Murivecchi
Murivecchi, un bon italià a BCN, que potser queda una mica desdibuixat per la quantitat de turisme que es belluga pel Born
Fa anys que vaig a Murivecchi i va ser una de les 5 primeres publicacions a la meva web, quan ara farà 10 anys, vaig començar-la. En pocs dies publicaré un post d’aniversari.
I al 2015 vaig tornar a publicar-lo amb el títol “el lloc on he dinat més vegades”. I era ben cert. Degut a la meva relació laboral amb ESCI i també amb UPF, m’anava molt bé per quedar per dinar quan treballava allà. I també ara per quedar algun amic i excompany.
En canvi, no l’he publicat mai a la carta i de fet només he estat en dues ocasions per la nit. Està ubicat al Born, en una zona de les que podem anomenar tranquil·les, tot i que estar al Born, és un ganivet de dos talls. Ajuda a tenir públic, però aquest públic és més d’anar a cobrir necessitats, que no pas de gaudir d’un bon italià.
I la cuina de Murivecchi té potencial. Els 4 plats que vam demanar, estaven a molt bon nivell, tot i que no pas al dels meus italians de referència a BCN, com poden ser per exemple Bacaro, Xemei o Un’altra Storia per anomenar-ne tres.
Que vam demanar a Murivecchi
La carta és de les llargues amb diferents seccions i amb moltes coses que venen de gust. I fins i tot amb carta de pizzes, pels fans del tema. Vam compartir per començar unes carxofes saltades amb pernil ibèric i una burrata. El primer ben elaborat i la burrata bona.
I com segons un pop a la graella, sobre albergínia i ceba vermella i uns paccheri amb carxofes i calamars.
I el mateix que dic dels primers. Ben elaborats i amb bones matèries primeres. Però fixeu-vos en les presentacions. Vam riure amb la gran quantitat de pa de coca que acompanyava el pop.
El menú de migdies de Murivecchi
El menú de migdies és molt recomanable. I vaig anar a fer-lo al dia següent del sopar, amb un amic amb el que sempre quedem allà. Definiria aquest menú, com dels més intel·ligents que podem trobar per BCN.
Mostro plats d’aquest menú i que corresponen al tiquet del final.
Els vins a Murivecchi
La carta de vins conté una mica de tot. Com sabeu valoro trobar un bon percentatge de vins de proximitat i Murivecch no destaca pas en aquest aspecte, tot i que alguns tenen. Vam saltar a la secció d’italians i vam acabar escollint un Valpolicella, que sempre sol ser una garantia.
Conclusions
Com ja he donat a entendre, els plats bé i les matèries primeres també. El servei, sempre nadius italians, li dona una bona ambientació. Més voluntariós que expert, però correcte.
Una mica per il·lustrar això, va ser l’exemple del servei del vi a Murivecchi. Potser el vi que vam demanar, requeria una copa una mica més de nivell. Però no vaig per aquí. La noia que ens atenia, quan li demano el vi, em respon «dos copas no?», cosa que ja mostra una mica l’estil al que estan habituats a escoltar de la gent.
Tot seguit obre l’ampolla i sense ni mirar el tap, ni oferir provar-lo, ja omple les copes amb bastant més vi del que pertocaria. I estem parlant d’un vi de 30€. Es veu que vaig posar cara d’estupor, que va notar qui m’acompanyava i em deixa anar. ” Aquest lloc no és del teu target habitual. Com és que hem quedat aquí?”.
Reitero però que bons plats, bon producte i un servei voluntariós, més adreçat a públic massiu o turisme. I en canvi els migdies a Murivecchi, el servei guanya segurament al control de la cap de sala, que imagino deu ser la propietària. Aquell vespre no estava o potser no està mai els vespres. Un cop més la frase espanyola de «cuando no está el gato, bailan los ratones».
I per primer cop a la meva vida, Club Kaviar
No soc gens fan dels llocs amb descomptes. De fet quan un lloc ofereix descomptes el descarto. Ja he patit llocs amb descomptes, sens assabentar-me de que en feien. La conclusió que en trec, és que en general el servei i producte, ja estan dissenyats pel descompte. I el que no l’aprofita, paga el plus de tonto.
Però gent propera m’han parlat sempre bé de Club Kaviar. I quan anava a reservar, a Murivecchi, veient que oferien aquesta opció, vaig demanar a qui m’acompanyava i que és del Club, que em fes la reserva. Es que sinó a sobre em tocava bronca. I per tant al compte, va arribar ja amb descompte. Tot va rutllar bé, però no em faré de Club kaviar ?.
RESUM de Murivecchi
- Els plats i les matèries primeres, són ben recomanables
- Servei amable i voluntariós, però més adequat per a servei massiu i turisme
- Carta molt extensa i amb bastants suggeriments del dia
- Tenen carta de pizzes de les que he escoltat bones referències
- I per tant hi ha molt públic «pizza», que ja lliga amb el que he dit
Si voleu veure altres restaurants que tinc publicats de la zona, feu clic a,
Justament avui publico jo també un restaurant de cuina italiana, però res que veure. Aquest el deixo pel menú migdia en properes visites a la ciutat.
Sembla que no tenim en compte el menú migdia però és important, al menys per qui es belluga per motius laborals (o els que siguin) per una ciutat que no es la seva i ha de dinar. Hi ha veritables menús migdia espectaculars. 🙂
Salut!
Just…. Barcelona ofereix menús de migdia que són autèntics regals.
Es pot fer turisme per BCN aprofitant els menús de migdia a un preu increïble si comparem amb altres capitals d’Europa.
I aquest m’anava de conya quan treballava allà.
Salut!!
Molt a favor de la ruta de menús epr bcn!!! i aquest n’és un! 🙂
El menú de migdia és dels millors que he tastat a Barcelona (també recomano Topik, Sant Martí, Mabel the Granja, La Pubilla, El Foro al mateix carrer Princesa i el Buffet lliure suec Pappa Sven) a la lliga dels 15 euros.
Cal dir que menjar el mateix una miqueta millorat de nit a la carta fa que el preu sigui el doble.
No entenc el servei del vi. Copes una mica grans, temperatura adient, ensenyar etiqueta, el tap, donar a tastar 3 cl… Amb ampolles de més de 15 euros ho considero de manual.
PS: anit vaig sopar a la Fàbrica Moritz. El lloc no és gaire íntim i el servei del vi no és el d’abans però sopes plats originals força ben elaborats amb postres per 20-25 eur/pa.
Conec algun dels menús que dius i estic totalment d’acord. Potser el tret diferencial que té el de Murivecchi, és que per tiquis-miquis que sigui qui t’acompanya, sempre troba solucions. Perquè en cassos extrems, hi ha l’opció pizza ???.
El tema vi em va deixar una mica copsat. En «descàrrec» dir que era un dia de Champions en que al final de la sala hi havia una pantalla (en silenci) amb el partit de la Roma i ves a saber si el servei anava una mica despistat i la noia que em va servir, era l’ajudant de la ajudant…. Però em va fer gràcia la frase del meu fill en el sentit de que el target del lloc, no era el que estic acostumat. Ho va dir amb una paraula una mica ofensiva ??.
Conec la Fàbrica Moritz i també coincideixo. Intimitat poca, però gran RQP.
Aquest no el tinc a la meva llista de pendents, tot i que sempre t’he sentit parlar bé d’ell. Fa temps que no utilitzo això del ClubKviar i potser seria l’ocasió. A mi sempre m’ha funcionat prou bé.
I el menú de migdia no pinta gens malament.
Abraçada!!
I el menú migdia, ja el coneixes.
Un dia sortint d’una presentació de a Guia de Vins de Catalunya, que van fer a l’estació de França, vam anar amb la Marta i l’Esther.
Et fas gran ? ? ?
Abraçada!!
Ostres… ara que ho dius…
Masses copes de vi potser. I això que l’altre dia ho vam estar comentant… #nosemosnadie
#nosemos, #nosemos ? ?
jordiiii, estàs fatal!!!! jajaja…. jo sí recordo i vam dinar molt bé!
Està molt dissipat darrerament el Jordi….???
Sou uns ?? adorables… ??