Restaurants Moscou. Un resum d’alguns restaurants de Moscou, que em van impressionar i que em permeto recomanar si algun dia aneu per allà
Restaurants Moscou
4 restaurants interessants
Vaig estar convidat a través d’una empresa russa, dedicada a la promoció del país, a una visita a Crimea amb 3 nits a Moscou, on em van descobrir restaurants molt interessants i que descriure tot seguit.
Personalment el viatge ha superat de llarg les expectatives que tenia, basades en una estada anterior a Rússia de fa uns 15 anys, en la qual havia visitat Moscou i Sant Petersburg.
En aquests 15 anys el país ha canviat en positiu i ha aconseguit un gran nivell. Pel que fa a Moscou, tenia un record d’una ciutat monumental, però també una mica trista, mentre que actualment és una ciutat modernitzada, lluminosa i que s’ha convertit en un destí desitjat.
També ha variat la percepció que és rebut al visitant. El tracte distant que recordo de l’anterior visita, ara ha evolucionat una acollida amable i sempre acompanyada d’un somriure. En poques paraules, una ciutat on et sents ben rebut.
En aquest post, comentaré l’experiència a Moscou, mentre que en un anterior ho he fet de Crimea, on ens vam desplaçar 5 dies amb anada i tornada des de Moscou. Si feu clic a la següent imatge, veureu restaurants i cellers productors de vins, molt interessants en aquesta península.
Quatre restaurants destacables a Moscou
Evidentment Moscou és una capital amb moltíssims restaurants i de tots nivells. I tinc clar que no disposo de la perspectiva global per poder recomanar. Però he quedat gratament sorprès amb alguns projectes que m’han donat a conèixer i que tot seguit descriuré.
Em va impressionar l’aspecte majestuós de l’restaurant Turandot, amb una cuina de fusió molt destacable i amb unes instal·lacions que per si soles, ja mereixen una visita. Els detalls de la decoració, el converteixen en un lloc especial, amb el valor afegit de moments de música en viu.
Però no només l’ambientació destaca d’aquest restaurant, sinó que a més ofereix diferents tipus de cuina, diferenciades en el seu estil i a més elaborades en 3 cuines físicament independents: europea, japonesa i xinesa.
Un lloc realment imprescindible, per a una vetllada amb amics o per celebrar qualsevol esdeveniment, amb la seguretat de rebre a més, una excel·lent atenció.
El seu xef és, Dmitry Eremeev, nascut a Bakú al 1975 i amb més de 20 anys d’experiència en diferents projectes. Sota la seva direcció, treballen 70 persones i ell cuina diàriament juntament amb el personal, posant especial atenció en la creació de nous plats i el control de qualitat. Realitza freqüentment viatges a altres països per estudiar ingredients, tècniques i analitzar tendències gastronòmiques.
I una petita mostra dels seus plats.
Ja amb un estil molt diferent i com a projectes d’avantguarda, marcant noves tendències, vam visitar dos restaurants que compartien estil i filosofia. Es tracta Severyane i Gorynich.
Mentre el primer ofereix una imatge més informal tipus bistrot, el segon mostra elegància, en una sala molt àmplia i panoràmica, que li confereix un aire totalment cosmopolita.
El primer ofereix una cuina basada en el foc, prescindint de l’electricitat i de gas per a les coccions. Disposen d’una espectacular zona Josper i un parell de forns de llenya, que jugant amb tipus de fusta, busquen tocs fumats sorprenents.
A destacar la seva carn, els seus pollastres ecològics, així com el peix, que ens van sorprendre amb un turbot exquisit. Les coccions a carbó o llenya, tenen una dificultat afegida, a causa de al control de foc i sorprenentment, tot va arribar a el punt de cocció que havíem demanat.
Gorynich disposa d’una oferta de plats més àmplia, amb un ventall d’entrants molt interessants i unes carns amb diferents graus de maduració, molt ben seleccionades. Ells mateixos llueixen al seu web, l’etiqueta «Barbacoa, fleca i bar».
I també una cuina basada en el foc. El conjunt està a càrrec de l’equip format per Boris Zarkov, Ilya Tutenkov i Vladimir Mukhin.
Amb pa artesanal de la seva pròpia fleca, pizza napolitana, carns de la seva pròpia criança. En tots dos llocs elaboren els pans de manera artesanal i en Gorynich disposen d’un ampli obrador a la vista el públic, on la creació dels diferents pans, és tot un espectacle.
A partir dels seus coneixements de com treballar la farina, elaboren pizzes en un forn realment espectacular. Però la seva oferta és àmplia com podeu comprovar en les següents imatges on podeu veure alguns dels plats que vam tastat, dels que destaquen el cranc reial, les seves carns, pizzes i cocktails.
Però Gorynich també destaca per les seves àmplies instal·lacions, amb taules amb vistes a l’exterior amb vistes als antics bulevards de Moscou a través de les grans finestres panoràmiques. La cuina és oberta i permet veure el treball en directe. El seu aire cosmopolita, juntament amb la seva oferta gastronòmica, el converteix en un altre lloc imprescindible en la llista Restaurants Moscou.
També hem visitat altres restaurants, de cuina més regional. A destacar Kazbek, de cuina georgiana, amb un interessant assortiment de carns a la graella. El menjar és especialment bo, amb gran varietat d’entrants i carns variades a la graella. I a destacar els postres “Kazbek” molt interessants.
