Quilez 

Quilez  al barri de les Corts, és un d’aquells restaurants que funcionen al seu aire, allunyats de les tendències i que sorprenen en positiu.

Un dels objectius, d’aquest bloc, és mostrar llocs interessants i fora del focus mediàtic. I Quilez és un d’aquells llocs, que quan en surts, et preguntes quants més deuen haver per BCN, que sense fer soroll, funcionin com un rellotge i en surtis ben satisfet.

Feia temps que em cridava aquest restaurant quan passava per la zona. Segurament el nom hi ajuda, doncs recorda el del mític colmado que encara perdura a Rambla Catalunya. El tenia pendent de fa temps i l’altre dia que em tocava a mi escollir en un dinar 3(o+)aTaula, vaig decidir-me.

Està en una plaça, que marca la confluència de l’Avinguda Sarrià amb Travessera de les Corts. Just en front del Melià Sarrià, on a la planta baixa, han obert el Nonna Maria. Per cert, un lloc sense cap interès, amb presumptes pizzes prèmium,  al que vaig estar i ni tant sols vaig publicar. Però del que en canvi, molta gent en parla de manera excited.

El local de Quilez

Entrant a Quilez, t’adones de que tot i ser un local més que correcte, no han dedicat gaires recursos a la seva modernització o a detalls de decoració. Però això no vol dir,  que no sigui còmode i t’hi sentis a gust. O potser estem tant acostumat a llocs de disseny, que ja estem tots atrofiats.

Que ofereixen a la seva carta

No ofereixen menú de migdies i els preus de la carta, estan prou ajustats. I tal com podreu veure al post conjunt escrit per l’Esther, les racions són prou abundants com per exemple fer un dinar, compartint un únic primer. Per tant és possible anar a la carta, a un preu raonable.

Com exemple el plat de carxofes que mostro i que a més arriben molt ben arrebossades i amb una salsa de mostassa per a acompanyar, és suficient per a dues persones. Vam estar a punt de demanar 4 primers per compartir i per sort, vam acabar amb tres. I  quasi tips abans d’arribar els plats principals.

I els principals arribaven també prou complerts. Aquest és el que vaig escollir per a mi. Un turbot amb escalivada. No soc gaire fan d’escalivades i vaig pensar que la deixaria. Però al tastar-la, tenia molt bon nivell, fins al punt de merèixer ser destacada.

Conclusions a Quilez

La pregunta que ens fèiem mentre dinàvem a Quilez, era quants restaurants, com aquest trobaríem a Barcelona. Funcionant amb discreció, oferint bon producte i amb un tracte proper i agradable, dels que mereixen destacar.

Tot i l’absència de menú de migdies, els preus continguts i l’abundància dels plats, ajuden a l’afluència de clientela. Era un dimecres i estava pràcticament ple. Permet dinar per un preu entremig, entre el que seria un menú i una tria a la carta, d’un altre lloc amb preus menys ajustats. En conseqüència és un lloc recomanable.

Ens va agradar Quilez i al final del sopar, vam valorar els 12 punts que cada un de nosaltres, puntuem per separat del lloc. I va sortir un resultat que possiblement farà que, aparegui en la nostra propera edició de la Guia 3(o+)aTaula, Primavera 2019. I encara podeu descarregar la versió actual d’hivern, fent clic a:

Finalment, sense voler fer (massa) sang, comentar que mentre dinàvem,  réiem comparant la RQP, entre dinar aquí o al Nonna Maria, a l’altre costat de l’Avinguda Sarrià. Encara recordo el dia que m’hi van portar, menjant una pizza amb ínfules, amb la incomoditat d’aquelles butaques. Que per un bar són passables, però no pas per fer un àpat. En conseqüència, un altre globus gastronòmic dels que pul·lulen avui en dia a BCN.

Punt de vista global de 3(o+)aTaula

Si voleu veure l’opinió del grup, feu clic a Tresomesataula_Quilez

I si voleu veure més restaurants de la zona Les Corts – Sants, feu clic a: