Sense Pressa, és un dels restaurants que cal conèixer de BCN. Producte de gran qualitat, amb elaboracions clàssiques. Un lloc que val la pena tenir a l’agenda.
Sense Pressa
Feia massa temps que no publicava Sense Pressa. El darrer cop va ser el 2015. Posteriorment he estat algun altre cop, però no sempre publico quan vaig a un restaurant.
Diferents motius en poden ser la causa, però en més d’una ocasió és degut a que vaig acompanyat per algú, amb qui no considero adequat, fer el show de les fotos. Que tot i que sempre les faig de manera molt discreta, cal dir-li a qui t’acompanya que s’esperi a clavar la forquilla 😅.
També l’havia publicat al Que Fem, quan escrivia allà i que ja vaig comentar en el post «Perquè deixo el QueFem», els motius pels que vaig plantar-los. NOTA: no és que em vulgui fer pesat repetint el tema, però és que els links interns, també ajuden al SEO i així em cobro algun deute 😏.
I ara que el torno a publicar, el millor elogi que puc fer, és dir que segueix igual, que ja és dir molt.
Però sempre he tingut clar que es manté en primera línia, ja que també els companys de 3(o+)aTaula, hi han anat en diferents ocasions i per això el tenim a la nostra Guia 3(o+)aTaula. Recordeu que podeu baixar l’edició d’hivern 2019, fent clic a:
Com funciona la carta de Sense Presssa
La carta és més o menys estàtica, però no cal ni mirar-la. El responsable del lloc, que és qui pren la comanda, va cantant els plats que tenen com suggeriments i aquí està la part interessant del lloc.
Se que a molts us molesta la carta cantada, sense poder veure els preus. I a mi em molestaria en algun lloc que no fos de total confiança. Però a Sense Pressa, ja saps per on es mouen els preus i quan té un plat que se surt de la gamma, ell mateix deixa anar el preu. Un exemple serien les angules en que quan canta el plat, ja deixa anar el cost.
La cuina que ofereix Sense Pressa es basa en un conjunt de plats de factura clàssica, adaptats als temps actuals, amb matèries primeres d’alta qualitat i que evita caure en recursos artificiosos. Podríem definir la seva cuina com a clàssica.
No s’ha deixat entabanar per tics i impostures que han reconduït l’oferta d’alguns llocs de cuina clàssica cap a modernitats discutibles o que, fins i tot, n’han propiciat la desaparició. A tot això cal afegir-hi un servei fresc, proper i gens encarcarat, que fa que l’experiència sigui del tot gratificant.
Que vam demanar en aquesta ocasió
Tots els plats van ser de la secció cantada. I per primer cop de que vaig allà, vaig deixar de demanar els fantàstics cigrons amb espardenyes i ou. Bàsicament perquè qui m’acompanyava , no és massa fan dels ous i volíem compartir primers.
Vam començar amb uns excel·lents pèsols amb botifarra negra. Un clàssic que mai falla quan els ingredients són de qualitat. I també un plat de xanguet o llengüeta en que el fregit era de llibre.
Com segons vam anar de peix. Un excel·lent turbó al forn i per mi una suprema de llobarro salvatge feta a l’estil ‘Santurce’. Però una mica vam demanar per demanar , a l’estil «avui anem de peix». Perquè l’oferta és un degoteig de temptacions.
Postres i vins a Sense Pressa
Com postres vam demanar una coca de Llavaneres. Molt bona i cau en la gamma de postres no massa dolços, que ja sabeu que el dolç m’empallega una mica.
La carta de vins a Sense Pressa, és especialment acurada i compta amb vins de tots els nivells, i també amb alguna joia difícil de trobar en moltes cartes. En la darrera visita vam optar per un Furvus, que els que em seguiu, ja sabeu que és un dels meus DO Montsant de capçalera.
Records d’anteriors visites a Sense Pressa
De visites anteriors recordo peixos com els que hem demanat en aquesta ocasió, bacallà guisat amb tripa i l’àmplia oferta de carns. També destacar una impressionant cua de bou i un tàrtar impecable. De la secció de postres recordo l’assortiment de formatges i un sublim suflé de xocolata. Aquest darrer és una veritable troballa que fa les delícies dels amants del suflé, tan maltractat en molts llocs.
Conclusions
És un dels llocs que està en el meu top 10 particular i que sé que quan vaig, sortiré satisfet.
Potser el seu preu global, em surt un 20% més car que el meu target de llocs que visito habitualment. Però també he de dir que el producte que ofereixen, és de molt alt nivell. I en conseqüència la satisfacció ho compensa.
Com ja he dit, la cuina és clàssica, sense cap concessió a artificis. Però també respectant molt el producte i les temporades. Hi ha molt ofici de restauració en aquest lloc, que funciona des de l’any 2005. I no oblideu que el el nom Sense Pressa, és prou suggeridor i tota una declaració d’intencions.
Sense Pressa requereix reserva, no és fàcil aconseguir taula lliure i en cap cas doblen servei. En els dies de més afluència és millor fer la reserva amb temps. Puc donar fe que, intentant-ho pel mateix dia, és més que probable trobar-se amb aquesta resposta: “Ho tenim tot ple”. I és que estem parlant d’un dels millors restaurants de Barcelona, a nivell de cuina i de servei, tot i donar-se la paradoxa que no és pas dels més coneguts.
RESUM de Sense Pressa
- És un lloc que saps no fallarà
- Local petit i íntim
- Cuina clàssica amb respecte al producte
- Matèries primeres de gran qualitat
- Molt recomanable reservar
- Servei atent i amb la complicitat que dona la veterania
- En conseqüència, recomanable 100×100
Finalment si voleu veure quins altres llocs tinc publicats de la zona, feu clic a:
D’aquells locals clàssics per gaudir d’un àpat amb tranquil·litat de la bona cuina.
Els xanguets tenen una pinta espectacular.
Pot ser com dius, un compte més elevat, però si menges peix “no piscifactoria” s’ha de pagar. A Can Pau Torrens, de Sant Joan Despí, tenen un preus similars en el peix, i segons el meu parer, paga la pena pagar-lo.
Salut!!!
Són llocs per dies especials i saps que el compte pujarà més i també que hauràs gaudit molt del sopar.
Per exemple, era voltants de Sant Ricard i tot i l’ateisme històric de la família, es pot fer la vista grossa i premiar-se amb alguna celebració. I com a la meva curta família, tots ens diem Ricard, ja imagines que féiem allà 😏
bon local, bona cuina i gran qualitat de producte, un habitual per mi
Jo és el que sempre dic. Sinó fos pel bloc que em distreu molt i m’agrada jugar-hi, em marcaria uns 10 restaurants de BCN i sempre faria la volta pels mateixos. I evidentment aquest seria un d’ells…
Salutacions!
Sempre fantàstic! Malgrat cert públic 😉
🙂🙂🙂…. No sempre hi deuen estar aquells homenots….
A més, si un dia anem a fer un 3aTaula, el Jordi els atemoritza.
OMG!! Que vol dir això que atemoritzo homenots?
Hem de fer aviat una sortideta a aquest lloc. M’encanta!!
Abraçada!!
Res, que si quan l’Esther va o torna del lavabo i troba homenots d’aquells, que la conviden a seure amb ells, jo els diré, «no os metais con nuestra chica» i tu amb la teva corpulència els mantindràs a ratlla…😂
Abraçada!!