Restaurant Xaloc, està ubicat al barri marítim de Tarragona, amb una molt bona oferta de peixos, marisc i arrossos. Ben recomanable.
Feia anys que no trepitjava el Serrallo a Tarragona. En tinc records de fa uns 15 anys, en què la cosa no em satisfeia massa. No tot és menjar i l’ambient i l’entorn m’influeixen molt.
Però al post anterior vaig publicar un llistat de llocs que recomanava de la zona sud de Catalunya, de Tarragona cap avall. I per les xarxes vaig rebre interessants suggeriments de llocs on no he estat i per tant no estan al meu llistat.
I com em calia comprar carbó pel kamado a El Vendrell i passàvem per Tarragona, vam pensar que seria el moment de donar una nova oportunitat a la zona del Serrallo, que he de reconèixer em va sorprendre per ben remodelada.
I un dels llocs que m’havien recomanat era restaurant xaloc i cap allà vam anar. Avanço que el lloc ens va agradar molt i tot i alguns inconvenients que enumeraré a la secció «conclusions i reflexions», el balanç final és molt bo.
Voldria aclarir que tot i que tinc fama de descriure situacions negatives que molts escrividors oculten, normalment amb qui m’acompanya i en petit comitè, en descric més de les que després mostro a la crònica.
I en aquesta ocasió, cada cop que em queixava d’alguna, la Marta que havia tingut parents per la zona em repetia la frase: «recorda que estàs al Serrallo». I això cal relacionar-ho amb algun dels comentaris que faré a la secció final.
Que ofereixen a restaurant xaloc
Ja m’havien avisat, però no em va deixar de sorprendre’m, que no tinguessin carta i que el llistat de plats, fos cantat i sense preus. Sé que això no agrada i de fet a mi tampoc, a no ser que sigui un lloc que ja conec a fons.
Era dia feiner i plujós i ens van començar a cantar els primers. Quan començaven els segons, li vaig dir que parés i que ens deixes decidir els primers, a risc de no recordar-nos de res.
L’oferta és la que esperes allà: peix i arrossos i d’entrada era atractiva.
Que vam escollir
Com primers vam compartir uns calamars a la romana, amb molt bona matèria primera, amb un arrebossat molt correcte, però millorable i també unes gambetes blanques saltejades i molt ben encertades.
I com segon, tot i ser un lloc amb bona oferta d’arrossos, vam optar per un peix. Anava la cosa de rap, lluerna o llobarro i la cocció podia ser A, B o C. I vam triar lluerna i la cocció al forn, tal com ens van recomanar. La lluerna va ser espectacular i dels plats que queden a la memòria.
Vins i postres a restaurant xaloc
Quan ens van dir quin vi triaríem i abans que entonessin el maleït «com els agrada, afruitadet, sec…», que sempre em posa al límit, vaig veure que tenien una carta de vins mig amagada i vaig dir «deixi’m la carta… així faré pràctica de lectura».
I la carta, ja us la podeu imaginar, però alguna cosa hi havia i vam optar per un Ilercavonia d’Altavins. Garnatxa blanca amb una de les millors RQP de la DO Terra Alta.
La carta de les postres, era cantada també i amb molta cosa esperable… gelats, xarrups… i ja vam optar per anar al cafè directament.
Conclusions i reflexions a restaurant xaloc
La primera conclusió, malgrat totes les objeccions i conyes habituals meves, es podria resumir amb un «massa temps sense anar al Serrallo». Ens va agradar i alguna altra experiència hi farem.
La carta cantada, ja imagineu que no em va fer el pes. Però com abans d’anar a un lloc, intento documentar-me, també sabia que no em trobaria amb massa sorpresa. I a més vaig posar el parany de fer el càlcul mental de quan costaria, un cop tastats i vistos els plats. En la meva calculadora mental, va sortir un ventall al voltant dels 110 € #emoció.
El servei era atent i de proximitat. La noia que estava a càrrec de la terrassa, on vam dinar, molt amable i professional. La persona que ens va prendre la comanda, al demanar el peix, vam intentar fer-li entendre, que sempre ens agradaven les coccions, una mica per sota del que ells consideren al punt. Amablement li vaig dir que al 85% de restaurants, no ho aconsegueixo.
I el peix va arribar «al seu punt». Ens hauria agradat una mica menys, però com he dit anteriorment, va ser un plat per a recordar. Hi havia poca gent al restaurant (dia de pluja) i la mateixa persona que ens va prendre la comada, va ser qui va venir a cobrar. No es va interessar pas de com havíem trobat la cocció ?
I un cop més la Marta em va recordar…. «Estàs al Serrallo». Tot seguit el tiquet de Restaurant Xaloc, que no va sumar massa diferent del que jo havia calculat. Per exemple vaig endevinar els 50€ de la lluerna, però hi faltava l’Iva ?.
Resum
- Bon producte i ben tractat
- Servei proper i professional
- En conseqüència, una bona opció al barri mariner de Tarragona
- La carta cantada, pot ser un obstacle per a molta gent
- Tot i això, el tiquet final, no mostra sorpreses
Per últim, si voleu veure la llista que tinc actualitzada, de llocs costaners, de Tarragona al Delta, feu clic a:
Coincideixo als comentaris negatius, a mi el Santi sempre em frena una mica i no m’estenc a l’escriure tant com en el moment, en calent, quan estic a taula 😀
Tampoc m’agraden les cartes cantades i menys quan no et diuen el preu, llevat que sigui un lloc que ja he visitat i conegui el rang de preus habitual.
Aquest Xaloc només l’he trepitjat en rutes de tapa i algun vermut amb muscles o similars, però ja fa temps, ara tenen una terrassa “peixera” que no m’atrau gaire, com que no fumo, em molesta aquestes peixeres amb pudor de cendrer. O terrassa oberta o millor dins.
M’alegro que trepitgeu El Serrallo, tenim diferents cuines i preus i ha quedat molt bé amb la remodelació.
Per a cuina fusió catalana-nikei teniu E Taller, amb el seu “fill petit” de tapeo i “cuina canalla” El Crank.
Al costat del Xaloc està el Racó del Pescador, com el seu veí però amb ambient més clàssic. Amb carta cantada i preus pujadets Ca l’Eulalia.
Pels carrers de dins i a preus económics La Xarxa, un cuiner que experimenta i te ganes de fer plats diferents, sempre està inventant alguna cosa. El del Manolo, el A Bordo, també fa una bona cuina marinera, molt tradicional i honesta.
També hi ha orientats a guiris, però aquests no cal que els anomeni :-XXX
I per acabar, si torneu pel Serrallo, avisan’s i baixem a fer el vermutet amb vosaltres i amb mascareta 😀
Ho veiem més o menys igual… ?
No havia caigut en el tema terrassa “peixera” i els problemes amb fumadors. De fet aquell dia la pluja quasi ens mullava i només érem 3 taules. I uns que fumaven, van sortir per fumar. Però si que pot ser emprenyador.
T’agraeixo els suggeriments. De moment em costa canviar el xip de «tocant el mar, vull cuina marinera…. i les creativitats ja les pateixo a BCN». Però si continuo amb les dificultats per trepitjar BCN, em caldrà canviar el xip algun dia…
Encantats amb el que dius d’avisar-vos si tornem al Serrallo. Però nosaltres sempre anem en dies feiners i imagino que no esteu per allà…
Salut!!
Què vol dir exactement “estàs al Serrallo”? Què té de particular?
Bones….
En primer lloc ens hem d’ubicar que això està escrit en la meva web i té un estil propi. Les meves cròniques sempre tenen un punt de conya, d’informalitat i defugen del massa freqüent «todo fué de maravilla y el camarero simpático».
Faig aquest preàmbul, perquè no se pas si coneixes la meva web i el seu estil. Dit això, passo a donar-te resposta…
Vol dir que estava en un barri on no puc demanar massa formalitat pel que fa a la restauració, que no vol pas dir que no vagi menjar de conya. A la meva crònica així ho reflecteixo i a l’apartat «Conclusions / Reflexions» ho detallo…
Salutacions,
Al Xaloc… fara mes de 6 o 7 anys wue no hi vaig…
Per questio de feina, abans baixava molt per Reus i el seu barri maritim, Tarragona :-).
Al Xaloc, vaig descobrir fara 10 anys el tartar de tonyina i/o salmo, quan aixo, encara era exotic… quina maravella. Els arrossos i fregits de peix eren top… no se, si encara es la mateixa gerencia.
Aquest i El Barquet, eren els meus fixes a TGN.
En aquells temps els tartars de peix eren novetat. I per explicar batalletes i parlant de molts més anys, encara recordo un dia que en un lloc de BCN, em van servir un carpaccio de peix (crec q de rap) i la prevenció que em va fer menjar peix cru…. I ara amb els anys devoraria sashimis… Va ser el primer cop que menjava peix cru ?.
No puc dir-te si la gerència és la mateixa, perquè tot i que fa com 20 anys que em bellugo per la zona aquesta, sempre contacto molt poc amb els restaurants. Vaig, consumeixo, pago, però rarament tinc més contacte.
I barquet, tal com dius, és un altre lloc a destacar. Fa com 3 anys que no vaig i he de tornar….
Salutacions,