Miami Can Pons
Miami Can Pons, és un restaurant ben recomanable a Sant Carles de la Ràpita. Un lloc còmode, en un hotel a primera línia, amb producte de primer nivell i servei molt professional.
Miami Can Pons és un restaurant ubicat en un hotel del mateix nom, a primera línia de mar, en el que l’oferta gastronòmica està molt ben cuidada.
Actualment tenim el Delta, no massa lluny de casa i no deixa de ser una temptació gastronòmica. Però normalment ens quedem a la part que ens més propera i això vol dir zona Ampolla.
Però era el dia que veníem de Morella i vam voler aprofitar per a dinar en algun lloc de la zona sud. L’oferta és àmplia, però vam voler provar aquest restaurant, que no s’apropa al mite que molts busquem per la zona de «restaurant rústic, tocant aigua i amb peix tret de la barca».
Perquè Miami Can Pons, si que està tocant aigua, però ubicat en un hotel aparentment luxós i d’aquells que t’encantaria trobar per passar-hi uns dies, si visquessis 300km a l’interior. Per cert un hotel amb història, com mostren en aquest mural vintage.
Tot i estar a primera línia de mar, l’entrada és pel carrer del darrera i entre el menjador i el mar, hi ha un agradable jardí, d’aquells que deuen fer les delícies per fer fotos, en actes socials com «bodas, bautizos y comuniones».
Era un dissabte i vam instal·lar-nos en una taula, tocant aquest jardí. La primera sorpresa va ser el servei: professional, proper i amable. Res a veure amb serveis «de temporada», d’aquells que per la llunyania cultural, ja veus que et costarà fer-te entendre.
Que vam menjar a Miami Can Pons
La carta a Miami Can Pons, és àmplia i amb molts plats que venen de gust. A a seva web teniu la carta. No vam dubtar massa. Com primer hi havia un plat que ja donava pistes de que era per a compartir. Un freginat de peix, que com podeu veure a la foto, portava calamars, llagostins, ortigues i xipirons.
Ja va arribar dividit simètricament, amb les seves excel·lents salses (que a la foto ja havíem fotut cullerada) i amb un peix de primer nivell. Diré una cosa que em costa d’escriure doncs no soc massa de «cops de cor». Segurament les millors ortigues que he menjat mai, i la resta de components a molt bon nivell.
A continuació vam compartir a Miami Can Pons, un arròs melós, també dels que es recorden. Teniu un parell d’imatges: en cassola i al plat.
La carta de vins amb bastants de proximitat i al trobar el Quintà de Bàrbara Forés, ja vam anar directament a ell. Trobareu una errada al compte, doncs vam demanar una ampolla «normal» de 75cl i el tiquet mostra una de 50cl (que no sabia ni que en fessin) i per tant ens van cobrar menys.
Rarament repasso els tiquets i ara m’he adonat al publicar la imatge. Ja em perdonareu els del restaurant, doncs si ho hagués vist, no dubteu que us avisava.
Vam compartir a Miami Can Pons, unes postres de les que no tinc foto. No recordo massa que eren, però potser uns profiterols. Ja sabeu de la meva poca afició a aquest apartat i buscant al tiquet posa «postres» i és quan he descobert l’errada en el vi.
Conclusions
Un lloc ben recomanable a la Ràpita. Segurament i tal com ja he comentat, surt del model que busquem els kamakus (o ara ja ex-kamaku) quan anem al Delta. Però en canvi tindreu un servei i un producte de primer nivell a amb un preu ben raonable i equivalent al de llocs amb més «barullo»
Menjador cuidat , elegant i un lloc en que en principi no t’esperes trobar un ambient massa «pro-tabarnia» , que en alguna ocasió envaeixen la zona. Però aquest tema és un problema, del que costa garantir el risc zero.
Finalment el RESUM de Miami Can Pons
- Al poble de la Ràpita
- I en un hotel d’aparença luxosa i ben modernitzat
- Amb un servei proper i professional
- Producte de nivell com s’espera de la zona
- Però amb bona RQP
- En conseqüència, recomanable
Ja saps que per aquí abaix es menja molt bé i a preus allunyats de Barcelona (Can Fanga es diu, oi?)
La foto és ben maca, amb aquells cotxes, segur que algú d’ells era un “haiga” del moment d’un “pixapins”. :-DDD
Bon àpat i bon vi!!
Salut!
Ens va agradar i com tu dius es menja molt bé per aquí la zona sud.
Per mandra de conduir i sortint de Cambrils, ens quedem sense creuar lo riu…. Però més avall del riu, també hi ha vida.
Salut!!
He anat un parell de cops amb colla (més de 6)tot i aquest inconvenient els dos cops hem sortit satisfets
Es veu un lloc que estan preparats per servir volum quan calgui…. I tampoc éreu un autocar ???
I pel que vaig veure , feien celebracions habitualment . Mentre dinàvem, pel pati es veien gent vestits de «gal·la» en una cosa que semblaven unes bodes d’algun metall preciós ?