Prodigi, és un restaurant que fa un any i als seus inicis, vaig afirmar que havia començat amb molt bon peu. Tot i que els seus plats continuen estan un esglaó per damunt de la mitjana, aquesta darrera visita, semblava el joc dels disbarats.
Fa més o menys un any, vam anar a Prodigi i malgrat, el servei va ser una mica lent, el bon nivell dels plats ho compensava i va ser com un amor a primera vista.
I a partir de noves visites dels altres dos integrants de 3(o+)aTaula, vam decidir incloure’l a la nostra llista de recomanats que podeu veure fent clic aquí. És probable que en la pròxima edició de primavera, desaparegui 🥲.
Aquesta darrera visita, amb el grup 3(o+)aTaula, va ser un joc dels disbarats i mira que hi anàvem il·lusionats. Fins i tot, abans de començar el show a Prodigi, fèiem conya de «per fi avui dinem amb estovalles».
Esperem que sigui allò d’«una mala tarde la puede tener cualquiera», frase que em va impactar fa anys, quan en un judici, el responsable d’apunyalar a una víctima, així es justificava enfront del jutge 🤷🏻♂️.
Com va anar el joc de disbarats
- Quan vaig a un restaurant, normalment el tinc «estudiat» i si tenen carta a la web, ja entro amb la tria més o menys feta, tot i que els suggeriments poden fer-me canviar.
- Just entrant, ens van deixar el codi QR, que veieu a la foto de les estovalles i la carta coincidia amb la que havíem llegit a la web. Per tant cap problema.
- Ens mirem els tres la carta, també el menú i decidim anar a la carta i ja teníem els plats escollits.
- Arriba qui feia de cap de sala a Prodigi i ens diu que recomanen el menú degustació, però diem que ja hem fet la tria a la carta. Comencem a demanar, posa cara desencaixada i diu que han canviat la carta.
- Posem cara de circumstàncies, però diem que cap problema i que ens deixi veure la nova carta. Diu que no està feta. Llavors li fem la proposta de «bé… anirem a menú». Però també havien canviat el menú, sense poder mostrar-lo.
- Aquí ja directament li dic al cap de sala, que la situació em sembla «impresentable». Ni reacciona, però per experiència, tampoc puc afirmar que sigui menfotisme, perquè hi ha qui es bloqueja en enfront d’aquestes situacions.
- El cos em demanava aixecar-me i marxar, però l’Esther, component de 3(o+)aTaula, és més sensible en aquestes coses i ens vam quedar i vam acabar negociant els plats que ja veureu a la secció corresponent.
Que ofereix la carta de Prodigi
Em va fer la sensació, que el lloc està molt adreçat a servir el seu menú degustació que podeu veure a la seva web. Esperem que l’hagin aconseguit actualitzar 😅.
També als migdies, tenen un d’aquells menús més reduïts i més econòmics, estil «menú executiu» amb un cost de 30 € .
Previ als plats que vam demanar, va arribar el típic tast d’un parell d’olis i un parell d’aperitius, que suposo deuen ser els mateixos que posen al menú degustació. No recordo ni els noms, perquè ja després de tot el xou, em desmotivo una mica.
Que vam demanar
Com primers vaig acabar demanant els bolets que en la carta anunciaven com ceps i que ara anava de d’uns altres bolets: Maitake saltat amb burrata fumada, és a dir gírgoles, mentre que el Jordi i l’Esther, en front del desori, van optar per un plat que estava en el menú econòmic de migdies 🤷🏻♂️: Carxofes brasejades amb botifarra del perol.
Un altre «curiositat», va ser que el plat del menú econòmic, demanat degut al desori de l’oferta, li apliquessin (mireu el tiquet), 22 €, és a dir el 73% del cost del menú 😂😂. I que consti que no ens queixem del preu, ens limitem a comentar fets, com un capitul més del joc de disbarats.
I com segons, l’Esther va demanar els bolets que jo havia triat com primer, el Jordi un colomí amb cloïsses que minuts més tard va arribar el cap de sala tot apurat, dient-li que no tenien cloïsses i li van canviar per tòfona i jo el turbot amb vinagreta d’avellanes, que crec mantenen a la carta.
Plats molt bons, perquè les coses s’han de dir pel seu nom, però amb la mateixa sinceritat dir, que la sensació global, va ser de puta merda. És molt decebedor, sortir d’un restaurant amb aquesta sensació.
Vins i Postres a Prodigi
La carta de vins pinta bé. La podeu veure a la seva web, sent majoria els vins de proximitat. També al restaurant, es pot donar un cop d’ull a l’assortiment, a les vitrines d’exposició. Vam demanar un vi i ens van suggerir un altre del mateix celler. Vam acceptar, perquè si tampoc el tenien, ja era massa pel dia.
I pel que fa a les postres, el Jordi i jo ja vam passar del tema i només l’Esther va escollir unes. Suposo que van seguir aquell principi de «si acontentem a la senyora, ella influirà» i li van portar dues postres, amb una mica de parafernàlia. Ni recordo el nom…🤷🏻♂️
Reflexions i conclusions
Entenc que vulguin canviar la carta i fins i tot que no sàpiguen actualitzar la web. Però imprimir amb l’ordinador la nova carta, que tampoc és tan llarga, no són capaços?
No penseu que va ser un rampell nostre. A la mateixa sala hi havia uns coneguts meus, que en estar jo d’esquena, no ens vam conèixer. Són professionals de comunicació gastronòmica, que en veure la queixa del Jordi a Instagram, van deduir que havíem coincidit i em van contactar.
I tenien la mateixa queixa. Ells van anar al menú degustació, però sense saber que els portaven, per l’absència de text escrit. I van haver de marxar de Prodigi, sense cafès a causa de la lentitud del servei i que tenien un compromís després.
L’arribada dels plats va ser lenta. Molt més del que es considera raonable. Igual amb la nostra tria a la carta, els vam destarotar. Que tampoc hauria de ser, ja que els plats de la carta, solen ser els mateixos del menú.
I per cert, els plats de la carta, certament escassos. Acceptables per un menú degustació, però escassos com plats de carta. També s’ha de dir que el lloc és prou econòmic en comparació al nivell dels plats.
En positiu insistir que els plats que van arribar, eren de molt bon nivell i el servei, havia millorat respecte a l’anterior visita. Si la cuina no treu plats, no poden anar més ràpids.
Però un restaurant com Prodigi, no pot tenir aquests jocs de disbarats. Aquestes coses cal resoldre-les amb voluntat i si cal humilitat. Aquestes experiències són negatives. Personalment dubto que hi torni.
Resum a Prodigi
- Cuina de molt bon nivell
- Bona selecció de vins
- Local confortable i agradable
- Preus raonables, atès la qualitat global
- Però joc de disbarats en aquesta darrera visita
Voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
He estat un parell de cops en Prodigi. Coincideixo en tot el que dieu en la publiació. Aquest restaurant té coses molt positives, començant per la cuina i l’actitud, des d’aquesta mateixa cuina, de voler agradar als clients. Els dos cops que hem dinat a Prodigi, han accedit a fer canvis en el menú per una qüestió d’opció alimentària dels comensals; i ho han fet sense cap mena de problemes i satisfent amb excreix la nostra demanda. Penso que aquest jove cuiner té talent i bona voluntat
Tanmateix, la qüestió del servei de sala en aquesta casa és molt millorable. En la nostra primera visita disposaven d’un sol cambrer que, tot i ser força voluntariós i estar la sala a 1/3 d’ocupació, no va saber portar el ritme que exigeix un menú de degustació. En la segona visita hi havia 3 persones en sala. Però la cosa no havia acabat de millorar. I em refereixo a qüestions que són molt fàcil de millorar i que no exigeixen capacitats extraordinàries.
Dos exemples. Quan faig la reserva apunto la demanda de canvis en el menú, demanda que a tornada de correu és confirmada pel restaurant. Què costa que el cambrer que t’atèn just acabats de seure a taula estigui al tanto dels canvis de menú demanats? Per què li haig de recordar jo i per què ell ha d’entrar a cuina a consultar-ho? Un altre tema és el maridatge. Aquell dia la sala era plena, però només la nostra taula feia el maridatge (maridatge discret però a un preu molt raonable). Entenc que en un maridatge el vi i el plat se serveixen simultàniament. Doncs en els primers plats això no va passar i el vi va arribar tard. No molt tard, però sí tard. A més, com que vam fer un canvi en els principals, el cambrer encarregat del tema begues es despista i no no ens serveix el vi. Li vaig haver de recordar que faltava el vi, aleshores serveix les copes però amb el vi que acompanya al plat substituït i, el que és pitjor, en les copes (buides, però ja fetes servir) de vi anterior. Entenc que en una sala amb 10 maridatge i ritmes diferents et pots embolicat, però amb una sola taula que el fa?
Un pena tot plegat donat que es tracte d’assumptes molt fàcils de solucionar i que tot i no ser “dramàtics” en el nostre cas sí que generen un cert disgust.
Gracies Maria per dir la teva opinió.
Per una banda, em tranquil·litza veure que no som es únics en veure dis-funcionaments, però per altra em sap greu que això ja sigui una trista «normalitat».
És penós, arribar a un lloc, haver fet una determinada demanda en la reserva i que quan arribis, et rebin estil #toma_cabrón, com em va passar en la crònica anterior a Nakashita. Feia setmanes que anàvem bé i porto dues cròniques de mala ratxa.
Si no aixequen això, no li veig el futur prometedor que vaig escriure a la crònica de fa un any.
Salutacions,
vaja… jo he anat un parell de vegades a fer el menú migdia i bastant bé en general… per la zona també et podria ser interessant el Imprevisto Restaurant (apart de can saia i teòric que ja el tens al boc)
i a vore si ens descobreixes cap joieta nova per la zona sud 🙂
Salut
I si en descobreixes alguna tu, també s’agraeix….😂😂.
Tinc l’imprevisto a la llista, que per cert és llarga.
A uns 7/8 min a peu d’allà, també tinc la curiositat de Can Josep. Ja sé que no té res a veure, però m’agraden els contrastos.
I de moment per la zona sud, no em bellugo gaire dels habituals que segons cop no torno a publicar. Ara sé que hi ha una novetat interessant a Cambrils, el Hiu Restaurant a càrrec del cuiner que havia començat a The Alchemist a BCN i que té un bon currículum. També el tinc a la llista, però com a molt puc fer dos restaurants per setmana. Temes de salut i cartera 😂.
Salutacions,
La propera setmana és el meu aniversari, seria una bona ocasió per anar al Hiu però he fet una ullada i he trobat carta sense preus i em molesta bastant anar a cegues.
Salut!!!
Jo que volia que algú fes de conillet d’índies 😂
M’agrada molt el vostre blog, però en aquest cas he de discrepar de la vostra opinió. He anat a Prodigi unes quantes vegades i sempre he disfrutat molt amb menús degustació diferents i amb un servei de sala i de sumillera molt agradable. La relació qualitat preu és imbatible a Bcn. A més, l’he recomanat a gent molt diversa i tots han sortit molt contents .
Crec que cal seguir tenint-los en compte i no defenestrsr-los per un mal dia
Hola Anna,
Jo no «defenestro» a ningú. Em limito a explicar com ens ha anat una visita a un restaurant en un determinat dia.
De la mateixa manera que si un dia la cosa ha anat bé, ho publico (i ves a saber si no ha estat un cop de sort), el dia que les coses no van bé, també ho publico (i ves a saber si no ha estat un dia de desgràcia).
Aquell dia va anar fatal, tal com explico i així ho he escrit. Aquesta és la filosofia del meu bloc. I evidentment, no tinc la veritat absoluta ni cap ganes de fer mal a ningú…
Salutacions,
Bon dia
El que es segur, es que son una gent peculiar, a la carta de vins en català es permeten catalanitzar els noms de tots els vins. Un exemple es el “Desert de Blau i Garança” DO Navarra. De traca!!!
Salut!!!
Igual van amb el traductor i ho ha fet automàtic 😂😂
Si tot anés al mateix nivell que els plats que surten de la cuina, seria un top.
Salutacions,
Jo també m’hagués aixecat de taula i marxat, aquí el Santi és qui és més moderat i acaba de treure’m el mal humor.
Els plats són bons, però quan has mirat la carta i vas amb ganes de tastar una elaboració i et diuen que no, i a més, més d’una vegada, acabes una mica desencantat.
Jo crec que tampoc hi tornaria.
