Més que Tapes és un restaurant, relativament petit, però molt acollidor a Reus. Ofereixen bona cuina, incorporant plats d’altres cultures.
Més que Tapes
Carrer de Santa Anna, 20, Reus
Facebook
TEL.: 977 34 02 24
(fan reserves per whatsapp)
El segon restaurant que hem fet post-confinament, ha estat Més que Tapes a Reus. Aquesta és la tercera vegada que vaig a aquest restaurant, però mai l’havia publicat a la meva web. El primer cop perquè em vaig despistar amb les fotografies i el segon perquè era migdia i vam optar pel menú.
En general evito publicar menús a la meva web, perquè que no m’agrada barrejar percepcions de carta, amb percepcions de menús. Però reconec que m’encantaria tenir una secció dedicada a menús, en la que segur teníem grans troballes.
I precisament vam reservar a Més que Tapes, just el dia que tornaven a obrir després del confinament. L’oferta la vam trobar més curta que en la visita anterior, però té la seva lògica i crec serà una tònica general, adaptar les ofertes als nous temps i a la incertesa que els caracteritzarà.
Que vam demanar
En tot cas ofereixen prou varietat i vam començar amb un Sashimi de corball amb llet de tigre de pebrots de Padrón, de la secció que ells anomenen «Per a estimular les papil·les».
Tot seguit i de la secció «Menjar amb les mans», vam optar pel Hot Dog de Rubia Gallega madurada. Amb un clic d’ull a l’estil street food, però amb carn de molt bon nivell. Va ser el plat guanyador per unanimitat.
I tot i que a Més que Tapes, ens van aconsellar que amb 3 plats a compartir ja fèiem, vam voler tastar 4. I torno al títol del post, per recordar que tot i que el nom del restaurant, és «Més que Tapes», el «Més» s’ha d’interpretar no tan sols a nivell qualitat, sinó també en quantitat.
Van ser les Albergínies a la brasa amb Teriyaqui i els Yaquitoris de pollastre de corral. Pel que fa a les albergínies, personalment no em va convèncer el toc de dolçor que mostraven, però com sempre dic (i sé que faig rabiar a la gent que escriuen pensant que tenen paladar privilegiat), són coses subjectives. Mentre jo feia la crítica, qui m’acompanyava li encantaven.
Vins i postres a Més que Tapes
Vam compartir unes postres i en concret el seu reconegut tiramisú. Pel meu gust li mancava amargor, però reitero el que he escrit abans. Són coses subjectives i els gustos no són universals.
Em va sorprendre que no tinguessin carta de vins. I de fet crec recordar que en tenien abans. Segurament pot ser degut al primer dia d’obertura, però no vam començar massa bé quan el que portava la sala, em van fer les maleïdes preguntes de «com els agrada, sec, afruitadet…?». En tot cas ho vam reconduir i cap problema ?.
Aquest va ser el vi que va acompanyar el sopar i ho va fer amb bona nota. Bona garnatxa peluda del celler Comunica.
Conclusions a Més que Tapes
És un lloc acollidor, ubicat a ple centre de Reus. Té aire de lloc informal i com he dit, el nom pot portar a la idea que és un lloc de tapes. Quan la realitat és que es tracta d’un lloc amb bons plats i bona cuina.
El local té una decoració agradable, el servei és proper i atent i la cuina té bastants clics d’ulls a plats d’altres cultures i aquest és un dels seus valors afegits.
També i parlant dels mesos preconfinament, abans oferien un menú de migdies, que estaria en el rànquing de menús recomanables. De moment han tornat a obrir de vespres. Esperem que es normalitzi tot.
Resum
- Un lloc al centre de Reus amb bona cuina i tracte
- Alguns plats de la carta, tenen tocs d’altres cuines
- Servei proper i amable
- RQP correcta
- En conseqüència, recomanable
Altres llocs del sud de Catalunya
En l’anterior post de Germans Miquel’s, posava un enllaç a llocs que recomano del sud de Catalunya per la ruta de la costa. Ara poso llocs d’interior, de Reus al Delta, on Més que Tapes, s’incorporarà ben aviat.
La zona és molt bona a nivell gastronòmic. I us deixo també el link, a un post que tinc dedicat a la zona costanera de Tarragona. Feu clic al mapa i teniu un bon repertori,
Doncs per la mida sí que són “més que tapes” ! Crec que seria perfecte per anar 4 persones i així poder fer un tast més ampli.
Molt bona pinta tot, algú afegiria que és menjar estil “cuina canalla”. 🙂
M’encanta la garnatxa borruda, tot un descobriment amb l’Almodí i aquest també està molt bé. I també m’encanta el detall de l’aigua amb el cafè.
No m’agrada tant el tema “caixa” com a seient, però he vist que dins hi ha cadires, llavors, cap problema per la meva esquena! El tindré en compte per a sortides a Reus, gràcies!
Salut!
Crec que us agradarà Pepa. I a mida que es normalitzi tot i creixi l’oferta, encara més. Pensa que vam anar a «inaugurar» la reobertura. Vam ser la primera taula, degut a que ens vam presentar allà a les 20:30.
El tema caixes per seure de la Damm, només és al carrer i crec que són més com complement, que no pas per fer àpats. Ves que els de la Damm no els mig obliguin a tenir-les, doncs ja van sortir a la web gastronosfera, que no deixa de ser de la Damm i publiquen només els «bons clients». Quan vaig començar al QueFEM, em van oferir col·laborar-hi i em vaig negar… Ja saps que no m’agrada fer de #chico_anuncio ???.
Tornant al restaurant, el que portava la sala, ens va dir que amb 3 coses féiem. Vull dir que el preu pot sortir més ajustat i comptant que el vi, ja costava 30€.
Salut!!
Hombre, mucha crítica con el tema de Damm i Gastronosfera, pero bien que escribía en el QueFem, que tampoco es un ejemplo. Tampoco es para ahora dar lecciones ética.
Benvolgut Antonio, o qui siguis ?
Quan vaig entrar al QuèFem, va ser perquè ells van insistir. Llavors les condicions eren que jo proposava una llista de restaurants i ells la validaven. Com escollia llocs on anar sobre segur, les crítiques eren sincerament positives.
Amb el temps, van canviar el director, van entrar en crisis (com tot el sector) i pretenien enviar-me a llocs que a ells els interessava i suposo hi havien acords econòmics, que desconec. A tercer intent d’aixecar-me la camisa, ja vaig abandonar la publicació a la brava, sense ni acomiadar-me , amb un post que ha estat dels més llegits i que està al lateral de la meva web.
Per tant, si puc donar lliçons d’ètica ? i suposant que estés a la venda, el preu seria molt més alt que l’equivalent a sopar gratis amb companyia, que no deixa de ser el somni humit, dels que vaig deixar allà escrivint i que ignoro si continuen.
M’alegra tornar-te a llegir, encara que sugui de restaurants que em cauen lluny.
El de la setmana passada si hi he estat i molt bé, però d’aquest no havia sentit parlar.
Tant de bo, tot es normalitzi
Carles
Si Carles, ja torno a rondar restaurants. De moment poc a poc i sense allunyar-me massa de Cambrils.
Esperem que tot es normalitzi i que la gent no faci massa el burro.
Abraçada!!