Sensato és una barra japonesa a BCN amb capacitat per a 6 comensals que en poc temps ha esdevingut un lloc de pelegrinatge pels amants d’aquest tipus de cuina.
Sensato és un petit restaurant o barra de 6 places, que ha provocat molta moguda i si a les bones crítiques li sumem el seu aforament reduït, l’han convertit en objecte de desig.
Avanço que ens va encantar, però precisament el fet que s’hagi convertit en un objecte de desig, fa que sigui destí de tots aqueslls, que a més de cercar llocs on menjar bé, competeixen amb el «jo he estat més vegades» o «jo hi he anat abans». Una mica la versió adulta de «a veure qui la té més grossa» ?.
Més endavant trobareu en aquest mateix post, un apartat anomenat «Les misèries de la popularitat», en què descric algunes anècdotes.
Per si teniu pensat anar-hi, cosa que us recomano sense dubtar, la reserva es fa per whatsApp. Envieu un primer i us diran «de tal dia a tal dia, rebem reserves pel següent mes». Així de fàcil.
Que ofereixen a Sensato
Actualment, només un menú únic al preu de 78 € en què et van servint d’una en una, les peces que veureu a les següents imatges. Un total d’uns 20 serveis que podeu veure i dels que crec només em vaig oblidar de fotografiar un parell.
Amb producte de gran qualitat i perfectament tractat, converteix un àpat allà en una festa.
El gran dubte de molta gent, és la comparativa de Sensato, amb Sato i Tanaka, ja que el primer va sorgir com una excisió del segon, en el que el sushi-man Sato, va obrir el nou lloc amb amb l’enginyós nom SenSATO ?.
Cada un que ha anat als dos, hi diu la seva i aquí em toca donar la meva opinió ?. A nivell qualitat del menú, guanya Sensato. Però com persona cerebral, us diré que empaten en RQP. En conseqüència i com en tantes coses de la vida, cada cosa té el seu preu.
Però per aquells que no importa el preu, el guanyador seria Sensato. I es veu que n’hi ha de gent així, perquè no fa gaire, per les xarxes vaig llegir d’un dels blufs gastronòmics del moment: «hablar de dinero en el tema comida és de mala educacion». Doncs això, que continuï fent arrossos ?.
Que ens va anar arribant
Ja imagineu que no anava amb la llibreta per anar apuntant els noms. Les imatges són prou explícites i d’un dia a l’altre pot variar el peix, en funció del mercat.
Tot el que va arribar, oscil·lava entre el «molt bo» i el «molt, molt bo» ?. Per destacar les diferències, em caldria haver anotat els noms de cada un i no va ser el cas. Ni portava llibreta, ni la dicció a través de la mascareta era molt clara, ni el soroll ambiental ajudava.
Però si em permeteu una descripció tipus «array», és a dir Files i Columnes, ús diré els que a parer meu, van destacar especialment. Els (F1, C2), (F4, C1), (F6, C2), F7 i també l’elaborat a base d’anguila que no em vaig recordar de fotografiar. Segur que mai havíeu vist una crònica gastro així ??
Vins a Sensato
La carta de vins i sakes, sense ser gaire extensa, està ben escollida al meu criteri. I amb varietat i vins de proximitat. Tot i que de vins a copes només oferien dos a la carta a l’apartat blancs. Us recordo que continuo amb la meva dieta de perdre pes i restringeixo el vi.
Vam escollir copes del DO Penedes, Can Sumoi elaborat amb xarel·lo. L’altra opció a copes, era un Riesling.
Del servei de sakes, poc puc dir, però pel que vaig observar de la resta de la barra, el servei era molt flexible amb possibilitats de prendre’n de diferents, sense requerir ampolla sencera.
Observacions i Reflexions a Sensato
Sensato és un molt bon lloc, en què el sol inconvenient és el format barra, que per altra banda, és la gràcia d’aquests llocs. I no pas pel tema comoditat/incomoditat que no és el cas aquí, perquè les butaques són més que còmodes. Però un dels perills de les barres, sol ser la manca d’intimitat.
I no parlo d’intimitat amb qui està a l’altre costat, sinó dels altres comensals. Les barres conviden al comentari conjunt i no sempre ve de gust #fer_amics encara que siguin ocasionals. I en aquest tema, no va ser un dia encertat.
Per la resta tot molt bé i destacar l’amabilitat i bon fer del «sushi man», que suposo deu ser el famós Sato. Només i per acabar, dir-vos que vaig sortir de Sensato amb ganes de tornar-hi, cosa que no passa a tots els llocs on vaig.
Les misèries de la popularitat ??
Com us insinuava de bon principi i sense que en cap cas sigui culpa de Sensato, el ser «objecte de desig», va associat a l’arribada d’un públic, que viu una mica del «jo hi vaig anar primer» o «jo hi vaig més sovint». Els típics fantasmes, massa habituals en el món de la gastronomia.
Fa no gaire i per les xarxes, un d’aquests presumia enfront dels que no sabien com reservar, dient «primer costa, però quan estàs al cercle, ja és fàcil» ?. I resulta que «estar al cercle», és saber fer un whatsapp al mòbil que indico al principi.
I l’altre dia ens va tocar compartir les 4 places restants, amb quatre «vells» pedants, cridaners (la sordera ?) i certament mal educats, que a més de debatre amb moltes imprecisions, les bondats dels desapareguts Quo Vadis, Finisterre, etc., ens van obsequiar amb perles com aquestes.
«…Me’n fotria 3 de cada… quedaré amb gana… caldrà anar al McDonald en sortir…»
«… el darrer cop que vaig fer la volta al món…..»
«… el restaurant X?…. No, no hi he anat mai perquè NO em coneixen…»
«… quin peix dius que hi has fotut aquí? (preguntant amb altivesa al sushi-man)...»
I no és que escoltéssim la conversa, sinó que amb els crits i repeticions les patíem. I com eren «vells» més o menys de la meva quinta, a sobre vaig patir vergonya aliena. En tot cas, reitero que Sensato no en té la culpa i em va donar la sensació, que ho patien igual o més que jo.
I aquí tenim el tiquet que com podeu veure segueix en la línia de la poca informatització del lloc. Ni Twitter, ni Web i ni registradora ?.
Resum de Sensato
- Una barra japonesa de primer nivell
- Amb producte prèmium i elaboracions cuidades.
- Alguns dels niguiris queden a la memòria
- No és econòmic, però s’ho val
- En conseqüència recomanable
Bon dia tingueu!
Suscric totes i cada una de les teves paraules, una crònica molt fidel. M’ha fet riure l’episodi amb aquests “señoros”, per què l’hem viscut més d’una vegada, sobre tot al S&T. Certament, son de vergonya aliena. La de vegades que hem escoltat els típics “¿qué dices que lleva?” o “¿qué pescao es?”. I ja no parlem de les mirades suposadament cómplices tot buscant fer #amicsfinsquesurtiperlaporta.
Abraçada, Ricard!
Frederic
Ja veus com va anar la festa…
El meu fill que m’acompanyava (32 a), fins i tot li feien gràcia les caducitats, però jo dec ser com ells, com a molt amb 5/10 anys de diferència i sentia molta vergonya aliena i també pànic de convertir-me en una ruïna igual.
Els intents de complicitats no les vaig percebre, perquè ja d’entrada em vaig instal·lar d’esquena a ells, de perfil a la barra, encarat al meu fill. Però si que al sortir (quan la gent saluda o diu algun «bon profit», vaig notar un silenci que es tallava ??. Em vaig comportar com un autèntic #Malcarat
Abraçada!!
Totalment d’acord amb el teu comentari. Aquests lloc que son objectes de desig, comporten públic una mica així.
En tot cas, reservarem un cop llegida la teva crònica. Tenia els mateixos dubtes, però ara esvaïts. Esperem tenir més sort amb la companyia.
Abraçada!!
A veure com et va a tu.
Satisfacció gastronòmica està garantida, la companyia és tems de sort.
Abraçada!!
Ara semblaré una mica la com la guineu de la faula però tenint el Sato i Tanaka, tant paga la pena?
El preu del menú llarg al migdia, unes 20 peces/plats són 44 € i si no vaig errada, els que destaques d’aquest menú estan també allà.
Pot ser que acabi claudicant per la meva filla (que deu ser una reencarnació d’algun ser asiàtic) però de moment em miraré el raïm i diré: em quedo amb el Sato i Tanaka. hahahaha
Salut!
A veure… als dos es gaudeix i molt. I potser millor que comparar amb el preu de migdia, comparar amb el de nit de Sato i Tanaka, que ja és més car. Penso que el de migdia és un «xollo» que deuen fer per aportar públic en aquesta hora.
Llavors la diferència de preus ja no és tan gran i queda justificada amb alguna de les peces. Però està clar que tornaré més copa al Sato i Tanaka, que al Sensato.
Salut!!
Jo que no estic ‘al cercle’ del Sato i Tanaka, porto dies intentant trobar taula de bell nou. I ja trigo a enviar el wassap a aquest. De les companyies així, l’altre dia La Taberna Noroeste en portava dues taules. Una de 4 i una de 6. I jo a la barra sol, pixant-me amb la complicitat de la cuina.
El problema de Sensato és la poca tecnificació que tenen. Ja has vist el tiquet com el fan.
I al telèfon no responen mai. Però si envies un WhatsApp, ja estàs al «cercle» ?? que deia el personatge. I s’ha de dir que per WhtasApp, són prou amables. Potser els caldria una mini pàgina web, en que indiquessin «solo WhatsUpp.
Aquest cop i segons em va dir el meu fill (32 a), si que havia intercanviat alguna mirada de complicitat amb qui servia. Jo a diferència de tu (i ho dic pel que comentes al teu bloc), quasi sempre mantinc zero contacte amb els dels restaurants. Evidentment hi alguna excepció, però poques.
I és ben curiós, com en més d’un cas d’aquests en que vaig, sopo, pago i no passo del bona nit, el del restaurant no s’ho pren bé. Però és el seu problema…. jo no visc d’això.
Salutacions,
Aquesta si que es bona, sincerament no l’havia llegit…per alusions ( ja saps que no callo ni sota l’aigua) . Mira em podràs titllar de moltes coses però precisament d’aquesta no, de tota manera un intent de menyspreu per part teva no l’esperava, perquè sempre et quedarà el telèfon per aclarir qualsevol tema. El tema en qüestió ja et contradius Una cosa no es “objecte de desig” si amb un trist WhatsApp pots aconseguir taula, per tant primera afirmació desmuntada, segona la qualitat/ preu ja ho saps és la mateixa que la del lloc on va sortir a l’igual que la carta de vins te la mateixa referència, per tant és car, puc admetre lo de selectiu pero res més, qualsevol barra pot tenir un màxim de 8 persones (dit pel meu assessor en japos) per tant està a la seva capacitat com només agafa 6 sempre li queden dues places pels seus compromisos si es que trucas a última hora. (aquí entró jo i més gent)…tercera Últimament t’ha donat per ensabonar tots el llocs on vas igual és que això o et fa tenir més palmeros o en treus algún profit (que no vull creure que sigui el cas coneixent’te.. però…)….De tota manera m’has decepcionat com persona i mira que et tenia apreci. Tot en aquesta vida tard o d’hora passa factura. Bon camí
Només em quedo amb la frase de «sempre et quedarà el telèfon per aclarir qualsevol tema» i la resposta és que no he d’aclarir res amb tu. Vam dinar un dia, vaig veure que erets un fantasma i ja has vist que a partir d’aquell moment t’he evitat.
El sol contacte ha estat algun intercanvi de «likes» de pura cortesia a Instagram, tal com faig amb els xinitos que em posen like per la nit.
Amb lo de passar factura, no sé a que et refereixes, perquè si vols dir que a partir d’ara et mantindràs allunyat, això és un premi. No pas una factura ?
I per cert, com pot atrevir-se un semi.analfabet com tu a «trobar contradicZionZs». Déu nos en guard!
Apa, bon vent ?
Quin ambientillu als comentaris ?
De fet només en aquest darrer, que s’ha donat per al·ludit al text ??.
La resta són tots positius i de gent habitual.
Pensa que hi han hagut èpoques pitjors. Potser post pandèmia, m’asseguro més els llocs que vaig evitant aventures i riscos i lògicament les cròniques són positives (ensabonar en diu el personatge ?). Però abans, no mirava tan prim i de tant en tant i quan calia, «rajava». I llavors es muntaven «reyertas» als comentaris i algunes històriques.
Salutacions,
Molt bona pinta, el tastaré segur. Enviaré un whatsapp, a veure si m’accepten al cercle…. 😉
Vaig provant japonesos, i al final sempre penso que el que em dóna millor RCP és el Shunka, amb l’avantatge de poder fer-me el menú a mida en funció del que em vingui de gust.
Salutacions!
No és gaire difícil entrar al «cercle» ??
I totalment d’acord amb el que dius de Shunka. Això és un altre estil, una mica com aquelles mini barres japoneses que veiem als documentals de Japó.
Tots els niguiris van estar de conya i ens va encantar. La pega la que he dit de ser terreny abonat per que els fantasmes puguin remenar la cua, però globalment val la pena.
Salutacions,
Al final, si ho penses fredament, el 90% d’aquests menús (tant Sentato com Sato i Tanaka) no deixen de ser “arroz y pescao”. Ja ho gaudeixo, ja… i més amb aquests alts nivells de cuina i producte. Però li dono la raó al Quico quan diu lo del Shunka. Tens més varietat fins i tot a un preu més competitiu (recorda que quan vam anar, vam pagar menys pel menú i incloent les begudes).
Abraçada!!
Shunka no deixa de ser, anar sobre segur.
I aquest és més «tendència» i com més personalitzat (igual que Sato Tanaka).
Per mi els dos llocs són objecte de desig.
El problema d’aquest és la reserva, però tu que estàs en contacte amb el Tomàs ?? ho tens fàcil. Li dius a ell i com «està al cercle», t’ho soluciona ????.
Abraçada!!
Personalment vaig anar a Shunka i és una bona aposta…però estic intentant mirar Sensato o Sato i Tanaka perquè mantenen l’essència de com és un restaurant japonès pel que sembla…barra petita amb contacte directe amb “l’itamae” i menú en base a la qualitat del peix on obviament només hi pot haver sushi.
Crec que aquí estem molt mal acostumats (suposo que per desconeixement de la cuina japonesa) que quan anem a un japonès busquem que hi hagi una carta variada que tingui yakisoba, sushi, tempura, etc quan allà cada restaurant s’especialitza en un sol tipus de plat gairebé. Igual que aqui si volem fer una bona paella aniriem a una arrosseria i si volem uns bons cargols doncs a un restaurant especialitzat, etc.
El preu no se, sense haver-hi anat si bé és alt, en qualsevol restaurant de Tokyo que et facin un sushi de barra amb menú d’elecció del chef ja te’n vas a 50-60 € cap amunt.
Si, totalment d’acord amb tots els punts que comentes. I aquests dos, són com les barres japoneses a Tokio, que tu comentes i que jo només he vist en documentals ?.
En tot cas i com opinió personal, he gaudit als tres i mantinc les ganes de tornar als tres.
Pel que fa al preu d’aquest en que estem comentant i si ho mirem amb perspectiva global, cal pensar que els 6 que estem a la barra, hem de carregar amb totes les despeses (sous, amortitzacions, lloguers, impostos…). I quan faig aquests càlculs (vicis d’haver tingut empresa ?), quasi trobo barat el preu del tiquet.
Salutacions,