Suculent és un restaurant on el nivell de cuina és excel·lent i amb plats que sempre sorprenen. Un lloc molt recomanable, que si volem trobar-li alguna pega, seria estar ubicat al Raval. En tot cas, val la pena anar-hi sense cap mena de dubte.
He estat a Suculent en diverses ocasions. Algunes amb reserva al meu nom i d’altres a partir de dinars com el que vam anar abans de la pandèmia amb els companys de 3(o+)aTaula.
El primer cop que el vaig publicar, va ser el 2012, als seus inicis, i amb un post que va portar certa polèmica i en part pel seu títol que era: «Val la pena baixar al Raval?». No era en cap cas un títol per a provocar, sinó que reflectia un contrapunt, enfront de la forta campanya mediàtica que hi havia en aquell moment.
Deixant a banda el procés d’evolució de Suculent restaurant, perquè aquí no escric massa història, el meu punt de vista actual, és afirmatiu pel que fa al dubte que abans plantejava. Actualment, afirmo ben convençut, que val la pena baixar al Raval, per anar a Suculent.
I de fet fa temps que el recomano i una mostra és que el tenim amb total mereixement, en la Llista de restaurants, recomanats per 3(o+)aTaula, que podeu veure fent clic a la següent imatge.
Només recordar que la llista, està feta amb ànim de recomanar llocs que ens agraden i que la majoria de restaurants que hi apareixen, si s’han assabentat, deu ser per pur atzar. Per la nostra part, mai ho comuniquem a cap restaurant.
Que ofereix la cuina de Suculent
Per definir-ho ras i curt, podem dir que hi trobarem molts plats clàssics reinterpretats. Aquí us mostro un parell de fragments per tal que us feu idea de l’oferta.
També fora de carta, sempre tenen suggeriments ben interessants.
Que vam acabar demanant
Com a aperitiu o entreteniment, va arribar aquest a base de remolatxa, amb suficient creativitat perquè m’agradés i tot. I té mèrit perquè soc poc de remolatxa.
Passant una mica del que ens recomanava qui feia de cap de sala, després hi dedicaré un paràgraf, vam anar a la nostra tria.
Vam començar amb l’albergínia escalivada amb escabetx de pollastre i cansalada ibèrica. No era un plat que ens cridés, però atès el que veureu vam demanar, calia alguna cosa vegetal per a despistar 😂.
Un entrant lleuger i fresc que ens va agradar i que intentarem emular a la cuina de Cal_Malcarat 😅, quan sigui plena temporada i ens arribin les blanques.
Tot seguit el seu reconegut tàrtar damunt de moll de l’os, que ha estat imitat per activa i per passiva en múltiples llocs, donant fins i tot tema a aquell cuiner que ja no cuina, a obrir debats al voltant del tema copiar plats, sense fer referencies a l’original.
La rajada a la mantega negra i puré de patata cítric, va ser una concessió al món del mar. Curiós el bon resultat que obtenen d’aquest peix a Suculent, que pertany a la secció de peixos humils.
El coll de xai amb Ras el Hanout, el seu suc, mostassa, quinoa i herbes aromàtiques. Un plat que realment ens va encantar i un cop més lloaré aquesta part del xai, desconeguda per aquells que només coneixen les costelles de pal.
També va arribar, sense haver-ho demanat, aquestes rabassoles (o múrgoles com està més de moda dir-ne ara) farcides d’ànec amb crema de foie gras a l’armagnac, que van resultar un gran plat. De fet les rabassoles sempre són objecte de desig.
I finalment un altre dels seus plats estrella
Les mandonguilles de vaca madurada amb puré de coliflor. Sensacionals com sempre i amb el valor afegit de bona carn, que encara destaca més quan les comparem amb les mandonguilles habituals de batalla, fetes amb barreges de carns.
Postres i vins a Suculent Restaurant
Dels seus inicis, sempre han cuidat molt la carta de vins. La idea era anar a copes, per temes de dieta i perquè el vespre abans ja havíem «estripat» una mica🫢. Però l’oferta a copes era amb vins «llunyans» i ja vam optar per una ampolla d’un DOQ Priorat de la gamma senzilla.
