Restaurant La Cooperativa a Porrera és un local amb molt d’encant, al bell mig del poble. Carta atractiva amb alguns plats sorpresa. Servei afable i amb molt bon assortiment de vins, a preu molt raonable.
Restaurant La Cooperativa
no cal adreça, però si la voleu és: Unió 7, PORRERA
TEL.: 977 82 83 78
Restaurant La Cooperativa, és d’aquells llocs que m’agrada molt anar. I aquest cop hem tornat sense deixar passar l’any preceptiu, que és el que normalment deixo entre visites consecutives als restaurants que m’encanten.
Aquest cop, el fet que uns grans amics ja tenien previst dinar allà, va fer que ens apuntéssim a la festa. I va ser en diumenge 😅, que, sense por d’equivocar-me, feia més de trenta anys que no anava a dinar a un restaurant en dia festiu. Però valia la pena córrer el risc per a la trobada.
Sempre que publico Restaurant La Cooperativa em declaro molt fan del lloc i afirmo sense dubtar-ho, que si estigués ubicat a França, estaria en la Guia Michelin, en la secció Bib Gourmand, que són els restaurants amb encant, bona cuina i bon preu.
I en canvi, aquí a Catalunya, la Guia Michelin, sembla estar una mica desubicada en aquest apartat. Com si haguessin oblidat el significat de la paraula «encant».
Que ofereix la cuina del Restaurant La Cooperativa?
La seva cuina està basada majoritàriament en producte ecològic i de proximitat, tot i que sense caure en talibanismes.
És difícil de definir el seu estil de cuina, perquè tant pots gaudir de plats amb productes molt de territori, com també pots trobar a la carta, altres plats amb influències més llunyanes, com podeu veure a la imatge de la carta que oferien el dia que vam anar al Restaurant La Cooperativa.
Que vam demanar
La tria és sempre difícil i mentre debatíem, en Litus ens va proposar, servir un plat de llengua de vedella sobre llit de patates, que sap que em porta de corcoll en aquest restaurant. I que a partir d’aquest «aperitiu», ja demanéssim els plats de cada un. I ens va semblar bé.
I vam decidir 4 plats en l’àmbit de primers que van ser: l’amanida amb carxofes confitades, foie-gras i miso del Delta, l’amanida tèbia de llenties ecològiques, xampinyons, ceba caramel·litzada i formatge blau de cabra «Voler Volar».
També un d’escudella de cua de bou amb fesols vermells i pasta i per a mi amanida amb sardina fumada i musclos en escabetx i romesco que em va semblar sensacional. I encara més per arribar com sorpresa, perquè al Restaurant la Cooperativa, és dels llocs que dic «porteu-me el que volgueu».
I ja com plats principals: el filet de porc de Cal Xerrit a Cornudella i confitura de pebrot, el cap i pota amb fesols de ganxet, el curry de tomata amb xai de Porrera i per a mi el ragú de senglar.
Tots els quatre bons i com vam tastar una mica dels plats dels altres, el guanyador va ser per unanimitat, el curry amb xai que estava deliciós.
Postres i vins al Restaurant La Cooperativa.
L’oferta de vins és un dels punts forts aquí. I si li sumes els coneixements que té el Litus, la seva honestedat, fa que sempre deixem el vi a la seva elecció.
En aquesta ocasió, ens va sorprendre amb el Mas d’en Perí. Una de les creacions feta a base de Pedro Ximenez que amb DOQ Priorat, té el seu què. No l’havíem tastat mai i va resultar una agradable troballa.
Finalment i com a postres, la Marta va prendre aquest pastís de taronja, recomanat per ells mateixos, del que vaig tastar una mica i resultava molt encertat.
I la resta vam anar més de làctics amb aquest iogurt i el plat de formatges.
Conclusions i reflexions
El Restaurant La Cooperativa Porrera és una mena d’oasis en el món de la restauració actual. I de fet hi ha una combinació de factors que li donen aquesta característica.
Si no coneixeu el lloc, no us el podeu perdre. Tot i que sé que costa trobar lloc en dies festius i pot ser una odissea, quan hi ha festivals de vi per la zona.
La seva oferta de vins és per emmarcar i amb uns marges molt raonables. I això ho valorem encara més els que patim sovint marges abusius amb l’excusa de determinades «filosofies» al voltant del vi, quan ens intenten col·locar qualsevol parida, comptant en què el client no sap el preu d’aquest vi i, per tant, acceptarà el que vegi a la carta.
I no interpreteu amb l’anterior paràgraf que em queixo dels preus dels vins, perquè ja entenc que el vi, és un producte més que intervé en la facturació d’un restaurant. Només vull dir que cal trobar un equilibri i que no em tripliquin el seu cost.
L’excusa per anar fins al Restaurant La Cooperativa de Porrera, no és difícil de trobar. Una visita al Priorat o simplement a Porrera, poden donar lloc a un àpat allà. O fins i tot anar-hi exprés, com és el nostre cas, ja que la comarca, la tenim ben trepitjada.
Les anades al Restaurant La Cooperativa, sempre són una festa. I si li sumes l’afabilitat del Litus i la de la Mia, tot i que ella està al càrrec de la cuina i se la veu menys, l’èxit està assegurat.
RESUM del Restaurant La Cooperativa
- Un local amb encant i molt acollidor, al bell mig de Porrera
- Carta molt atractiva amb alguns plats sorpresa
- Servei més que afable i molt eficient
- També amb oferta de vins molt atractiva, per no dir top
- I amb preus més que raonables
- En conseqüència, és el lloc que us recomanaré si em demaneu pel Priorat
Finalment, si feu clic al següent enllaç, trobarem més restaurants de la zona sud de Catalunya
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Bon dia!
De quan el vas publicar per primer cop, que a la que ens deixem caure per alà baix, sempre a La Cooperativa.
Abraçada!
Bon dia Carles,
Un gran lloc, llàstima que els que només podeu baixar en festiu, a voltes costi trobar lloc.
Abraçada!!
La Cooperativa és un valor segur!
100% d’acord amb el que comenteu a l’article sobre els vins.
Bon dia!
El tema vins és una passada. I dels pocs llocs que dic, que em portin els vins que vulguis.
Que a segons quin lloc, dius això i et foten una «sorpresa» 😂
Salutacions,
Quina bona cuina i quins plats més bonics, vull dir la vaixella.
I el compte, em fa gràcia ho del “TABACO” “TELEFONO” .
No fan reserves?
Salut!!
Ostres, ni m’hi havia fixat…Déu tenir anys la caixa de blocs aquest amb que fan els tiquets. D’aquelles temps en que podies demanar una Faria o un Roslie 😂😂.
Si que fan reserves, però per aquell mètode «viejuno» consistent en trucar…. I pel que em diu la gent, per anar en festiu, millor reservar amb algun dia de temps.
Salut!!
Tan de bo més llocs així per arreu, com bé dius abanderats de la proximitat però sense talibanisme.
Un àpat fantàstic.
Sí… És un lloc com diferent, amb plats originals i molt bon rotllo.
Co si fos un restaurant d’un món paral·lel!
Abraçada!
Hola,
Vem dinar el passat dijous 29, i com sempre molt contents! Vem trobar una carta similar a la que penjes amb alguna variació (conill confitat, guatlles en comptes de perdiu…) cosa que em fa pensar que tot i tenir una base de plats que sempre trobes, la resta varia sovint.
Ens apuntem el Mas d’en Perí, ja que ens agrada molt el Terra de Cuques, també Priorat a base de Pedro Ximénez.
Un lloc que crea adicció!
Salut!
Quico
Bona tarda,
Així ho imagino, que van fent variacions en la seva carta, cosa que és positiva.
El Mas d’en Perí, ens va agradar i vaig mirar per les xarxes si el trobava. I tot i sortir-me dades de l’enòloga de Garcia (un poble amb nom ben curiós), no el vaig localitzar entre els seus vins. Suposo que es tracta de petites produccions de les que el Litus compra directament.
I ara que ho dius, el Terra de Cuques, gran vi també.
Salutacions!
Completament d’acord amb tot. La Cooperativa, entre setmana i, si no hi han extranjers que s”enborratxen i criden com si s’acabés el món, és magnífic.
Per a mi, quan vull cuina senzilla i de molta qualitat, tinc la Cooperativa, al cap..
Una abraçada!!
😂😂😂…. L’has ben encertat amb «si no hi han extranjers que s”enborratxen i criden com si s’acabés el món».
És el perill que té el lloc, però tret d’aquest, el lloc és dels que fa il·lusió anar-hi.
Abraçada!