Somiatruites a Igualada, està ubicat en un espai molt atractiu i es tracta d’un projecte interessant tant en l’àmbit gastronòmic, com el arquitectònic. Amb servei amable i professional, però amb la greu errada de no avisar que els migdies no tenen la carta disponible.
Venint de la Fira de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell, cap a Cambrils, vam veure que desviant-nos una mica de la ruta preferent, podíem anar a dinar a Somiatruites.
És un restaurant que tenia pendent de fa temps i que ha generat força literatura en positiu. Ja sigui perquè un dels propietaris és xef de Via Veneto o per tota la reforma arquitectònica que ha permès aquest lloc. Però com jo no faig «reportatges», ja trobareu aquesta informació per la xarxa ?.
Avanço que vam dinar bé, però fer kilòmetres per anar a fer un menú de 15 € a Igualada, com diuen alguns moderns #vaaserqueno. I a l’arribar, vam preguntar explícitament si seria problema demanar el menú.
Que ofereixen a Somiatruites
En principi a la web, trobareu informació de la carta i també del menú de feiners. La carta com us he dit, «descansa» els migdies feiners i el menú és el que fan totes les taules. En tot cas us mostro el menú que van variant setmanalment i a la seva web, podreu veure la carta.
Els preus, podreu comprovar a la web, que són molt assequibles i aquest deu ser un altre dels punts positius del lloc.
Que vam escollir del menú
Com primers, l‘amanida de patata, mongeta tendra i cap de senglar i també la brandada de bacallà amb figues i torrades.
Els dos primers ben resolts i amb bastant component patata els dos. Però s’ha de dir que patata de bona qualitat.
Coma plats principals el pollastre rostit amb romescada de cigrons i el burguer de vedella amb crema de formatge i per a variar més patata ?.
En positiu el pollastre molt ben fet i amb un curiós toc cruixent, però la romescada no em va convèncer, fins al punt que la vaig deixar. En descàrrec d’ells, també he de dir que els cigrons en suc, no són el meu plat preferit. La burguer i la crema de formatge, va rebre bona nota.
Vins i postres a Somiatruites
De l’apartat vins i pel debat que feien una taula propera que volien una ampolla per acompanyar el menú, he de dir que em va semblar amb força oferta de proximitat, almenys en la gamma de preus assequibles. En el nostre cas, vam optar per cervesa i jo per aigua amb gas, a causa de la dieta que «progressa adequadament» ?.
Les postres del menú vam optar per la mousse de vainilla i quan vaig dir que no prenia postres, també de manera amable em van suggerir fruita i va arribar això. Les postres dolces i segons la Marta, van ser de molt bon nivell, segons va dir ella.
Observacions i reflexions a Somiatruites
Poc a afegir al que ja he dit. Però de la mateixa manera que molts restaurants, quan anuncien el menú, deixen clar que «només migdies feiners», deixar clar igualment que la carta «només vespres i festius». I encara és més fàcil en un lloc on tenen implementades les reserves online, que de fet és el que vam utilitzar.
En molts llocs en dia feiner, ja no m’atreveixo a proposar carta, perquè sé l’enrenou que suposa a la cuina compaginar-la amb el menú de diari. Però en un lloc amb l’anomenada d’aquest, em va deixar sorprès. I encara més en un lloc distingit com BibGourmand.
Cal comentar que Somiatruites oferix unes magnífiques instal·lacions que inclouen també un hotel amb encant, que surt a totes les cròniques. Potser per anar a fer un cap de setmana gastronòmic i si pot ser romàntic ??. Perquè i ja em perdonareu la gent d’Igualada, però al meu criteri, la zona no ofereix especial interès turístic.
El tiquet té poc misteri: 15+15+ cafès.
RESUM
- Quasi que per veure el local i l’edifici, ja val la pena anar-hi
- Servei molt amable i professional
- Preus ajustats i amb el menú que he descrit, teniu una mostra.
- Potser l’únic però, és el que ja he comentat. Absència de carta en migdies
Si voleu saber d’altres restaurants que tinc publicats, fora de les meves zones de confort (BCN i sud de Catalunya), només cal que feu clic a «altres comarques».
No puc està més d’acord amb tot el què comentes. Hi vagi bastant sovint i malauradament és de lo milloret d’Igualada. A tenir en compte que a l’hivern hi fa una mica de fred a dins el local.
Bon dia Marius. Jo sempre ho intento descriure tal com ho veig i des d’el punt de vista de visitant anònim. I content de que coincidim.
