Onofre és un lloc al que no anava de feia més de 10 anys i fin si tot pensava que ja no existia. En un exercici de nostàlgia hi vam tornar. Segueix viu i ben recomanable per fer àpats més o menys informals.
Fa uns pocs dies fent neteja pel meu compte d’Instagram, vaig descobrir que Onofre em seguien i em va sorprendre. Vaig assegurar-me que era el mateix Onofre que coneixia de fa més de deu anys i sí que ho era. I em van agafar ganes anar-hi, fent un exercici de nostàlgia, amb tots els riscos que podia comportar.
Onofre estava, i ara ja puc dir que està, al carrer de darrere de l’edifici de tristos records pels catalans, en què hi ha la policia nacional a Via Laietana. No sé si la propietat és la mateixa, però en tot cas el personal que hi vam trobar de cara al públic, segur que no és el d’abans.
El local té estructura d’una botiga d’embotits i formatges, amb una barra on consumir i en el fons de la sala unes quantes taules. La decoració està una mica ancorada al passat, amb unes parets folrades amb fustes de caixes de vins, que mostren un passat gloriós pels cellers que mostren.
Que ofereix la carta de Onofre
La seva carta conté diferents apartats: assortiment d’embotits, formatges i plats de cuina senzills i ben resolts. I he de dir que millor del que esperàvem.
Us mostro diferents fragments i així us feu idea. Tot i que aparentment es veu força varietat, vam observar la gent hi va molt amb la idea de taula d’embotits.
Que vam demanar
Vam començar amb un parell de pebrotets de piquillo farcits de brandada i un parell de croquetes de croquetes de pernil ceps i cua de bou.
I tot seguit el plat que sempre reivindico a molts restaurants: L’assortiment d’embotits catalans. Em costa d’entendre que sigui tan poc freqüent trobar-ne, mentre que els de procedència ibèrica apareixen arreu.
Acompanyats amb un bon pa amb tomàquet que em vaig oblidar de fotografiar, van ser tota una festa.
I ja per acabar una truita de carxofes molt bona que em vaig oblidar també de fotografiar, però podria semblar cosina-germana d’aquesta que preparem per casa quan és temporada.
Postres i vins a Onofre
Pel que fa a vins, tenien una carta amb força assortiment que podeu veure a la seva web i segons diu allà: «ens dediquem a la la degustació i venda de vins».
Però en anar a copes no vaig mirar, però si fem cas de com estan folrades les parets, fa la sensació que és un tema que tracten bé. Per la nostra part ens vam limitar a una copa de Montsant i una d’escumós.
Les postres que podeu veure a la carta que he mostrat abans, em va fer la sensació que eren les típiques que trobem a tants llocs. I de fet vam optar per un petit assortiment de formatges, que va superar les expectatives. No ens van detallar de quins es tractaven, però estava ben escollida.
Conclusions i reflexions
Onofre ens va sorprendre en positiu, i més tenint en compte que aquests exercicis de nostàlgia que confesso m’agrada fer, molts cops no surten bé.
Ja la carta en anglès al carrer em va posar en guàrdia. Però, en canvi, a l’interior ja ens van oferir la carta en català, així com l’atenció.
Per la seva ubicació, penso que s’ha convertit en un lloc molt freqüentat per turistes i de fet crec que érem els únics «no peninsulars» de la sala.
Ens va sobtar que el local estès tan freqüentat per turistes, perquè no és cridaner de fora i tampoc en carrer és de molt de pas. Segurament estan en alguna llista de «llocs amb encant» de les que faciliten els hotels.
I fixeu-vos que he dit turistes, no pas guiris, perquè era un públic que gaudia sense fer soroll. Vaja, el tipus de turisme que tots signaríem.
Però el feedback va ser que el lloc està prou bé i que pot ser un d’aquells llocs de la zona, el Palau de la Música està a tocar, que cal tenir a l’agenda per qualsevol sopar informal.
A «permeten reserva en línia» veieu que he posat «a mitges». De fet, no ho tenen com opció a la Web, però envies un mail i t’agafen la reserva. Darrerament, el tema «reserva només per telèfon» és una línia vermella per a mi.
Resum de Onofre
- Local una mica desactualitzat però amb encant
- Bons embotits i formatges
- Tracte proper i agradable
- Un lloc a tenir en compte per la zona
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Mira que he passat vegades per davant i el fet de no tenir la carta en català a fora em deixa fred. Per tenir en compte, com tu dius a prop del Palau de la Música.
Jo feia exactament 13 anys que no anava, vaig reservar i vaig passar una estona abans pel davant i em vaig acollonir de veure la carta en anglès, perquè vaig pensar «on m’estic ficant?».
Però en entrar, bona sensació, carta en català així com el cambrer.
És un d’aquells llocs que cal tenir en ment, per a sopars informals.
Salutacions!
Tal com dius, un bon local per fer un sopar informal.
M’alegro molt que encara queden llocs d’aquests per les capitals.
Salut!
Sí, realment un lloc amb una oferta «normal», avui en dia sembla una rara avis, en mig d’una oferta tant exòtica que ens envolta.
Penso que és ideal per anar a fer un mos just sortint o entrant al Palau de la Música.
Salut!