Restaurant PilPil a Reus, és un d’aquells llocs que lamentes no haver descobert abans. Una cuina excel·lent, una sala sorprenent, un servei impecable i la sensació d’haver trobat un lloc al qual ja tens ganes de tornar.
Fa temps que coneixia Restaurant PilPil, però només de passar-hi pel davant. Soc client habitual del Magatzem de Vins, situat al local del costat, i sempre havia sentit dir que tots dos negocis compartien propietat.
Estan ubicats en un polígon als afores de Reus. I ho dic en sentit positiu, perquè no és el mateix un restaurant de polígon que un molt bon restaurant situat en un polígon. Restaurant PilPil pertany clarament a aquesta segona categoria. Per als qui coneixeu la zona, és just davant de l’estadi municipal, en un entorn amb molta activitat.
Mai no hi havia entrat, però no pas per manca d’interès. Simplement, el nombre de restaurants que voldria visitar tendeix a infinit, mentre que les meves sortides estan limitades pel temps, la dieta… i, evidentment, la cartera.
Feia temps que n’havia sentit parlar molt bé i, quan uns bons amics amb qui compartim escapades gastronòmiques també me’l van recomanar, vam decidir que ja teníem destinació per a la següent trobada.
Ja us avanço que va ser tot un encert. És un d’aquells restaurants dels quals surts amb un somriure d’orella a orella. Ja sé que aquestes opinions sempre són subjectives, però aquest cop tot encaixava amb el que busco quan vaig a un restaurant: una bona sala, un servei excel·lent i una cuina que et deixa amb ganes de tornar.
Què ofereix la carta del Restaurant PilPil?
La carta la podeu consultar íntegrament a la seva web, que, per cert, és força austera i pràcticament no ofereix més informació. He de confessar que, vista només des de casa, mai m’havia acabat de seduir. I sospito que aquest ha estat un dels motius pels quals, durant tant de temps, vam anar ajornant la visita.
Però les sensacions canvien quan hi ets. L’ambient, el ritme de la sala, els suggeriments que et presenten… tot ajuda a mirar la carta amb uns altres ulls.
I un detall que em va fer pensar que érem al lloc correcte. Vam arribar puntualment un dijous a les 13.30 i, mentre ens acompanyaven a la taula, vam veure com feien tornar als que no tenien reserva. La sala és gran, però estava totalment reservada. Quan veus això un feiner al migdia, alguna cosa et diu que allà s’estan fent bé les coses i ja intueixes que ets en un restaurant que ha sabut fidelitzar la clientela.
Quins plats vam demanar?
Per començar, vam compartir tres plats —érem quatre a taula— perquè ja intuíem que els segons serien prou contundents.
Vam escollir una amanida russa amb ventresca, que ens va semblar excel·lent, i uns caragols a la llauna senzillament de 10. I, dels suggeriments, uns ceps, dels quals ens van oferir diferents possibilitats d’elaboració. Ens vam decidir per la versió amb ou.
Pel que fa als plats principals, la resta de la taula va optar per l’espatlla de cabrit rostida, que aquell dia figurava també entre els suggeriments. A la carta ofereixen sempre la cuixa, però l’espatlla és la peça més sol·licitada i no sempre deu estar disponible.
Jo, fidel al meu costum de desmarcar-me del grup, em vaig decantar per un arròs de llonganissa i espàrrecs verds. Em va cridar l’atenció només llegir-lo i de sempre he estat més fan dels arrossos de muntanya que dels canònics de peix… i he de dir que va resultar espectacular.
En resum, un d’aquells dinars que surts comentant durant el camí de tornada i que saps que acabarà ocupant un lloc entre els que recordes amb més satisfacció.
Vins i postres a Restaurant PilPil
La carta de vins és àmplia i també la podeu consultar a la seva web. Però tinc la impressió que encara ho pot ser més, si encarregueu alguna referència concreta del Magatzem de Vins, situat just al local del costat i amb la mateixa propietat.
De fet, abans d’entrar a dinar hi vam comprar unes ampolles. Com que feia força calor, els mateixos responsables del Magatzem —que ja ens coneixen després d’uns quants anys com a clients— em van dir que les guardarien i que, en acabar el dinar, me les lliurarien des del restaurant. Un detall que s’agraeix.
El vi escollit va ser L’Avi Arrufí, de la DO Terra Alta, un vell conegut que ja ha aparegut en més d’una de les meves cròniques i que continua semblant-nos una aposta segura.
Un altre detall que em va agradar és que, a més de la carta general, et porten una petita carta específica de vins a copes. Tant de bo més restaurants ho fessin així, perquè encara avui, per alguns, sembla que preguntar si tenen vi a copes sigui una petició estranya.
Pel que fa a les postres, la carta aposta per elaboracions molt arrelades al territori i incorpora una selecció de formatges que em va semblar especialment encertada. Personalment, prefereixo acabar un àpat amb un bon formatge que no pas amb unes postres dolces. El problema és que tampoc em ve de gust afrontar una taula amb cinc formatges quan ja estic ben tip. Per això em va encantar que oferissin formatges individuals i, fins i tot, la possibilitat de demanar-ne mitja ració.
Jo em vaig decantar per mitja ració de Stilton, un dels meus formatges preferits. La resta de la taula va optar pel pastís rus d’avellana i pel tradicional menjar blanc de Reus.
Conclusions i reflexions
Restaurant PilPil ens va encantar. És d’aquells llocs dels quals surts lamentant no haver-los descobert abans. Pel que fa a l’espai, la decoració i l’amplitud de la sala, el situaria entre els millors de la zona. Des de fora no ho intueixes, però només travessar la porta ja t’adones que és un restaurant pensat perquè el client s’hi senti còmode.
El servei va estar a l’altura de la resta: amable, professional i proper. D’aquells equips que treballen coordinats, sense cap element discordant i fan que tot flueixi amb naturalitat.
I la cuina és la que m’agrada trobar. Bona cuina, bon producte i elaboracions que busquen potenciar el que arriba al plat, sense necessitat de recórrer a artificis, ni necessitat de demostrar creativitat a qualsevol preu.
Un altre punt a favor és la comoditat. Aparcar-hi és molt fàcil i, fins i tot, disposen d’espai davant mateix del restaurant.
Si he de buscar-hi algun punt feble —que sé que molts el busqueu—, diria que la seva web és excessivament austera. Trobo a faltar una informació més completa i, sobretot, la possibilitat de reservar en línia, que ja sabeu que és una de les meves línies vermelles. En aquesta ocasió vaig fer els ulls grossos perquè la reserva la van gestionar els nostres amics. 😉.
Si hi arribeu amb una mica de temps, us recomano també entrar al Magatzem de Vins del costat. És una botiga magnífica, amb una oferta impressionant, personal molt amable i una varietat de vins, formats i accessoris que sorprèn.
I, finalment, la relació qualitat-preu em va semblar molt bona. Cal tenir en compte que nosaltres vam escollir diversos suggeriments del dia, tots ells amb un preu superior a la mitjana de la carta.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Anotat per futures visites a Reus.
Ja em dius que tal si hi vas.
Per la meva part, ja has vist que passa a la categoria «molt recomanaable»
Salutacions!
Fa temps que no paso per aquella zona, abans anava de cami al Pere Mata…🥲
Al polígon aquest he dinat entre setmana a Les Ànimes i prou correcte. Bo és saber aquesta alternativa per si he tornar, però espero que no!!! 😅
Les Ànimes em sona de llegir-lo de tu.
Esperem que si tornes al polígon, sigui per altres motius dels que t’hi portaven.
Curiosament, el lloc està bé i a la que traspasses la porta, t’oblides que estàs en un polígon.
Salut!
No puc entendre que tants restaurants catalans ofereixin anxoves de Santon̈a enlloc d’anxoves de l’escala, de Calella… que tenem una qualitat magnifica. Es com remar en contra nostra.
M’has fet revisar el restaurant, perquè mai em fixo en les ofertes de plats que només és obrir la llauna o la bossa… I sí que he vist que oferien aquestes anxoves que dius.
Anant més enllà, també soc dels que prediquen que preferiria trobar-me un assortiment d’embotits catalans, que un assortiment d’ibèrics, present al 90% de les cartes.
Però suposo que coneixen el que demana el seu públic objectiu i tiren pel dret… Tant de bo es respectés més la proximitat i més quan en tenim de bona.
Salutacions!
Salutacions,
Apuntat i ben apuntat per quan visiti la zona. merci, Ricard, fa molt bona fila, i això d’aparcar còmode ja és bonus track!
Crec que t’agradarà!
Té un petit pati per aparcar i si està ple, en ser zona de l’estadi, hi ha lloc de sobres..
Salutacions!
Hola Ricard,
Continuo fent de “stalker” sense voler. Dissabte volíem anar a Balandra que acabaves de comentar però estava ple (de nou). Però diumenge necessitàvem dinar en algun lloc de retorn a Barcelona i just obro el correu i em surt el teu comentari de restaurant Pil Pil que ens venia just de camí.
Per sort tenien taula i vam menjar espectacularment en un entorn molt agradable (bona acústica) i un servei impecable. Així que novament gràcies per una fantàstica experiència en el lloc més improbable.
ps. mini decepció que avui no hi un nou restaurant a descobrir de la teva ma.
Content que us vagi servir la recomanacio de PilPil i que us vagi agradar.
Aquesta setmana no hi ha restaurant perquè no he pogut sortir de casa. Un pinçament molt dolorós em té confinat 😓. I tampoc tenia cap de guardat que mereixes publicació.
I per això he aprofitat per «publicitar» la meva nova Web, que estava pensada per dissabte.
Salutacions!