El tema climatització del local, m’ho vaig imaginar. Caldejar allò quan fa fred, deu ser difícil.
Salutacions i gràcies per passar.
Just el que ens va passar. Vam anar a dinar un dia feiner i la mateixa sorpresa de trobar-nos sense carta. I tal com dius, el menú està bé, però tampoc com per desplaçar-se. Altre cosa és si vius per la zona.
Abraçada!
Just el que penso. Si el tingués a prop, hi aniria sense dubtar.
Abraçada!!
Hola Ricard,
Prop d’Igualada, al poble de Castellolí, jo destacaria el restaurant Nou Urbisol.
Propietat de la família del Nandu Jubany, hi trobareu cuina catalana d’indiscutible qualitat, tant en versió menú com en versió carta, acompanyada d’un tracte excel·lent a sala.
Salut!
Gràcies per la recomanació Josep Maria!. Aquesta zona és totalment desconeguda per a mi, fins al punt que no recordo haver estat mai a Igualada.
Salutacions!
Un menú molt correcte però si estàs per allà. Baixant cap a Cambrils es pot dinar bons menús sense haver de fer km.
No obstant això ja ens va bé aquesta informació si ens agafa per allà. El plàtan no és que sigui molt de dieta però amb el kiwi compensa hahahahahaha.
Salut!!
De fet no els vaig dir que estava a dieta, sinó que «només prenia fruita». I em van proposar figues que vaig dir no, per la quantitat de sucre. Crec que llavors var buidar la fruitera amb el que tenien ??. De fet no vaig menjar-me el plàtan.
En tot cas em vaig quedar amb el dubte de si era un restaurant molt d’«agència de comunicació» i de reportatges. Fa no massa en Regol va publicar allà un d’aquests caps de setmana romàntics que publica darrerament. Penso que bé per festius, «bodas y bautizos» i per reportatges a mida, però per anar a menú migdies, tal com dius no cal fer kilòmetres.
Salut!!
Molt disciplinat!!! Molt bé!
?
He estat fent un cop d’ull a la carta i té molts plats que em vindrien de gust, sobretot en l’apartat “Compartir”. Però també és una putada anar fins allà i que no puguis fer carta. Els seus motius tindran, però jo que sóc de sortir més entre setmana, dubto que l’arribi a provar. Llàstima…
Abraçada!
100×100 d’acord amb tu…
Jo tampoc hi tornaré. En dia feiner, cascar-me conduint fins igualada per menjar un menú, ja veus que no. I en festiu ni que m’ho regalin ??… soroll, aglomeració, nens….
Crec que només deu quedar l’opció de cap de setmana romàntic a l’hotelet superior, com va fer en Regol.
Abraçada!!
Igualada no és la Conxinxina. I és boniquet! Ara que hi ha caravanes pertot, la Catalunya interior encara no les pateix i el Somiatruites un dissabte o diumenge és una opció excel·lent que sorprèn en aquesta zona.
Tampoc he dit que fos la Conxinxina ??
De fet Igualada, igual que moltes altres ciutats o pobles de Catalunya, tenen els seus pros i els seus contres. La gent que hi viu, s’identifica amb els pro’s. Jo soc de Sabadell i he viscut 60 anys allà, i mentre hi ha gent enamorada de Sabadell, altres, i jo entre ells, no hi veiem cap gràcia.
A ben segur que en dissabte o diumenge, es menja de conya a Somiatruites. Però és que jo de fa anys, abans d’anar un restaurant en festiu, menjo un entrepà a peu dret. No puc amb aglomeracions, soroll, nens i «domingueros» ?
I no pensis que ho dic ara perquè estic jubilat. Quan treballava, preferia dormir una mica menys i sortir els dimecres o sopar. Però mai en festiu.
Salutacions,
Carai amb els sabadellencs desafectes. Estàs parlant amb una que pensa igual de la seva ciutat i que busca bellesa en totes les altres. Fins i tot a Terrassa. Ha, ha, ha! Però surto més els caps de setmana, jo, de moment. Encara aguanto la massa. I vaig a molts llocs que recomanes, ja t’ho vaig dir fa temps. Sempre aconselles bé. I de vegades jo ja hi anat i coincideixo amb el teu parer. Gràcies
Amb això de buscar bellesa en les altres ciutats, som ànimes bessones ?.
I em fas content que coincidim en gustos i parers.
Em recordo d’un altre comentari teu, perquè el cognom no és freqüent i el meu fill tenia una amiga a primària que es deia igual. Per tant, puc dir que conec 2 «Sas»
Salutacions!