Slow & Low. Imprescindible a BCN

Slow & Low, amb un any de vida, és ja una realitat i un valor gastronòmic a BCN. Sense fer massa soroll, ofereix sempre sorpreses, que el converteixen en un lloc molt recomanable.  

Repetint-me en el que ja vaig comentar en l’anterior post, si he de buscar un «defecte» al lloc, tornaríem a parlar del nom escollit. Però no busqueu aquest post anterior, que ja està eliminat i direccionat aquí. Sempre esborro els posts antics, quan publico una nova versió.

Venia a dir que Slow & Low, és un nom difícil per ubicar-lo a les xarxes i més per a temes SEO. Però ara ja està fet i no cal donar-li més voltes, tot i que m’agrada deixar constància #yoyalodije 😏.

Dit això, avançar que el Slow & Low ens va agradar molt. Ja va ser així en l’anterior visita, però és que encara ha evolucionat més en positiu. Ara ja no promet, sinó que és una realitat.

Ofereixen menús que podeu veure a la seva web i que penso cal donar-hi una ullada. Tant per generar desig, com per si penseu anar-hi amb algun/a tikismikis, d’aquells que volen saber component a component i que a més van de «uis… em pot canviar X?… és que X no m’agrada…». Si heu d’anar amb algú així, potser trieu un altre restaurant … o millor canvieu de companyia 😅

I el tenim a la Guia 3(o+)aTaula de restaurants de BCN

Amb un clic, la podeu descarregar, que ara ja tenim l’edició d’Estiu 2019

Que vam menjar a Slow & Low

Quan vam haver acabat i pagat, vaig demanar si em podien facilitar els noms dels plats, doncs d’altre manera, és impossible de recordar. Ni idea de com és diuen molts dels components en castellà i per tant disculpes per la «barretxa».

Vam començar amb un coktail, del que poc puc comentar, atès la meva poc afició d’aquest tipus de begudes.

I ja comencem amb Moluscada, cremoso de aguacate, pico de gallo y sorbete de ojo rojo. Que explicat de manerà fàcil, és aquest bol que ens va arribar, amb cloïsses, navalles i escopinyes, que vam gaudir molt. Bon començament amb tocs de michelada.

Jurel curado, espuma de leche de soja, miso blanco y dashi soyu, confitura de tomate, sorbete de tamarindo y vinagre de Modena 15 años. Un plat amb molts contrastos, però en que el sorell, estava tant ben marinat, que era per demanar un plat de només sorell. Amb l’entusiasme, ens vam oblidar la foto 😅😅.

Aquest si que em veig capaç de traduir-lo 😅. Tomàquet de Barbastro, amb gelat de formatge Herreño (un deliciós formatge de Canàries), sablé bretó de formatge Comté.

Taco de bonito y alga nori, mayonesa de salsa Macha, sunomuno de Wakame y tobiko. Només puc dir que el taco va resultar al·lucinant. Salivo mentre escric, de recordar-ho.

Taco de Jaiba, salsa diabla y cremoso de queso fresco, aguacate y epazote, nabo daikon encurtido i soft crab. Un altre plat top, que no sé ni descriure, però del que destacaven tocs picants i també àcids.

I ja passem al peix i la carn  😊 

Noodles de paella al wok, mayonesa de azafrán y carabinero a la brasa. En aquest cas el protagonisme el tenia el «gambot». Impressionant i amb un punt de cocció òptim (òptim per mi vull dir 😊😊). Em va fer recordar un de fa uns mesos un a la Tasquita de Enfrente (no vaig publicar res) però aquest el superava de llarg.

I el plat va acompanyat de tota una escenografia, en que ja a la taula, et fan caure el corall al damunt dels noodles. Per mi un altre dels tops del menú.

I per acabar la festa, Lomo bajo de rubia gallega madurada 45 días, mayonesa de chiles toreados, espuma de tomate seco italiano y ponzu de kombucha de kumquat. La carn de gran nivell i perfecte per deixar l’estòmac satisfet. Però no és pot comparar, amb el nivell de coratge i sorpresa d’algun dels anteriors.

Postres i vins a Slow & Low

I ja passem a la secció postres, que ja sabeu no sé apreciar massa i a no ser que estiguin en un menú, mai en demano. I en ocasions, fins i tot al menú, passo d’ells. Bons, però cap d’ells em va aportar res a recordar.

En concret, Taronja, gessamí, maria Lluïsa, ratafia, fruita de passió i oli d’oliva. I la segona de les postres, va anar de xocolata, plàtan a la brasa, cacauet, cafè, rom i coco.

La carta de vins, no és massa llarga, però molt correcte. Bastants vins de proximitat i ben triats, tot i que ja assumeixo que això és subjectiu. Vaja, que em va agradar la carta. En la visita anterior, ens vam decantar per un Finca Malaveïna de la DO Empordà i en aquesta i degut a la calor, vam optar per un escumós.

Conclusions Reflexions 

El lloc és una molt bona opció gastronòmica a BCN. I dit per mi, té més mèrit doncs sabeu que no soc massa de menús degustació ni de deixar-me sorprendre. Però vam gaudir molt i amb plats que queden en el record. Per mi els 2 top, van ser el taco de bonítol i el plat que portava el gambot. La Marta va designar com els seus dos tops, els dos tacos.

Slow & Low respira una flaire d’honestedat només d’entrar. Veient aires de gent amb talent, que treballen amb il·lusió i senzillesa. Seria llarg d’enumerar aquí i algun detall ja cauria en el tema de les «escoltes», però aquesta és la sensació que en vaig treure: Talent i humilitat amb ganes de treballar i agradar.

I un punt que cal valorar i que té més importància del que sembla. Feu clic a la seva localització_Instagram i veureu absència total de la tribu #chic@_anuncios. Mireu la secció top i no en veureu cap 😂. En el moment que ho vaig mirar. l’única foto amb més de 500 likes, era precisament meva de la visita anterior. I jo estic fora de qualsevol dubte #semprepaguem 😂😂.

Sé que corren veus de que a mi només m’agrada la cuina clàssica i estan errats o interessadament errats els que ho diuen. La creativitat, sense gilipollismes (i sé que també és subjectiu), m’encanta. I en teniu proves. I no és l’únic lloc amb creativitat que trobareu a la meva wish-list.

RESUM a Slow & Low

• Un lloc aparentment senzill, però molt ben dissenyat
• Ofereixen menús tancats
• Molt bona cuina i amb capacitat de sorprendre
• Tracte planer i agradable
• En conseqüència, recomanable i amb bona RQP

Si voleu veure quins altres restaurants tinc publicats de la zona Eixample Esquerra, feu clic a,