Finalment, les postres a Suculent, que ens van comentar sense carta. Com és habitual en mi, vaig passar del tema i la Marta va optar pel cheese cake de brie i vainilla, del qual vaig tastar una punta i molt ben encertat.
Conclusions i reflexions
En primer lloc, i com a conclusió principal, és que estem en un lloc de gran cuina. Amb això ja ho dic tot. Ho dic per prevenir-me que aparegui qualsevol #hater i que s’entesti en altres punts més secundaris. Insisteixo: gran cuina 😉.
També el servei a Suculent, és impecable globalment. Potser vam tenir la mala sort que el nostre cambrer principal, era d’un estil difícil per a nosaltres. Aquells afalagaments postissos tan propis de països del continent sud-americà, se’ns fan llunyans i feixucs.
Res a dir dels seus coneixements i professionalitat. Però quan veus la zero empatia a adaptar-se a la nostra llengua, que nosaltres no vam abandonar en cap moment, dius «no anem bé». I per a més inri, la resta de servei, era molt més proper. Quasi abraço a un cambrer jove, quan en explicar-nos un plat va dir «porta un xic de julivert» 😂. Poca gent jove utilitza «xic» o «julivert».
Tornant a opinió global, dir que el lloc és recomanable al 100×100 i el detall que comento del servei, de la mateixa manera que a mi no m’agrada, segur que trobaríem qui ho veu en positiu.
El tracte global a Suculent, va ser molt satisfactori i aquesta crònica és positiva. De fet, la meva «relació» amb Suculent, no va començar massa bé amb el post del 2012. Però les cròniques han estat ascendents, fins que aquesta passa a la categoria d’«exciteds».
Resum de Suculent
- Cuina de primer nivell
- Sala actualment confortable
- Molt bon nivell de servei
- En conseqüència molt recomanable
Voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Si voleu veure els altres restaurants que tinc publicats de la zona Raval-Gotic, feu clic a
Com sempre, una excel.lent crítica. Fa temps que no hi he anat. És dels llocs que sempre que en surts dius tornaré segur i aviat. Passa el temps i no. Una llàstima doncs és dels llocs de la ciutat on es disfruta de veritat de la cuina.
El cuiner que no cuina, en hi han uns quants de renom, però el que et refereixes, crec que té uns quants plats copiats, alguns d’inspirats i que no ho diu, per si de cas i així es creu més creatiu, jejjej.
Ahh! Sé el que són les rabassoles -ho sé desde que sóc gran- però de petit sempre els hi hem dit múrgules, tant al Baix Camp, Bages i al Solsonès, comarques amb ascendència familiar.
Una abraçada i gràcies per aquests aportacions en les que coincideixo, sovint.
Josep C.
Bon dia i gràcies per les aportacions. i paraules.
El fet d’anar-hi poc, és degut a dos motius. Un era la incomoditat de la sala molt apretada, cosa que ara ja s’ha superat. Ara la sala és prou confortable. I l’altre, que el barri no m’agrada 😂. Però cal anar-hi més sovint.
El cuiner que ja no cuina, que de fet en hi han molts, no va en la direcció del que penses. Em referia a un que fa anys no cuina, sinó escriu…. En Regol per a més pistes 😂😂.
I el tema rabassoles, és del Vallès. En el meu entorn sempre en déiem rabassoles i recordo trobar-ne en marges en primavera.
Salutacions,
Cert! En hi han molts. No tenia clar que fos a qui has mencionat. Tampoc tenia clar que abans fos cuiner.
Coincideixo amb el que dius del barri.
Salutacions!!
AH!! jo feia referència al televisiu que en un restaurant sense estrella, fa o feia un plat molt similar, per no dir idèntic. L’únic que no hi posava, són patates soufflées.
De fet aquest plat, que tampoc és inventar la penicil·lina😂, l’he vist replicat en varies ocasions i he seguit els debats.
De sempre em miro a distància aquests «drames» de les «copies». Potser perquè en la meva vida professional, m’havien copiat a tort i a dret…. programes, manuals, etc. I vaig aprendre a relativitzar-ho, de manera que en lloc de disgust, ho veia com motiu d’orgull.
