Mae Restaurant, és una de les novetats més sorprenents a Barcelona, diferenciant-se de les repetitives ofertes de «todo a compartir», amb una cuina en què cada plat té el seu sentit i amb un nivell d’elaboració, un parell d’esglaons pel damunt de la mitjana.
Em vaig apuntar Mae Restaurant, a la meva llista de llocs pendents, a la que em vaig assabentar de la seva obertura i he anat seguint la seva trajectòria a través d’Instagram. Precisament del seu Instagram, he agafat la foto que utilitzo com portada, en oblidar-me de fer l’habitual de l’entrada.
Tenia clar que m’agradaria al ser un projecte en què participa German Espinosa, que els darrers anys estava com xef a la Fonda Espanya i això ja era prou garantia. Sempre havia sortit molt satisfet amb els plats i tracte d’aquell lloc.
Mae Restaurant, està ubicat on es trobava fins fa pocs anys, Freixa Tradició. Un lloc que semblava tenir bona premsa, però del que cap de les quatre vegades que vaig estar-hi, en vaig sortir del tot satisfet. Rarillo que és un ?.
I, en canvi, en aquesta ocasió, hem sortit molt satisfets i gratament sorpresos del lloc. En conseqüència, passa a la llista d’aquells, en què per ganes repetiries sovint.
Que ofereix la cuina de Mae Restaurant
L’oferta és simple. Un parell de menús amb diferent nombre de serveis, així com una carta per qui vulgui anar per lliure. Ho podeu veure a la seva web i aquí us mostro el menú que vam demanar.
Quins plats van anar arribant
En primer lloc, vam començar amb uns snacks que ja ens van sorprendre per la riquesa de sabors. A la carta en veureu tres, però que a causa d’alguna intolerància de qui m’acompanyava, va ser substituït per algun altre.
En paral·lel i simultaniejant el sopar va arribar aquest tast d’olis a quin mes bo. I van venir acompanyats d’un magnífic pa, que a la fotografia ja només veieu el de brioix, mentre que la llesca queda oculta al darrere i quasi consumida ??♂️.
I ja els plats que configuren el menú, que comença amb assortiment de tomàquet del Maresme amb crema d’ají groc i ametlles. Una setmana més tard i aquest plat de temporada, quedarà per l’estiu vinent.
El corball curat amb alga kombu, amb infusió de lulo i rave.
I aquesta suau escuma de coliflor, que visualment no atrau gaire, però que amaga un txangurro amb gelée de musclo que fa que sigui un dels plats més destacats.
I tot seguit, aquests sorprenents porros amb vichyssoise fumada, all negre i api, que va resultar sorprenent.
I finalment, passem als dos plats finals. El de peix que era aquest lluç al vapor, fet en fulla de plàtan i escamarlà i el de carn, a base de carré de xai i nyàmera.
Postres i vins a Mae Restaurant
Les postres que va arribar amb el menú, van ser realment espectaculars. I dit per mi, que soc poc de valorar les postres, és doble mèrit ?. Fets a base de xocolata blanca, mango, xili i menta.
També la carta de vins, és ben àmplia i amb oferta de maridatge amb el menú. Però vàrem anar a copes de corpinnat, en concret el de Sabaté i Coca, Mosset Brut Nature i també un parell d’un DOQ Priorat anomenat Terrestre, un projecte més de l’Alfredo Arribas i per tant, garantia d’èxit.
I no ens oblidem dels petits fours que inclou el menú.
Conclusions i reflexions
Com ja he dit al principi, Mae Restaurant, ens va encantar i sorprendre, superant les expectatives, que ja eren altes.
I atès que sempre he de dir alguna de les meves i per fer una mica de conya ?, em van sobrar les històries al voltant de la filosofia de cuina local amb rebost global, barreja de cultures, etc. I tot ho fan girar al voltant de la paraula «sincretisme», que he buscat fins i tot al ChatGTP ?.
I la resposta ha estat: «Fusió o combinació de diferents creences, pràctiques o tradicions, ja sigui en àmbits religiosos, culturals, filosòfics o altres. És la integració d’elements de diverses fonts per a crear una nova entitat o pràctica que incorpora influències de les tradicions originals».
Tornant a posar-nos seriosos, remarcar que feia dies que no sopàvem a un nivell tan elevat de cuina. He trepitjat estrellats que estan un esglaó per sota. Realment, no sabria criticar cap dels plats.
Per tant, anar a Mae Restaurant, és com anar a un bon estrellat, sense deixar-se la Visa perjudicada. I amb un servei impecable i proper, que fa que realment us recomani una visita al lloc, amb total convenciment.
Aclariment al tema web de l’anterior quadre.
El restaurant és recent i a la web hi ha l’apartat de català i anglès, tot i que de moment connectats al de castellà. En canvi, tot el servei funciona en català sense excepcions.
