Rafel lo Cristalero és un restaurant a Vinaros ubicat a pocs metres del mar, amb una molt bona oferta de peixos, marisc i arrossos. Ben recomanable.
Normalment els llocs que publico, són sense massa desplaçaments i aquest compleix això, ja que el tinc a menys d’una hora de casa i sense peatges.
El vaig descobrir a partir d’un comentari que va aparèixer en el post de restaurants que recomano del sud de Catalunya. Al final d’aquesta crònica, trobareu un enllaç a aquest post, que vaig actualitzant regularment.
També he de reconèixer, que el nom em va fer gràcia – Rafel lo cristalero- i així d’entrada l’imaginava molt més rústic. I en canvi el local és acurat i més si el comparem amb l’entorn.
Ja us avanço que el Rafel lo Cristalero ens va agradar i passa a la llista de repetibles.
Que ofereix la cuina de Rafel lo Cristalero
La carta que podeu veure a la seva senzilla web, ja dóna idea de l’oferta i no és massa diferent de les que podeu trobar uns kilòmetres abans al Delta. Força peix i marisc i arrossos amb munt de possibilitats.
De fet anàvem amb la idea de compartir plats: ortigues, llagostins, cuixes de granota i alguna recomanació del dia. Però ens van canviar les intencions…
Que vam acabar demanant
Vam arribar ben aviat i de fet vam ser la primera taula, tot i observar que havien moltes reserves. Per aquest motiu avui us puc oferir avui una foto de la sala buida. Em resulten sospitoses les cròniques que sempre mostren les sales buides. Espero no sigui degut a d’arribar abans i fer-se «el notes» amb un «Nois, podem fer fotos? … Us venim a fer un reportatge» ??
La noia que feia de cap de sala, ens va parlar d’entrada del seu menú, que ja havíem vist a la web tot i que en una altra versió. I quan en un restaurant veig que em volen encaminar cap al seu menú i aquest té un sentit i amb un preu que em permet intuir que no serà massa bàsic, tinc el costum de deixar-me portar.
I així vam fer, amb un menú compost per 4 primers que ja arriben compartits (molt encertat en aquests moments), un plat principal a escollir entre un munt d’arrossos o fideuada, postres i les begudes que en parlaré en la secció corresponent.
Tot seguit podeu veure els 4 primers (les fotos ja són de les racions individuals): Uns musclos només oberts al vapor que van resultar excel·lents. I també pop o polpet tal com diuen allà, sobre un llit de patates emulsionades. Llàstima que la foto del pop, ha quedat fatal…
Tot seguit, carpaccio de llagostins i finalment un parell d’excel·lents llagostins per cap, presumptament de Vinaròs.
I tot seguit l’arròs mariner que vam demanar lleugerament caldós. Tenien un munt de possibilitats, però aquest amb musclos, llagostins i galeres, ens va fer gràcia i realment va ser un encert.
Postres i vins a Rafel lo Cristalero
El «problema» d’aquests menús «todo incluido», és que preferiria poder escollir el vi i pagar-lo a banda. Havia mirat la seva web que intueixo poc actualitzada i vaig observar molt vi espanyol i ja sabeu que els evito per pura militància.
Però també em sap greu quan ells em diuen que el seu vi «és bo», passar d’ells demanant la carta. I també perquè em conec i si me’l cobren al preu de carta, sense abonar-me cap quantitat -per simbòlica que sigui- del vi que no he volgut, sortiré emprenyat per manca de mà esquerra del lloc.
Vam optar per l’opció cava i va aparèixer un del Penedès de nom desconegut, un brut nature que era prou correcte al tast. I amb aquest vam fer l’àpat, tot i que no vam pensar en fer la foto corresponent. Només recordo el detall de la procedència: Masquefa.
En conseqüència no puc fer una descripció de la carta de vins de Rafel lo Cristalero, però pel que he vist a la web, no promet massa. Però un cop més recordaré que molts restaurants estan influenciats per la demanda dels clients. I de fet tampoc és la seva feina «educar-los».
Tot i això, seria interessant, intentar oferir més vins de «la seva proximitat». Només cal agafar el mapa i marcar un cercle, que hi ha prou varietat.
A l’hora de les postres, ens van oferir bastants possibilitats, suposo de la seva carta. Vam escollir un gelat de gintònic que va aportar un final fresc a aquest contundent dinar i un tiramisú d’orxata i fartons, bo i sorprenent, però massa dolç pel nostre paladar. Però quina altra cosa podíem esperar si estava fet amb d’orxata i fartons? ?
Conclusions i reflexions
El lloc ens va agradar i pot ser el complement per una visita al Delta o a Peñíscola. I anomeno aquests dos llocs propers, perquè Vinaròs (i ja em perdonareu si m’he perdut alguna cosa), no sembla un destí turístic massa interessant.
I a més d’agradar-nos Rafel lo Cristalero, és d’aquells llocs en què la intenció és tornar i de cara a una propera visita, ens faria gràcia anar a la carta o provar la seva fideuada que vam observar amb sana enveja de la taula veïna.
La RQP, basant-nos en el menú que he descrit, de les millors que trobat els darrers dos anys. Ja avanço que aquest menú costava 33 € i a més de les begudes, aigües i postres, incloïa fins i tot els cafès.
I per l’ambient que vam observar, un divendres final d’agost, el públic era majoritàriament local i conegut. Ens va recordar una mica el nostre estimat German’s Miquel a Cambrils, en què el 90% de clients, són rebuts, saludant pel nom. I això sol ser bon senyal.
Resum de Rafel lo Cristalero
- Un lloc tan sorprenen com el seu mateix nom
- RQP extraordinària
- Tracte ben agradable
- A menys d’una hora de casa a Cambrils
- En conseqüència, si passeu per Vinaròs, no us el perdeu
I tot i que Rafel lo Cristalero queda fora dels límits de «Restaurants, recomanats del sud de Catalunya», us poso el link al llistat de recomanats que tinc de la zona. Si feu clic al mapa, el teniu.
Gracies Ricard per les teves recomanacions.
Intento descriure els llocs que m’han agradat i així els comparteixo. Aquest mateix «descobert» gràcies a un comentari deixat fa uns mesos al meu bloc.
Gracies per passar.
Salutacions,
Tal com comentes, el nom resulta curiós. I per la foto que mostres, l’interior es veu prou bé.
I els plats fan agafar gana. I el tiquet sorprén i tot. Hi falta algun “suplememento….”
Abraçada!
Bones Carles,
Si que resulta sorprenent el no trobar suplements. Perquè en principi el menú contenia vins i vaig dir si era possible cava i si calia suplement cap problema i em van dir que no calia.
Fins i tot va arribar pa a la taula i gens escàs ?
Abraçada!!
Lloc a tenir en compte, prenc nota
Per altre banda, has trigat molt a penjar el post, des de el 8/1/2002 com diu la factura…
Ostres ? No m’hi havia fixat…
Podria fer la broma fàcil , dient que al sortir de Catalunya, els rellotges van amb (molt) retard, però no la faré.
Prometo que hi vaig anar divendres passat ?
Salutacions!!
Ricard,
Segueixo llegint les teves impressions i anotant llocs que ens poden satisfer.
Avui però em plau discrepar del teu comentari:
I de fet tampoc és la seva feina «educar-los».
Sóc dels que penso i crec fermament que sí hauríen “d’educar” a la clientela. Els coneixements i la cultura del producte formen part del gaudi de predre’s en un restaurant.
Salut i rialles!
De fet tens raó, però quan tens un públic d’aquells de «el pa canviat i el vi usat», volen el seu vi.
Però si seria bo l’intent, sempre que a la sala hi hagi algú amb prou ma esquerra, per aconsellar sense forçar.
Gràcies per passar i dir la teva. Salutacions!!
Bon día, fa prou de temps que et segueixo i has fet punta en la provincia on visc jo. Una altre volta que vinguis pel sud et recomane en Vinaros el restaurant Rubén Miralles, em sembla que si vas xalaràs, per cert en Vinaros abans de dinar et recomane anar a fer el vermut al mercat central. Salutacions i gracies per les teves recomanacions.
Bon dia!
I molt agraït que passis per aquí i encara més si m’ofereixes recomanacions!,
Prenc nota del lloc i a veure si puc fer-hi una visita ben aviat!
Salutacions!!
Ara amb els “no peatges” tenim un altre direcció per gaudir de les cuines des de Tarragona.
