Mundial Bar. Divertit i curiós

Mundial Bar, és una de les noves incorporacions del grup Confiteria. Lloc curiós de veure, ben muntat, per anar-hi un dia, però com ja és d’imaginar amb nivell gastronòmic molt fluix, però crec que tampoc pretenen altra cosa.

El Bar Mundial, és un lloc d’aquells que havia viscut bones èpoques. Amb el temps va anar perdent pistonada fins que, un bon dia, va abaixar la persiana. I allà va quedar, hibernant quatre o cinc anys… fins que, de cop, ha ressuscitat.

Ara el local forma part del grup Confiteria, que ja ha aconseguit convertir mitja Barcelona en un Monopoly particular: Confiteria, La Font del Gat, Michigan, Bar Muy Buenas, Mudanzas, Balius, Cafè del Centre, Betlem, Bodega Molina… i algun més.

Els restaurants de “grup” no són precisament el meu hàbitat natural. Però el meu fill, més al dia de les tendències i treballant en aquest món de la comunicació, em va parlar bé del projecte i, en concret, de la seva reobertura —a cinc minuts de casa seva. També és just reconèixer que el grup està fent una feina notable ressuscitant locals emblemàtics i mantenint un estàndard de qualitat que, en general, és ben acceptable.

I ara han aconseguit el retorn del Bar Mundial, presentat com una “marisqueria de barri”. Una expressió preciosa si no coneixes els preus del marisc ni has vist la carta. Quan ho fas, ja intueixes que la cosa anirà magre.

El lloc és curiós i té el seu encant; el menjar oscil·la entre correcte i mediocre, però és d’aquells llocs que val la pena visitar una vegada a la vida per veure de què va el tema. El servei és amable i peculiar, les parets un museu improvisat de boxa antiga i, si teniu curiositat i aneu al lavabo, descobrireu que us reben amb una retransmissió estil NO-DO d’un combat de boxa.
Ja veieu: fins i tot el lavabo té narrativa pròpia.

Que ofereixen a Bar Mundial

Us deixo la carta perquè veieu que variada, el que se’n diu variada, no ho és gaire. I pel que vaig detectar, la seva estratègia és generar la sensació d’“estem a tope”, encara que la realitat sigui… diguem-ne… més tranquila

Vaig reservar en línia i les opcions d’horari eren mínimes, gairebé com si demanessis taula a Disfrutar. Però arribes al local i descobreixes que aquell horari misteriosament “no disponible” té taules lliures. Llavors entens que la màgia del màrqueting també s’aplica a les «marisqueries de barri».

Els cambrers —molt simpàtics, això sí— estan perfectament ensinistrats en la disciplina de l’alegria performativa. T’expliquen, en to de confidència i amb mirada de “tu i jo ens entenem”, quin peix “els acaba d’entrar de la llotja fa cinc minuts”.

I tu, que ja tens hores de vol, somrius i penses: “de quina llotja deu parlar?” 😂.

Que vam escollir 

La carta donava pel que donava —no és que hi hagués risc de bloqueig per excés d’opcions— i vam decidir començar pels calamars a l’andalusa, que he de confessar que estaven sorprenentment bé. Molt millor del que un esperaria quan veu el preu de 7,50 €, que convida més a sospitar que a somriure.

Tot seguit van arribar un parell de truites de camarones, correctes i prou dignes si tenim en compte la relació qualitat-preu. No és que competeixin amb les de Sanlúcar, però estaven acceptables.

Vam continuar amb l’apartat «just arribat de llotja»: els canyuts del Delta i uns seitons fregits… i aquí el nivell ja va començar a patinar. Però també és cert que, vivint a Cambrils i tenint el Delta a tir de pedra, potser m’he tornat una mica exigent—o empijat, que diríem en català de veritat— amb el peix. Però, vaja, que ni els canyuts ni els seitons em van despertar cap emoció més enllà del «ja està bé, passem full».

En aquell punt, jo ja donava l’àpat per acabat. Era la primera hora de sopar i venia directament d’un dinar al Coure —que publicaré aviat—, així que estava més per infusions que no pas per aventures marineres.

Però el meu fill, entusiasmat amb la idea d'”aprofundir en la carta” (o potser per catxondeo, que també seria possible coneixent-lo), va proposar demanar el suquet de pescadors. I va arribar aquest entomacat que podeu veure a la foto: un plat d’allò més contundent, gairebé un uppercut gastronòmic, molt coherent amb la decoració pugilística de les parets.

Vins i Postres a Mundial Bar

La carta de vins és molt curta i aquí la podeu veure. En positiu, que ja mostra la possibilitat de copes. Vam resoldre el sopar amb un parell de copes de cava.

I en l’apartat de postres, he de dir que la sorpresa va ser agradable: els famosos milfulls del Forn Vilamala. El meu fill n’és client fidel quan té algun compromís social (i vol quedar bé), i jo mateix n’he comprat més d’un cop per a casa.

I, per tant, que un grup gran com Confiteria tingui la delicadesa d’incloure en la carta un dolç tan icònic i tant de barri, és un detall que s’ha de reconèixer. Enmig de tanta operació immobiliària gastronòmica, trobar un trosset d’autenticitat és gairebé emocionant.

Conclusions i reflexions

El post de Mundial Bar, pot semblar una mica negatiu, però, com sempre, em limito a reflectir el que veig. Si els mateixos plats me’ls haguessin servit en un local senzill i familiar, podeu estar segurs que ni tan sols ho publicaria. Però, si estem parlant d’un grup de restauració important, gairebé em sento amb l’obligació de compensar la molta tralla llegida en notes de premsa i webs que funcionen com una mena d’agència camuflada, etc.

En qualsevol cas, també hi destaco punts positius i aquest és el meu estil: no em dec a res, no faig publireportatges ni em cal quedar bé esperant alguna hipotètica recompensa.

¿Que per què hi vaig anar? Doncs perquè al meu fill li fan gràcia aquests muntatges i, com que ja sabia que aquell dia em tocaria un dinar contundent, no em feia res anar a un lloc més «lleuger».

Pel que fa al local, cal dir que el servei era sorprenentment ben trobat i perfectament adaptat al mitjà. Servei nadiu i atent, però que, de tant en tant, quan sonava «flamequito», es deixaven anar amb algunes palmes. 😅 I la música… feia anys que no sentia cançons com aquelles. I encara podria posar més exemples 😳.

Exemples de la banda sonora a Mundial Bar 😂. 

En conseqüència, la visita deixa aquella sensació curiosa de «tot correcte, però…». I, per tant, una experiència que confirma que el continent sovint pesa més que el contingut. El servei hi suma, l’ambient fa la seva feina i la resta… queda oberta a interpretacions. Jo només hi poso la meva, amb la independència de sempre.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.