Lo Raconet del Mosset. La força de la il·lusió.

Lo Raconet del Mosset és una autèntica sorpresa. Un d’aquells restaurants d’una sola persona —cuina, sala i ànima— però amb un nivell de producte i sensibilitat culinària que enamora des del primer plat.

Passanant és un municipi de la Conca de Barberà que no arriba als trenta habitants. És un d’aquells pobles on, si no t’hi porten expressament, difícilment hi acabaries arribant. Més enllà de Montblanc, ja flirtejant amb l’Urgell, en plena Catalunya interior.

El poble ens va sorprendre per la seva pulcritud, les cases de pedra i la bellesa de l’entorn. Si aquesta fos una web dedicada a escapades i descobertes rurals, Passanant mereixeria un post propi. Però aquí parlem de restaurants, així que deixarem les meravelles del paisatge en segon pla per centrar-nos en l’excel·lent establiment que s’hi amaga.

Al bell mig del poble, a la plaça de l’Ajuntament, hi trobem aquesta petita joia: Lo Raconet del Mosset. Està integrat al mateix edifici consistorial —imagino que en règim de concessió— i funciona com a bar del poble. Però baixant unes escales s’accedeix a un menjador amb un encant inesperat, d’aquells que et reconcilien amb la restauració de territori.

Tot això sota la batuta de l’Eva Miralles, que exerceix gairebé de dona-orquestra: cuina i sala amb una simpatia natural i un savoir-faire remarcable, reforçat per una sòlida formació culinària.

Que ofereix la cuina de Lo Raconet del Mosset

El lloc es podria definir com una cuina marinera especialitzada en peix i verdures. Les arrels de l’Eva al Delta fan que es desplaci personalment per proveir-se de peix. I no parlem d’aquella història bucòlica que alguns cuiners urbans expliquen sobre anar cada dia al mercat; aquí és real. I, tenint en compte la distància entre el Delta i Passanant, gairebé podríem qualificar-ho d’heroic.

Pel que fa a les verdures, disposen d’hort propi. I també en aquest cas és literal. Només cal donar un cop d’ull al seu Instagram —us he deixat l’enllaç— per comprovar-ho. I ja us avanço que les verdures que arriben al plat són una autèntica delícia.

Així doncs, la seva carta —o més ben dit, la pissarra— varia de manera real segons el moment i el que hi ha disponible. No és postureig d’estacionalitat: és estacionalitat de debò. I el resultat sorprèn.

També us he de dir que, sense ser un lloc car, aquí no hi trobareu menú de cap de setmana, ni calçotades, ni menú infantil, ni tan sols les omnipresents croquetes que semblen obligatòries a qualsevol carta actual. De fet, els nostres amics li van preguntar mig en broma si en feia, i amb aquella barreja de passió i humor que la caracteritza, ens va deixar clar que no… perquè a ella no li agraden. Tota una declaració d’intencions.

Per tant, si aneu amb nens que no mengen peix i que viuen exclusivament de croquetes i macarrons, Lo Raconet del Mosset no és el vostre lloc. 

Que vam demanar

A partir de la pissarra —i amb l’assessorament còmplice de l’Eva— vam construir un festival de plats per compartir. Tot va començar amb una amanida de cortesia que ja marcava territori i deixava clar quin seria el nivell vegetal de la casa. Van seguir uns canyuts del Delta, fresquíssims, d’aquells que gairebé tenen gust de mar obert; un carpaccio de gamba blanca amb festucs, delicat i precís; i unes potes de pop amb puré de patata i carabassa que combinaven potència i suavitat amb una naturalitat admirable.

Tot seguit va arribar una truita de carxofa senzillament memorable. Tant, que en vam demanar una segona ronda. I això, en una taula on no solem demanar repeticions, ja diu prou coses.

Com a plat final, el llobarro. Ja ens van advertir que el cuinava sense treure les escates, i per això va arribar sense la pell superior. El peix, fresquíssim, va entusiasmar els meus companys de taula. Jo, fidel a la meva petita obsessió, vaig comentar als companys que el preferiria un punt menys cuit. La meva lluita eterna: voldria el peix per sota les temperatures de seguretat alimentària… rar que és un 😂. I les verdures que l’acompanyaven? Espectaculars. D’aquelles que et fan recordar que, quan el producte és bo i el tracte és respectuós, no cal res més.

Vins i postres a Lo Raconet del Mosset

Com que havien estat tancats les darreres setmanes —en part per descans anual, però també per una renovació de llicència— la carta de vins era més curta del que és habitual. De fet, vam ser els primers clients d’aquesta reobertura prevista per aquest mateix cap de setmana. 

Però lluny de ser un inconvenient, l’oferta estava molt ben arrelada al territori, amb referències coherents amb el projecte. Finalment, ens vam decidir per aquest: el Ventallola 2024 de Boldú Viticultors, un vi de parcel·la de les Valls del Riu Corb. Projecte petit, de territori i amb aquella frescor que donen les terres interiors quan el contrast tèrmic fa bé la seva feina. Un vi honest, sense maquillatge, que dialogava amb els plats sense voler robar protagonisme.

Pel que fa a les postres, només dues opcions. I ja sabeu que quan un lloc redueix, sovint és perquè confia en el que fa. D’una banda, un borratxo de rom que, sense gaire debat, vam escollir tots quatre. D’aquells que tanquen un àpat amb aquell punt golós i lleugerament nostàlgic.

La segona proposta eren unes borraines amb mató. Evidentment, les havíem de tastar. Ens les van servir per compartir i he de dir que, en el meu cas, era la primera vegada que una fulla amb aquest nom arribava a la meva taula. Sorpresa agradable, delicada i molt coherent amb el discurs vegetal de la casa.

Conclusions i reflexions

Com ja hem comentat, l’oferta de Lo Raconet del Mosset gira al voltant del peix del Delta i dels vegetals de proximitat, molts d’ells del seu propi hort. D’entrada, i en el meu cas, vivint a Cambrils, pot semblar una contradicció conduir gairebé una hora per trobar el mateix peix que tinc a mitja hora de casa. Però no tothom viu a tocar del Delta ni té accés a peix realment fresc i de confiança.

I aquí és on rau part del mèrit. No és cap relat romàntic per vestir el discurs: aixecar-se a les sis del matí i baixar fins al Delta per proveir-se directament dels seus contactes de confiança —que en té, perquè ella és d’allà i prou que es nota en el seu parlar.

La proposta depèn estrictament del que ha trobat aquell dia i del que dona l’hort segons temporada. Per tant, no és lloc per anar-hi amb idees fixes; cal mirar la pissarra i deixar-se portar.

I un consell pràctic: reserveu. Seria una mala jugada fer el desplaçament i no trobar taula, perquè l’aforament és limitat, no treballen amb torns ni teniu alternativa al poble. Si teniu caprici per algun plat concret, millor consultar-ho en fer la reserva. Pel que ens van comentar, segons demanda poden preparar arrossos, però cal acordar-ho abans per donar marge a fer la compra corresponent.

I tingueu present —com ja deia al principi del post— que no hi ha menú infantil. Si els vostres fills són monotemàtics de macarrons i no mengen peix, aquest no és el lloc adequat.

I aquí el tiquet, per 4 pax:

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.

Leave This Blank:Leave This Blank Too:Do Not Change This:

Your email: