Restaurants en la ruta a Saint Jean de Luz

Restaurants en la ruta a Saint Jean de Luz, amb dinars a Elizondo, Hondarribia, Ochagavía i Barbastro. Dos qualificats com a Bib Gourmand i dos triats a nas…

Un cop arribat el final d’estiu, vam decidir fer una curta escapada de quatre dies, amb dues nits a Saint Joan de Luz i una per la Selva d’Irati.

Normalment en les escapades, defugim dels llocs top, buscant restaurants arrelats al territori i sense massa pretensions. Per tant, faré una breu descripció de cada lloc i d’aquesta manera queda constància dels llocs pels quals hem passat. I si us pot servir algun dia, ja sabeu que encantat.

Com faig les tries de restaurants

En primer lloc i com a base de la cerca, dono una ullada a la web ViaMichelin, evitant els estrellats i donant un cop d’ull als Bib Gourmand i quan un em fa gràcia, el confronto amb les opinions negatives de TripAdvisor.

Sempre he pensat que TripAdvisor, és el paradís de la crònica extrema i poc fiable. Però les cròniques negatives, llegides entre línies, aporten en més d’un cas, bona informació. Per exemple, aquells enfadaments perquè no els han donat de dinar arribant a les 15:45, em diuen més a favor del restaurant, que aquells patètics elogis del «to muy bién y el camarero enrollado».

També evito en general, les recomanacions personals, a no ser que siguin de gent ben rodada en restaurants i amb gustos coincidents amb els meus. Si vaig pregonant abans d’hora, que fem una escapada,  plouen les recomanacions. I llavors a la tornada, cal donar explicacions, del perquè no has anat a aquell «lloc meravellós» que t’han recomanat.

Els 4 dinars de Restaurants en la ruta a Saint Jean de Luz

De cada lloc, faré un breu comentari, mostraré un mosaic de 4 plats, el vi, el tiquet i alguna imatge interior o exterior, per fer-vos idea.

Dia 1: Dinar a Elizondo

Vaig buscar primer per la Vall de Batzan i dels Bib Gourmand que hi havia, l’únic que m feia gràcia, tenien tancat aquell dia per descans setmanal.

Vam anar a parar al Santxotena (si feu clic, veureu la seva web) i va ser un encert. D’entrada ja ens van oferir un menú d’aquells al voltant dels 20 €, però els vaig preguntar si seria un problema anar a la carta i em van dir que «cap problema» i que a més tenien suggeriments del dia.

NOTA: En dies feiners i en llocs que ja veus que la majoria de gent va al menú, sempre ho pregunto. I en més d’una ocasió m’han confessat, fent mostra de sinceritat, que si algú demana a la carta, trasbalsa la cuina.

Per tant vam anar a carta i amb dos plats dels suggeriments, que ens van encantar: Uns ceps de collita recent i ben saltats i un plat que desconeixia: el zuri beltza, típic de la zona, consistent en un embotit a base de xai, on les parts negres són a partir de sang. Corresponen a les imatges inferiors del següent mosaic.

Vam començar bé amb els restaurants en la ruta a Saint Jean de Luz.

Dia 2: Dinar a Hondarribia

Aquest dia si vam escollir un BibGourmand: el Zeria. I un cop més vaig poder referendar que la llista de BibGourmand espanyola, no ofereix les garanties de la francesa. En aquest cas, el local tenia un cert encant, però els plats, tot i que correctes, no mereixien cap menció especial.

I com defectes emprenyadors, carta en paper i molt «gastada» així com un servei, tot i que voluntariós, poc adequat per a prendre nota. Costa d’entendre que els restaurants, no intueixin que el bon servei comença amb un bon assessorament. Preguntar en que consisteix el plat que ofereixen com característic de la casa i que no et sàpiguen respondre, ja et cau l’ànima als peus.

El millor plat, els ceps de la segona imatge. De la resta res a destacar.

Dia 3: Dinar a Ochagavía

A la Selva d’Irati, no hi havia massa ventall a triar i vam anar a una sidreria del poble de Ochagavía i en concret a l’Asador Sidrería Kixkia. El típic de començar amb un paté de campanya casolà i uns xoricets a la sidra, per continuar compartint un txuleton, realment bo.

A destacar també aquesta excel·lent garnatxa. Molt agradable en nas i en boca.

Curiós que el lloc amb menys «anomenada» i presència, es convertís en el millor dinar dels quatre restaurants en la ruta a Saint Jean de Luz. I el txuleton va estar de primera i sense les maduracions de moda.

Dia 4: Dinar a Barbastro

I ja de tornada, després de fer nit en un senzill lloc de turisme rural a Roncal, vam fer escala per dinar a Barbastro. Vam escollir en aquest cas un BibGourmand. El Trasiego, que va ser un encert. Vam intentar reservar el dia abans, però segons la web de reserves no hi havien taules de dos i al trucar per verificar-ho, ens van ubicar a l’altre espai anomenat La Trastienda.

Per raons que no són el cas,  vam arribar bastant abans de l’hora de la reserva. Ho vam explicar i ens van atendre molt bé, reubicant-nos i al posar-nos el menú com primera opció i veure que tenia bona pinta, vam optar per ell, però escollint un vi de la carta. Al final va resultar més car el vi, un sirà de Enate que el menú, que costava uns 20 € ? i crec incloïa copa de vi.

Destacables el lluç i el tàrtar de bonítol, corresponents a les dues imatges de la dreta. Però la tatin de tomàquet rosa de Barbastro amb formatge de cabra, no quedava gaire lluny dels altres dos.

Compte amb el tiquet, perquè inclou coses que vam comprar i pot donar la sensació d’un dinar més car del que és. Vam comprar un parell de vins i els tomàquets que veureu tot seguit. Per cert, excel·lents tomàquets!!.

Va ser el segon millor dinar de la sortida i el que oferia un entorn més elegant dels quatre. Un lloc molt recomanable i amb diferents opcions que podeu veure a la seva web.

I els sopars en restaurants en la ruta a Saint Jean de Luz?

No hi va haver sopars a destacar. Dir també que amb dinars contundents, acompanyats d’una ampolleta de vi, les nits no tenim gaire gana. A Saint Jean de Luz, estàvem allotjats en un confortable i espectacular Airbnb i per tant permetia picar alguna cosa a casa (i  sempre porto un obridor d’ostres per si de cas), tot i que aquest cop, ja en tenien.

Resum i Conclusions dels restaurants en la ruta a Saint Jean de Luz

Es menja bé per aquestes zones, però això és més que conegut. Dels llocs que hem anat, tampoc cap d’ells mereix desplaçament específic, però tots han estat prou correctes i de fet l’únic que vam sortir amb dubtes va ser el Zerco de Hondarribia, al que no tornaria.

Els altres tres, repetiria si passés per la zona. El Santxotena a Elizondo, pel bon producte i el bon assessorament a l’hora de prendre la comanda. La sidreria de KixKia a Ochagavía, pel seu bon producte, tot i que no entraria en un dia punta amb la sala a petar ?.

I El Trasiego a Barbastro, voldria tornar-hi amb més calma i segurament ho farem. No m’agrada jutjar per menús, però donada la bona qualitat dels plats, penso que val la pena tornar a la carta. A més la sala i el servei eren de molt bon nivell.

En fi, que ja us he posat les fotos de la sortida ?. Si un dia necessiteu el post, el trobareu al buscador a la secció «Localització –> Altres comarques», categoria on ubico tots els de zones no habituals per a mi.