Orvay és un restaurant ubicat al Born, a pocs metres de Santa Maria del Mar, molt ben dissenyat i amb bon servei. Cuiden molt la selecció de vins, dels que també ofereixen servei a copes.
Orvay és un petit restaurant, al que sense la influència de la seva bona gestió de les xarxes, no m’hagués proposat mai d’entrar. Un dia em van començar a seguir a Instagram i no els vaig fer pas tornada de follow, ja que normalment no segueixo restaurants dels que no en soc client.
Però a mida de posar-me likes, anava donant ullades al seu perfil i per gentilesa, algun like. I al fer aquest retorn, vas veient la seva oferta i acabes dient-te «un dia m’hi deixaré caure». I així vam arribar-hi, però ja havent vist de que anava la seva oferta i que prometia. Avanço que ara els he retornat el seguiment a Instagram ?
Com a reflexió, quin contrast d’actuació quan compares la seva gestió de xarxes, amb l’estil de múltiples restaurants, que limiten les seves interaccions a la sola finalitat d’aconseguir seguidors. O fins i tot per pressionar-te quan tens una crònica pendent, que llavors quan no els agrada, fan pataleta ?.
I ja sé que penseu que igual la gestió de les xarxes, no la porten ells directament. M’és igual, ja que en aquest cas vol dir que han sabut escollit, qui la porta. Per fer una comparativa, m’és igual si un lloc saben elaborar bones postres o saben escollir el millor proveïdor.
Que trobareu a Orvay
Ofereixen una carta no massa llarga amb plats o platets per a compartir. Tenen diferents coses que venen de gust i fins i tot alguna plats amb origen de les illes, com el frit de pop que vam demanar.
Però en tot cas les opcions que ofereixen són suficients i sempre complementades per els suggeriments del dia. Deixo aquí una mostra d’una secció de la carta.
Que vam demanar
Orvay és un lloc on la majora de plats estan pensats per a compartir i vam començar amb una truita de bacallà amb porros confitats i un parell de croquetes al curry, molt ben aconseguides.
Tot seguit va arribar un plat que ens va descol·locar una mica. Al demanar el camembert fos al forn, amb encenalls d’ibèrics i melmelada de tomàquet, ens imaginàvem un mini camembert. I va arribar el que veieu a la foto, excessiu per a dues persones.
I més tenint en compte que la gràcia era menjar-lo, sucant el pa torrat, que l’acompanyava. No és pas cap crítica, però si aneu dos, ja sabeu el risc. Vam deixar la meitat, doncs quedaven més plats.
A continuació un plat de la secció suggeriments. El caneló d’ànec, ceps i foie amb tòfona. Molt bo.
I com a darrer plat el frit de pop que ja comento abans, com a mostra d’algun cluc d’ull a la cuina de les illes. Va resultar molt al nostre gust, però després del camembert, ja anàvem una mica tocats pel que fa a gana.
Postres i vins a Orvay
El lloc destaca en ambdues facetes. I ho dic sense haver tastat les postres, doncs vam quedar bastant tips. Però l’oferta prometia amb postres com el suflé de xocolata o el babà al rom amb gelat de castanya i altres que anuncien com casolanes.
Pel que fa a vins, l’oferta destaca i amb producte de proximitat. I amb moltes referències que només de veure-les, ja mostren que hi ha bon nivell.
També hi una pissarra on mostren els vins a copes, que ja t’ofereixen d’entrada. Res a veure amb aquelles potulades que quan preguntes per a vi a copes, et surten amb «¿blanco, rosado o tinto?». Vam escollir un DO Empordà, el Terra Remota.
Conclusions / Reflexions al voltant de Orvay
Com ja deia a la introducció, vaig anar-hi atret per la seva forma de presentar-se a les xarxes, que em feia pressentir que al darrera de tot hi havia algú que pensava. I vaig sortir-ne convençut de que era una bona opció al Born.
El dia que vam anar, un dimecres de gener, el públic era escàs. Però és la tònica de dies feiners i el gener és un més tràgic per a la restauració. Per tant vam estar còmodes, tranquils i molt ben atesos. Les taules estan bastant properes unes d’altres i en conseqüència, no puc garantir aquest mateix confort en un dia punta.
Però estem parlant del Born i dins la lliga de llocs del barri, queda molt ben classificat. El local és acollidor, la decoració càlida i ben trobada i el servei amable i professional.
Per tant un lloc que em permeto recomanar si esteu pel barri.
Resum
- Local ubicat en ple Born, tocant al Fossar
- Acollidor amb decoració ben trobada
- Molt bona oferta de vins i també a copes
- Nivell de servei per damunt de la mitjana
- Plats ben resolts i preus continguts
- En conseqüència recomanable
Si voleu veure altres restaurants que tinc publicats per aquesta zona, feu clic a,
El Fossar de les Moreres…
Una bona tàctica per fer clients, poc a poc, sense agressivitat. Com deia la meva iaia, “se saca más lamiendo que mordiendo”. :-DD
Salut!
I continuen en bona línia…. Quan els he publicat a Twitter, en poca estona, han agraït el post i contestat amablement….
Quina diferència amb els restauradors garrulos_2.0, que haberlos, los hay…..
Salut!!
Ara llegint el post, m’ha recordat un lloc de vins que vas penjar fa uns anys per la mateixa zona i que sempre havia volgut anar. Imagino que aquest deu ser un altre, però també l’anoto per aquelles nits tontes que acabes per allà sense saber com i no saps on anar a fer una copa i un mos… 🙂
Abraçada!!
Si… era el Diset del Born, que de fet està obert encara, però no he anat més. D’allà coneixia qui s’encarregava dels vins, a través d’aquelles formacions que vaig fer.
En tot cas aquell era amb més «modernor» i aquest és com més clàssic i amb bones coses que surten de la cuina. Dedueixo que al darrera, hi ha gent amb cervell, cosa que no passa pas en tots els llocs.
I la carta de vins amb coses potents….
Abraçada!!
Prenc nota q si a tu t’agradat ja puc anar sense por. Es q la zona és com molt turística i tot i q l’oferta és variada, costa trobar llocs.
Abraçada!
Hola Carles,
Justa ara mentre maquetava el de demà, apareixes tu ?
Ens va agradar com alternativa desenfada al Born, amb els afegits de bona selecció de vins i servei bo.
Vam anar un dimecres vespre. No puc garantir que en un dia a plena ocupació, ens agradès tant, però realment vam sortir satisfets.
Abraçada Carles i bon any que crec no havies passat encara per aquí
Buf, un Camembert sencer!
Si… amb el Ricard jr. ens vam quedar a quadres…..?
I soc dels que em sap greu deixar menjar…. però no va quedar altre solució