Oaxaca. Tradició mexicana, sense renunciar a l’elegància.

Oaxaca és un dels restaurants que han contribuït a situar la cuina mexicana en un altre nivell a Barcelona. Sis anys després de la meva darrera visita publicada, continua oferint una proposta molt sòlida, amb un servei impecable i una experiència gastronòmica ben treballada.

Feia prop de sis anys que no publicava Oaxaca, tot i que en aquest temps hi havia tornat alguna altra vegada. Però ja sabeu la meva norma: si pel motiu que sigui no faig fotografies, no hi ha post.

Si no recordo malament, Oaxaca va néixer en aquella època en què van començar a aparèixer a Barcelona restaurants mexicans que volien anar molt més enllà dels plats típics i tòpics. D’aquells anys recordo especialment Hoja Santa i Niño Viejo, tots dos de l’òrbita dels germans Adrià. Malauradament, la pandèmia va ser especialment dura amb aquells projectes i van acabar tancant, deixant, pel que es va publicar, més d’un creditor pel camí.

També he de confessar que no soc especialment curiós amb les cuines foranes. Les grans excepcions són la italiana i la japonesa. La resta m’interessen, però no les domino.

I això té una conseqüència molt pràctica: quan entro en un restaurant d’aquest tipus, sovint no sé gaire què demanar. Tampoc soc gaire partidari de deixar-me portar per les recomanacions de sala, perquè mai saps qui tens al davant ni amb quins criteris et suggereixen els plats. I més d’un lloc a BCN, veus que l’interès de qui et recomana, va d’engreixar el tiquet 😂.

Per això, quan trobo un menú ben pensat, que intueixo coherent i amb una selecció que té sentit, penso immediatament: «M’ho estan posant fàcil.» I, sincerament, és una de les coses que més m’animen a tornar.

Que ofereix la carta d’Oaxaca

La carta la podeu consultar a la seva web i mostra una proposta que respecta els productes i els sabors més tradicionals de la cuina mexicana.

Ells mateixos defineixen la seva cuina com una tradició evolucionada, en què conviuen tècniques ancestrals —especialment en l’elaboració de salses i altres preparacions— amb recursos de la cuina contemporània.

Però, més enllà de les declaracions d’intencions, el que em va acabar de convèncer van ser els menús que us mostro a continuació. Em resolien el dubte de sempre davant d’una cuina que no domino gaire i, com ja he comentat abans, quan un restaurant m’ho posa fàcil, acostumo a agrair-ho.

 

Que vam demanar

Ens vam decidir pel menú curt i, per tant, els noms dels plats són els que podeu veure a l’apartat anterior.

El guacamole el van preparar a la mateixa taula, preguntant-nos quin nivell de picant preferíem i si hi havia algun ingredient que volguéssim evitar. Vam optar per un punt moderat de picant —dinava amb la Marta— i, mentre ens ho preguntaven, no vaig poder evitar recordar alguns amics i saludats, que fugen del coriandre com de les brases. Afortunadament, no és el nostre cas.

Cada plat va arribar acompanyat de la corresponent explicació. I, curiosament, en aquest restaurant les vaig trobar del tot justificades. En una cuina amb ingredients, salses i elaboracions que no formen part del nostre dia a dia, aquestes explicacions ajuden a entendre millor el que tens al plat i, fins i tot, a gaudir-ne més.

Pel que fa al resultat, tots els plats a part de molt ben presentats, ens van semblar impecables. Però m’agradaria reservar una reflexió sobre el conjunt per a l’apartat final.

Postres i vins a Oaxaca

Pel que fa a les postres, estan molt ben treballades. I va arribar aquest assortiment per cada un de nosaltres.  No detallo els noms de cada un, perquè estan al menú de més amunt.

Un cop més, i ja va sent costum, vam prescindir del vi. I vam resoldre el dinar amb cervesa i molt Vichy. Però vaig mirar la carta de vins i era àmplia, ben treballada i amb preus raonables.

Conclusions i reflexions

Poc puc aportar en aquesta secció, perquè la meva cultura sobre cuina mexicana és limitada i, a més, aquest tipus de restaurants rarament són la meva primera opció quan em toca escollir. En canvi, a la Marta l’entusiasmen i ella va gaudir encara més del dinar que no pas jo.

I que ningú interpreti el que acabo de dir en sentit negatiu. Sempre he presumit d’escriure amb sinceritat i no de transmetre que cada restaurant on entro és una experiència irrepetible. La gastronomia és profundament subjectiva. En aquest cas, jo puc dir que em va agradar, mentre que a la Marta li va encantar. I les dues opinions són igualment vàlides.

El que sí que puc valorar és tot allò que envolta l’experiència. El servei em va semblar impecable i amb un nivell de professionalitat poc habitual. Fixeu-vos que poques vegades utilitzo aquest qualificatiu. Normalment, parlo d’un servei amable, atent o voluntariós. Aquí, en canvi, només puc dir que va ser excel·lent: present quan calia, amb explicacions útils i sense caure en l’excés. La sala també contribueix molt al conjunt, perquè és espaiosa, elegant i molt confortable.

En conseqüència, és un restaurant que em permeto recomanar tant als aficionats a la cuina mexicana com a aquells que s’hi vulguin iniciar, especialment si busquen fugir dels locals sorollosos i de l’ambient més festiu que sovint s’associa a aquest tipus de cuina.

 

RESUM Oaxaca

• Ubicat en la zona Born, en la mateixa illa que el 7 portes
• Bon nivell de producte
• Servei agradable i molt professional
• Cuina tradicional mexicana
• No és econòmic, però vist el conjunt, la relació qualitat-preu és correcta