Les Moles, molt a prop d’Ulldecona, és un restaurant amb estrella Michelin molt recomanable. El fet d’estar a l’extrem sud de Catalunya, fa que tingui menys anomenada de la que realment mereixeria.
La maleïda «nova normalitat» fa que ara per ara no em sedueixi repetir els meus dimecres – dijous a BCN. I ho trobo faltar, però no em sentiria a gust, passant quasi dues hores (2+2), en un Regional RENFE Cambrils – Estació de França.
I de moment només vaig a BCN quan tinc alguna obligació tipus revisió mèdica. I aquest és el motiu pel qual, actualment publico actualment, restaurants «relativament propers» a Cambrils.
Després de l’exitosa visita publicada fa just una setmana, de L’Antic Molí d’Ulldecona, ens va picar la curiositat visitar un altre lloc guardonat amb estrella, ubicat a la mateixa carretera i separat a menys de 10 km. Estic parlant de Les Moles.
En cap cas voldria fer (ni faré) cap comparativa. Fins i tot vam escollir diferents tipus de menú per evitar caure en temptacions. I ja avanço que vam gaudir també molt.
Havia coincidit fa temps amb el xef quan vaig fer de jurat per ajudar a escollir les tapes que s’oferirien a la Nit de les Garnatxes del Celler de Capçanes, en què presentaven tapes ells i la gent del Xerta. Però evidentment ell no em recordava i en cap cas vaig treure el tema. I de fet jo el «recordava», perquè sabia que estava allà.
Que ofereixen a Les Moles
Si mireu la web, veureu la carta i diferents menús i fins i tot un de vegetarià. Tots prometen molt i amb varietat de serveis que detallen a la web. Però vam optar pel menú tradició i així evitar les comparatives de les que ja parlava abans.
El menú tradició de Les Moles, que només serveixen en migdies feiners i les nits de divendres i dissabte, ofereix 3 aperitius, 4 plats en format mitja ració i unes postres a escollir entre dues opcions. Els plats que el componen, varien cada setmana.
Va resultar un menú, que ni fet a la meva mida: plats impecables, clàssics, amb quantitats correctes i evitant tot l’enrenou que comporta els canvis de serveis, dels menús llargs.
I el seu preu de 30 € em va semblar molt correcte i ajustat. Aquest mateix menú en vespres de divendres-dissabte, costa 38 €.
Que oferia aquesta setmana el menú Tradició
Van començar amb 3 aperitius que ja mostraven el bon nivell que venia a continuació i després van arribar els plats que veureu tot seguit.
I aquí les imatges de les 4 mitges racions,
Una amanida a base de tomàquet, que quan el producte és bo, sempre és un luxe.
Un bacallà amb pil-pil de pebrot escalivat, que convidava a sucar amb l’exel·lent pa que ofereixen en diferents varietats.
Un arròs a base de xai i herbes que ens va encantar i va servir per fer conya entre nosaltres que s’ho havien copiat de «Cal Malcarat».
Pels que no esteu a Instagram «Cal Malcarat» és un restaurant imaginari, que no deixa de ser la cuina de casa nostra. I l’arròs de muntanya amb coll de xai, és un dels nostres plats estrella. Però cal reconèixer que aquest brillava més 😅.
I finalment uns galets gratinats i farcits de magre picat i bolets, que podrien competir amb èxit, en qualsevol lliga prèmium de canelons.
Vins i postres a Les Moles
En aquest cas, les postres anaven amb el menú. Em van semblar correctes, dins la meva tònica habitual de valorar poc aquest apartat i menys quan hi ha dolçor. Teniu els noms al menú i si he de destacar un dels dos, és la sopa de pinya colada que veieu en primer lloc.
La carta de vins és àmplia, oferint vins de diferents zones. Vam trobar-hi un habitual nostre i no vam dubtar. No vam fer foto, però com el demanem sovint, he agafat la d’un altre àpat. El Clos Lentiscus de Sumoll, és un producte destacable i que prestigia els restaurants que l’ofereixen.
Conclusions / Reflexions a Les Moles
Un cop més sorpresos de trobar aquest nivell en una zona que no destaca per la seva densitat de població, ni tampoc és un pol turístic. Realment el seu nivell i la seva RQP, són destacables. D’acord que ens vam limitar al menú tradició, però ja va mostrar el gran nivell de cuina.
I pels que us agraden el «canvis de servei» teniu el menú «El camí que hem fet» amb 28 serveis i cost de 100 €, que deu ser festa grossa. En tinc molt bones referències, però em veig incapaç de fer-lo. Sé que cap allà el plat 10, ja començaria a neguitejar i tenir ganes d’aixecar-me 😅.
En conseqüència un lloc ben recomanable, que també queda apuntat a la llista de desitjables i més ara que el tenim a una hora de cotxe i sense peatges.
RESUM
- Una estrella Michelin que brillaria en qualsevol lloc
- La seva RQP és molt bona
- El servei professional i eficaç
- Llàstima que estigui lluny de BCN i això pot ser un obstacle per a molts
- Recomanable sense cap mena de dubtes
Si voleu veure altres llocs del sud que tinc publicats, feu clic a,
Aquest, juntament amb l’Antic Moli i el Villa Retiro són tres joies que tenim pel sud, allunyades de Barcelona sí, però pot ser sigui un avantatge i tot. 🙂
Molt bon menú per un dia entre setmana, una forma de gaudir sense escurar gaire la butxaca.
Salut!
Si… el preu és un factor a valorar i aquest menú de 30€ és una troballa. I a més amb plats clàssics que ja estic una mica fart de que em vulgui «sorprendre»
Ja de tornada per les xarxes… 😉
Em sembla increïble i d’una excel·lent RQP (pel que dius i intueixo) un menú així per només 30€ a un estrellat d’aquests.
Ja el tenia anotat, crec que de la Pepa, però ho torno a fer que ja saps que no em fa gens de mandra agafar el cotxe per fer un volt i menjar bé.
Abraçada!!
El menú aquest de 30€, que vam gaudir molt, no és pas el que ells volen lluir crec. Si mires la web, ofereixen un parell de menús, més en la línia del que s’espera d’un Michelin, amb parafernàlia i «sorpreses».
Però aquest menú em va semblar increïble. Plats «normals» i molt ben fets. Servei correcte, tot i que amb algú poc rodat. Però cap problema… I quan t’arriba el compte i veus que amb un Clos Lentiscus, quedes per sota dels 100€, dius «no pot ser».
Vaja, que hi torno segur, però no em treuen d’aquest menú o d’anar a la carta, que també es presenta molt atractiva.
Abraçada!!
Doncs no per mi Jordi, jo he anat al Antic Molí i al Villa Retiro, però a aquest encara no, clar que ara, ja caurà un dia d’aquests :-9
Salut!
Nosaltres hem estat dos cops. Un a la carta i l’altre en aquell menú que va com al revés i els dos cops molt bé.
De BCN queda lluny, però és un imprescindible que val la pena el desplaçament.
Abraçada!
El proper cop, anirem la carta segurament i així veiem més opcions.
El menú aquell que va del revés no em veig capaç. I no és pas pel preu, que sempre acabo dient que al final els veig fins i tot econòmics, atès la feinada que comporten.
Però és que no he tingut mai paciència, per anar aguantant masses plats i les corresponents explicacions. Puc anar aguantant fins el servei 8 o 10. Però a partir d’aquí ja tinc ganes de fugir i ja no em ve de gust res…
Hi ha d’haver gustos per a tots ….
Abraçada!!
Ho vaig conèixer per casualitat,
Vaig haver de baixar per feina per la zona i m’havia organitzat per aprofitar el viatge així que la signatura la vaig programar en divendres i al sortir de la notaria el client em diu, vens a dinar ?.
Dinar !!!!…..
Gràcies per despertar-me la memòria.
Bon dinar post signatura, devies tenir 😉
Salutacions!