Stockholm. HomeExchange juliol de 2026

Stockholm ha estat el destí que HomeExchange ens ha portat aquest juliol. I he de dir, que és una de les ciutats més boniques que recordo, amb l’encant de la seva relació amb l’aigua i el bon ambient als carrers. Si no fos pels hiverns, que els imagino molt durs, i els preus que estan una mica més pujats, podria ser un bon lloc per a viure.

Ja he comentat a la presentació que aquest juliol HomeExchange «ens ha portat a Stockholm». I dic que «ens ha portat», perquè nosaltres vivim aquesta plataforma d’una manera força passiva.

Rarament enviem propostes. Preferim esperar que ens arribin. El nostre perfil explica força bé què busquem i què no, tot i que, com que sembla que llegir s’ha convertit en una activitat gairebé vintage, rebem força peticions que no encaixen gens amb els nostres criteris. Però tampoc cal dramatitzar: un «gràcies, no ens interessa» i a esperar la següent.

Fa uns mesos va arribar una proposta de Stockholm que ens va agradar des del primer moment i vam acordar l’intercanvi sense preocupar-nos gaire de la distància fins al centre. Les fotografies ja deixaven entreveure una casa magnífica, envoltada de jardí, i això acostuma a significar que és als afores.

Per fer-vos-en una idea, seria com allotjar-se a Bellaterra, però amb un transport públic tan eficient com els Ferrocarrils de la Generalitat… i encara amb més alternatives. En conseqüència, desplaçar-se fins al centre no ha representat mai cap problema, ni tan sols aquest juliol, amb algunes línies de Metro, afectades per obres de manteniment.

Algunes restriccions en els intercanvis

Normalment, no acceptem intercanvis amb famílies que viatgen amb canalla. No és una qüestió de principis, sinó de prudència. Casa nostra té alguns punts delicats —com unes balconades protegides únicament per un cable d’acer— i preferim no assumir riscos innecessaris.

Ara bé, sempre hi ha excepcions. En aquest cas ens feia molta il·lusió conèixer Stockholm i, a més, els fills de la parella sueca ja transmetien molt bones sensacions des del primer contacte i ja eren crescudets. Quan finalment ens vam creuar a la T1 de Barcelona, vam confirmar que aquella primera impressió no anava gens desencaminada.

I una vista des del carrer de la magnífica casa amb la qual vam fer l’intercanvi, que sovint tenia visitants inesperats al mateix jardí. La foto de la casa, és la mateixa que ells mostren al seu perfil públic i ho remarco com respecte a la seva privacitat. Podeu veure a la segona imatge, visitants habituals que teníem al jardí.

Moure’s per Stockholm

Sempre que ens és possible, quan fem un HomeExchange intentem evitar o minimitzar el lloguer de cotxe. I encara més quan visitem una ciutat que convida a passejar i disposa d’un transport públic de primer nivell.

Per als trajectes entre l’aeroport i la casa, així com algun desplaçament puntual, vam utilitzar Uber. Per a la resta, el transport públic va ser el nostre gran aliat.

Amb l’aplicació SL es poden adquirir abonaments a l’IPhone, que permeten fer servir il·limitadament el metro, autobusos, tramvies, trens de rodalia —dins la seva zona de validesa— i també bona part dels ferris urbans.

La sorpresa agradable és el preu. Per mostrar un exemple, l’abonament per a sèniors costava aproximadament 27 € per set dies, mentre que la tarifa general ronda els 45 €. Tenint en compte el nivell del servei, em sembla un preu francament competitiu, en qualsevol de les seves tarifes.

A partir d’aquí, només queda combinar metro, autobusos, algun ferri i moltes hores caminant. I caminar per Stockholm no és cap sacrifici; més aviat forma part del viatge.

Confesso que cada vegada valoro més les ciutats on pots oblidar-te del cotxe durant uns dies. A banda de l’estalvi econòmic, t’obliguen a viure-les d’una manera molt més propera i tranquil·la.

Gastronomia i disculpant-me si alguna cosa no he ben interpretat

En primer lloc, no és una ciutat on la vida giri al voltant dels àpats com passa aquí. Els horaris són diferents, se sopa molt aviat, molta gent dina ràpid entre setmana i el «fika» és gairebé tan important com el dinar. El concepte «fika» es refereix a una pausa per prendre un cafè o una altra beguda acompanyat d’una pasta de canyella o semblant.

