Maitea, és dels llocs que mai fallen. Permet gaudir de cuina basca senzilla i honesta en un ambient informal però còmode. I amb un ampli assortiment de pintxos, així com de racions i plats. Disposen d’una llarga barra i d’una àmplia zona de menjador amb taules.

Feia com un any de la darrera visita a Maitea i és d’aquells llocs que tens ganes de tornar perquè saps que no et tocarà aguantar cap parida, menjaràs a gust i pagaràs un preu just.
Maitea està ubicat en un d’aquests locals de l’Eixample en forma d’«U», en què en entrar trobes una espectacular barra i quan arribes al final i a l’altra pota de la «U», hi ha una sala amb moltes taules i de diferents mides.
Vam comentar que feia temps no sopàvem un dimecres en un lloc on la majoria de les taules eren nombroses. Tampoc vaig fer una estadística, però crec recordar que érem l’única taula de dos.
I tot això, amb un servei amable i molt ben organitzat, que fa que tot i el volum de taules, les coses funcionin força bé.
Que ofereixen a Maitea
Mirant la seva carta, distingim diferents seccions. I dona gust veure com a la seva web mostren la carta amb el preu de cada plat, cosa que a la BCN actual, ja comença a ser rara avis.
No entenc com molts dels llocs nous pretenen capturar un client, que entri sense saber que li oferiran ni quan li pot arribar a costar.
A Maitea, en canvi teniu a la web, els plats ben detallats. Com a exemple us mostro un fragment de l’assortiment de pinxos, que a més i quan ets allà, complementen amb els pinxos del dia.


I no mostro més fragments perquè els teniu a la seva web.
Que vam demanar
Són llocs que t’ho posen difícil, perquè demanaries mitja carta amb tanta oferta temptadora. Però tocant de peus a terra, vam demanar un parell o tres de pinxos per obrir boca i tot seguit el chuletón de boví major madurat, del que pots triar el pes desitjat. I el pes, que com a mínim ha de ser de 400 g, està mesurat sense os i sense tapa.



Cal remarcar que els pinxos són de molt bon nivell i els tres models que podeu veure, totalment addictius. I el de muselina de bacallà com per aplaudir.
El parell de croquetes que veieu al principi són d’aperitiu i crec recordar que vam demanar unes croquetes de pernil, però no van arribar o no ens vam explicar bé.
I tot seguit la carn, que vam demanar de mida limitada a 500g, en ser de vespre i no desitjar digestió difícil.

I aquí podeu observar el perfecte punt de cocció. I dic perfecte, perquè és tal com ens agrada i tal com la vam demanar.

I si mireu la seva carta, un munt de plats per a gaudir!
Vins i postres a Maitea
La carta de vins és àmplia i cuidada. De fet, el tema vins és un dels punts forts de Maitea i si els seguiu per les xarxes, deduireu que estem en un lloc de gent experta en vi.
Malauradament, no ho vam poder gaudir. Jo amb la meva dieta, que em limita el vi setmanal i la dosis que em correspon la reservo pels sopars a casa i el meu fill que de què s’ha passat a la moto com mitjà de transport, limita a una copa la ingesta de vi.
Pel que fa a les postres, l’oferta és atractiva, tal com mostro tot seguit.
Cosa rara en nosaltres, en lloc de compartir unes postres, en vam demanar dues. Potser veient els volums de pinxos que veiem a les taules veïnes, em va fer la sensació que fèiem els «misèries» havent demanat poc.


I la veritat, és que les postres va ser el que menys em va convèncer. Però ja sabeu que no és un apartat al qual tingui especial devoció i el formatge Idiazabal, tot i que bo, queda una mica allunyat dels meus gustos en l’àmbit formatges.
Conclusions i reflexions
Maitea és un lloc per tenir sempre a l’agenda En acabar el sopar, comentàvem com havíem gaudit i fèiem alguna comparativa amb algunes modernitats que havíem patit (recordeu que no publico tots els restaurants als quals vaig).
L’única pega és que el local, i en funció del públic, pot ser sorollós. El darrer cop que hi vam anar, era dia de Champions Barça i de fet ja ho vaig buscar així. Aquest cop el local estava més ple i en algun moment el soroll podia arribar a atabalar. Però van ser només moments puntuals.
Del menjar i el local ja n’he parlat, però em falta destacar el servei. La descripció seria modèlic pel que fa a proximitat, amabilitat, professionalitat.
El darrer cop que el vaig publicar, vaig tenir algun comentari aquí mateix, i també en privat en el sentit que Maitea havia perdut, que ja no era el mateix o que hi havia molt turisme.
Els que em van dir «que no era el mateix» poc puc discutir si no aporten més arguments. Els que n’aporten i el «no és el mateix» volia dir que ara ja no passen els cambrers per les taules oferint pinxos, ja els vaig dir que precisament això és el que no m’agradava abans i, per tant, al meu criteri ha millorat.
I l’argument que hi ha molts estrangers, no em va ni em ve. I encara diria més: si són estrangers educats, civilitzats i amb ganes de gaudir, com els que hi havia allà, per part meva són benvinguts.

I a més amb tots els punts en verd, que no passa a gaires llocs 😍

RESUM
- Cuina basca senzilla i honesta
- amb producte molt cuidat
- i servei modèlic
- Oferta de vins destacable
- En conseqüència molt recomanable
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Un bon lloc per a quan tens enyorança de viatjar a Euskadi.
Els pinxos són una mica fets pel públic d’aquí, amb molta bona pinta tots.
Salut!!
Just, una solució adaptada i sense fer kilometres.
Salut!
Recordo que la primera vegada que hi vaig anar va ser per una crònica teva, Ricard. Sempre al servei del lector 🙂
I finalment, jo encara tinc esperances que algun dia, ni que sigui a titol pòstum, publiquis els llocs on has anat i que no has publicat abans!!
vinga, merci
Martí Llovers
Hola!
Quan dic que no els publico tots, no és el que molta gent pensa, que evito publicoprivat els fiascos.
Al contrari! Si un lloc és un desastre i ha fet la típica campanya, després vaig a per ells, sense miraments.
Però en realitat els que no publico, solen ser llocs intranscendents. No sé, si per exemple vaig a un lloc del poble del costat, com podria ser Mont-Roig, un dia feiner, prenc el menú de migdies i tot correcte però sense sorpreses, penso que llavors no val la pena publicar.
També dir-te que fer un post, em comporta estona: pensar que escric, revisar-ho, seleccionar les fotos, ajustar el SEO i m’agrada fer-ho, però publicar per publicar, si que em faria mandra.
I per això en general, publico només un per semana.
Salutacions!