Meneghina

Meneghina és un dels italians recomanables a Barcelona. Ubicat en un carrer tranquil de Born, en un local petit i amb encant. I amb plats ben resolts.

Conec Meneghina des de els seus principis. El primer cop que vam anar ens va encantar per la seva senzillesa. Vaig tornar un parell d’anys després i tot i que el menjar era bo, havien evolucionat cap a més sofisticació. Totes aquestes cròniques ja no estan accessibles, doncs llevat d’excepcions, considero que una crònica de més 4 anys a la meva web, no té massa sentit.

Si seguiu la ubicació dels restaurants de les darreres publicacions, veureu que el Born ha guanyat pes. El fet de que el meu fill s’hagi mudat a aquest barri i jo em quedi a dormir allà les nits que vinc de Cambrils, hi ajuda.

Vam anar a Meneghina un dia prou tranquil. Un dimecres de Champions amb un Barça-Lyon. Per tant el local estava amb poques taules i el servei anava sobrat.

El local és petit i amb encant. L’han remodelat una mica des de la primera visita que recordo, però continua sent agradable.

Que vam demanar a Meneghina

Per començar, vam compartir una parmigiana d’albergínia clàssica i no tant clàssica i uns pèsols amb botifarra negra. Curiós el nom que li donen a la parmigiana, que és el plat que he demanat en les 3 ocasions que he estat allà.

El primer cop va ser clàssica – clàssica i quasi diria rústica i em va encantar. El segon ja me la van presentar en una mena de copa o recipient i vaig pensar #noanembé i ara, amb aquest nom ben curiós, torna a ser una clàssica i per donar un toc de modernitat, teniu la capa superior que vaig deduir que era una mena d’escuma de mozarella.

Que que en dic?. Doncs molt bona tot i que no vaig acabar d’entendre que ho feia el barret d’escuma. Però ens ho vam menjar. I dels pèsols res a dir: ben escollits, quasi al dente i amb la botifarra, era com per demanar 2 plats per cap.

Com segons a Meneghina, vam anar a plats de pasta. Uns espaguetis amb gamba de Palamós i botarga de corball. I un plat de fora carta que eren els espaguetis, fets amb un ragú a base de pop. Els dos plats molt ben aconseguits.

Finalment i com postres vam compartir uns canolis . Unes de les postres fixes al meu wish list, quan vaig a italians amb garanties.

La carta de vins a Meneghina #sense_sulfits

Un cop més «vins naturals pels sants pebrots». No em vull repetir cada dos per tres, però quina santa creuada han agafat amb aquests vins. Però sembla que ens vulguin preservar dels vins amb sulfits. Quina mania en no deixar que el client pugui triar…

Vam fer conya al veure la carta i el noi que feia de cap de sala, va escoltar la paraula sulfits. I amb tota la bona fe del món ens va venir a recalcar que tots eren així. Però dit amb orgull… I com tinc el meu corasonsito, faig donar-li bola, fent com si era el que esperava.

Va arribar el vi, el va obrir correctament i ell mateix va avançar que feia pudor. Aisss… no perdoneu, vull dir que tenia un petit defecte, lògic per ser natural. Però ell mateix va proposar de decantar-lo i va ser acceptable en nas,  a mida que s’airejava.

Conclusions

Meneghina és un lloc molt agradable i que imagino deu tenir un plus d’encant si vens de fora de BCN. Per tant, és el bistró que somies trobar quan viatges i aquest és en versió italiana.

Els plats i els productes impecables. Cau en la categoria d’italians top a Barcelona. Ja sabeu de la meva passió per Bacaro, Xemei, Un’altra Storia i algun altre.

Per tant queda a la llista d’italians recomanables i dels que podríem qualifica de gamma alta. Una dels aspectes en que els poso en aquesta llista, és l’absència de pizzes en la carta. No tinc res contra les pizzes, però ja m’enteneu que vull dir.

RESUM de Meneginha

• Italià ideal per sopars romàntics i tranquils
• Amb carta curta, però tots els plats ben cuidats
• Carta de vins #sense_sufits. Que cada un ho interpreti com vulgui
• No és econòmic, però és el cost de treballar amb bon producte
• En conseqüència, recomanable si us van bé les premisses anteriors.

Per veure altres restaurants que tinc publicats de la zona, feu clic a,