Un lloc amb unes bones instal·lacions, una ambientació càlida i amable, que predisposa a passar una gran vetllada. Els àpats excel·lents i l’atenció també, així com un servei amable, lluint vestits típics de la regió d’origen. A destacar també la seva agradable terrassa, que no vam poder gaudir per coincidir amb un dia de pluja. I sense cap mena de dubte a la llista de restaurants recomanables a Moscou
Aquí teniu una mostra dels plats que vam tastar, on a més de les carns podeu trobar mostres de cuina georgiana i unes excel·lents postres. Un lloc a destacar en el post Restaurants Moscou.
El restaurant està a càrrec del xef Mamiya Jojua, una llegenda Tbilisi i que va arribar a Moscou al setembre de 2016, per dirigir un nou projecte d’Andrei Dellos, de cuina georgiana, el restaurant Kazbek.
Resum / Conclusions d’experiència a Moscou
Seria imprudent treure conclusions a partir de les visites a uns pocs restaurants, però fent una extrapolació dels que hem conegut, s’intueix que Moscou té una oferta molt interessant.
De sobres és conegut, la seva oferta restaurants grans i luxosos, però ens va sorprendre trobar llocs moderns, marcant tendència i a el mateix temps amb ambient desenfadat i preus bastant raonables. I això és un factor més d’atracció que ajuda a fomentar el desig de visitar aquesta gran capital.
Hola Ricard, molt interessant aquest post, bé com tots ?, però en aquest cas em fa especial gràcia ja que els teus comentaris fa que tingui més interès en visitar aquesta ciutat cosa que fins ara no em fèia massa el pes. Els restaurants es veuen espectaculars malgrat em fa falta “el sempre paguem” ??? és a dir el cost. Tot i axí tenint la web ja faig. Gràcies. Salut.
Hola Teresa….
Moscou ha passat de ser una ciutat de la que vaig sortir decebut fa 15 anys, a una ciutat viva i atractiva. No em faria res fer-hi una escapada actualment.
No vaig veure ni els preus. Però el segon i tercer que he publicat i que comparteixen estil, vaig veure plats a preus acceptables. No precisament el cranc reial que ens van donar, però si plats informals. De fet un dels reclams, és el seu estratosfèric forn de pizza.
La veritat és que em va agradar i actualment i a diferència de fa 15 anys, és una ciutat segura…. Ara tots els atracadors de carrer, els tenim a BCN… ?
Abraçada Teresa!
Molt interessant aquest recull, sobretot el darrer, de Kazbek amb plats més locals.
Com diu el comenteri de Teresa, ens falta informació del preu per fer-nos una idea de per on ronden.
Mai he descartat Moscú com un destí per visitar així que tindrem en compte el teu periplo.
Salut!
Vaig fer algun restaurant de més com un de cuina ucraniana, tocant la plaça Roja, però aquest no em va agradar massa pel tipus de cuina.
El Kazbek, si estava bé, però són tan complicats els noms, que si tornés em caldria anar amb les fotos ?
Salut!!
Veig que t’has sentit molt excited fent de palmero moscovita! ???
Sóc gran fan teu, només vull provocar!
M’encanta la provocació i aprofito per explicar sensacions….
Un dels motius d’acceptar la convidada, a part de tot el luxe que incloïa que ja era prou temptació, era la de posar-me en la pell d’un palmero…. ?. I fer-ho en un lloc llunya i d’alt nivell.
Als restaurants, et porten el que ells volen i per tant els permet lluir més. I en aquestes condicions, llocs de nivell i no patint per quan costarà, per pura lògica ha d’agradar. Per tant vaig poder experimentar en directe, que els palmeros, més que mentir, es deixen portar i expliquen com una mena de miratge. En llocs de baix nivell, el seu miratge discrepa molt de la realitat, però en llocs top (on en general no els conviden), el miratge, ja coincidiria amb la realitat.
La part més dura, és sopar al costat del cap de comunicació del lloc i escoltar tots els objectius, els projectes de futur i el perquè són tant bons.
#novolveráaocurrir ???
Ricard,
Fer de “chico palmero” no t’escau. Noto desgana en la descripció dels plats d’aquest post i el de Crimea. Es nota que la intenció és cobrir l’expedient i poc més.
Penses que aquests dos post et resten credibilitat envers els teus lectors? Després de molt temps fent bandera de la integritat ara proves les mels de la gratuïtat i passes per situacions que has criticat una i mil vegades.
Salutacions,
En primer lloc, totalment d’acord en que no m’escau el tema de fer de palmero. I orgullós de que no m’escaigui… ?
Pel que fa a la pregunta de si em resten credibilitat, la resposta és «no». Si ho hagués fet d’amagat o de manera dissimulada, segur que si, però ho he pregonat a tort i dret en els links que portaven al post. I fotent conya de que feia de #chico_anuncio. També a la primera línia d’aquest post, deixo clar que és una convidada.
Com reflexió, et diria que m’ha a agradat experimentar en persona el que tu en dius «mels» i que per mi són «peatges». El peatge de compartir taula amb altre gent que no hi tens res en comú, és dur. I sopar amb el cap de comunicació del grup de restaurants i que et vagi taladrant amb les bondats del lloc, ho és més.
I els llocs que no em van agradar, no surten al post… Els que surten si em van agradar. Llocs de nivell , que em portaven a taula el que volien lluir, per força ha d’agradar…. En tot cas igual que fan els crítics de «referència» que tu i jo sabem, però deixant clar que no vaig pagar…
Salutacions,