Sun Taka, és un restaurant japonès a BCN, que ja es pot considerar un clàssic en aquest tipus de cuina. Actualment i després de la darrera visita, sense estar al meu top de japonesos, puc dir que el producte és correcte i els seus preus són òbviament més assequibles que els dels considerats top’s

Feia temps que no anàvem a Sun Taka. El llarg període de pandèmia ho ha impedit, però ja feia setmanes que estava a la llista de llocs a tornar.
Dels seus inicis, quan portava la barra japonesa del Cercle, sempre m’han agradat les elaboracions que ofereix aquest xef. I posteriorment, les diferents ocasions que havia estat a Sun Taka, sempre havia sortit amb total satisfacció. En canvi, d’aquesta darrera visita, vaig sortir amb alguns dubtes.
No fa tant d’anys que l’oferta de restaurants japonesos a BCN, era limitada. Però ha anat creixent en diferents sentits. Per una banda, les típiques potulades, altres es mantenen en un nivell correcte sense gaire cosa a destacar i també hi ha hagut un augment de llocs realment top. I Sun taka, segons les meves percepcions d’aquesta darrera visita, estaria en la part alta d’aquesta segona franja.
I una curiositat, és que molts d’aquests recomanables, comencen amb «S» ?. Així sense trencar-me massa el cap, tenim Sato i Tanaka al mateix carrer, Sensato amb la seva mini barra, Soluna al que anem la setmana vinent amb els de 3(o+)aTaula i sense oblidar el pioner Shunka que continua en forma.
Que ofereixen a la seva carta
La carta és d’aquelles típiques amb força opcions i difícil de definir. Mostraré algun fragment i així us feu idea del ventall. També ens van oferir dos suggeriments, un que no vam entendre que ens deia i l’altre que era tataki de Huelva ?. Vam deduir que seria tataki de tonyina de Huelva. Coses que passen quan hi ha massa «triangulació» de cultures.
SPOILER ?. Per tots aquells, que considereu imprescindible, la carta i la web en català, ja podeu parar de llegir. Aquí ni el servei hi trobareu, tot i que l’entenen bé, perquè en cas contrari, ja no estaria escrivint aquesta crònica. Per cert, el personal que fa el servei, no és japonès ?.
Que vam demanar a Sun Taka
Vam demanar 2 plats a compartir i també un assortiment de sushi i sashimi. Els dos primers que van arribar, van ser aquesta albergínia amb miso d’alfàbrega, anguila i llagostins. I també tempura cruixent de gambes amb salsa tàrtara.
Els dos plats estaven molt ben encertats i fins aquí res a dir. Tot seguit el seu assortiment de sushi i sashimi, Sushi Moriawase i que en tenen de diferents mides. Quan vam fer la foto, una peça ja havia estat retirada ?.
I aquí ja vam quedar una mica més freds. El producte era correcte, però força desigual. En fi, que no era un sushi a destacar.
Potser el sushi no sigui el fort de Sun Taka . Igual no vam encertar demanat aquest assortiments, però tampoc et sents amb confiança per demanar recomanacions, quan al primer contacte, t’etziben el «tataki de Huelva» o al segon al demanar el DO Montsant Luno, ja et surten amb «a si.. el LunA».
Sé que puc semblar tiquis-miquis i qui m’acompanyava es va violentar quan vaig corregir LunA per LunO. Però no estem en bars «Manolo» o no vull estar en aquests tipus de servei on el «no saber» pugui arribar a semblar graciós.
Postres i vins a Sun Taka
El tema vins ha millorat en varietat respecte a visites anteriors i fins i tot algunes opcions a copes. Carta correcta, entenent que juguem a la lliga de restaurants de cuina japonesa.
Vam escollir el DO Montsant Luno i a copes. I ja en el apartat anterior he comentat l’anècdota LunO/LunA.
Com a postres vam escollir un Matcha Milefeuille, prou correcte, tot i que amb la pasta massa endurida.
Conclusions i Reflexions
Com ja he anat dient, Sun Taka, és un lloc prou correcte, al que es pot anar sabent que no et sortirà un tiquet massa elevat. Si hi tornés aviat, demanaria més plats a l’estil dels dos primers, que no pas les variants de sushi. O potser les demanaria si estès a la barra.
El públic el vaig veure molt estil passavolant. