Miravall Restaurant ofereix una cuina de mercat molt ben treballada, un menú amb relació qualitat-preu difícil de superar i un servei amable i eficient. Una aturada recomanable per descobrir el millor de la Terra Alta..
A causa d’un HomeExchange no simultani, hem tingut la casa de Cambrils ocupada per una parella nord-americana, i mentre durava l’intercanvi hem viscut a Móra la Nova, a la casa que hi té la Marta. La idea inicial era aprofitar per fer més escapades gastronòmiques per la zona, però una cirurgia d’hèrnia inguinal m’ha mantingut uns dies en repòs forçat. Tot i això, hi havia un restaurant que tenia marcat com pendent: Miravall.
Des de Móra la Nova, la Terra Alta queda a un pas, i ja coneixia de visites anteriors alguns llocs més que recomanables per dinar — i Miravall n’és un.
Si ho comparem amb els extrems més mediàtics de Catalunya —Empordà, Cerdanya…—, la Terra Alta seria la ventafocs pel que fa a luxe i varietat gastronòmica. Aquí no hi trobareu ni el reguitzell d’estrelles Michelin ni els restaurants “de luxe” que sovintegen allà dalt. Però si considerem el nivell adquisitiu mitjà del turisme que hi arriba, l’explicació s’entén ràpidament.
Entre setmana, fins i tot pot costar trobar llocs on menjar a la carta. En canvi, abunden restaurants entranyables amb menús molt dignes, sovint més treballats en cap de setmana, que ofereixen una relació qualitat-preu que difícilment trobareu en altres zones.
I aquí és on entra Miravall Restaurant: un establiment familiar, fidel a la cuina de mercat i de temporada, que combina tradició i actualitat amb molta coherència. Són ja segona generació i això es nota: cuina precisa, servei pròxim i una carta de vins amb una presència fantàstica de la DO Terra Alta.
Que ofereixen a Miravall Restaurant
A la seva web podeu consultar l’oferta: entre setmana disposen de dues opcions de menú, mentre que caps de setmana i festius proposen un menú una mica més elaborat, també publicat a la web. És una llàstima, però, que no mostrin el contingut dels menús de dia feiner —tant l’econòmic, de 17 €, com el que anomenen “gastronòmic”— que és precisament el que vam escollir i que us detallo tot seguit.
I cal dir que el menú econòmic, tot i ser el més senzill, ja oferia força opcions i tenia una pinta ben atractiva. Un d’aquells menús que et fan pensar que, si no hagués estat per la curiositat de provar el gastronòmic, també hauríem sortit ben contents.
Que vam escollir
No va ser gens fàcil decidir quins plats escollir: tot feia patxoca i havíem arribat amb la sana intenció de no triar opcions massa contundents. El motiu? Aquell mateix cap de setmana iniciàvem la nostra peregrinació anual a Lera, amb alguna parada extra, com la de Villa de Frómista. Però ja ho veureu: les bones intencions van durar ben poc. Alguns plats eren qualsevol cosa menys light —i tampoc ens hi vam resistir gaire 😏.
Com a primers, vam optar pel carpaccio de peu de porc i jo, per un arròs de corder que va ser tot un encert. Vaig gaudir especialment d’aquest arròs perquè em va recordar com fa massa temps que a casa no en fem amb xai, i en concret amb coll de xai, que dona un sabor espectacular. A més, ells hi afegien lletons —que a la carta anomenen molleja— que aportaven aquella textura tan especial que s’integrava molt bé.
Com a plats principals, vam optar pel royal de corder i, en el meu cas, per la cua de bou —que ja sabem que, en realitat, no és bou sinó vedella, però també entenc que costa déu i ajuda a molts restaurants actualitzar les nomenclatures entre bou, vaca i vedella. En qualsevol cas, tots dos plats podrien servir d’exemple de cuina tradicional de xup-xup: d’aquella que requereix temps i paciència.
Sempre m’estenc més parlant del plat que jo demano, mentre que de l’altre només en tasto un mos per cortesia i curiositat. I la cua de bou, però, mereix menció especial: no exagero si dic que a nivell de cocció, era equivalent a la que vaig menjar fa unes setmanes en un dels meus restaurants Top de BCN. Però amb una diferència notable: allà, el preu del plat superava el cost total d’aquest menú.
Vins i postres a Miravall Restaurant
Aquí sí que ens vam comportar, tenint en compte el cap de setmana que ens espera. Vam acceptar el vi de la casa, que podeu veure a la imatge, i que era més que correcte i vam tastar amb moderació. Ara bé, en defensa del restaurant, cal dir que disposen d’un assortiment ben ampli de vins de la DO Terra Alta, i que a recepció en tenen una bona selecció també a la venda. Un detall que diu molt de la casa.
Les postres oferien cinc o sis opcions, totes atractives, però finalment ens vam decantar pel tiramisú i el flam de cafè. Tots dos casolans, impecables i d’aquells finals que tanquen l’àpat amb un somriure.
Conclusions i reflexions
Llocs com Miravall Restaurant sempre em deixen la mateixa sensació en sortir: que, tot i tenir uns gustos amplis i ser poc de dir “això no”, en surto tant —o més— satisfet que de restaurants que em costen el doble.
Ja sé que no és el mateix mantenir un local en un poble que fer-ho a Barcelona, i que sempre és més senzill oferir un menú que una carta extensa. Però també és cert que, de vegades, em trobo cartes diminutes en llocs molt més pretensiosos que tampoc brillen per varietat.
En el cas de Miravall, la cuina està realment ben treballada, els plats són saborosos i ben presentats. I les sales —espaioses i agradables— contribueixen a l’experiència.
I el servei? Impecable. Un tracte fàcil i directe, d’aquells que no es passen ni es queden curts. L’amabilitat justa per preguntar com ha anat i el somriure estrictament necessari perquè et sentis benvingut.
Això sí: recordeu que, com sempre, hi vam anar en dia feiner i a primera hora. I, per tant, no em feu responsable de què pugui passar-hi un diumenge ple, amb tots els factors, que no queda políticament correcte descriure 😏.
En resum, si feu una escapada a la Terra Alta —territori preciós i amb vins magnífics— us puc recomanar Miravall Restaurant sense cap mena de dubte.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Apuntat queda, tenint en compte que una filla viu a Mòra la Nova no em serà difícil acostar-m’hi. Per cert he anat aquest mes dues vegades a Poboleda al mateix restaurant el Brots, si no has anat ja trigues. Tenen un parell de menus amb una molt bona relacio qualitat preu i una carta de vins del Priorat espectacular.
Bona nit!
És un dels que tenia a la llista, però no comptava amb que la recuperació de l’hèrnia fos llarga i al final hem fet poques escapades.
Però conec Brots, tot i que fa temps que no anem.
Tinc llistes llargues de llocs pendents!
Salutacions
Bon terra de vins i bon menú aquest del Miravall. No és gaire freqüent trobar arròs amb xai i nosaltres també el demanem quan es presenta l’ocasió.
Això de la cua de XXX és una batalla perduda. 🤪 Deu ser que venc més la de bou que la de vaca o de vedella.
Que et recuperis aviat!!
Salut!
L’arròs de xai i en concret amb coll de xai, és sempre un encert, però que poca gent utilitza. I aquest estava molt bo.
En el tema cua XXX, tens tota la raó, però ja no si si és per que es ven més o per habit.
i pel que fa a tema recuperació, vaig fent. I ara mateix estic per Zamora, que vol dir que prou bé.
Salut!
Lo millor de la Terra Alta. Bo, ben servit i molta professionalitat.
Tota la raó. Ben definit!
Salutacions