Nairod restaurant, amb uns mesos d’existència a BCN, ara per ara ofereix bones sensacions. Ocupa el local on havia estat Alvart i fa uns anys Le Petit Bergerac.
Nairod restaurant, el vaig publicar fa només 3 mesos, amb motiu d’un dinar de 3(o+)aTaula, al que no vaig poder assistir i em vaig limitar a publicar un link al post del grup i el punt de vista que em van transmetre. Però em va quedar el cuc de no haver-hi anat i amb aquesta visita ho he solucionat.
Igual que els va passar als meus companys en l’anterior visita, els plats ens van sorprendre en positiu. Al final del post, podeu trobar el link a 3(o+)aTaula, mentre que el meu post anterior, queda substituït per aquest.
En aquest període també he llegit alguna crònica de confiança, que de fet en queden poques. L’Albert de Estocomo el va publicar i el podeu veure fent clic a Estocomo_Nairod.
Ocupa l’espai on havia estat recentment Alvart i just abans, Le Petit Bergerac. Alvart va ser un lloc amb bona cuina, però al meu parer el servei no estava a l’alçada. Va ser el lloc del meu «incident» amb la sommelier, que per valorar un Montsant, em va dir «le gustarà porqué parece un Rioja».
La carta a Nairod
Tot i que ja avanço que tots els plats ens van agradar i són d’aquells llocs en que surts amb ganes de tornar, voldria fer una reflexió al voltant de la carta. La primera part em va semblar perfecte, però la secció final o el que s’anomenaria clàssicament «plats principals» em va semblar limitada i esbiaixada. Però deixaré la reflexió per un apartat final concret.
Que vam demanar
Per començar vam decidir compartir 3 plats. Un parell ce croquetes de porc amb espècies i cheddar, realment espectaculars. Una ensaladilla de poma, patata i ceba dolça i una truita de seitons i piparra, tots dos plats molt bons.
En aquest moment comentàvem que fins aquest punt, l’àpat era un èxit i ens sorprenia.
Com segons vam triar uns lletons de vedella amb nap daikon i pinyons per a mi i el fricandó de galta de vedella amb moixernons, per qui m’acompanyava. Dels lletons res a dir, bons com és habitual doncs pocs condiments requereixen. I ara que a BCN els han descobert, hi molta possibilitat de fer comparatives. En canvi fa 5 anys, ja eren una exquisidesa a França i aquí la gent no sabia ni que eren.
I el fricandó a Nairod, amb molt bona elaboració, però amb el punt de la galta, que a nosaltres ens va agradar, però a les reflexions finals, comento que no a tothom.
Vins i postres
La carta de vins no és massa llarga, però si variada i al meu punt de vista ben escollida. I sense obligacions d’adoració de vins naturals. Vam optar per un vi senzill que ja coneixem d’altres vegades.
I ofereixen 4 possibilitats de postres, les quatre ben atractives. Vam compartir un 100% xocolata, que no cal que us descrigui quins són els components.
Conclusions / Reflexions a Nairod
Tal com deia abans, la carta em va semblar esbiaixada. I dit per mi que menjo de tot i sense manies per cap plat.
Analitzem els plats d’aquesta secció en la que trobareu un sol peix i la resta plats carnívors. I si els del restaurant em llegeixen per casualitat, remarcar que està escrit com oportunitat de reflexió o millora. Veiem el llistat:
Tripa a la Siciliana
Fricandó de galta de vedella
Lletons de vedella
Colomí de sang
Chuleta de vaca
Si penso amb amistats concretes per convidar a Nairod, hi ha un munt de gent, que no mengen menuts (La tripa i els lletons, cauen en aquest apartat). Pel que fa al colomí, molta gent té repulsió per les aus, de mida inferior al pollastre i la paraula «sang» els tira enrere només de llegir-la.
I el fricandó?. Aquest sembla que pugui agradar a tothom. Però compte que fet amb galta de vedella (un tall que a mi m’encanta), pot oferir una textura massa llefiscosa, que s’agreuja per la pròpia naturalesa de la salsa.
I sense anar més lluny, una taula propera, va tornar aquest plat a la cuina. Du manera súper correcta, però el va tornar. Aprofito per dir que el servei, va mostrar molt bon nivell de gestió d’incidències, fent esforços per oferir un altre plat a l’afectat del fricandó. Però normalment qui torna un plat no surt content.
I queda el xuleton , que potser no és el lloc on et vas a demanar aquesta peça, ni tampoc és plat que vingui de gust en tot moment.
En tot cas, sempre hi ha l’opció de compartir més opcions de la primera part de la carta.
Continua a la Guia 3(o+)aTaula
En conseqüència i després d’aquesta visita «de control», continua en la nostra Guia , que encara podeu descarregar la versió primavera fent clic a:
Resum de Nairod
- Restaurant petit on havia estat Alvart i abans Le Petit Bergerac
- Amb plats molt ben resolts i que sorprenen
- Però poca varietat dels plats clàssicament anomenats principals
- Servei atent i agradable
- RQP correcta i amb plats relativament econòmics.
Punt de vista global de 3(o+)aTaula
Si voleu veure l’opinió de 3(o+)aTaula en la visita del passat febrer, feu clic a:
I si voleu donar un cop d’ull d’altres llocs que tinc publicats de la zona, feu clic a:
Aquests darrers caps de setmana que he estat per Barcelona he intentat anar-hi però això de que només obrin els dissabtes a la nit no m’ha ajudat gaire. Encara el tinc pendent.
La reflexió final molt encertada, serà qüestió d’agafar més entrants depenent de la companyia a taula. 🙂
Salut!
Just… anar de «primers», pot ser una bona opció…..
i ja em fa por dir aquestes antigalles de «primers» i «segons» doncs als llocs moderns, aquest és un concepte obsolet i ja saps que #secompartetodo 😂😂
Salut..!!
Darrerament ens passa sovint i fins i tot a l’última trobada ho vam comentar, el fet que venen més de gust els plats oferits com a entrants, que no pas els principals. Potser serà perquè tenim el cul pelat de preparar-los nosaltres mateixos a casa i que en les poques ocasions que sortim ens agrada tastar coses noves i preparacions que ens fan més mandra fer a nosaltres.
Per a mi, ja signaria en fer sempre entrants i tapes i deixar només principals per a grans plats que ens costa més de fer a casa…
Pel que fa al restaurant aquest, un bon lloc i m’agrada que coincideixis en general amb la nostra apreciació.
Abraçada!!
Si, tens raó amb el tema de «plats principals». Potser caldrà canviar de xip i anar més a demanar el que ve de gust, en lloc de seguir pautes.
Les percepcions coincideixen, però no veig el futur massa clar d’aquest lloc, degut a que malgrat la bona cuina i tracte, sembla que el públic no respon massa. Coses com la carta que ja comento i l’escassa aparició a les xarxes, no són bons auguris.
Abraçada!
A les cartes de Gresca o Coure (per citar només dos exemples de resturants top de BCN) tenen lletons a la carta d’ençà que van obrir i d’això deu fer uns 10 anys. O sigui que a part de tu, viatjat expert gastronòmic, molts altres coneixem els lletons de fa molt més de 5 anys… i sense haver de sortir de BCN.
I sort del teu consell d’expert sobre la carta del restaurant, segur que el rodat chef de Nairod s’ho pren com una oportunitat de millora… segur que deu estar-te ben agraït… oju que fins i tot no et convidi una croqueta quan hi tornis… MARE MEVA.
M’encanten aquests comentaris dissidents, escrits entre glopades de bilis
I és curiós que en 10 anys que porto aquí, pràcticament ningú dels dissidents, s’atreveix a publicar donant la cara. Sempre amagats sota falsos correus, que permeto per donar joc.
Segur que el xef rodat, no necessita dels meus consells. Però alguna cosa caldria que es plantegés per aconseguir una mica més de clientela. Però segur que sap com fer-ho i no tindrà el final de l’inquilí anterior, que fins i tot tenia premis de la «prestigiosa» Academia Catalana de Gastronomia.
Apa…. ja m’he dedicat una mica a tu…