Salutacions,
I la miscel·lània?? És el primer que miro! :=)
Ostres els donuts!!!
La tenia feta i vaig oblidar pujar-la. En 5 minuts puja.
Graacies!!!!!
Gràcies a tu!!
Bon día
Com dius és un gran Lloc per gaudir del menjar, encara que el servei deixa molt que desitjar.
Fa poco vaig estar AMB la meva parella i ens va tocar el mateix CAP de sala fent la seva funció i sent pessat fins al limit.
Ahir al Bar de Paco Morales a Córdoba, ens va passar el mateix.
Un cambrer italià pessat fins al final al que vaig acabar agafamt el braç ja qué volia remenar el steak tartare sí o sí, quan ja Li havia dit dues vegades que no.
Un molt bon sopar, però vam acabar una mica farts del cambrer
No entenc el perqué d’ aquesta tipus de servei o que.no siguin capaços de veure quina taula vol aquestaartingala i quina taula no.
Salut
Sergi
Bon dia!
Just com ho dius. Quan veuen que no hi ha feeling, millor no insistir.
Aquest era ben pesat. Com anècdota, vaig triar en vi que veus a la crònica, perquè mai em gasto massa diners en vins als restaurants. I em comença a explicar el vi, com si fos una meravella. Ja li dic que el conec i que conec fins i tot als que ho fan, que per cert no són sant de la meva devoció i ho dono a entendre.
I ell continua, ja dient que quan els vegi, els doni records i etc….. 😂.
En fi, que són així… es troben graciosets.
Salutacions,
Molt bona crítica i ganes d’anar-hi.
PS: Com fas perquè et conviden sempre als cafès?
Suposo el meu encant personal 😂😂.
Ara seriosament, penso t’agradarà, si ets de preparacions com aquestes de plats clàssics actualitzats. Els plats són de 10 😍
En els vells temps del blog, quan tot sovint podia haver-hi en un post dos o tres comentaris de haters amb molta amargor i poca feina, avui t’haurien dit de tot per acceptar les invitacions i per queixar-te de l’escassa empatia del cambrer en el tema de la llengua. Com a lector, he de reconèixer que em divertien força les teves interaccions amb ells. Bromes a part, excel·lent com sempre la teva crítica. Per coses que havies dit en anteriors ressenyes del Suculent (i també per la localització), era un lloc que em feia una mica de mandra. Però avui m’has fet entrar ganes de visitar-lo. Si els plats estan a aquest nivell, la sala és comfortable i el servei és en general professional, no cal parlar-ne més. Salutacions i bon diumenge!
Bona tarda Roger,
A voltes enyoro els vells temps, amb aquells #haters 😂😂. De fet com ja imagines, a més de diver al públic, jo m’ho passava pipa. Però aquesta gent si t’els vas «passejant», acaben avorrits. Ells pretenien punxar-me i jo els anava donant corda.
També el fet que vaig enxampar un, per moltes pistes que deixava i algun truquet tecnològic, va fer que tot i negar-ho de totes, ja no aparegués mai més. El fet que el meu bloc, tingui visites i popularitat, ha provocat moltes enveges i molts dels enemics que m’he guanyat per les xarxes, tenen aquest origen.
Per la meva part, és un bon entreteniment que dona vidilla.
Salutacions i gràcies per dir la teva.
Plats que venen de gust, el moll de l’ós ja em val sense tàrtar també 😂😂
La ratjada amb mantega negra l’he gaudida av Madrid però crec que ja no demanaré mai més. El meu germà bucejador em mostra fotos i em fa penita… Amb els animals terrestres no em passa, encara 😅
El Raval està bé, es camina molt!!!
Salut!
Això de la ratjada amb mantega negra, està com de moda. No és el primer lloc que m’ho ofereixen al ser un peix relativament econòmic.
Si comences amb penetes, mirant els animals vius, acabaràs vegana 😂😂
Salut!!
Que no que no!!! Que només amb algun peixet.
Jo veig vaques i ovelles pel camp i ja les imagino al plat 😂😂😂😂
Menys mal… pensava que et «perdíem» 😂😂