Racó del Riu. Una fàbrica de donar de menjar

Racó del Riu és un restaurant al Delta, a la riba de l’Ebre i enfront del Pont del Passador. Bons plats, però amb atenció al client, una mica justeta.

Seguint amb la ruta de restaurants propers a casa, mentre evito els meus dimecres/dijous a BCN, vam anar a parar a aquest lloc.

Avançar que el menjar és bo, com és habitual en aquesta zona del Delta a no ser que et fiquis en llocs de risc, cosa que no fem mai.

Aquest té el plus d’estar en una ubicació privilegiada. Si ens instal·lem a la seva terrassa, tenim el riu als nostres peus i la visió a tocar del Pont anomenat «Lo Passador».

Per tant sembla que tot prometi, però surts d’allà dient «Bé, però no em veuran més». A la secció Reflexions i Conclusions, parlaré del perquè. De moment segueixo l’ordre habitual de les diferents seccions, que utilitzo per a cada restaurant.

Que ofereixen a Racó del Riu

La carta és àmplia i amb varietat d’entrants, peixos, marisc i arrossos. A la seva web la podeu veure prou detallada. En principi promet i el dubte és que triaràs entre tantes opcions.

Pel que llegeixes per les xarxes, sembla que l’arròs sigui un imprescindible allà. El problema ve quan trobes a la carta, quasi una vintena d’arrossos. Però tampoc és res greu.

Que vam escollir

Nosaltres no som massa originals quan anem pel Delta. Si de primers trobem xapadillo d’anguila i cuixes de granota, ja ens quedem amb aquesta opció. I així vam fer,

Les cuixes de granota de molt bon nivell i el xapadillo, sense ser dels millors que he tastat, molt abundant i un 7,5 sobre 10, és la puntuació que li posaríem.

I després va arribar l’arròs que al final va ser el que a Racó del Riu anomenen Arròs de luxe amb llagosta i ànec. La fotografia no li fa justícia, perquè l’arròs tot i un xic massa oliós pel meu gust, estava ben encertat. Fins i tot l’excés de pebrot vermell que mostrava d’entrada, no em va comportar cap problema de digestió.

Vins i Postres a Racó del Riu

La carta de vins justeta, però al nivell de les que es troben habitualment per la zona. Vam optar per un escumós i el primer que vam demanar no el tenien. Vam acabar amb un AT Roca que no ens va complaure gaire, però això ja va a gustos.

I de la secció postres a Racó del Riu, vam compartir un Menjar Blanc amb gelat de mandarina, que indiquen a la carta que és d’elaboració pròpia i ens ho creurem.

Reflexions i Conclusions

D’entrada podríem definir el lloc, com un dels que ofereixen bon producte de la zona, però amb el plus de local més top que la mitjana. La seva terrassa amb vistes al riu i la vista del pont «Lo Passador», en són el motiu.

Però potser perquè dóna la sensació de ser un lloc més prèmium, fa que hi trobem alguns defectes que m’agradaria enumerar. No és pas per fer mal, que mai és la meva intenció, sinó per a reflexionar i exposar com ens vam sentir com a clients.

No vam començar bé al fer la reserva

No tenen reserva online a Racó del Riu i vam trucar. La resposta va ser «o a les 13 o a les 14:30 o a…». Ens va estranyar perquè tot i que és estiu, la restauració tampoc està per a massa alegries i a més era divendres.

Però obedients vam acceptar a les 13, que de fet sol ser la nostra hora habitual de dinar a casa. I allà ens vam plantar a les 12:50 i vam fer temps mirant el riu, per tal d’entrar a les 13 en punt.

I vam ser els primers fins al punt que ens van haver d’obrir l’accés al restaurant i no estava ni a punt el servei. I tot i que quan vam marxar, el Racó del Riu estava acceptablement ple, el públic va anar arribant sense respectar cap horari.

La deducció que en vam fer, és que el concepte de «les 13», no deu ser el mateix per la gent de la zona, que eren la majoria de públic. I a partir d’aquí ja no et sents massa bé, perquè et sents enganyat.

Tampoc la comanda va ser massa empàtica

Com he dit, teníem els primers decidits i també que com plat principal demanaríem arròs. Com en tenen quasi 20 a la carta, vam pensar que ens deixaríem recomanar i també els facilitaven la feina. Però quan va arribar la senyora que feia la comanda, ja vam veure que no aniríem bé.

Hi han barreres culturals, que costen de saltar i més quan vols que et recomani un producte de la zona, algú realment llunyà. Cal dir en positiu que vam poder fer el diàleg en català ben correcte. Però ja vam deduir amb un intercanvi de mirades, que no era adient demanar recomanació.

Remarcar que érem la primera taula a prendre nota i en aquell moment, no hi havia cap acumulació de feina. I un cop intuït que millor no demanar recomanacions, vaig intentar un pla alternatiu. Per facilitar les coses, vaig simular que dubtàvem entre dos dels seus arrossos i així va anar,

Diàleg per escollir l’arròs a Racó del Riu

Jo: havíem pensat un arròs i dubtem entre el A i el B
Cambrera: Ahhh… volen el B (ja escrivint impassible)
Jo: No, que dubtem entre el B i el A
Cambrera: Ahhh… així volen l’ A
Jo: (amb cara ja de pocs amics)…. ok… posi l’A

És greu?. Segurament no i vés a saber que no fos problema d’arribar a les 13 en punt (tal com ens van forçar) i que vingués a prendre la comanda, qui no tocava. Però sense ser greu, ja et dius «aquí no tornaré». El servei estil #toma_cabrón no em va.

I això escrit per mi,  que sóc poc amant d’allargar les converses als restaurants, encara ho agreuja. El temps que dedico a les comandes, tinc clar que és molt inferior a la mitjana de la gent.

No tinc intoleràncies (amb els productes), conec la majoria de components i mai em faig explicar massa coses. No soc dels pesats que necessiten 10 min per fer la comanda.

RESUM a Racó del Riu

• Just tocant al riu i amb bones vistes
• Els plats i els productes, prou bons com sol ser habitual per la zona
• Servei de l’estil que anomeno #toma_cabrón
• Preus correctes i quantitats prou generoses
• En tot cas no tornaré a Racó del Riu, tenint alternatives

Si voleu veure altres llocs del sud que tinc publicats, feu clic a,