Salut!
I el més greu és que tampoc tenen la carta alternativa nova…. El que dius, ja és emprenyador, però a sobre has d’anar a cegues…
Salut!!
Ostres… Nosaltres hi vam anar un migdia entre setmana a finals de novembre i vam anar directes pel menú degustació, que ens va agradar força. Potser van trigar massa per portar els plats principals i sobretot el postre, una eternitat. Hi havia gent que demanava el menú del dia i uns altres van anar a la carta. Clar que només hi havia 4 o 5 taules ocupades aquell dia…,
El Cap de Sala ( quina mania de fotre’s títols la gent) tampoc és que ens caigués gaire bé d’entrada però només vam interactuar amb ell al principi, desprès ja ens va atendre una cambrera molt amable i simpàtica. Vam riure molt del “traje” que portava el cap de sala, semblava que li sobrava mig pam per tot arreu i afegit a les grenyes que duia, era una mica esperpèntic per un lloc així..
Les taules massa juntes (em va recordar a Granja Elena, on quasi li dic al veí de taula que deixés de fer el fanfarró amb la seva acompanyant, que no se la faria…) tampoc em va acabar d’agradar aquesta estretor. La carta ens la van portar en paper, això si. I el preu en general molt correcte.
El què passa és que nosaltres hi anàvem una mica suggestionats, perquè com et vaig explicar un dia, el xef sortia amb la filla d’una amiga meva a la seva etapa final de l’Hisop i i vam viure una mica “intensament” l’obertura del Prodigi i les meravelles que ens explicava ella (del menjar).
Però si les coses van com expliques tu, em sembla que trigarem en tornar-hi.
Bona nit,
Dic cap de sala per dir alguna cosa 😂😂. Però el nostre no era grenyut ni anava amb “traje” fora de mida. A veure si van canviant de personal sovint. Perquè la noia que havia a la sala, a par d’un #mantincelcastellà que ja ens va marcar distàncies, volia fer gràcies, sense gràcia.
Recordo que l’Esther li va demanar que no s’emportés l’ampolla que volia fer una foto (la que apareix aquí) i va contestar, «se la dejo porqué es usted», que ja entenem que volia fer gràcia, però per fer d’aquest tipus, millor calladeta.
I la carta, ni paper ni res…. de fet volien col·locar-nos el menú degustació, però a cegues. No el vam acceptar, sense poder veure’l abans..
El que si s’ha de dir, que els plats que surten de la cuina, són de molt bon nivell. El nostre grup, amb aquesta ja és la 4a vegada que hi anàvem, tot i que les anteriors no anàvem junts, sinó amb les respectives parelles.
I el primer cop que vaig anar, també molt il·lusionat , perquè el cuiner venia d’Hisop (un lloc top per a mi, on dimarts tinc reserva) i a més amb el recolzament de l’Oriol, que garantia que és un bon cuiner i que havia sortit de manera elegant d’Hisop.
En fi, no crec que hi torni. Hi ha tant de restaurants que tinc pendents, que perquè arriscar-me de nou?
Salutcions,
Hi he menjat dues vegades. Les dues vegades han destacat, força, per una cuina fina, precisa, ben pensada i molt plaent. Òbviament el cuiner és un molt bon professional, amb talent. Però el servei ha estat desastrós les dues vegades, creant una sensació desconcertant. D’aquí, la meva reflexió:
Si vols fer un restaurant gastronòmic amb aspiracions (com és el cas), no pots tenir unes estovalles de lli planxades impecables, uns mobles de servei meravellosos on mantenir els vins en temperatura (per exemple), amb un cap de sala perdut i poc organitzat i un cambrer amb uniforme, però amb aspecte brut i amb sabates fetes un nyap, que et deixen la copa buida durant llargues estones perque no s’hi fixen. Si vols oferir un servei de vi excel.lent, guardant les ampolles als gueridons, ho has de fer molt bé. No hi ha pitjor sensació que la d’haver d’estar buscant constantment amb la mirada algú perquè tens la copa buida. Per altra banda, la carta de vins és un absolut disbarat, amb preus surrealistes, poca varietat d’estils, i desconeixement clar per part del responsable. Jo hi tornaré per la cuina. Em costarà, però hi tornaré. Però crec que han de fer un cop de timó important si volen contentar el públic que busquen. Tot això ho dic repetint, una vegada més, que la cuina és excel.lent.
Sí, coincidim totalment amb una cuina excel·lent…
Però pels comentaris que aneu fent (aquí, a Twitter o en privat), dedueixo que el servei deu anar canviant cada dos per tres i això explicaria el desastre de la sala.
Però tot i el desastre de servei, la nostra queixa, ve bàsicament perquè ens ofereixen la carta en QR i quan hem triat, ens diuen que no és vàlida. I que tampoc la tenen en paper… ni tampoc el menú… que ho han canviat… I això em sembla fora de lloc totalment.
El tema vins, t’he de confessar que no el vaig mirar i m’he copiat el text de l’anterior visita. Per qüestions de dieta, limito el vi a cap de setmana i ni vaig mirar la carta. Però pel que fa a tema preus ho vaig trobar prou ajustat. El vi que van demanar els companys, recordo comprar-lo a uns 15 € en botiga. I que allà cobrin 26 €, ho trobo ben raonable.
Segurament no hi tornaré. Hi han una pila de llocs a BCN que em fan gràcia i ara ja aniria en alerta.
Salutacions,
Hola Ricard! M’encanta el teu blog (que vaig conèixer a partir del gust compartit que tenim pel Topik de l’Adelf) i gràcies a ell he fet genials descobertes (i també he rigut molt!) pel que agraïr-te que segueixis publicant després de tants anys.
Precisament vaig descobrir el Prodigi d’en Jordi a través del teu blog i em va encantar. Mirem d’anar amb la família (dona i nens) cada cop que canvia menú de temporada. El nostre petit gastrònom de casa (en Pau, 11 anys) n’és un apassionat, i en Jordi sempre troba un moment per passar al final per parlar amb ell i portar-lo a la cuina.
Et ben prometo que aquesta opinió és lliure i gens interessada. Acabo de llegir el teu article de Sostres-Agreste (un restaurant que també m encanta) i havent perfectament entés la teva indignació contra aquell infane article, tant sols volia passar per aquí a dir-te que poder també podries fer una altra visita al Prodigi per reafirmar, si es el cas, la teva darrera opinio o fer-ne una de nova.
Personalment veig al Jordi un bon nano i cuiner valent amb una molt alta proposta gastronòmica. No crec que s’hagi desviat tant dels inicis, i poder, com tots en les nostres coses, a vegades podem no tenir el millor dels dies.
Això és tot! Abraçada i et segueixo llegint!
En primer lloc Marc, agrair-te les teves paraules i encantat que algunes de les meves sortides et facin riure. I si a més és d’utilitat, ja de conya.
Dit això, no dubto pas que sigui un bon projecte d’un cuiner valent amb una molt alta proposta gastronòmica. De fet així ho faig veure i defensar a la meva primera crònica, ara ja substituïda.
El meu punt de vista, és que la cuina és destacable, però no pas la gestió ni tampoc el personal. I a banda del dia que vaig anar, he rebut en privat, anècdotes que concorden amb el que dic. És curiós que molta gent, en lloc d’opinar en obert, m’ho enviïn per priva, ja sigui per twitter, face, Insta o al meu correu que tenen els subscriptors del bloc.
No crec que hi torni, perquè jo no soc cap crític. Jo vaig a dinar/sopar, com acte social amb qui m’acompanya i tampoc tinc «cartera» infinita, per anar donant segones opinions, quan en canvi, tinc un munt de llocs que em criden de veritat. Entenc que un professional ho ha de fer, però a ell algú li paga aquestes repeticions, cosa que no és el meu cas. Per a mi, l’escriure una crònica, és el producte secundari d’anar a fer una trobada.
Però ve a saber si el destí m’hi porta de nou algun dia… Em va passar amb el Fermi Puig, que anava a donar-li una segona oportunitat i em fa fer fora 😂😂.
Gràcies per passar i reitero que per les teves paraules.
Una abraçada!
Jajajaja!! Gràcies per la teva resposta! S’ha de dir que ens fas passar també bones estones amb anecdotes com aquesta de que et fotin fora d’un lloc per una crítica previa! Cuida’t i seguim jalant! 😉
Salutacions Marc!