En aquest pòdcast, i a manera de diàleg amb un «robot IA», vull mostrar la manca de sentit comú de molts restauradors que no saben aprofitar la tirada d’una crònica desinteressada parlant d’ells.

I en canvi són capaços de presumir de cròniques pagades, d’un abast més que limitat, per les que els han aixecat la camisa, pagant «costos de producció» o no cobrant els tiquets de consumició.

 

La manca de sentit comú, de molts integrants del món de la restauració

 

Aquest 2024, i tal com ja vaig «amenaçar», vaig decidir que amb periodicitat mensual, escriure, uns posts de reflexió, parlant de temes lligats al món de la restauració, però des del punt de vista de client anònim i aficionat a aquest món.

Cada una de les reflexions, vindrà complementada amb un pòdcast. De fet, l’eix principal és el pòdcast i aquí em limitaré a la transcripció escrita.

Tot seguit la reflexió en forma de diàleg, valorant les poques habilitats en cominicació que mostren molts restauradors.  Més avall trobareu la transcripció escrita.

Atenció, els primers segons del pòdcast, us posen un ANUNCI … És el que té utilitzar plataformes gratuïtes 🤷🏻‍♂️

Tot seguit la transcripció del post:

Parlaré en aquest pòdcast, de com és la meva interacció als restaurants, les reaccions que rebo i algun conflicte associat i per fer més «escoltador» el pòdcast, està fet simulat un diàleg amb un robot de IA, que em fa les preguntes.

Pregunta 1. Dono per fet, que els restaurants on vas, ja saben que escriuràs d’ells.

En primer lloc, vull deixar clar, que els llocs que em coneixen, són minoria. Per tant, la majoria ni s’imaginen que tenen allà sopant, algú que escriurà d’ells. Intento no cridar l’atenció i fer les fotos amb la màxima discreció. Cosa que es nota per la poca qualitat de les meves fotos.

Però és evident que els llocs que em  coneixen, suposen que escriuré, però mai es parla del tema. I no sempre escric,  perquè m’agrada limitar-me a una publicació per setmana i espaiar les publicacions d’un mateix restaurant.

Pregunta 2. És de suposar que algun cop hauràs tingut problemes amb el que has escrit.

Sí, tot i que és un tema que em preocupa poc. A vegades m’envien un privat «renyant-me» o buscant ells el conflicte. Una cosa que no perdonen és quan tot i fer una crònica positiva, demostro que el seu Instagram, està farcit de post de Chico_anuncios. Això els posa molt catxondos i busquen qualsevol excusa per enganxar-se… i si comencen, jo tampoc tinc molta corda.

També en algun cop, he detectat que el restaurador, ja estava predisposat a estar en contra. Suposo que perquè algú li havia donat informacions prèvies negatives.

Com a anècdota, recordo un restaurant a Sants, ara ja tancat, que vaig anar, vaig fer una bona crònica, perquè era un bon lloc i per donar un toc d’humor vaig comentar que al WC, tenien un sabó esnob… perquè  de fet era el mateix que gastava a casa meva… Doncs el paio, no li va agradar això i m’ho va retreure… Més estúpid no neix… i et podria dir més casos…

Pregunta 3. En tot cas, no és cap conflicte greu.

No… l’únic va ser el cas de Fermí Puig, que quan vaig tornar-hi perquè un amic m’hi va portar,  es va negar  a servir-me i de fet em van fer fora. No es va atrevir directament, per pura covardia, però em va fer arribar que no em serviria cap plat, a través del meu amic, que va fer anar a la cuina.

Pregunta 4. Devia afectar-te suposo.

No, la veritat és que gens. I la conya que hi vam fer a posterior ja ho compensava. L’únic que em va saber greu, és que qui m’hi va portar, una persona coneguda en el món del Champagne, a més de gran expert, va ser qui en va patir les conseqüències, ja que el Fermí Puig es va venjar, retirant els Champagnes que el meu amic representava de la seva carta. Es va portar com un miserable.

Pregunta 5. Imagino que tret de casos puntuals, els restaurants dels quals fas bones cròniques, deuen mostrar agraïment.

Hi ha de tot i penso que en això es mostra la intel·ligència de cada lloc o de cada propietari.

Normalment, publico a les xarxes i referencio al restaurant. Els més intel·ligents, aprofiten la difusió, agraint la visita i generant rebombori que els beneficia a ells. No pas a mi, que no tinc cap interès econòmic en el tema, però s’agraeix el detall.

Però d’altres i amb bona crònica, ni un puto like a Instagram. I compte que estan actius a les xarxes.

Pregunta 6. Resulta ben sorprenent això.

Sí, és curiós i em costa d’entendre. Pel que he anat esbrinant, alguns es posen en el pla «si ell ha vingut i no ens ha dit res, ara som nosaltres qui passarem d’ell», que ja és ser prou dropo.

Però també hi ha un factor de pors. Per culpa del meu esperit burleta o les meves conyes al voltant de tiquets simulats o cròniques «fetes a mida»  algunes d’aquestes «víctimes meves», és a dir crítics, periodistes…  fiscalitzen fins i tot les interaccions que rebo i s’emprenyen amb qui interacciona amb mi.

Un dels cronistes coneguts, bàsicament per haver estat cuiner abans, un dia va increpar en públic i en un restaurant, a una persona pel fet d’haver-me posat like en una de les meves conyes. I me’n vaig assabentar per terceres persones… no pas per l’afectat que mai m’ho ha confessat 😂.

Pregunta 7. En tot cas, el percentatge de llocs que mostren agraïment, deu ser superior que el que no ho fa.

Tampoc em dedico a fer l’estadística, però sí que a vegades em meravello del poc sentit comú. Vaig a un restaurant, deixo allà els meus diners… llavors escriure el post, que entre preparar-lo, arreglar una mica les fotos, afinar el SEO i replicar-lo a les xarxes, segur que m’hi deixo 3 hores.

I ja sé que ningú m’ho ha demanat, i tampoc vull fer com els ploramiques a Instagram, que es queixen que els donen poca visibilitat, però costa d’entendre que quan la crònica és bona, cosa que passa en el 90% de llocs que publico perquè ja vigilo on entro, no tinguin ni l’amabilitat de fer una mínima interacció… i reitero que parlo de llocs que els he referenciat i, per tant, els arriba perquè estan actius a les xarxes.

Pregunta 8. És fort això que dius i no té cap lògica. Suposo que no vols mencionar cap exemple.

En realitat no hi tinc inconvenient, i et comentaré alguns casos extrems. Un parell de cada i dels primers mesos, d’aquest 2024.

Per no semblar negatiu, començaré pels que es porten bé… els intel·ligents amb dos exemples: Hisop i Taverna Maitea. Tots dos han mostrat agraïment, han fet ressò a les seves xarxes, que no deixa de ser publicitat gratuïta per ells i fins i tot han intervingut en comentaris per les xarxes, encara que sigui posar like a aquella gent que elogiaven el lloc o deien «té bona pinta… hi anirem».

Per l’altra banda, llocs que a més els tenim recomanats a la LLISTA conjunta amb els companys de tres a taula, els fas una bona crònica i ni un puto like…

Pregunta 9. Imagino que et deu deixar mal gust de boca.

Tampoc… estic per damunt d’aquestes coses i dels que les fan. Al cap i a la fi, els que queden retratats són ells. I et puc dir dos exemples d’aquest mateix 2024, amb bona crònica i com et deia a la llista 3aTaula: Nairod i també Capet.

Jo seguiré recomanat els dos i segurament tornaré en la meva ruta. No em representa cap problema, que en aquest aspecte no donin la talla… mentre sàpiguen cuinar ja en tinc prou. Tampoc cal que ens fem amics..

I tingues en compte una cosa, i em sabria greu semblar pedant… Una crònica meva, aporta reserves…

Pregunta 10. Però això, tu no ho pots saber o controlar.

De manera exacta no, però hi ha força gent que m’escriuen feed backs, a la web o per les xarxes en privat. Pensa que tinc més de 1000 subscriptors que reben al seu correu cada crònica i, per tant, em poden respondre i alguns ho fan… a vegades en positiu i fins i tot algun «renyant-me», perquè no els ha agradat… Com si jo tingués la culpa 🤷🏻‍♂️.

També a partir d’un mostreig. Tinc UNS POCS llocs, i curiosament de fora de BARCELONA, que quan va algú de part meva, m’ho comenten. I molts cops em parlen de gent que no sé pas qui són i tampoc em diuen el nom en moltes ocasions. Sempre m’ha meravellat que algú digui a un restaurant «vinc de part de…»

Però si et puc assegurar que una crònica positiva, comporta reserves… no pas cap cosa exagerada. Però si són 5 o 6, deuen ser benvingudes i si aquests nous clients queden contents, l’efecte s’expandeix.

Pregunta 11. Canviant de tema. Dedueixo, que no ets persona grata en el sector de gent que escriu de restaurants.

No ho soc, però és que ni m’afecta. Els chico_anuncio evidentment no m’estimen. Tots aquests que escriuen en premsa, tampoc per la meva denúncia que només els permeten escriure en positiu i, per tant, els deixo una mica despullats de cara a credibilitat. Tampoc vaig mai a cap acte públic, inauguració o convidada, on mitjançant la hipocresia que lubrica el sector, tot podria suavitzar-se.

Pregunta 12. Entenc pel que dius que els periodistes del sector estan distanciats de tu.

Ni idea… igual molts ni em coneixen, tot i que alguns sé que si… El que puc afirmar és que hi tinc zero contacte i jo escric el que em dona la gana. Si vull rajar d’un lloc ho faig i sé que no hi tornaré… Ells no poden rajar, perquè els mitjans escrits no ho permeten i perquè en cas de fer-ho, quedarien fora la roda de convidades, presentacions, etc.

Dura vida la d’ells, tot i que ells es pensin què són privilegiats. Sempre em ve al cap, un que ara es fa passar per periodista, que fa anys va manifestar que volia escriure de restaurants per a poder anar gratis… I pel que veig, se n’ha sortit…😂

Un altre, que si és periodista amb una certa anomenada en un diari important, té la barra d’anar a llocs amb renom i fins i tot estrella amb la família i aixecar-se, saludar i ni demanar el tiquet… Suposo que un dia li van dir alguna cosa per l’estil d’«aquí vingui quan vulgui, que és casa seva» i es va agafar la llibertat…🤷🏻‍♂️.

Pregunta 13. Consideres que els teus escrits estan al mateix nivell que els dels professionals.

No.!! Són com dos mons diferents. En primer lloc, jo no tinc gràcia escrivint i no és falsa modèstia. Tota la vida he escrit manuals tècnics, que és un gènere totalment allunyat al de les emocions que aquesta gent descriu.

Jo em dedico a comentar la visió global d’un restaurant… espai, servei, carta… no pas a criticar la cocció d’un determinat plat. Mentre que ells, s’atreveixen fins i tot a pontificar com hauria d’estar cuinat un plat amb frases com «… menos sésamo, que le da un sabor invasivo y dominante… » o també «…los postres riquísimos pero habria que servirlos en un plato medio hondo…».

On ho han après això? A la facultat de periodisme?… o quan eren cuiners, per cert, sense cap glòria? O van néixer amb paladar privilegiat?.

I fins aquí el pòdcast del mes de maig. Si heu arribat fins aquí, espero us hagi agradat i tornaré a l’atac el mes de juny.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.