HEM arribat al milió de vistes segons el comptador intern de Blogger. I dic “HEM”, perquè hi ha ajudat la gent que col·labora participant com ‘guest’, i també tots aquells que l’aneu visitant. Sense vosaltres el comptador no correria.
Moltes gràcies Esther, Laura, Alícia, també a tu Manel que acabaràs participant i a algú més que ho acabarà fent…
També moltes gràcies a tots els que em deixeu comentaris..
I fins i tot als 2 o 3 anònims ‘entranyables’, que també contribueixen.
Com sempre faig post “especial” quan arribo a múltiples de 100.000, avui explicaré una anècdota que va tenir lloc fa uns dies, sortint del mercat de Sabadell. Un bon amic –també físic – que ens vam conèixer fa anys quan era alumne meu i que amb els anys, ha esdevingut un bon amic, va treure el tema del bloc, i em va deixar anar amb l’esmolada ironia que el caracteritza:
I em va sorprendre, doncs el meu amic no es massa aficionat a la gastronomia, ni participa amb comentaris al bloc, ni crec que el miri massa sovint, però em va agradar la definició… em va fer gràcia…. No me la esperava i descriu la realitat.
La realitat és que una bona part del sector blocaire i satèl·lits, des de fa temps els molesta que vagi per lliure, digui el que pensi i em rigui… (si, si… em rigui), de les situacions grotesques que es donen en aquest món i que a més ho digui pel broc gros. Fins i tot algú m’ha filosofat sobre codis deontològics en el periodisme, oblidant que jo no soc periodista, ni estaria en la meva llista de desitjos si tornés a tenir 18 anys.
Curiós descobrir gent que em té bloquejat a twitter o d’altres que al mínim diàleg aprofiten per manifestar-me sense embuts que no els agrada el meu bloc ni la meva manera d’escriure…(i parlo de gent d’aquells de “quedar bé… que no fos que“….). I ja no parlo dels que recorren a l’insult, aprofitant la meva filosofia de permetre comentaris anònims al bloc i evidentment sense moderació..
Vaja… que sinó em fessin “boicot” tots aquests enfadats tant lletjos, ja estaria 1.100.000 o pels 1.200.000… 🙂
I com avui celebrem el 1.000.000 (que no se celebra cada dia..!), em sento generós i he minimitzat el repartiment d’estopa i/o el fer didàctica. He pensat que avui no calia explicar obvietats… Qui realment no les entén, tampoc les entendrà mai…
I per aquells que diuen que els comptador de Google, és poc indicatiu, aquí teniu un regalet amb dades de Analytics … (Imatges capturades de dia 07/05/15, just abans d’arribar al milió)
Moltes felicitats. No canviis res.
Felicitats!!! Ja has parlat amb Parcs i Jardins per reservar el Parc de la Ciutadella pel dinar que oferiràs als teus amics, enemics i seguidors? 🙂
Salut!
Moltes moltes moltes felicitats Ricard!
Em fa molta il.lusió !!!! Justament he entrat al blog per consultar un restaurant (as usual)…
Per molts anys facis entrades al blog, amb honestedat, humor, amb llibertat i sense seguir "guions" preconcebuts…
Aquest és el sentit de tot plegat.. Gaudir, comprstir, riure i dir sempre el que un pensa.
Felicitats sinceres i per mooolts anys!!!!!!!!!
Gràcies Rosa…
De moment tot igual… 🙂
Salutacions
De moment i el mes de juny quan hagi solucionat uns assumptes personals, voldria fer una mini celebració amb la gent q hi participeu… Puc comptar amb tu/vosaltres..?.
Les gràcies a tu…!!
Molt ben definit el q dius trobes al blog…
Honestedat, humor… garantits…
I en quant a criteris, es fa el q es pot a risc d'equivocar-me en ocasions … Xo honestedat garantida…
Salutacions!!!
Enhorabona per la teva imparcialitat i integritat. Ara a fer córrer el comptador fins els 2 milions!!.
Salutacions,
moltes felicitats ricard!!! moltes moltes, de debó!! i gràcies a tu per deixar-me participar activament en aquest bloc del quan en sóc seguidora ja fa un munt… i que tant m'agrada! és una experiència vital ser-hi i conéixe't!! cada dia més i millor! enhorabona i celebrem-ho com cal!!!
Gràcies Alfred… Ho intento això de la integritat… Lo Dels dos milions ja ho veig molt llunyà… Xo a veure…
Salutacions!!.
Gràcies Esther, però és obvi que m heu ajudat… I em cal agrair-ho… Tal com li he dit a la Pepa, a veure si per juny puc organitzar alguna cosa..
so excited! 🙂 xalarem!!
No ho dubtis…
OOOh, quin honor! Al juny perfecte, que ja han passat "les municipals" i els examens. Moltes gràcies! "so excited me too" 🙂
Salut!
Moltes felicitats! A seguir molts més anys essent un gra al c… 😀
Felicitats!!!! I moltes gràcies per deixar-me participar!
El proper post faré com tu, deixant "be" llocs so excited 😉
Arribats a aquestes alçades… Em trec el barret… Amb forma de gra al cul… Chapeau mestre!
Gràcies Anna… T'agraeixo el teu pas x aquí … 🙂
I seguiré sent el gra que tant pica…
Les gràcies són mútues, q m encanta la vostra participació … Sinó semblaria el meu bloc el d'un vell "grunyon", com em va catalogar un "estrella", fa no massa…:)
I vosaltres compenseu, com joves "grunyons"…:)
Aissss aquesta autocomplaença dels so_exciteds…
Ja has vist q al post t he fet una "discreta" crida…:)
El dia q comencis a participar, ja tocarem l'excelèncis…
Abraçada Manel…
Ben discreta, hahaha!!!! Caldrà posar-hi solució ben aviat…
Gràcies per la confiança i…, evidentment, la paciència!
Moltes felicitats!! És molt important mantenir la independència. I aquesta de vegades no és fàcil.
Tema per una sobretaula:)). (no escric més xq encara hem queda molt per fer) Desitjar-te molts èxits!!
Tot i que ja he tingut el plaer de fer-ho personalment, repeteixo aquí les meves més sinceres felicitacions. No és gens fàcil arribar a assolir una xifra tan significativa com aquesta en un bloc tan especialitzat, i menys tenint en compte la lògica però pocs cops compresa limitació de l'idioma (no conec gaires webs escrites en català que arribin a aquest nivell de visites).
I pel que fa a l'estil del blog, que t'he d'explicar… Com tu dius, és casa teva i com sempre, faràs i diràs el que vulguis i creguis convenient.
El títol del post és molt significatiu de la trajectòria del teu blog durant tots aquests anys. I estic segur que, a banda de ser un dels més visitats, ha de ser un dels que més comentaris té en global. No sé si aquesta dada pots obtenir-la amb les eines que utilitzes, però estic segur de que el resultat seria ben curiós…
Una gran abraçada i enhorabona!
🙂 🙂
Més q mantenir la independència, en ocasions això ja és més aviat una lluita cos a cos… q en alguna ocasió porto al fang… 🙂
Gràcies…!!!!
Com be saps, Jordi, ja m agrada ser un gra al cul… I en posts com el d'avui, ja imagines q quasi em provoquen més plaer les absències, q els comentaris afalagadors, q tb m agraden…
El tema comentaris, no el puc valorar de manera quantitativa en referència a altres blocs… Però l'impressó general, és que si…
Però hi han moltes eines q permeten valorar el bloc… Aleciax, volum de subscriptors RSS… I en totes elles surto prou ben situat dins del "gremi"…
Per això encara em fa més riure tot el sector de "blogueros altivos", que diuen ignorar el meu bloc… I m'encanta fer el llistat d'abbsències… Dissabte en parlem en directe…
Abraçada!!.
Ostras, ya eres todo un veterano del mundo blog! So excited congrats!. No es fácil llegar hasta aquí "haciendo amigos". Mira bien, que te estás convirtiendo en algo así como un gurú, ya tu sabes. Y eso puede ser un lastre.
Bromas a parte: por muchas visitas más, por muchos post más y muchísimos comentarios más!
Aún disintiendo en numerosas ocasiones de las formas que no del fondo seguiré siendo un fan, un fan crítico, un fan atípico o quizás un grano en el culo, pero fan al fin y al cabo.
Enhorabona
Un plaer i un honor contribuir i aprendre de gent apassionada, però rigorosa, amb l'art culinari. Cuidado que muchos dicen que són críticos culinarios pero no lo son. Al loro! ?
Moltes felicitats! I bon profit
Enhorabona!!. Són moltes visites, moltes entrades, moltes ironies.. però hi ha una cosa de la que discrepo amb tu!. Estàs segur que aquests perfils que dius que t'han boicotejat en comptes de treure't visites no t'han portat més???. A molta gent li agrada el morbo… Qui sap ;-))))
Bé, sigui amb boicot o amb "empenta", és tot un èxit. Felicitats.
Bon dia Xesco,
Com dic més amunt, hi han comentaris que em fan especial il·lusió i el teu és un d'ells. I pel poc que ens coneixem, saps que no soc massa de dir "A", per "B".
Sempre he valorat el teu "savoir faire" i ara tornes a donar-me una mostra.. M'encanta que siguis crític i sobre tot atípic. Deu ser que els atípics ens entenem millor entre nosaltres….
Gràcies i una abraçada!
Estarem "al loro" Alícia… 🙂
De fet sempre ho estic i intento superar la possible manca de rigorositat en alguna de les meves apreciacions, amb honestedat…
Gràcies i seguim treballant plegats…
No discrepem pas… Estic d'acord amb el que dius.
És improbable que molts d'aquests perfils, que aparentment em "boicotegen", no passin de puntetes a xafardejar…
Perquè si algú està interessat en el món de la gastronomia, seria bastant absurd no xafardejar un bloc que té unes estadístiques destacables (i no parlo sols de vistes, sinó de subscripcions i altres paràmetres com poden ser Alexia per esmentar un exemple senzill..)
Sempre he estat a favor de la dita castellana de "dime de que presumes…". I quan algú em diu explícitament "no miro ni m'interessa el teu bloc..", sempre resulta sospitós… 🙂
Vaja… que el meu torpe dibuix dels ninots que mancaven per la suma, no deixava de ser una provocació més, com ho és la imatge final de mostrar l'Analytics… Que no és pas "obligat" mostrar les estadístiques, però si algú no les vol /pot mostrar, millor no anar 'pavoneando' de que en té 3.000 cada dia… (que haberlos los hay)… O no?… 🙂
Ja veus Luisa… no curaré mai… #fentamics
Moltes felicitats! La veritat és que a mi m'encanta i sempre us llegeixo encara que no hagi anat al restaurant, bé jo també escric opinions dels restaurants que visito al tripadvisor i trobo essencial escriure amb honestedat i aquest punt d'humor és genial! que hi ha gent que no els hi agrada? Propietaris dels restaurants? doncs trobo que és un bon lloc per connèixer els errors i solventar-los. Així que per molts anys duri aquest blog!
Enhorabona, jo
participo poc però segueixo de fa temps i visito molt sovint, soc conscient que no és gens fàcil
aconseguir aquestes xifres i s'ha de tenir molta perseverança per mantenir un
bloc Repeteixo felicitats un cop més.
Moltes gràcies Antoni,
Penso és qüestió de marcar-se un ritme i no caure en els paranys dels post a canvi de convit o de diners…
Salutacions!!
Gràcies!!.
El tema 2.0 és un nou paradigma que permet opinar a tothom, ja sigui amb bloc o a través de pàgines públiques com Triop
En tot cas és un fenomen imparable amb les seves avantatges i tb inconvenients, però que ben utilitzat, és prou útil.
Salutacions!!
L'enhorabona, no és fàcil que un gra al cul sigui objecte de tantes visites! Els vespres del diumenge no serien el mateix sense seguir eixamplant la llista eterna de restaurants pendents a partir de la lectura dels teus posts. Salut i endavant cap als 2 milions!
Gràcies Albert i content de les lectures obtingudes els diumenges vespre…
Per sort el sector que troba el meu bloc com un gra al cul, no deixa de ser minoritari i molt endogàmic… 🙂
Una abraçada!
exacte ricard!!! millor mostrar les dates i tot clar, nO? potser alguns prefereixen "el lado oscuro" 😉
El dia que dinem Esther, t'explicaré detalls del lado oscuro…. 🙂
Moltes felicitats Ricard! No se si ho has comentat ja o com es pot trobar al web (no ho he sabut trobar) la informació tipus "remember when": Quin va ser el primer? Data? Tens dades del contador al començament?
En fi, una abraçada, per molts milions més i que ens seguim trobant de tant en tant!
Salut!
Doncs mira, a la Estrella vaig anar i he quedat bé recomanant gràcies al teu bloc (devia ser un altre post)
Salut!
Moltes felicitats! El teu punt fort és la sinceritat i la imparcialitat. Per això m'agrada seguir-te. Molts ànims i a continuar!!
Des de larapitachic.com en som uns quants els que et seguim. De part seva, també molts ànims i a seguir!!
Si… tinc més d'un post de l'Estrella. Crec que 2 més i la publicació al Que FEM de ara fa unes setmanes. Són llocs que m'agraden i cada 12/18 mesos, publico nou post..
Salut!!
Gràcies Mariló,
Com sempre dic la sinceritat la puc garantir… altre cosa és que em pugi equivocar…
Però si que estic animat a continuar!
Salutacions!!
Ricard, tenim pendent un dinar. No me n'oblido a veure si discutim això de la deontologia periodística (de bon rollo, com sempre)
A veure si es veritat… de moment portem dues anulacions teves sense nova proposta…… I ja havia interpretat que no volies…
Per mi encantat…. però el tema de discutir deontologia periodística va a ser que no…. Accepto classes gustosament, però discutir poc doncs jo soc un ignorant en aquest tema… Jo nomé discuteixo del que conec , però del que no sé, escolto…
Saps que vaig ser jo qui et va proposar xerrar un dia, doncs penso seria bo… però reitero i en PUBLIC que estaria encantat…
Muchas felicidades! A mí aún me queda para llegar a esa cifra, pero como compartimos temática y veo que no me tienes en el blogroll, te dejo mi blog por si te apetece pasar a echar un vistazo y curiosear (por morbo o admiración) 🙂 http://www.mantelacuadros.com
Un saludo!
Moltes gràcies. Ara ja t'he posat al blogroll, però de fet et tinc al feedly i m'arriba tot el que publiques. Vull dir que conec tots els teus posts i un que m'ha agradat molt, és el recent de "coses que detesto dels restaurants…"
El blogroll el tinc una mica abandonat, doncs hi tinc llocs que tenen el bloc abandonat i em sap greu treure'ls. Igual un dia canvio el disseny i trec el blogroll, però de moment ja hi ets… 🙂
Salutacions!
Muchas gracias!! 🙂 Me alegro que te gustara el post, era un poco de desahogo jaja. Yo te tengo en Feedly también localizado 🙂
Pues mucho ánimo con el blog y dale un empujón!
Eva R.