Lluritu restaurant, és un lloc amb bones matèries primeres, amb servei molt amable i amb les possibilitats de barra per picar o reservar taula.  

Lluritu restaurant

Ara farà uns mesos vaig visitar Lluritu, aquest nou espai gracienc. Però en acostar-se les festes de Nadal vam posposar la publicació…i al final hem arribat al març!

Quan penses en una marisqueria probablement et ve al cap un lloc clàssic/gallec amb una peixera a l’entrada on veus els bitxos que se suposa et menjaràs després. A Barcelona n’hi ha per totes les butxaques, des de llocs elegants (i cars) fins a opcions més populars.

A Gràcia han estrenat un lloc curiós, Lluritu, s’autoanomenen “Marisqueria desenfadada”. I no van desencaminats. A la seva web expliquen: “LLURITU és un peix divertidíssim d’escames rogenques i “ojos saltones”, d’entre 12 i 16 centímetres de llarg. LLURITU, és un peix que es troba a les Illes balears, a Almería, i de vegades, al Maresme. De fet és el raor, lorito, galán, papagayo o pámpano. Nosaltres li posem Lluritu (mal escrit) perquè ens sembla divertit, maco, català, i carismàtic.”

Com és el local…

El local és allargat, en entrar et trobes barra per menjar (pels que van sense reserva) taulell (carta gran a la paret). I a mà dreta veus la cuina (dividida en dues petites parts). A la part posterior tenen taules per les reserves (completament necessari reservar). És un lloc sense luxes, estil bodega de barri, però amb tocs hipsteritzats (allò de bar de tota la vida però modernet): taules de marbre, coberts en un got i els tovallons de paper col·locats en caixetes, molt “divertits” i “viejunos” però poc pràctics per netejar-te les mans en un lloc on, sobretot, cal menjar amb les mans (a no ser que siguis un finolis i et mengis les navalles amb forquilla i ganivet…).

Quan vaig anar et portaven la carta plastificada (d’aquí la qualitat de la foto). T’indicaven el producte, l’elaboració (fred, brasa, planxa…) ingredients, procedència i preu/ració. En alguns plats donaven l’opció de demanar mitja ració, cosa que no vam fer. Ara a la nova web (quan vaig anar acabaven d’obrir i no en tenien) pots veure les opcions (i imatges).

El que vam menjar

Per anar obrint boca et deixen un platet amb tomàquet i all (sense pa) però sí amb oli/sal. El primer plat va ser l’amanida d’anguila amb torradetes, pels que pot donar certa “angunia” he de dir que estava molt bona i el tomàquet li donava un acompanyament excel·lent.

El cebiche de Corbina em va agradar que els talls fossin grans i l’elaboració clàssica i senzilla, sense floritures, per poder gaudir del producte.

El moll a la brasa també era molt correcte, el punt de brasa i la qualitat. Escrivint el post he vist que a la carta deia que venia amb estirabecs, per contra van servir-ho amb pebrot, no recordo pas l’avís pel canvi. El que sí que ens van alertar va ser que era el darrer que els hi quedava, de fet, tampoc quedava peix del dia, ni galeres ni un altre que ja no recordo…Per tant, compte en anar diumenge migdia!

Les navalles…boníssimes! Fetes a la brasa, per tornar demà mateix. L’amic del Ricard (el Sorrós) diu que les va trobar dures però que els propietaris els hi agraden així. Dec compartir el gust dels socis perquè les vaig trobar de 10!.  Vam demanar uns musclos per saciar la meva dèria, tan bons que vaig oblidar-me de fer-ne foto 🙁

I gràcies als “savis consells” d’en Sorrós, han après a fer navalles 🙂

El darrer plat va ser el Pop Sec. Al demanar t’alerten que el Pop ve de Dénia, on l’assequen a la platja i ells aquí el tornen a assecar i el fan a la brasa, quasi torrat amb sal i pebre. L’alerta ens va semblar un xic exagerada. Suposo que altres clients s’havien espantat doncs és força diferent dels omnipresents pops que corren darrerament, però no calia, el vam trobar molt bo, gustós i el punt torradet perfecte! La ració un xic escassa pel preu…però clar tant assecar i tant viatge té el seu cost 😉

I de postres…

Les postres te’ls canten i per sort vam triar la Mousse de Galeta Maria. Molt bona, molt esponjosa, de fet vam demanar una per compartir i vam repetir! L’opció de vins és curta i de preu mitjà (15/20€). Vam triar el Només (garnatxa blanca de Perelada), molt bo i que va servir per acompanyar l’àpat. El vi si cerques a Internet ràpidament t’apareix el seu preu de venta en diversos portals i no arriba a 10€ i vam pagar 16€ , coses de restaurants.

En un local “desenfadat” esperava un tracte proper i cordial (allò de molts somriures, tocar als clients i anar de bon rotllo) per contra, l’atenció va ser en tot moment educada i molt correcta, molt professional. Vam reservar per les 15h d’un diumenge; em feia por el soroll, però era un dia tranquil (amb gent, però pel comentari del cambrer va confirmar que aquell dia hi havia menys soroll de l’habitual) així que vam dinar amb molta calma.

Un detall “divertit” va ser a l’hora de pagar, ens van portar la targeta de contacte amb un peix com a motiu principal…era una dorada! Al preguntar el cambrer, molt amable, ens va explicar que les presses per obrir havien comès l’error (plenament conscients) i que quan se’ls hi acabessin les targetes ho canviarien…vam deduir que tampoc és un error garrafal sobretot perquè probablement part de la clientela o no notaria la diferència o ja els hi estava bé.

Tornaré? Sí i tant! De fet mirant la nova web he vist que han canviat coses, tenen nous platets amb molt bona pinta. Un lloc recomanable en un barri/vila on darrerament les novetats són escasses.

RESUM

• Molt bones matèries primeres
• Servei molt amable
• Barra per picar, reservar taula per àpat
• Un lloc gracienc a tenir en compte