En tot cas, Suècia és un país molt avançat en molts aspectes, però des del punt de vista gastronòmic, crec que aquí, la  gastronomia, continua jugant en una altra lliga. La varietat de productes i de cuines que tenim a Catalunya és difícil de trobar aquí, i és una de les coses que més acabes enyorant. Encara es fa més evident quan parlem del peix, un apartat que ens ha semblat força limitat.

Als restaurants, i cenyint-nos a la cuina tradicional sueca, hi ha alguns plats que apareixen una vegada i una altra a les cartes: la råraka amb Kalixlöjrom (*), les arengades en les seves múltiples versions, els estofats de peix (fiskgryta), el salmó i, naturalment, les populars mandonguilles sueques.

M’hauria fet gràcia tastar el surströmming, després que en Toni Massanés expliqués l’ensurt que va tenir amb unes llaunes d’aquest producte a l’aeroport. Però no ha estat possible i m’he hagut de conformar amb altres plats.

(*) La råraka amb Kalixlöjrom és un dels entrants més emblemàtics de la cuina sueca. Consisteix en una fina i cruixent coca de patata ratllada fregida amb mantega (råraka), coronada —quan és autèntica— amb el que probablement és el producte gastronòmic més prestigiós del país: els ous de peix blanc de Kalix (Kalixlöjrom). Això sí, fora dels restaurants més exigents, mai no pots estar del tot segur del que t’hi trobaràs al damunt.

Alguns restaurants que hem visitat

No entraré a detallar els restaurants un per un. No crec que tingui gaire sentit, ja que Stockholm no és un destí habitual per a la majoria dels meus lectors. Com a molt, en faré alguna pinzellada. En canvi, sí que crec que és interessant comentar una diferència que ens ha tornat a sorprendre: la manera d’entendre el dinar i el sopar.

Molts restaurants ofereixen al migdia una carta més reduïda i, en conseqüència, més econòmica que la del vespre. Una bona manera de descobrir la gastronomia de Stockholm sense disparar el pressupost és aprofitar els Dagens lunch. Fins i tot restaurants d’un nivell notable l’ofereixen entre setmana.

El Dagens lunch és gairebé una institució a Suècia. Habitualment se serveix de dilluns a divendres, entre les 11 i les 14 hores, i és l’opció escollida per molta gent que treballa a la ciutat.

Nosaltres vam alternar dinars i sopars, però vam donar preferència als primers. No només pel factor econòmic, sinó també perquè la nostra «casa» estava allunyada del centre. I després de tot un dia voltant per Stockholm, quan arribava la tarda ja estàvem prou cansats i ens venia més de gust descansar que no pas tornar a sortir.

També ens va cridar l’atenció que alguns restaurants només obren per al servei del vespre. Això sí, el concepte de «vespre» a Suècia és força diferent del nostre, perquè en alguns casos el servei comença a mitja tarda.

Quins llocs destacats hem fet a Stockholm

Hem prioritzat els restaurants que ofereixen cuina sueca, tot i que aquest concepte és força ampli i sovint reinterpretat. En canvi, hem defugit dels locals més de moda o d’aquells on la creativitat sembla més important que el producte. Aquests són els que hem visitat, i que, a més, ens havien estat recomanats des de diferents fonts.

Tennstopet Grill

La nostra primera opció era el Tennstopet, considerat per molts la millor porta d’entrada a la cuina tradicional sueca. Però aconseguir-hi taula va resultar impossible i vam optar pel Tennstopet Grill, el seu “germà petit”, amb una oferta una mica més informal, però que manté bona part de l’esperit de la casa.

Rolfs Kök

És un dels restaurants més apreciats pels habitants d’Estocolm. Practica una cuina sueca contemporània, molt centrada en el producte de temporada i amb elaboracions elegants però sense excessos. Vam fer una excepció a la nostra norma de prioritzar els dinars, ja que només obre per al servei del vespre.

Sjöpaviljongen

La seva gran virtut és l’emplaçament. Està construït pràcticament sobre l’aigua, al costat d’un parc, i quan el temps acompanya la terrassa és un dels seus principals atractius. A més, ens quedava de camí entre el centre d’Estocolm i la casa on ens allotjàvem. Més avall, mostro mini reportatege d’aquest.

