Qui Soc, és la pàgina en la qual pretenc explicar el perquè escric i quins criteris valoro.

El meu nom és Ricard i la gastronomia, de sempre ha estat una de les meves aficions. Res a veure amb la meva vida professional: Físic de formació i havent treballat en el camp de la informàtica.

Vaig crear aquest bloc a principi del 2009. Amb la intenció de donar «servei» als coneguts que em demanaven “on anar a sopar a BCN”.

Qui Sóc

Vaig a restaurants, de fa uns 40 anys, un mínim de dos cops per setmana. Sempre acompanyat i sovint amb l’Esther i el Jordi, companys de 3(o+)aTaula amb els que publiquem el nostre llistat recomanat de restaurants, que podeu descarregar a Llista de Restaurants Recomanats 2022.

Faig les fotos de manera discreta, sense demanar permís i pagant el compte. Si després em ve de gust, escric el post. Mai ens presentem, ni amb l’excusa de demanar fer fotos. Tampoc intimem, massa, el que fa que en general ignorem detalls com poden ser el nom del xef, el seu currículum i si la seva àvia sabia de cuinar o no… 😅

Després d’explicar Qui Soc, mostro els punts que valoro

Qui Sóc valoració 1

Qui Sóc valoració 2

No critico massa les elaboracions dels plats. Potser perquè vinc de formacions acadèmiques complexes, sempre penso que el qui està a la cuina en sap més que jo. He realitzat cursets de cuina, però el meu nivell és el que és. Evidentment, si em donen un plat cremat o en mal estat, ho diré, però molts detalls discutibles, no els comentaré, en ser criteri del xef. En tot cas si penso que un plat té excés d’algun determinat component que no és del meu gust, no el demanaré si torno.

D’alguns restaurants que publico, en soc client. En conseqüència, no puc evitar que em coneguin i reconec que en aquests casos la meva opinió pot ser més esbiaixada.

La majoria són de BCN ciutat, però en tinc bastants de la zona Cambrils i rodalies. Perquè aquest és el meu habitat natural. Visc actualment a Cambrils i dedico dos dies per setmana a BCN.

Perquè molt de tant en tant decideixo «rajar» 

Sempre escric el que penso i en el cas de males experiències, puc publicar-les sense manies. Si vaig a un lloc anònim i el resultat és un desastre, és més que probable que m’oblidi d’ells, però, en canvi, no tinc massa pietat d’explicar misèries viscudes, en llocs en què just poques setmanes abans, han muntat tota una campanya, amb les lamentables cròniques venudes. Llavors és quan no tinc cap mena de pietat. I és quan em guanyo les ires dels del restaurant, dels de l’agència que ho ha organitzat i dels titelles que han jugat el joc.

També s’ha de dir, que a partir del tema Covid, vaig a menys novetats, intentant assegurar la vetllada en llocs amb garanties i, per tant, sembla que hagi deixat de «rajar».

Finalment espero que tot i el rotllo,  continueu visitant restaurantscat.cat