Molt bona fila aquest lloc que tindrem en compte per a rutes cap a València, acostumem a aturar-nos per dinar amb uns amics d’Alcanar i segur que aquest el coneixen i ens acceptaran la visita.
La fideuà l’accepto si són amb fideus sense forat 😀
Salut!
A més té fàcil aparcament public i gratuït a 100 metres. Tocant la platja i estava quasi buit….
No tinc experiència en fideuades i de fet no la vam demanar per aquells temes de «secrets de parelles». Jo em pensava que no li agradaven i ell pensava el mateix de mi… Quasi 20 anys de «novios» i encara no ens coneixem ?
Salut!!
hahahaha, així no vareu discutir i la parella segueix 🙂
Ostres ,Ricard!
No saps quina il·lusió m’ha fet veure la teva crònica, intueixo a partir d’un comentari que et vaig deixar fa uns mesos. Gràcies per la confiança, de debò!
L’amo d’aquest restaurant tenia un negoci de vidres, d’aquí ve el nom. Feia tan bé les paelles, com a hobby, que el varen animar a muntar un restaurant. Així ens varen explicar la història.
Com bé dius, hi sol anar la gent de Vinaròs o públic del voltant.
A Vinaròs hi ha llocs sorprenents, com bé diu en Josep, en Rubén Miralles és un molt bon lloc. Amb un altre estil de cuina. O, per exemple, un petit restaurant que es diu La Carbassa amb un menú i una carta increïbles de trobar a altres indrets.
Una abraçada
Si… vaig anar-hi pel comentari que em vas deixar i que de fet continua estant al post al que he deixat un enllaç.
Agraeixo molt els comentaris amb recomanacions.
I realment el lloc ens va agradar.
M’he mirat el Rubén Miralles a partir del comentari del Josep i pinta molt bé, però potser per la zona busco un estil més «mariner». Amb els meus dimecres-dijous a BCN, ja tinc la meva coberta la part més «creativa», tot i que ara amb el Covid, vaig molt poc allà.
Miraré el que em dius també a veure que tal.
Gràcies de nou i una abraçada!
Realment, el nom del lloc és teta de monja… 🙂 De fet, quan vas dir que anaves aquí, vaig pensar que era una conya de les teves…
Bona relació pel que es veu i pel que dius, la d’aquest menú. Tot i que està totalment fora de la meva zona d’escapades, l’anotarem per si mai em perdo per allà.
Abraçada!
I tampoc Vinaròs és un destí turístic….
però el nom em va generar curiositat….
Abraçada!!
Hola Ricard,
El passat cap de setmana vam visitar aquest restaurant, acompanyats per una parella que hi havien estat unes quantes vegades abans i que també en tenien molt bon record. Vam demanar tres menús de la galera i un àpat a la carta.
El resultat va ser desigual, amb plats excel·lents i altres de mediocres, sobretot l’arròs de galeres i carxofes que esperàvem amb candeletes que fos el plat estrella de l’àpat.
De fet, parlant amb la mestressa del local, ens vàrem assabentar que el seu marit “lo cristalero” havia tingut problemes de salut greus i que ja no treballava a la cuina. També que el seu fill havia deixat el negoci familiar per anar a treballar en una empresa externa. En fi, no sabem si aquestes circumstàncies es troben a la causa del problema o que, senzillament, van tenir un mal dia, cosa que pot passar a tothom.
Pel que fa al tema dels vins, he observat que, en general, a la zona de València, als restaurants els costa molt incloure a les cartes vins locals, fins i tot sembla que se n’avergonyeixin de fer-ho. És un punt negatiu per a mi, perquè, precisament, m’agrada tastar els vins locals de les zones que visito. En aquest sentit, cal dir que, vaig sovint a Itàlia i que allà, seria gairebé una excentricitat demanar un vi que no fos de la zona en què et trobes, tot just al contrari que aquí. En fi, es veu que a les regions italianes tenen l’autoestima més a flor de pell…
Records,
Bona nit Josep Maria,
Com sempre s’agraeix el feed back i encara més si és de llocs als quals difícilment vaig.
Lamento el problemes de salut del propietari, que en empreses familiars com aquestes, deixen el futur incert.
Pel que fa al tema vins, ho veig igual que tu. Lloc que visito, demano sempre vi de proximitat, però pel que veiem no ho veuen igual en aquestes zones.
Salutacions i gràcies per passar!