Memorias de China, és un restaurant de cuina xinesa dels de gamma alta a BCN i un dels clàssics. Amb bon producte, servei amable i professional i amb bona RQP, que el fa recomanable si us agrada aquest tipus de cuina.
Desprès de la visita, feta amb els de 3(o+)aTaula, fa unes setmanes al Shangai i proposada pel Jordi, tenia ganes de provar algun altre restaurant de cuina xinesa a BCN, que tingués també una mica de nivell. I com en aquesta ocasió em tocava triar a mi, vaig optar pel Memorias de China, al carrer Lincon.
No estic massa ensinistrat en restaurants xinesos a BCN. I en canvi tinc grans records d’aquesta cuina a London. Una cosa que d’entrada em va sobtar una estètica com molt carregada a Memorias de China.
Però ja avanço que el servei era molt eficaç i controlant les taules de manera que tot girés ben afinat i els plats eren realment bons. Segurament és menys personalitzat que el Shangay, en el sentit de que allà t’atén el “capo” i et fa els seus suggeriments i si et toca el cambrer fluixet (cosa que ens va passar, mentre el “capo”, curiosament ni es va apropar en cap moment a la nostra taula, i si ho va fer en totes els altres), vas venut….
Però també he de dir, que jo soc dels que prefereixo un servei més acurat com el que vam rebre aquí a Memorias de China i no em calen masses suggeriments de gent, a no ser que m’inspirin confiança, que no era el cas 🙂
Els plats…
La RQP de Memorias de China, va ser bona com veureu en el post conjunt. Els plats que vam prendre estaven molt bé i vam gaudir del dinar. També vam veure circular per la sala, algun llamàntol viu de dimensions considerables. És evident que triant aquests plats, el tiquet, pot sortir més perjudicat.
Amb el Jordi vam agafar aquest menú i la veritat, és que el recomano. L’Esther va anar per lliure :).
I acabo amb aquella reflexió que em faig sempre al sortir d’un restaurant de si em vindria de gust tornar…. Doncs la resposta va ser afirmativa i sense dubtes… I no sempre em passa així.
Punt de vista del grup…
Si voleu veure les fotos de tots els plats que vam prendre a Memorias de China, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:
Tots dos em semblen de gran nivell, però personalment continuo apostant pel Shanghai. El que ens va passar quan vàrem anar tots tres no va ser el normal, i la cuina, has de reconèixer que era d’un gran nivell. Ara, rellegint el post que al seu dia vam fer i veient els plats tastats, ho corroboro totalment. El fet que Mr. Kao no s’apropes a la nostra taula i ens recomanes els plats de fora carta, ves a saber si no va ser per motius més ocults… :-)))
Abraçada!!
P.S. I saps que ni tinc comissió ni pertanyo a cap grup gastroguai…
No dubto de que la mala actuació del “Tan Bien Dao, Kao”, deu tenir els seus motius, però no em van quedar ganes de tornar…
I de fet saps que no soc massa partidari dels restauradors estrella (o que pretenen ser-ho), que et recomanen ells… Una cosa és algú de confiança, que ja coneixes i et diu “avui tinc fora de carta…. bla, bla, bla…” i l’altre el puto xino amb ínfules, que ja em provoca distanciament…
Ara si que no puc tornar…. Els “ferminazos” xinesos, em farien més por…. 🙂
Els restaurants xinesos de Londres no tenen res a veure als d’aquí, bé, pot ser amb els anys es van acostant sabors per això de fer la cuina xinesa sense influències de on estan ubicats però recordo el meu primer restaurant xinés (allà pel 2005) i em vaig quedar impressionada de la diferencia de sabors i aromes d’aquells plats comparats amb els que hi havia tastat per la península.
Aquest menú degustació fa fona fila, vaig a xafardejar al 3 ó + 🙂
Salut!
Si… totalment d’acord. També en aquesta mateixa època els vaig descobrir i molt bé.
El menú degustació, estava molt bé i si un dia torno, repetiria segurament.
Salut!!
Ferminazos xinos, quin IU IU!!!! Jaja… el nivell de xinesos (asiàtics; en general) al Londres o nyc és molt alt!! A bcn encara li queda, però poc a poc anem milorant.. 😉
Si… molt de iuiu un ferminazo xinès… 🙂