Remigio a Tudela. Un temple de les verdures

Remigio a Tudela és un festival pel que fa al tractament de les verdures. Ubicat en un local amb llarga història, totalment remodelat, tot i que sense perdre la seva essència, el converteix en un destí indiscutible per gaudir de les verdures, sense renunciar a altres plats.

La història de Remigio, comença al segle XIX, tot i que no va ser fins al 1963 quan la família Salcedo-Zabalza es va fer càrrec de l’Hostal Restaurant, conegut ja com a Remigio.

Eren família de tradició hostalera, propietaris del conegut Restaurant Choko. I des d’aquests inicis,  ja van actualment, per la tercera  generació, ara Salcedo-Irala.

Un dels seus objectius és el d’oferir la gastronomia d’aquesta terra i allotjar-se, si ho desitgen, a l’hotel que tenen als pisos superiors. I quan hem dormit allà, us puc assegurar que les instal·lacions, són modernes i acurades i els preus molt assequibles.

No vam aterrar a Tudela de casualitat. Va ser a la tornada de Lera, amb amics entre els que estava Lluís Dagà, copropietari actual de l’Atelier Dagà Clos (si feu clic en veureu la darrera ressenya) i que havia treballat en aquella cuina i que manté una extraordinària relació amb els propietaris de Remigio.

Vam rebre, per tant, un tracte excel·lent, però atès que ja veníem d’una sortida gastronomica, vam aturar-nos a Tudela per fer un descans i prendre un excel·lent menú, però sense entrar en l’especialitat del lloc, els seus menús a base de verdures.

Que ofereixen a la carta de Remigio

A part de les verdures, a la seva carta teniu seccions de carn, peix i casqueria, és a dir menuts. Son ben apreciats plats com «Patorrillo» o las «Mensillas de corderico glaseadas con ajetes». Però ja hi tornarem i sense deixar les verdures, els tastarem.

A la seva web  mostren la carta i els menús i com ja dic des del principi, llueixen els de verdures. I aquests són els d’aquesta temàtica que, com és lògic, van variant segons temporada.

Com ja podeu suposar, també ofereixen carta i un menú diari, de 25 €, que és una festa i és el que vam escollir, a causa del que he comentat al principi.

Però, a finals d’aquest post i just després de les fotos dels plats que vam prendre en aquesta ocasió, mostro les imatges del que vam gaudir fa uns mesos, on podeu veure part del repertori de plats vegetals.

Que ens va arribar a la taula

Començaré amb els plats que vaig demanar jo, dels que puc parlar amb propietat. Els cigrons amb sacramentos i el bacallà ajoarriero. Dos plats contundents, que em van encantar i que la fotografia no els fa els honors que mereixien. Per cert, els meus cigrons van ser l’enveja dels meus companys de taula, tot just els van veure ?.

La resta del grup, van demanar els plats que us mostro tot seguit. El remenat d’allets, ceba carabassó i bolets, els pebrots cristall farcits amb pernil i el pastís d’espàrrecs amb llagostins i salsa rosa.

I l’arròs de cua de bou i verdures, per tancar la galeria d’imatges del menú a Remigio.

I sense oblidar-nos d’aquesta crema de carabassa, que ens van servir a tots com a «aperitiu», ni d’aquest pebrot cristall, que ens va arribar com detalls i mostra del que serveixen en els menús vegetals.

Menú vegetal que ens van servir en la visita anterior

Vam començar amb uns aperitius de remolatxa, patata brava i croqueta boletus-idiazabal.

A continuació un del plats que més ens va sorprendre, que tot i ser vegetal, mai seria acceptat per un vegà ?. El cogombre fermentat, amb vaca madurada, parts del seu greix i i geleé de mostassa i mel.

I com tercer  servei, aquest tomàquet que de mirar-lo, us juro que feia pena menjar-lo. Però a la que ho vam fer, podríem demanar repetició. Espectaculars, sucósos i carnosos…. I amb un oli específicament elaborat per amanir-los i no tenir un excés de protagonisme.

Continuem amb flor de carabassó farcida amb chedar i un mini carabassó amb un toc de caviar de producció nacional.

Una sorpresa a Remigio, va ser l’all negre cuit 100 hores en un forn koreà que vam aixafar com si féssim pa amb tomàquet, damunt un pa de de sègol i l’oli que no faltès!. Ens va encantar!

A continuació i sense que el nivell decaigués, aquest plat de «pasta», que en realitat era mongeta tendra, finament tallada i amb pesto i formatge.

I aquest pebrot de cristall, collit verd i amb la cua fregida amb quinoa inflada, simulant les llavors pròpies. Un trampantojo quasi, però amb molta gràcia.

Continuem amb aquesta albergínia blanca cuita amb meunière, amb avellana i tires de taronja i llimona, que li aportaven uns tocs cítrics sorprenents.

I com traca final a Remigio, aquestes pochas amb anguila fumada i pera confitada.

Vins i postres a Remigio

Aquest darrer dinar, el vi va ser el que va inclòs en el menú i no em vaig fixar en el nom i de fet no el vaig tastar.

Però si puc dir de la visita anterior que la carta de vins que tenen, és molt completa i amb referències de tots nivells. Com a mostra els que vam prendre en la visita de fa uns mesos que també érem grup i aquell dia, de vuit persones.

Com podeu veure, Sancerre, Ribera Sacra, Champagne y Campo de Borja. A gran nivell els quatre!.

Les postres a Remigio, en aquesta darrera visita, van ser pastís de formatge i aquestes excel·lents figues a l’armanyac, farcides de xocolata blanca i formatge. Aquestes van ser les que tinc fotografiades de les 8 opcions que ofereixen al menú.

Conclusions i Reflexions a Remigio

Un cop més, destacar l’amabilitat i professionalitat, que trobes quan estàs lluny de BCN.

El xef Luis Salcedo, és un compendi de saviesa, senzillesa i sentit comú. I a més, i en contrast dels que ho prediquen i no ho fan, ell disposa realment de terrenys amb tota una producció hortícola, de la que obté bona part dels seus productes vegetals.

I a la cuina utilitza, tota mena de tècniques, però respectant al màxim, el sabor natural dels productes al que sap fer lluir, totes les seves possibilitats. A la web de Remigio, podeu veure tota la seva espectacular trajectòria i la seva tasca a favor del producte.

Un lloc pel qual buscarem qualsevol excusa per a tornar-hi i alguna trobarem, com pot ser tornar a casa amb un botí, com el que vam adquirir la visita anterior, al Mercat Municipal ubicat molt a prop de Remigio. Aquí en teniu la mostra.

Avui no us puc mostrar el tiquet, perquè en anar en grup devia quedar allà. Però tampoc té gaire misteri: vint-i-cinc euros és el cost del menú, més el cost de les begudes que vam demanar i algun plat que tenia suplement.

RESUM

• Un lloc que ha de ser parada fixa quan passeu per la zona
• O destí principal si sou amants de les verdures
• Producte excepcional
• Tracte immillorable
• En conseqüència Remigio, és un lloc a tenir en compte

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.