Silicon Valley, ha estat de sempre un lloc mític per a mi. Ja quan estudiava la carrera de físiques, en què molt de material utilitzat era de la Universitat de Berkeley, que no està a Silicon Valley, però tampoc queda gaire lluny. I també pel meu vessant informàtic, Silicon Valley representa molt.
Silicon Valley
HomeExchange a Mountain View
a Silicon Valley
i amb vistes a San Francisco i
Nord de California

Aquest ha estat el segon intercanvi d’aquest 2025 a través de HomeExchange, pàgina en la qual participem de manera molt passiva. Paguem la quota anual, procurem que el perfil de casa nostra sigui atractiu i esperem a veure qui demana intercanvi, com aquell que es posa a pescar.
I quan rebem una proposta que accepta les nostres condicions i ens interessa, tirem endavant. I la proposta de Califòrnia i en concret a Silicon Valley, com a meca tecnològica mundial, ens va semblar atractiva com per a no dubtar. Si voleu informació de la regió, feu clic aquí.
I així vam anar a parar a Mountain View, a tocar de Palo Alto i de San José i a 45 minuts de la mítica ciutat de San Francisco, a la qual vam dedicar els primers cinc dies.
La imatge de portada, és la casa on estàvem i recordar que el primer intercanvi de 2025, va ser fa pocs mesos a Trentino.
Comparativa del nivell de vida amb el nostre
Abans d’anar cap allà, vaig sondejar el nivell del cost de la cistella de la compra entre Califòrnia i Catalunya i els valors em van espantar una mica. Segons les fonts utilitzades, en una comparativa entre la cadena SafeWay (el supermercat que tenien a prop) i Mercadona, el cost estava afectat per un factor que oscil·lava entre 1,5 i 2. És a dir, que el que aquí costaria 100 €, allà costa 150 € o més.
Quan vam ser allà, la cosa no va ser tan greu per diferents motius. El primer és que quan estem a Catalunya no comprem mai a Mercadona i el segon és que a Catalunya, tenim més productes de caprici que aquí ni existeixen en els supermercats estàndard i és una forma trista de compensar.
Hàbits alimentaris de la zona?
La regió de San Francisco i la seva àrea metropolitana (incloent Silicon Valley) té més fort compromís amb la salut i la sostenibilitat, que el que veiem dels EE.UU, i segurament per ser una de les zones més avançades del país.
Vam observar la presència d’alguns farmers markets que sense ser cap cosa de l’altre món, permeten aconseguir fruita, verdura i herbes aromàtiques acabades de collir. I oferta abundant de productes orgànics.
Vam veure molta oferta estil “avocado toast” i moltes begudes vegetals, substituint la tradicional de vaca, per a cafès i batuts. També sembla haver-hi tendència a menjar menys carn vermella a diferència d’altres regions més profundes d’USA, que tenen gran culte a les BBQ’s i a les carns.
El consum de peix (salmó, bacallà o tonyina fresca i els omnipresents shrimp) és bastant habitual, però si ho comparem en l’oferta a la que estem acostumats aquí, és per posar-se a plorar. De fet l’oferta de shrimp, que traduiríem per gambeta o camaró, fins i tot en vam fer a casa i resultava prou bona.
I omnipresents les alternatives veganes i vegetarianes, degut a una elevada comunitat seguidora. Les hamburgueses vegetals són habituals de trobar aquí, així com els típics productes fermentats de moda.
Alguns detalls que criden l’atenció als supermercats
Els mostrador de pastisseria, no tenen desperdici amb un assortiment que provoca una mica de rebuig. També resulta curiós les marques que pretenen enganyar a un consumidor de «un día, és un dia» amb escumosos simulant marques reconegudes de Champagne.
I també sorprenen els formats súper grans de diversos aliments. Per exemple, aquest pot de iogurt de quasi 2 kg.

Com està la restauració a Silicon Valley
Tinc clar que aquesta valoració, depén de molts factors, però en tot cas és per a tenir-ho en compte, quan el ingressos són els que tenim aquí a CAT. Per tant ja imagineu com això afecta els preus de la restauració, que si a més considerem les «propines obligatòries», al voltant del 15-20%, ja la cosa es posa molt difícil.
I també val a dir, que l’oferta gastronòmica, tret de «llocs prèmium» fora del nostre target habitual, no crida massa. I per tant, seguint amb el nostre live-style quan estem de Home Exchange, els esmorzars i molts sopars els fem a casa. I algun sopar que hem fem fora de casa, és en un horari, que quasi seria un berenar.
I els dinars alternem entre la improvisació sobre la marxa, algun street food, algun restaurant més arreglat i fins i tot algun pícnic quan ens endinsem país endins.
Només a tall d’exemple, menjar tipus «street food» que hem consumit en moments d’improvisació i fins i tot amb coca-cola, perquè no es troba cervesa amb la facilitat d’aquí. I avui segur no us provoco enveja 😂.