Den Gyldene Freden

Per a molts és el restaurant més emblemàtic de Suècia. Obert des de 1722, conserva gairebé intacta l’atmosfera d’una antiga taverna, fins al punt que un té la sensació d’estar menjant dins d’un tros d’història. La cuina és correcta, però el gran atractiu és precisament aquest ambient, més que no pas l’ambició gastronòmica dels plats. A l’estiu, bona part dels clients prefereixen la terrassa, com mostro a la foto, però és a l’interior, on el restaurant conserva tota la seva personalitat.

Però no tots els llocs han estat dels de «lluir»

En tots aquests dies, hem fet més d’un Dagens lunch,  la solució habitual a Suècia que permet dinar correctament sense disparar el pressupost. Us en mostro un exemple que vam trobar al bonic poble de Sigtuna, en una agradable terrassa al costat de la zona dels llacs.

Per situar-vos amb els preus, una regla pràctica és dividir les corones sueques entre deu. No és exacte, però us donarà una idea força aproximada.

El Dagens lunch és el protagonista de l’oferta del migdia i canvia cada dia; mentre que les altres opcions es mantenen fixes a la carta. Fixeu-vos també en la darrera línia del menú: “Inclou amanides, pa, beguda, cafè o te i postres.”

Cal interpretar-ho com un petit bufet d’autoservei on pots repetir amanides, pa i beguda —normalment aigua— i acabar l’àpat amb un cafè i les postres del dia.

No tinc cap fotografia d’aquest bufet perquè em feia una mica de vergonya posar-m’hi, però sí dels dos plats que ens van portar a taula: una hamburguesa de peix amb patates fregides i una versió força correcta d’amanida Cèsar.

En definitiva, per uns 20 € per persona es pot dinar perfectament amb els Dagens lunch. Ara bé, si hi afegiu una cervesa o una copa de vi, el compte puja ràpidament. Les begudes alcohòliques acostumen a costar entre 6 i 12 €, fins i tot en les opcions més bàsiques.

I algun dia encara vam baixar un esglaó més en formalitat. Un dels millors records gastronòmics del viatge va ser un extraordinari entrepà de pastrami a BOO Burgers & Barbecue City, un local tan informal com recomanable. Un pastrami per recordar… que, a parer meu, superava fins i tot el de Cal Malcarat.

I un petit recull de plats

No vaig fer gaires fotografies. Sempre em fa una mica de respecte posar-me a fotografiar els plats i, a més, vaig tenir la sensació que a Suècia aquesta pràctica és molt menys habitual que a casa nostra.

Per curiositat, si mireu la ubicació d’alguns restaurants a Instagram —no pas el compte oficial, sinó les fotografies que hi publiquen els clients— veureu que hi predominen molt més les imatges dels comensals que no pas dels plats. I em va cridar especialment l’atenció la quantitat de gent d’una certa edat que hi apareix.

Una petita diferència cultural que també es percep a les xarxes socials. Aquí a Catalunya, sembla que sovint el protagonista sigui la «pava» o el «pavo» fent postureig i simulant que gaudeix; allà, més aviat, ho és el moment compartit. Igual allà el tema chic@_anuncios, no ha quallat.

Només d’un lloc vaig fer fotos de tots els plats, potser degut a estar fora d’Estocolm i tocant aigua, que li donava aparentment un tot més informal. Però no vam veure ningú més en tota la sala, fent fotografies als plats 😂. Uns mostro les del restaurant Sjöpaviljongen.

 

I, un cop vist l’espai, us deixo els quatre plats que vam demanar. Vam intentar escollir els que ens semblaven més representatius de la cuina sueca. He de dir que, gustativament, ens van agradar més del que podria fer pensar un emplatat que, sense ser lleig, tampoc buscava impressionar.

Per fer-vos una idea dels preus, aquests quatre plats, dues cerveses txeques de mig litre i dos cafès van sumar 128 €, propina inclosa. I això em permet fer un comentari: tot i que Suècia presumeix de no tenir cultura de la propina, en alguns datàfons apareix l’opció d’afegir-ne una abans de pagar.