Ho dic perquè estic una mica FART, de comentaris cutres a l’estil del Sr. Vicens Martí de RAC 1, d’aquells de «mai hi aniré!», que sempre provenen de pringats que en realitat no van mai a cap restaurant, tret de llocs de «rot i porró» en els que a més, el pseudo-cambrer no entén ni la paraula «gel» ?. Per comentaris d’aquests, millor callar.
Resum de Mae Restaurant
- Cuina de primer nivell
- Sabors sorprenents
- Servei impecable i a l’hora proper
- Sala súper còmoda
- En conseqüència, imprescindible
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Bon dia, Ricard.
Cap etiqueta de botifarra amagada a sota d’alguna elaboració? Hahaha
Conyes apart, fa bona pinta, malgrat els sincretismes i totes aquestes mandangues. El poso a la wish-list per anar més endevant.
Abraçada!
Frederic
Bon dia Frederic,
Bona memòria amb l’etiqueta del Freixa Tradició!!. Amb la nova propietat, tot ha canviat ??. Però el merder que va comportar llavors, quan després del meu post, van aparéixer escrividors i periodistes, en plan bombers a apagar foc, va ser dels divertits i d’aquells de #fer_amics.
Deixant a banda els «sincretismes», que de fet no passen d’una breu presentació, la resta és d’aixecar-se i aplaudir. Ho comentàvem en sortir, que els plats estaven a gran nivell i que feia dies que no sopàvem a aquest nivell, en la lliga de llocs de plats sofisticats.
Ja em diràs si hi vas.
Abraçada!!
Ostres, ni em sonava el nom. Però m’has fet ganes d’anar-hi, només de veure el teu entusiasme.
Agraït per la recomanacio, que sense dubtar, anirem
Abraçada!
Bon dia Carles,
Ja em diràs quan hi vagis, però si manté el nivell actual, serà un lloc de referència a BCN.
I amb un preu d’aquells que sembla no quedin, atès el nivell.
Abraçada!!
Bon dia, Ricard!!
Ni l’havia sentit anomenar i això ja és un “plus”.
Evidentment, l’anoto i segur que hi vaig. Té una pinta molt atractiva i si a més dius que val la pena, val la pena.
Gràcies
I ho dic convençut i sense dubtar ?. Ens va encantar el lloc i amb molt de nivell a la cuina!.
Ja em dius quan hi vagis.
Salutacions!
és el local on estava el Freixa?
Just allà, tot i que bastant remodelat.
Salutacions,
Jo tampoc havia sentit/vist per les xarxes ni res.
Molt bona pinta que en quan agafi més nom i estrella pot ser no es pot gaudir a aquest preu. Ens haurem d’afanyar!!!
Gràcies per la recomanació!
Salut!
De fet, crec que s’han passat descuidant un mica el tema nom/difusió …. El nom Mae, pot tenir les explicacions que vulguin, però buscant la seva ubicació per referenciar-los a Instagram, apareixen Mae’s per un tub, fins el punt que no tenen ubicació creada i m’ha calgut posar «Sant Gervasi».
I han passat relativament desapercebuts, mentre altres llocs de patacada, han fet difusió, semblant qui sap què…
Esperem que el boca-boca els funcioni millor.
Salut!!
Ganes d’anar-hi!
Tanmateix el Ferixa Tradició sempre em
va decebre (dues vegades), cosa que fa que me’n refiï bastant del teu comentari. Hi anirem aviat i ja en parlarem.
M’alegra el que em dius del Freixa …. perquè jo en tinc autèntics mals records de situacions mal ressoltes.
Ja el súmmum va ser la darrera, que ens van servir un cap-i-pota amb l’etiqueta del xorisso surant per allà…. Que entenc pot passar, però si a sobre no li donen solució elegant, ja va ser la mostra de caducitat total…
Espero que t’agradi, tot i que intueixo que en sortiràs content.
Salut!!
Veig el plat de dues fulles amb 5 còdols del garden i em passa qualsevol intenció d’anar-hi… ho sento per no saber apreciar com cal el “sincretisme” o volies dir el “ambCRETÍsme” ?
Bona feina amb les crítiques però aquesta la deixo una mica de banda
?? les dues fulles, no eren part del menú i suposo que era com una benvinguda. I ens pensàvem que eren part de la decoració i ni les vam tocar, fins que ens van preguntar «si no ens agradaven» i vam deduir que era menjar ??..
Si dius «Bona feina amb les crítiques», vol dir que em llegeixes i per tant deis saber els meus gustos. I de fet vaig entrar a Mae amb certa por per l’estil que imaginava al observar-los per les xarxes., però a mida que arribaven plats, quedàvem sorpresos pels sabors.
Entenc el que dius i de fet jo mateix ho dic de molts llocs quan veig les fotos. Però Mae em va encantar fins all punt que no passarà massa temps sense tornar-hi.
Segurament gaudeixo més a Lera, per parlar d’una publicació recent. I són coses no comparables d’estil. Però t’asseguro que vam gaudir de Mae.
Salutacions i gràcies per dir la teva!
Amb sincretisme i fulles verdes incloses anar al Mae és un luxe que no m’esperava. L’estrellat sense estrella que segur que n’acabarà tenint, amb presentació i tracte deliciós i una proposta extraordinària. Aquest any, juntament amb Islares, recomanació de l’Oriol Hivern, crec que he tastat dos restaurants que impressionen ulls, gust i olfacte.
Vaja, que veig que coincidim al 100×100…. el que s’en diu «ànimes bessones» ??
Mae és una passada i en tot cas o té estrella o els preus pujaran… ??♂️.
Ara per ara és un regal.
Salutacions,
Tenim en comú també que soc de Sabadell i que m’havies fet de professor d’informàtica fa mil anys al Vidal i Barraquer… Vaja, si la memòria no em falla.
Bona tarda Imma,
El món és petit! Ja veus quantes coincidències i ara el tema de la meva faceta docent.
De fet he viscut a Sabadell, tot la vida fins que ara fa 6 anys vaig vendre la casa i em vaig instal·lar a Cambrils i en temes de docència, una parcel·la que m’encantava, havia fet a Vidal i Barraquer, a la UPF, a ESEC, a ESCI i quan encara estudiava a la Sagrada Família.
El teu cognom que no és gaire freqüent em sona, i també d’una companya del meu fill al Ramon Fuster, però no et sabria posar cara.
En tot cas, m’alegra coincidir per les xarxes, amb persones amb les que havia tingut relació de docència.
Una abraçada Imma!
Doncs, inspirada per aquesta crítica, he fet reserva però després he vist que el menú de 65 EUR ara està a 85 EUR (i només han passat 6 mesos 🙁 …. )
A veure què …
Gràcies !!!
Sí… pel que veig han apujat preus….🤷🏻♂️
De fet era d’esperar, perquè aquell menú a 65, ja es veia que no podia continuar, pel bon nivell que oferia.
Altra cosa és que la franja de menús, quedi fora del que un vol gastar. Si en aquell moment, jo hagués vist que el menú era de 85, quasi segur no hauria reservat, perquè habitualment em bellugo en una franja més baixa.
Salutacions,
Doncs hi vam anar i la majoria de plats ens van semblar fora de sèrie (irònicament el que més em va fer flipar va ser el taco fet amb pedrers d’ànec que només era un petit acompanyament — llàstima !). Però per sopar onze plats em van semblar una mica massa (el darrer plat, l’ànec va costar d’acabar sobretot perquè és molt “intens” – “rich” van dir els americans) i potser podrien retallar dos plats i baixar una mica el preu.
D’altra banda, una cosa que sí que em va “molestar” és que el cambrer es molestés (o aixì em va semblar) perquè no fèiem massa cas a les seves explicacions. A mi les explicacions m’agraden quan es poden fer preguntes i no hi ha pressa i sobretot quan no estic en mig d’una conversa intensa o un moment molt especial. En aquest cas ens estàvem acomiadant d’uns amics i haguéssim preferit no ser interromputs cada 10 minuts. Potser els cambrers podrien demanar si volem el mode “verbós” o no a l’hora de servir i comentar els plats … És una idea perquè segur que no sóc l’única.
En primer lloc gràcies per feedback, que m’ajuda molt per estar al corrent de les evolucions dels llocs.
Els pedrers d’ànec o gesiers, són una delicatessen quan estan ben confitats i aquí no hi tenim massa cultura amb el tema ànec.
Onze plats, són molts plats… jo acabo en aquests cassos desitjant que acabin,, que ja és ben trist 🫢.
I pel que fa al servei, les explicacions excessives, també em sobren…. De fet quan em van explicar aquella paraulota «sincretismo» 😂😂. Ja em vaig desconnectar…. però anava amb el meu fill, adult i més formal que jo, i ell en aquests casos escolta i ho passa malament per meu posat de desinterès…
En fi, que ho veiem igual!. Sort que els plats són molt bons. Gràcies de nou
Hahaha, jo també vaig fer rodar els ulls quan va dir “sincretismo”. Sin que què” ?
És que per sort, som més els «normals», que els «anormals», encara que aquests darrers facin més soroll 😂😂
No entenc com el xef (el German) permet aquestes ridiculeses. Imagino però, que els socis, provinents de l’altre costat del «charco», són els que han parit aquest concepte…🤷🏻♂️ i deuen imposar-li.
Salutacions,