van rebre la distinció ⭐️ Michelin que se sumava a altres com la Repsol. Però ells han sabut mantenir la seva filosofia, sense fer gaire cas als condicionants que comporta ser estrellat.

De sempre he dit, que no tinc massa interès a visitar estrellats Michelin. Però m’encanten precisament aquells que surten de la «norma» com aquest.

A banda de la seva cuina, cal destacar la naturalitat i savoir faire de qui fa de cap de sala a Lera Restaurante, a qui li pots deixar a les seves mans l’elecció dels plats.

La qualitat dels plats que vam tastar, era de gran nivell. I realment vam gaudir molt i ja en sortir,  parlàvem de quan tornar, tot i la distància. També i a nivell personal, feia la comparació amb altres estrellats on he estat, i alguns amb més d’una estrella, en què ni tan sols he fet crònica, per mandra o per por de semblar anar «contra el món».

Curiós el món dels estrellats que si en surts d’un comentant «no m’ha convençut», sembla que diguis un sacrilegi. Però a més, trobes gent per les xarxes, que opina pontificant d’estrellats i la seva filosofia, sense trepitjar-ne mai cap ?.

I vull acabar comentant el cost on hi ha plats que estan facturats com a dues racions, arribant perfectament distribuïts en 6 serveis, al seu criteri. També si descomptem el cost d’alcohol, vins i combinats, el cost per càpita, no arriba ni als 90 €, cosa que converteix la festa en un autèntic regal.

Resum a Lera Restaurante

• Cuina impecable
• Sales austeres i confortables
• No apte per vegetarians/vegans ?
• Servei modèlic, proper i amb ganes d’ajudar
• Relació qualitat preu, molt bona
• En conseqüència, més que recomanable, diria que imprescindible

Voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.