Palo Verde és un restaurant, ubicat al cor de l’eixample esquerre, amb una decoració molt ben trobada, una petita terrasseta al carrer i amb plats força interessants.
Abans d’entrar en detalls, dir que Palo Verde ens va agradar. Havia escoltat i també llegit, bones referències del lloc. Tot i que les llegides, tenen com a autors, gent que mai dóna males referències ??. Si en pilleu alguna, llegiu-la amb detall i compareu-la amb la meva, que no és pas que sigui negativa.
He mirat mentre escrivia el seu Instagram, per documentar-me una mica i tenen una history d’aquelles fixades, en que mostren tots els que han sortit exciteds del lloc. I la llista és llarga… sorrencs, cuiners que ja no cuinen, cholongs… En fi, el bo i millor de cada casa ?.
Palo Verde no era pas la meva primera opció on anar, però era dimarts vespre i alguns dels llocs que volia anar, no estaven oberts. Són aquests horaris de finals de Covid que fan que molts restaurants estiguin tancats dimarts vespre. I per aquest motiu vaig reservar allà a les 20:30, demanant terrassa.
Fa unes setmanes vaig afirmar que em limitaria a restaurants de la meva llista de preferits i no volia arriscar-me en llocs relativament nous com aquest. Però alguns coneguts em comenten en privat, que cal donar oportunitats als nous i a vegades cal fer-los cas. I també és curiós, veure les divergències de punts de vista, entre els mercenaris i les meves visites distants i anònimes ?
Que ofereixen a Palo Verde
El més fàcil és que mireu la carta del dia que vam anar i us feu una idea. Una carta, que almenys pel que a mi fa, podria dir que em portessin al seu aire. Tots els plats em feien gràcia i suposo que la canvien sovint.
Ens van explicar (com a tants llocs) que el tema anava de compartir platets i que si érem dos, el més normal era escollir uns 6 platets. Nosaltres obedients, així ho vam fer.
Que vam demanar a Palo Verde
Vam començar amb l’escalivada de pebrot vermell, que va posar tan palote a algun escrividor i que puc confirmar que estava prou bona. Podria jugar a la lliga d’escalivades bones, fetes al foc i acabades amb oli bo, però tampoc perdem el nord. Estem parlant d’una escalivada ben feta.
Tot seguit aquestes tres sardinetes, sense massa secret amb un punt de cocció perfecte, que no vol dir altre cosa que coincidia amb els meus gustos ?.
Després la vichyssoise d’espàrrec, que substituïa a la crema d’espàrrec blanc amb rovell d’ou, anunciada a la carta. De fet ens va anar perfecte, perquè cap dels dos som amants dels rovells d’ou.
El verat amb burrata, també va ser una combinació plaent.
I a continuació, va arribar el maitake & nyoquis a la llimona i mitja ració d’orella de porc a la brasa a la mostassa, que no teníem intenció de demanar, perquè qui m’acompanyava, no menja d’aquestes coses. Però el cambrer, veient que a mi em venia de gust, va proposar portar mitja ració, que per mi va ser el plat top del sopar.
I finalment un tsukune d’ànec, que no posava que anava amb un rovell d’ou. Però cap problema, deixant el rovell a fons del plat. Ens vam oblidar de fer la foto. Però avui en dia, vas a les seves xarxes i pilles una. O sigui que deixo clar que la foto és robada de les seves xarxes ?. Que no em torni a aparèixer algú tot ofés i dient «aqueZta foto éZ meva» ?.
Vins i postres
L’oferta de vins a Palo Verde, era variada, però l’endemà tenia l’extracció d’un queixal i prenia antibiòtic. Per tant vaig demanar una copa i qui m’acompanyava s’hi va apuntar. Fins i tot vaig demanar un vi espanyol , ? que feia temps no tastava quan estic per BCN.
Però un cop més la típica llista de vins poc coneguts, de manera que ho tenen més fàcil per a «guiar» els clients. Per exemple un verdejo (quina grima em fa aquest nom) anomenat La Tortuga Veloz que costa en botiga MENYS de 9 € i et posen la copa a 4,50 €. I no em queixo pas eh?. Que sóc dels que penso en les despeses que cal cobrir i les mermes. Però ho comento en el sentit que aquests «detalls», no els expliquen mai els escrividors mercenaris ??.
Pel que fa a les postres, a la carta oferien dues opcions, com ja haureu observat i vam compartir el de cireres amb sèsam i iogurt i realment, molt ben trobat. La foto no li fa els honors, perquè ja s’havia fet fosc.
Conclusions i reflexions a Palo Verde
Palo Verde, està ubicat en un lloc ben cèntric, amb aparcaments propers i el seu espai interior està molt ben resolt i amb bon gust, que és un punt a destacar.
I amb una terrasseta al carrer, just enfront de la de Dry Martini que queda una mica resguardada per una zona d’aparcaments de motos. En conseqüència, va ser una bona solució, per gent com jo, que hem viscut els confinaments en urbanitzacions aïllades i que ara ens cal superar els lleugers símptomes d’agorafòbia ??.
Servei molt amable, atent i aparentment de la terra. Ja quasi pensava que això no existia actualment a BCN en els llocs moderns o nous. Sembla que les tendències van més pels estils tatuades i tatuats al crit de #hola_chicos.
I els plats realment curiosos, bons i sense trobar-ne cap d’aquells de «relleno», que et preguntes «en què estarien pensant quan el van parir??».