En qualsevol cas, si prescindiu del vi, menjar en restaurants d’aquest nivell no resulta tan car com podria semblar. És quan entren en joc les ampolles de vi que el compte es dispara de veritat. Tot seguit, els plats:

Smörstekt Toast Skagen med svensk löjrom och citron (equivaldria a una ensaldilla amb molta gamba, realment molt bona)

Dill- och dijonstekt strömming med potatispuré, rårörda lingon och brynt smör (arengades fregides amb puré de patates)

Sjöpaviljongens fisk- och skaldjursgryta (una interpretació de fiskgryta que equivaldria a un suquet de peix)

I no podien faltar les Köttbullar med potatispuré, gräddsås, lingon och pressgurka(les famoses mandonguilles sueques i el puré de patates)

Altres plats en la nostra estada

Com ja he dit, no tinc «reportatge complet» de cap altre restaurant dels que podríem anomenar «de nivell», però alguna foto puc mostrar:

Un altre fiskgryta (recordem que és un estofat de peix a l’estil d’un suquet)

vedella amb maionesa de parmesà, espàrrecs a la brasa i tomàquet

råraka un entrant clàssic de la gastronomia sueca. Consisteix en una fina i cruixent cresta de patata ratllada (la råraka) que pot anar coronada amb diferents acabats.

La meva opinió personal de la cuina d’allà

No voldria ser agosarat ni pontificar sobre la cuina d’una ciutat en la qual només hem passat quinze dies. Sí que puc dir, però, que els diferents plats que vam tastar ens van agradar i que, en més d’una ocasió, el sabor superava clarament l’aparença de l’emplatat.

Ara bé, els qui em coneixeu ja sabeu quins són els meus gustos: molta brasa i barbacoa, força peix a la planxa —més enllà de l’omnipresent salmó—, poques salses i encara menys patates, que, com a curiositat, rarament trobaríeu a la cuina de casa. En aquest sentit, la cuina sueca no acaba d’encaixar del tot amb les meves preferències personals.

En resum, vam menjar bé i vam gaudir dels plats, però cap d’ells ens va provocar aquella sensació que, al cap d’un temps, et fa venir ganes de tornar a una ciutat només per repetir-lo.

El vi a Stockholm

Curiosament, es beu força més vi del que ens imaginàvem. I ho hem vist en restaurants d’un cert nivell, i també en bars generalistes i wine bars.

Amb els nostres amfitrions de HomeExchange, ja vam fer un petit intercanvi d’ampolles. Nosaltres els vam deixar vins catalans a casa nostra i ells, aprofitant que ell és originari de Nova Zelanda, ens van correspondre amb un Sauvignon Blanc i un Pinot Noir del seu país, que vam trobar la seva casa de Stockholm. Tots dos d’un nivell excel·lent.

Els preus del vi als Systembolaget de Stockholm

Una de les sorpreses del viatge ha estat comprovar que els preus del vi als Systembolaget són força raonables. La raó és que a Suècia les begudes alcohòliques de més del 3,5% només es poden comprar en aquesta cadena, que funciona com a monopoli estatal.

Ara aquestes botigues són modernes i agradables, però recordo que, fa una vintena d’anys, entrar en un Systembolaget feia una certa sensació de clandestinitat. Semblava que anessis a comprar algun producte prohibit.

El contrast arriba als restaurants, on el vi es converteix gairebé en un article de luxe. En alguns casos vam observar ampolles amb un preu que multiplicava per vuit el seu cost en origen. Amb aquest panorama, la majoria dels nostres àpats es van resoldre amb alguna copa de vi, cervesa o aigua. I, per cert, la de l’aixeta és excel·lent, natural o gasificada.

Per posar un exemple límit:

En un dels restaurants on vam dinar, a la carta d’escumosos hi figurava un cava Masia Salat Brut Nature, anunciat com a «Cava, Katalonien, Spanien (Ekologiskt)», a un preu equivalent a uns 80 € l’ampolla o 14 € la copa. A Catalunya diria que aquesta mateixa ampolla difícilment arriba als 10 €.

Ja sé que en un restaurant no es paga només el contingut de l’ampolla. També hi ha el servei, el local, el personal, els impostos i moltes altres despeses. Però davant de diferències tan exagerades, la meva conclusió allà va ser ben senzilla: minimitzar el consum de vi.

També cal ser justos. Aquestes diferències tan espectaculars les vam observar sobretot en vins de gamma baixa  i desconeguts. En canvi, quan entrem en ampolles de més nivell —a partir d’uns 50 € de preu de botiga a CAT—, els marges acostumen a ser molt més continguts i sovint es limiten a multiplicar-ne el valor per dos o per tres, una proporció molt més semblant a la que podem trobar en restaurants d’aquí.

En qualsevol cas, si la vostra idea és demanar una ampolla de vi, aneu preparant la cartera. Les més econòmiques ja es mouen al voltant dels 50/60 €, demanant el més tirat. I, si comenceu a mirar una mica més amunt, la factura pot agafar embranzida molt de pressa.

Conclusions i reflexions

No crec que Stockholm sigui un destí gastronòmic en el sentit que ho poden ser Donostia per posar un exemple típic i proper. Però sí que és una ciutat molt agradable per descobrir una altra manera d’entendre la restauració: cuines honestes, sales tranquil·les, productes nòrdics de gran qualitat i una professionalitat que gairebé mai busca l’espectacle.

Com gairebé sempre que viatgem, hem deixat de banda els restaurants estrellats i també els especialitzats en cuines d’altres països. No em passa pel cap anar a Stockholm per acabar menjant cuina japonesa, per molt bona que sigui. Per això hem intentat buscar plats que, d’una manera o altra, tinguessin relació amb la gastronomia sueca o, si més no, amb els productes del país. La sola excepció ha estat entrar un dia en una pizzeria que oferia una terrassa molt atractiva.

I què ens ha semblat el servei als bars i restaurants? Doncs molt bé. Els que em llegiu ja sabeu que és un dels aspectes que més critico quan parlo de Barcelona i d’algunes zones turístiques de Catalunya. A Stockholm, en canvi, ens hem trobat un servei amable, poc invasiu, eficient i amb un anglès fluid i fàcil d’entendre. D’aquells que hi són quan els necessites i desapareixen quan no calen.

Parlem de preus als restaurants i de la compra a Stockholm

Parlar de preus sempre és delicat, perquè depenen molt del tipus de restaurant. Però, per donar una referència, agafem un clàssic com Rolfs Kök. Els entrants se situen al voltant de les 200 corones i els plats principals al voltant de les 350. Si hi afegim unes postres, que acostumen a rondar les 100 corones, el cost final se situa al voltant dels 60/70 € per persona. Però si hi afegiu vi —que fàcilment està entre els 15 i els 18 € la copa— o algun còctel d’aperitiu, el compte puja amb una alegria considerable.

En la mateixa línia, el restaurant que he publicat els 4 plats, Sjöpaviljongen, el preu amb dues cerveses txeques i dos cafès va ser de 128 €, propina inclosa. Bons restaurants, sense pretensions de luxes ni estrelles.

També cal dir que allà no existeix aquesta mena de ritual tan nostre d’haver de demanar obligatòriament un primer i un segon. És força habitual compartir algun entrant, prescindir-ne directament o fer un únic plat principal. Això permet ajustar força bé el pressupost.

Segurament la fama de «Stockhom és car», ve de la primera impressió, quan un cafè en un bar, et costa 4 € o una cervesa de 7 cap amunt.

Pel que fa a la xarxa de supermercats, hi hem trobat molta més varietat de la que imaginàvem, tret de peix fresc molt escàs i que és una impressió habitual quan viatgem fora del nostre àmbit. Quant als preus a supermercat, i sempre des de l’observació del dia a dia, diríem que són aproximadament un 15% més elevats.

Com curiositat, hem entrat en alguna botiga especialitzada en carns i tant els costellams de vedella, com de xai, ens han semblat a preus que doblaven els d’aquí. Però parlo de llocs escollits i no voldria pas generalitzar.

i de l’experiència HomeExchange amb Stockholm

Un cop més l’experiència ha estat extraordinària. De fet, en els més de 20 anys que porto en aquest tema, mai n’he tingut cap de desagradable i totes elles entrarien en la categoria «bones» o «molt bones», com seria el cas d’aquesta darrera.

Insisteixo i com sempre dic, cal saber escollir amb qui fas l’intercanvi i les comunicacions prèvies ja et donen moltes pistes. I en aquest cas i del primer moment, la comunicació amb ells ha estat excel·lent: fluida, propera i constant, fet que ens ha donat una gran tranquil·litat abans, durant l’intercanvi.

La seva casa és magnífica: espaiosa, amb molt de caràcter i envoltada d’un jardí molt ben cuidat. Situada en una zona residencial molt tranquil·la, és un autèntic oasi de pau i molt ben comunicada amb el centre de Stockholm, una de les ciutats més boniques d’Europa.

I tot i que la casa, amb la que fas l’intercanvi, és un factor clau, també ens quedem amb les persones. Ens sentim molt afortunats d’haver compartit aquest intercanvi amb una família encantadora, generosa i d’una honestedat exquisida, que ha cuidat casa nostra com si fos seva.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.

Leave This Blank:Leave This Blank Too:Do Not Change This:

Your email: