Mare de la Font Restaurant: Aquest post està escrit per l’Alicia Miravent, que no és el primer cop que col·labora aquí com guest blogger. En conseqüència reflecteix el seu punt de vista i ella contestarà els comentaris.
Mare de la Font és un restaurant ubicat en el parc de la Mare de la Font, una àrea de lleure situada a un quilòmetre i mig de Solsona, on hi trobem tot de fonts centenàries de la comarca, un recorregut botànic i el restaurant que té el mateix nom.
El restaurant està regentat pel Roger Vilaginés que treballa a la sala i la Laia Coma responsable dels fogons. Podríem definir el restaurant com propi de la cuina de la terra i que juga així amb la tradició però amb tocs agosarats innovadors.
El restaurant Mare de la Font, no té carta. Juga amb dos menús; el dels laborables amb un preu de 15€ i el de festiu a 28€ amb begudes no incloses. No reserven pel diari, sí pel festiu.
Nosaltres hi vam dinar un 27 de desembre, entre mega àpats de mares, sogres i cunyats. I a fe que no em vam deixar res. Val a dir que malgrat ser laborable al tractar-se enmig de festes, ja ens ho van advertir per telèfon al fer la reserva, que es tractava del menú festiu.
Homilia introductòria ?
Com he comentat altres cops, anem amb els nanos (aquesta vegada només amb dos, de 15 i 11 anys) i s’ha de fer pedagogia. No es pot encolomar als nanos por a tastar el menjar els ecs i els uis.
Tampoc podem fer que els nens mengin davant una pantalla per que callin, o demanar-los macarrons i carn arrebossada, per que econòmic surt, però no els estem ensenyant el plaer a menjar. I si anem de restaurant, que no hi anem sempre, com no anem a museus sempre, cal obrir els sentits i assaborir.
Feta l’homilia, tornem al restaurant. He volgut titular-la amb un sense complexes, per que la Mare de la Font és així; el Roger porta temps sortint a platós de Tv3, de la Xarxa de Televisions locals i fins i tot al programet de Joc de Cartes l’any 2017, un show tv que suposo que va permetre fer el cop de cap a la parella i reformar de forma total el local. De forma desacomplexada, se surt a la televisió es fa el que s’ha de fer i ja està.
Que ofereixen a Mare de la Font
El local no té carta ni llista de plats… Com? Doncs no, el Roger ve cap a la taula, sense complexes i tal com ja feia el seu pare recita els plats, com si en digués poesia. Cal parar l’orella i no embadalir-se en excés per cap per que si no estàs perdut.
En el menú cap de setmana els primers són una degustació de sis entrants, i de segons per triar n’hi ha prop de dotze. O sigui que cues de pansa o bolígraf i paper a mà… De la degustació de primers a Mare de la Font.
Que vam menjar…
En primer lloc va arribar el Foie amb poma caramel·litzada
Croquetes d’ou ferrat, pernil i rovellons
Crema de calçot amb bunyol i crumble de parmesà
Amanida de pollastre escabetxat i col amb vinagre
Baos de cansalada del coll amb salsa agredolça
I finalment Arrós de muntanya amb botifarra, costella i bolets.
Tot un festival, molt interessant la crema de calçot i els baos, però la contundència de l’arròs de muntanya com a punt final de la degustació va ser sensacional. Com segons, del que vam poder parar l’orella, ens vam decantar per;
Pollastre de corral amb mandonguilles i fredolics. Molt bo, melós.
Terrina de coll de xai amb ceba i formatge Urgèlia. Capes d’estofat amb tocs salins que dóna el formatge.
Mig – mig de tripa i peus de porc. Ens van suggerir el combinat en cas d’incertesa i va ser un encert.
Steak tartar. El vam demanar alegre i ens van dir que sempre el servien així.
En conseqüència, cuina catalana en potència a Mare de la Font, on els segons deixen la innovació per uns plats fidelíssims i que malauradament costen molt de trobar a la ciutat de Barcelona. Pel que vagament recordem ens vam deixar perdre coses com el bistec rus de Black Angus, el bacallà a la mel, llobarro a la donostiarra…
Postres i vins a Mare de la Font
I les postres, novament cantades, de les que destaquem un molt sorprenent sorbet d’api i llimona. i una versió del snicker (aquella barreta de xocolata americana)
I també Tiramisú catalanitzat (portava ratafia) i Pastís de formatge La Gárgola de la formatgeria El Miracle.
Els vins, tornem al desacomplexament del Roger i la Laia, a la carta només hi trobareu vins catalans. Bons vins, tant Terra Alta, Costers del Segre, Priorat, Montant o altres, però no hi busqueu riojites ni verdejos. També destacar un apartat de “Vins que valen més del que costen”, en el que vam trobar un Bru de Verdú 2014, que va ballar molt bé amb els estofats i amb tota la degustació.
I dos cigalons que si ens hi hem de posar de veritat ens hi posem.
Conclusions i reflexions a Mare de la Font
En total, els quatre menú festiu a Mare de la Font, més vi més els cigalons, 134,20€. Excel·lent relació qualitat preu. Eps i encara que no estigui contemplat els nens van beure cocacola i un acuarius, el tema introducció en el vi ho deixarem per a partir dels 18.
Si us decidiu anar-hi en festiu, feu el favor de reservar, el Roger va estar més estona disculpant-se per no tenir taules que per cantar-nos els plats.
Comento els horaris de Mare de la Font, perquè són una mica peculiars i no us trobeu amb sorpreses
els DILLUNS 9h – 18h, els DIMARTS–DIMECRES tanquen, mentre que DIJOUS–DIVENDRES, fan de 9h – 18h. Els caps de setmana, DISSABTE 9h–17h30 21h – 24h i DIUMENGE 9h – 18h.
Finalment, si voleu veure restaurants de fora de BCN, publicats en aquest bloc, us poso dos enllaços: El primer a restaurants de la zona de Tarragona i el segon, una mica estil calaix de sastre, degut a la poca uniformitat del bloc a restaurants d’altres comarques que de fet, és on quedarà ubicat aquest.
Que bé ! Ampliant zona geogràfica. Fa molt bona pinta ! Gràcies.
Epsss Teresa, que jo no he estat. És un post escrit per l’amiga Alícia que ja ha col·laborat altres vegades i estan a la pestanya convidats. De moment jo no m allunyo massa de Cambrils ? amb escapades setmanals a BCN.
Hola Teresa!
És un menú amb matèria de gran qualitat i bones coccions.
Ens va agradar i molt.
Gràcies !
Un Lloc excel.lent…..per tornar.hi quan pugueu.!!!!!
???
Ricard que m’ho he llegit tot i ja he vist que era una convidada ! ??? Gràcies Alícia !!! Així quan estic fora de la zona de confort d’en Ricard i em pregunten “busca a aquella web del teu amic” tinc més ventall ???. Salut
Sabia que continues controlant….?i no fas com aquells que escriuen sense llegir….
No sé com vaig poder dubtar
??
???
Aquí el Santi em diu que ell va anar fa anys i que ja valia molt la pena, que et cantaven els plats també.
Veig que haurem de tret el cap per allà si anem a Solsona.
El tema nens a taula és com dius, qüestió d’educació i no oblidem que els nens són grans imitadors.
El tema vi, abans ens donàvem pa amb vi i sucre per berenar i prèssec en vi per postres :-DDDD
Salut!
Hola Pepa!
El pare del Roger ja els cantava si, és com si sonés la flauta del Hamelí, tothom parant l’orella…
Tema vi malgrat les tradicions que tots hem passat ho deixarem per més endavant, que encara ens tocarà convidar a un assistent social als àpats!
😉
Hola, Alicía,
Excel·lent post (molt ben escrit…, no com els de l’amfitrió… ?) i molt estimulant, amb ganes d’anar-hi, malgrat la distància.
Normalment, quan anem a Solsona, acostumem anar a Casa Fermín, al centre de la vila, amb molt bona matèria primera i una impressionant carta de vins, però sense aquesta excel·lent RQP del Mare de la font, per tant, doncs, anotat, a la propera visita, seguirem els teus consells.
Salut!
Com diuen en castellà…. «cuanto ???»
???
? ?
Hola Manel!
Gràcies pel teu comentari.
Els de lletres ja se sap que justegem una mica però ?… I com que passem més gana ja se sap…
És un lloc que està molt bé, m’apunto el Casa Fermin com a opció!
Salut!