Palo Verde és un d’aquells llocs que si visqués pel barri, de tant en tant m’hi deixaria caure en pla sopar informal.
RESUM del lloc
- Cèntric i en zona prèmium de l’Eixample Esquerra
- Plats curiosos i ben resolts
- Servei a destacar
- Disposen d’una petita terrassa al carrer
- En conseqüència, crec que us pot agradar
A mi hem va agradar prou. Lloc simpàtic amb una cuina ben ressolta, cuidada i fresca on es respira ganes de fer-ho bé, que no és molt comú.
Una abraçada i d’acord amb el teu comentari.
Si, ja veig que estem d’acord. En el meu cas i com ja he dit, lloc al que tornaria si visques per la zona. Però potser ara que vinc i torno de Cambrils el mateix dia, busco llocs una mica més «restaurant» amb menys «platitos a compartir» ?.
Però en tot cas, ja he fet una crònica positiva del lloc, perquè els plats eren bons.
Una abraçada!
Durant els mesos que vaig estar a Barcelona i anava provant llocs nous fins a tres vegades vaig arribar a la web de Palo Verde i no em va engrescar. Ni pels plats ni pel cuinat que intuïa (pot ser equivocada) tot Josper brasa-fumat.
Ja saps que jo fumats, o molt suaus o menys :-DDDDD Em costa molt la cuina amb gust de fum, tant em fa la fusta.
Quan vaig començar a sortir amb el Santi vaig haver de “passar el vist i plau dels seus amics” amb un sopar que m’havien preparat amb unes truites fetes en un “ahumador-desecador fantàstic” amb fusta de no recordo què.
Només recordo les cares que feia intentant menjar això fins que em van preguntar “sembla que no t’agrada gaire, no?”
Finalment vaig passar l’examen dels amics :-XXXXX (sense truita, això sí)
Salut!
El tema Palo Verde és curiós, perquè si mires la carta, tenen menys fumats i brasa del que es va donar a entendre en algunes cròniques.
I tampoc perdem en nord, que a no ser que no em vagi fixar bé quan vaig anar al WC, la brasa és redueix a un robata de no massa llargada. Una mica «brasa ficció».
Un cop he anat a un lloc i abans de publicar, m’agrada llegir les cròniques, i en concret la del Sorrenc, parlava de no sé quines meravelles amb el carbó, com si fos un lloc de pinxos a la brasa. Ves a saber si era la idea inicial o van ensarronar al Sorrenc (abans li deia Sorrós, però crec que Sorrenc és més normatiu) i el paio es va posar catxondo escrivint meravelles del foc.
I ja veus actualment els plats i la carta. El que passa és que al principi, aquesta gent van muntar una campanya gastant pasta i si vas al seu Instagram, mira una d’aquelles històries fixades i veuràs que van convidar »al bo i millor de cada casa » ?.
Tot i això, els plats són bons, cosa que no sempre passa després de les campanyes exciteds. Alguna allà ja es deixen el pressupost…
Salut!!
Ara que torno a estar a la capi un mes o mes i mig crec que aniré primer al Contracorrent de l’altre post.
Ja veurem.
Salut!
Ja esperant les teves opinions… ?
Fa temps que el tinc al radar, però tinc tants restaurants que van abans, que encara tardarà. Potser el moc de posició després de llegir el teu post.
Salut
És els que ens passa a molts. Que tenim una llista llarga de llocs i no donem abast.
Palo Verde és el que jo he escrit. Bons plats i bon servei, però tampoc la sobre excitació que van mostrar alguns cronistes. Però en tot cas recomanable.
Salut!!
El coneixem i coincideixo totalment amb el que dius.
Abraçada!
M’agafes contestant els comentaris anteriors i ja semblarà un xat en línia això ?
Així és, un lloc cèntric amb plats ben resolts.
Abraçada Carles!!
A mi me gusto,, comi bien, camarero amable, pero tampoco he encontrado muchas razones para repetir.
Hola Pipo!.
Vaig trobar els plats força bons, però en el meu cas de «venir de lluny», potser el dia que vinc, busco un lloc més «restaurant».
De fet hi vaig anar per dos motius. Un perquè un altre lloc que volia anar, no obrien dimarts i l’altre perquè tu em vas encoratjar en un comentari anterior en un altre post, a no deixar de descobrir llocs nous ?.
Salutacions!!
Jeje, me alegro! Yo he ido un par de veces pero salvo la escalivada…. no recuerdo ningún plato. La escalivada estaba muy rica pero como tú dices, escalivada es….. En esta línea me gusto mas el de los vinos ecologicos (no recuerdo el nombre) que comentabas la semana pasada. Tambien esta graciosa la bodega pasaje 1886 ademas en el periodo de pandemia tiene una gran terraza sin coches y se agradecía el hablar tranquilo. Lo importante es que te vas dejando caer por Bcn que ya te echabamos de menos
I si tot va normal, just passat agost tornaré ja a quedar-me a dormir algun dia i a recuperar els dinars de 3aTaula amb l’Esther i el Jordi. Pas a pas ?
ole ole!!! 🙂
a mi em va agradar, però estic amb tu i el Pipo, que bé, però no excited! aquest local és maleït… espero tinguin sort!
No hi havia abans una mena de barra americana?.
Recordo que en front del Dry Martini,, havia una i ara que hi penso, igual era aquest local…
jo penso hi havia hagut després un restu….
Ja no controlo tant….