Remigio. El luxe de les verdures

Remigio a Tudela és un festival pel que fa al tractament de les verdures. Ubicat en un local amb llarga història, totalment remodelat, tot i que sense perdre la seva essència, el converteix en un destí indiscutible per gaudir de les verdures, sense renunciar a altres plats

La història de Remigio, comença al segle XIX, tot i que no va ser fins al 1963 quan la família Salcedo-Zabalza es va fer càrrec de l’Hostal Restaurant, conegut ja com a Remigio.

Eren família de tradició hostalera, propietaris del conegut Restaurant Choko. I des d’aquests inicis,  ja van actualment, per la tercera  generació, ara Salcedo-Irala.

Un dels seus objectius és el d’oferir la gastronomia d’aquesta terra i allotjar-se, si ho desitgen, a l’hotel que tenen als pisos superiors. Vam dormir allà i us puc assegurar que les instal·lacions, són modernes i acurades i els preus molt assequibles.

No vam aterrar a Tudela de casualitat. Vam fer una trobada allà amb el Lluis Dagà, copropietari actual de l’Atelier Dagà Clos (si feu clic en veureu la darrera ressenya) i que havia treballat un munt d’anys en aquella cuina i que manté una extraordinària relació amb els propietaris de Remigio.

Vam rebre, per tant, un tracte excel·lent i tota mena de detalls, però no esmoleu les ungles estimats #haters, que vaig anar amb el meu lema habitual de #sempre_paguem que tant toca la moral a molta penya del sector «escrividors gastronòmics».

Que ofereixen a la carta de Remigio

A part de les verdures, a la seva carta teniu seccions de carn, peix i casqueria, és a dir menuts. I em vaig quedar amb ganes de tastar plats com el «Patorrillo» o las «Mensillas de corderico glaseadas con ajetes». Però ja hi tornarem i sense deixar les verdures, els tastarem.

A la seva web  mostren la carta i els menús i com ja dic des del principi, llueixen els de verdures. A la següent captura, veureu perquè ho dic.

Que ens va arribar a la taula

A la web, veureu que disposen de diferents espais. Però com érem vuit persones i tenint en compte la relació del Lluis Dagà amb el lloc, ens van ubicar en un privat, que porta el nom Choko, en homenatge al restaurant antic de la família.

I els plats van ser bàsicament vegetals i escollits pel mateix xef i propietari, Luis Salcedo. La cosa va anar així a Remigio. En primer lloc, vam començar amb uns aperitius de remolatxa, patata brava i croqueta boletus-idiazabal.

A continuació un del plats que més ens va sorprendre, que tot i ser vegetal, mai seria acceptat per un vegà 😂. El cogombre fermentat, amb vaca madurada, parts del seu greix i i geleé de mostassa i mel.

I com tercer  servei, aquest tomàquet que de mirar-lo, us juro que feia pena menjar-lo. Però a la que ho vam fer, podríem demanar repetició. Espectaculars, sucósos i carnosos…. I amb un oli específicament elaborat per amanir-los i no tenir un excés de protagonisme.

Continuem amb flor de carabassó farcida amb chedar i un mini carabassó amb un toc de caviar de producció nacional.

I continuem…..

No és pas que vàgim fer mitja part. Es només una concessió al SEO del post. No en feu ni cas 😂

Una sorpresa, va ser l’all negre cuit 100 hores en un forn koreà que vam aixafar com si féssim pa amb tomàquet, damunt un pa de de sègol i l’oli que no faltès!. Ens va encantar!

A continuació i sense que el nivell decaigués, aquest plat de «pasta», que en realitat era mongeta tendra, finament tallada i amb pesto i formatge.

I aquest pebrot de cristall, collit verd i amb la cua fregida amb quinoa inflada, simulant les llavors pròpies. Un trampantojo quasi, però amb molta gràcia.

Continuem amb aquesta albergínia blanca cuita amb meunière, amb avellana i tires de taronja i llimona, que li aportaven uns tocs cítrics sorprenents.

I com traca final a Remigio, aquestes pochas amb anguila fumada i pera confitada, plat al que vam trobar faltar potència. Potser les expectatives que ens generem, quan per aquestes terres, llegim pochas, va fer que esperéssim un plat amb molta potència gustativa i no la tenia. I amb això no dic que no el vàgim gaudir.

Vins i postres a Remigio

El tema vins va ser un festival amb la tria a càrrec dels companys, entre els quals hi havia experts en aquest món i fins i tot un reconegut productor i sense oblidar, l’estimable ajuda per part de Juan Salcedo, germà del Luis, a la sala. Nosaltres ens vam limitar a fer d’espectadors i gaudir dels vins que van anar arribant.

Els que em seguiu, sabeu que mai m’estiro massa en els vins als restaurants i que fa un any que pràcticament em limito a demanar a copes i en general de les meves DO’s properes. Em limitaré a posar la selecció que ens va arribar, però eren vins de la carta del lloc i, per tant, us dona idea del nivell. I dir que els vam gaudir de valent 😍.

Com podeu veure, Sancerre, Ribera Sacra, Champagne y Campo de Borja. A gran nivell els quatre!.

De les postres que ofereixen, poc puc dir i de fet les podeu veure a la seva web. A nosaltres ens va arribar aquestes, a base d’alvocat, cogombre, meló i gelat de llimona, per a donar un toc final de frescor.

Conclusions i Reflexions a Remigio

Un cop més, destacar l’amabilitat i professionalitat, que trobes quan estàs lluny de BCN. I ja no parlo només d’aquest restaurant, sinó que també dels altres llocs on vàrem anar a consumir. Siguin les tapes per a sopar o en el lloc on vam anar a esmorzar.

El xef Luis Salcedo, és un compendi de saviesa, senzillesa i sentit comú. A més de compartir les seves vivències amb nosaltres, la tarda va ser com una sessió d’aprenentatge i ens va mostrar els terrenys que disposa als afores, amb tota una producció hortícola, de la que obté bona part dels seus productes vegetals.

I a la cuina utilitza, tota mena de tècniques, però respectant al màxim, el sabor natural dels productes al que sap fer lluir, totes les seves possibilitats. A la web de Remigio, podeu veure tota la seva espectacular trajectòria i la seva tasca a favor del producte.

Un lloc pel qual buscarem qualsevol excusa per a tornar-hi i alguna trobarem, com pot ser tornar a casa amb un botí, com el que vam adquirir al Mercat Municipal, ubicat molt a prop de Remigio. Aquí en teniu la mostra.

I ara us mostro el tiquet, Recordeu que érem vuit comensals i que els vins comporten quasi la meitat del tiquet. Que ningú s’espanti, pensant que vam anar a un lloc car, que de fet no ho és.

RESUM

• Un lloc que ha de ser parada fixa quan passeu per la zona
• O destí principal si sou amants de les verdures
• Producte excepcional
• Tracte immillorable
• En conseqüència Remigio, és un lloc a tenir en compte