Tipus de restaurants per Silicon Valley
Podríem distingir grans grups, i en cada un d’ells un ventall de possibilitats i preus.
Els que podríem anomenar Farm-to-table amb superdominància de productes de la regió prioritzant ingredients frescos i locals. No és un estil de cuina específic (pot ser americana, mediterrània, asiàtica…), sinó una filosofia de subministrament i respecte pel producte.
Els restaurants de cuina ètnica on podem trobar asiàtics, principalment sushi bars, coreans i xinesos. També els Mexicans per la seva relativa proximitat fronterera i els omnipresents Italians. De fet, tota la zona està invadida de restaurants d’aquest tipus
I no ens oblidem de la branca de street food amb els seus food trucks o mercats de menjar amb diversitat de llocs. També les aplicacions com DoorDash i Uber Eats són eines habituals per demanar menjar a domicili, també de restaurants de gamma mitja i alta.
Alguns restaurants explorats
Quan parlo de restaurants «més arreglats», cal balancejar entre llocs on no deixar-se la Visa buida i evitar llocs amb plats que no venen gaire de gust.
Sempre m’agrada mirar si hi ha algun Bib Gourmand per la zona, en aquest cas Mountain View. I en van sortir set: 2 italians, 2 mexicans, 1 portugués, 1 «internacional» i un de «comida del sur». O sigui que ja imagineu quin panorama de cuines del món.
I així podríem continuar amb altres llocs de San Francisco. Plats que quan tens gana et menges, però cap d’ells seria la meva primera opció si tingués més a escollir.

I mentre que aquí, si entréssim en un restaurant de gamma mitjana-alta, ens sorprendríem de trobar a la carta, un apartat d’hamburgueses, Sandwich, o burritos, allà és normalitat i més en horari diürn. Evidentment amb producte més cuidat i millor presentat, però no deixa de ser el que és.
Això si, molts d’ells amb gran oferta de cocteleria per a «maridar» o no.

Aquí tenim una hamburguesa demanada en un lloc més «fine-dinning»

I els italians que no faltin i molts d’ells amb aspecte de bon nivell! Vam passar per un, amb tres «guys» asseguts a l’entrada, que era una típica imatge dels Soprano. Ens moríem de ganes de fer la foto, però no vam tenir valor.

I no podem acabar sense un mexicà amb la seva amanida guacamole i el seu Chicken Mole,

Però algun de més nivell també vam fer
Tots els plats mostrats en l’apartat anterior, eren de llocs improvisats, quan tocaven les 12 del migdia, la nostra hora de dinar allà. Però sí que en alguna altra ocasió, vam fer el procediment diferent: buscar un restaurant amb certa gràcia i muntar la sortida de manera que arribéssim allà a les 12.
Molta varietat no hi ha, perquè si deixes a banda els molt marcadament ètnics (xinesos, japonesos, coreans, italians…) i els de la «creativitat», tampoc queda molta cosa que faci il·lusió d’anar.
Només detallaré un, perquè en general no ofereixen massa interès. Em limitaré a un de Sausalito que realment, ofereix un marc incomparable!

Volíem celebrar allà l’aniversari de la Marta i vam agafar el Ferri que surt de San Francisco i allà ens vam plantar. Sausalito és un poble amb encant, però també amb un clima infernal com el de San Francisco
El lloc és espectacular per estar ubicat sobre l’aigua i amb vistes increïbles. La carta, tant la de plats com la de vins, són prou variades, tot i que pel que vam observar, allà la gent acompanya els plats amb cocteleria.
I com a tants llocs de la zona, en una mateixa taula un pot estar menjant un plat ben presentat i el del costat un Sandwich, tot i que refinat en pla «fine Sandwich».
Que vam demanar a The Spinnaker
Recordar que l’estil de demanar a EUA, és diferent del que estem habituats. Moltes taules demanen directament només un plat principal per persona i es queden tan amples.
A nosaltres ens costa una mica, però tampoc pots tirar llarg perquè els plats solen ser abundants i com a mostra aquests calamari fritte, que estaven a la secció Appetizers i que vam compartir com entrant.

I ja tot seguit els dos plats principals: el sailor plate i el mixted seafull grill. El primer, llegint la lletra petita del menú, porta vieira, llagostí, halibut i li casquen patates fregides. Mentre que el segon porta llagostins, viera, halibut i salmó acompanyats d’arròs.


