Racó d’en Cesc, és un lloc del qual BCN pot sentir-se’n orgullosa, funcionant en paral·lel a les mogudes gastronòmiques actuals, però oferint també detalls de modernitat. Cuina de bon nivell, servei molt professional i a un preu més que raonable.
Racó d’en Cesc és un restaurant de prou renom a Barcelona. En conseqüència, sempre surt a totes les “llistes” imaginables de restaurants recomanables, sent un lloc del qual saps en sortiràs sempre satisfet. Amb molt bon nivell de cuina i servei, però que en canvi està allunyat de les mogudes gastronòmiques, que remouen BCN.
En tot cas no és el lloc adequat per tots aquells que primen la «modernor» i les «sorpreses gastronòmiques» 😏. Ni pels que competeixen «per ser el primer a anar a …».
És un dels restaurants més confortables de BCN, amb taules àmplies i espaiades (ara encara més, a causa de la Covid), amb les taules ben parades i amb un servei rodat, professional i amable.
I amb uns preus, del mateix ordre de magnitud que els d’altres llocs que no assoleixen cap dels punts bàsics que he enumerat abans. I surts d’ells pensant com de carallot has estat anant a llocs estil #holachicos, on l’aparent bon rollo, desapareix quan veus el total del tiquet.
Llocs dels quals surts pensant “no ha estat malament, són prou originals”, però que quan compares punt a punt, t’adones que has fet el babau. Sigui menjant en una barra o perquè has acabat cridant per a poder conversar. O perquè t’ha calgut escoltar la conversa de la taula que està a 20 cm de la teva.
Que ofereix Racó d’en Cesc
Disposen d’una carta no massa llarga amb uns 10 primers i uns 10 plats principals, als que cal afegir sempre algun suggeriments del dia.
I també ofereixen un menú degustació, que resulta prou interessant i que en algunes de les anteriors visites ens va encantar. Però actualment prefereixo escollir jo els plats, per ajustar-me al màxim a la dieta de pèrdua de pes que segueixo.
Que vam demanar en aquesta ocasió
Com primers vam compartir un saltejat de cigrons amb llagostins (em permeto als migdies, aportació de carbohidrats) i un assortiment de bolets, que va aparèixer com suggeriment. Realment vam ben gaudir d’aquests plats.
Com a plats principals, vam demanar el bacallà i per a mi el corball al forn amb verduretes. Ben resolts, però com sempre dic (i perdoneu que em repeteixi), amb excés de cocció. I ja sé que les coccions que m’agraden, estan per sota les marcades com «segures». Però a mi m’agraden les coccions de peix amb interiors per sota dels 55 ºC.
I la pregunta que us podeu fer, és perquè demano peix? És senzillament perquè s’adapta millor a la meva dieta actual. Sense ella, ja us dic que carn als restaurants i el peix a casa a Cambrils, on el puc cuinar al meu punt.
Com a postres, va arribar aquest coulant de xocolata, que no vaig tastar. Però vaig escoltar els elogis que li dedicaven. I els cafès, van arribar ben acompanyats.
Els vins a Racó d’en Cesc (i també les cerveses)
La carta de vins de Racó d’en Cesc, és realment completa, amb diferents denominacions d’origen que permeten triar de gust i amb bona representació de vins de proximitat. Però sempre deixo el vi en mans de l’Edgar, el seu sommelier.
I això només ho faig quan confio plenament amb els coneixements i amb el tracte personal. Però aquesta vegada -i tornant a la dieta- no vaig prendre vi, mentre que qui m’acompanyava va demanar-ne una copa. I li van servir un conegut DO Montsant.
CONCLUSIONS / reflexions de Racó d’en Cesc
Com ja he dit abans, Racó d’en Cesc, és un restaurant dels que BCN, pot sentir-se orgullosa. El local no ofereix modernor, tot i que si molta dignitat. Si no hi heu estat mai, ja tardeu 😏
El Racó d’en Cesc, fa més de trenta anys que obert i compta amb el xef Toni Romero, actualment al capdavant de la cuina. A més d’un servei de sommelier molt acurat a càrrec d’Edgar Rodríguez.
En el meu cas, feia anys que no anava a Racó d’en Cesc. I he tornat a anar-hi amb relativa freqüència a partir d’un curs de maridatge amb cerveses que impartia l’Edgar. No em va poder convèncer del tema, però em va sorprendre amb maridatges impossibles. I a més raonats amb base científica. I en assabentar-me que estava allà, va ser el motiu de tornar-hi i ben agraït que n’estic.
Per tant, cal tenir en compte, la seva oferta de cerveses artesanes de qualitat. I crec que continuen oferint un menú degustació amb maridatge d’aquesta beguda.
I quan recomanes Racó d’en Cesc i expliques, les seves virtuts, sempre trobes qui et replica… “Ohhh… però deu ser car!“. Doncs no ho és i si entrem en temes de RQP global, fins i tot obtindrien nota destacada.
A més, disposen de sales privades amb diferents capacitats que permeten trobades de feina o familiars. Vam anar-hi el passat dilluns migdia i per ser un lloc sense menú, estava prou ple i algunes taules es van remuntar de manera natural.
RESUM
- Restaurant amb cuina de molt bon nivell
- Servei àgil i professional
- Taules grans i ben espaiades entre elles
- Carta de vins de molt bon nivell
- Amb sommelier professional i sense fantasmades
- I pels fans de la cervesa, els seus maridatges amb cerveses artesanes, són modèlics
- En conseqüència, molt recomanable
Cuina tradicional, ben bona i amb més adeptes dels que penses. A tots aquest “influencers” els agrada aquesta cuina, però com que no queda tan “cuqui insta” s’han de sacrificar hahahahaha
A aquesta dieta també m’apunto jo 🙂
Salut!
La dieta vaig seguint-la i més al restaurant que a casa.
A casa al cuinar el que vé de gust, és més difícil😂
Racó d’en Cesc, és un restaurant – restaurant. Amb espai de sobres (i de sempre) entre taules, amb un servei eficaç i que sempre trobes els mateixos i tots relativament joves. I la cuina bona… que més es pot demanar?
Salut!!
Ricard, jo vaig anar-hi gràcies a un dels teus comentaris fa un parell d’anys i sempre el tinc al cap com a referència. Hi hauria d’anar més a sovint, vaig sortir pensant que era un oasi en mig de tanta tonteria gastronòmica barcelonina. Junt amb el Gorria és un dels meus preferits a Barcelona.
Si… són llocs amb zero tonteria i amb prou d’espai. Tal com dius, un oasis.
Salutacions i gràcies per passar per aquí.
M’han caigut les llàgrimes quan he vist aquest post… Quins plats, quin local i… quins preus.
Ja arribem a fer el babau en ocasions, ja…
Abraçada!
Hi han moments (com ahir sortint del 3aTaula) en que et sents molt gilipollas, pensant en segons quins llocs hem anat comparant amb el confort que ofereixen aquests.
#sombabaus 😂😂
Abraçada!!