Amb tant de fregit, no ens va quedar gana per a postres i vam passar als cafès.
I pel que fa als vins, ho vam acompanyar d’una ampolla d’escumós de la zona de Napa Valley amb nom prestigiós francès, que suposo provoca que més d’un cregui que està bevent xampany…

En resum, espai espectacular, servei molt professional i amable i uns plats que sense ser dolents, a CAT serien durament criticats.
El cost?. Quasi 200 $ amb propina del 20% inclosa. Car o correcte? Si analitzéssim només els plats, podríem dir que car, però si analitzem el conjunt, servei i funcionament, no es pot considerar car.
Conclusions i reflexions a Silicon Valley
La visita no era precisament amb finalitat gastronòmica i a la «casa HomeExchange» ens en hem sortit amb més èxit del que esperàvem.
Però a la que et poses en restaurants, no és pas cap destí gastronòmic desitjable, per aquells que ens movem en gamma mitjana. Imagino que en gamma alta, la cosa deu anar diferent, però no és el nostre habitat.
I no és només per un tema econòmic, que també ho és, sinó per la dificultat de comunicació. El meu anglès és prou acceptable quan em limito a temes tècnics o banals, però si he de parlar o entendre tots els components i preparació de cada plat, ja vaig perdut.
I tal com ja he comentat, als preus elevats, cal afegir-hi la propina «obligatòria» al voltant de 15-20%, que agreuja el tema. En positiu dir que el servei ha estat molt amable arreu.
Curiosa la fòbia que semblen tenir amb l’alcohol, que provoca que acabis menjant una burgers amb Coca-cola, De fet tenen begudes pitjors!. Fins i tot, l’aigua natural costa de trobar envasada.
S’ha de dir,però, que no hem vist gent alcoholitzada per carrer, però els efectes del fentanil, han ocasionat estralls i són massa freqüents de veure 😢.
La conclusió, és que hem gaudit del viatge, però tornarem a casa sense enyorança. I no sempre ens passa així.
Curiositats més enllà de la gastronomia
Podria escriure un munt de coses, però no perdem el nord, que aquesta web es belluga al voltant de la gastronomia. Però voldria destacar alguns fets que em van sorprendre.
En primer lloc, l’afabilitat de la gent. Recordo més d’un cas en què algú es va dirigir a nosaltres amb ganes de comunicació. Un exemple concret? Caminant per San José, un home amb aspecte executiu, ens avança, gira de cop i ens explica rient que s’ha equivocat de direcció, buscant el cotxe aparcat.
També la manera de conduir molt cordial. A les cruïlles amb quàdruple stop, cap «listillo» que es volgués saltar la rutina de pas. I a la que visualitzen que et vols posar al seu carril, ja et deixen pas, abans que activis l’intermitent.
I que si vas a un restaurant i demanes un plat per persona, ningú et fa la pregunta a l’estil de «¿solo esto?» i l’aigua de l’aixeta osmotitzada, t’arriba en general sense demanar-la.
M’ha sorprés també veure gent de cara al public amb edat propera a la jubilació. No és freqüent aquí a CAT trobar caixeres de més de 60 any en un supermercat. O un responsable de botiga d’informàtica d’una gran superfície, també amb els 60 fets. I ho dic com fet positiu!
I ara no interpreteu que tornaré enamorat de Califòrnia. Enumero coses que m’han agradat i no en detallo altres en negatiu que ja imaginava. Globalment, un balanç positiu, però «ja ho he vist» 😉.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Moltes gràcies per la teva aportació.
Queda perfectament descrita la zona on vas estar. De les “fotos” que més m’han xocat són els pastissos de colors que sincerament no crec que fos capaç de poguer tastar. Però coses d’aquestes també comences a veure per aquí -inclús hi han tallers- influïts pels americans del sud o llatins. És millor que no ens robin ni influenciin en la nostra pastisseria, en res.
La cuina és ben cert que no aporta res interessant però he vist un entrepà de pastrami amb una pinta excel.lent. Els italians han sabut vendre molt bé part de la seva gastronomía a USA i la veritat que la venuda és la fàcil, la senzilla i la que podríem dir, la italiana internacional.
El que dius, no enamora tot això, però quan tens que menjar, és bo. Altre cosa és fer Km. només per això i aquest no ha sigut el teu cas.
Una abraçada i me n’alegro del viatje, hi han hagut coses que segur han sigut molt agradables, algunes ja les has comentat.
Josep Carles
Bon dia i gràcies pel teu comentari.
Els pastissos de colors, em vaig oblidar de les la foto del dia 4-Jul en que ja imagines que els pastissos estaven abanderats!
I de fet, hem fet bons àpats a casa on teníem fins i tot un kamado!.
La setmana vinent explico alguna cosa més!
Abraçada!
Moltes gracies Ricard i companyia.
A vosaltres per llegir-me!
Salutacions!
És ben coneguda l’amabilitat dels californians en general però també s’ha de conèixer com funciona tot als EEUU: les multes per infracció de tràfic són molt altes, l’aigua amb glaçons als restaurants és obligatori, l’alcohol és molt car i encara un xic Malta vist (de fet, si compres una ampolla de vi l’has de portar amagada en una bossa de paper), els cambrers son molt amables sobretot perquè fins fa molt poc només cobraban les propines, no tenien cap sou etc, etc …
Tot això no es pot copçar en pocs dies
Els preus són cars. En part per aixó mengen hamburgueses i burritos.
Encara has tingut “sort” de que el US dólar s’hagi devaluat fins un 15% en relació al Euro . . .
Els restaurants que sí s’han de conèixer als EEUU ( i no nomès a Texas) són els Steak House. Boníssims.
El que em dius, hi estic d’acord i ho estem copsant, perquè encara hi som.
I si que la devaluació del $ ens ha anat bé! Pràcticament cobreix la despesa de les propines 😉.
Pel que fa als Steak House que hem comentes, no hem anat a cap, però si que a casa hem pogut comprovar que la qualitat de la carn és alta. El preu de la carn bona és elevat, però es gaudeix i estant en una casa amb jardí i kamado, ho hem pogut gaudir.
Salutacions!
estupendes reflexions! estem amb l’edu alabanr-lo. ens ha semblat moñt interessant 😃
També vam fer coses interessants, però aquí no és lloc per anar parlant de com són de grans les sequoies 😂. I em limito a la experiència gastronòmica real.
M’encanta llegir que el mateix patró vaig trobat jo a l’Amèrica profunda. Pensava que m’havia equivocat. Momt boma crònica, com semore, bona sort!
De totes maneres aquí es veia més oferta.
Però em conec i sé que si anem a sopar a 200 $ per cap, a sobre sortirem emprenyats.
Salutacions!
Ai, que t’hauràs engreixat! 😂
Salutacions, Ricard.
És possible, però en el àpats fets a casa, controlem molt 😉
Salutacions!
Després de veure programes com “Mistery diners” ja esperava aquest tipus de locals i menjars que, tristament, com diu el Josep cada vegada tenim més per aquí.
Em fa enveja la visita a les sequoies, aquí les tenim per Granada, però no són tan grans…
El que comentes de gent gran treballant no és d’estranyar tampoc amb el sistema de jubilació i sanitat que tenen allà, has d’haver fet un bon pla de pensions o treballar fins a la mort. 😢
Els productes “organics” també estan per UK, a preus desorbitats, a l’agost ens tocarà patir-los 😂
Estic segura que els ianquis gaudiran molt dels restaurants de Cambrils i els cambrers que els atenguin també, perquè les propines les seguiran donant en proporció al compte. 😂
Gaudiu de l’estada!!
Salut!
Només unes correccions 😂😂
Els ianquis que ara estan a Cambrils, són catalans de 8 cognoms 😂😂. Estan treballant i vivint allà i venen a veure la família a Reus per les vacances. Però volen independència i per això agafen una casa per ells.
Pel que fa al tema de gent «gran» treballant per damunt dels 60’s, però dins dels límits, jo ho veig en positiu. Perquè en un supermercat no hi pot haver caixeres de 60 anys?. O perquè en un Media Market no pot haver-hi un encarregat d’informàtica de 60 anys?
Entenc que hi ha feines pesades que ho desaconsellen, però aquí hem arribat al punt en que sembla que la gent gran quedi arraconada i el mèrit sigui dominar el tik tok.
Salut!
Recordo que fa uns anys també hi havia un Chandon del Penedès
Salutacions
Ostres, ara que ho dius, m’has fet venir com un flash!
Salutacions!
Coincideixo bastant, vaig estar 2 setmanes a Florida fa uns 3-4 anys i entrar en un supermercat era per plorar. I no parlo de buscar coses refinades sinó els bàsics. Recordem amb un cert humor que un enciam “iceberg” dels de gamma baixa costava com dos litres de benzina 😀
Fora d’això, a fora vam poder menjar decentment tirant delis, cuina asiatica o similars.
Ja veus que coincidim.
I de fet he fet el post de cara a mostrar el que no ha anat bé del tot i he obviat coses que si les hem gaudit. Ja siguin vistes o àpats a casa.
Salutacions!
merci per la crònica, Ricard, molt descriptiva. He tingut l’oportunitat de conèixer el país, i les teves notes cioncideixen molt la meva experiència. amb tots els matisos que vulguem, però US és un país molt fácil per viatjar-hi, amb tots els estereotips que es compleixen, i que per menjar una mica sa, has de fer una gimcana diària!
Martí
Bon dia Martí!
I gràcies per passar per aquí.
El tema menjar sa, és una mica complicat i més si es volen evitar llocs de cost molt elevat pel nostre nivell de vida.
Però amb el tema HomeExchange, si que s’aconsegueix que els esmorzars i al menys un àpat diari, sigui heathy i així ho estem fent.
Vaja, que ho estem trampejant prou bé, malgrat les coses que mostro al post.
Salutacions!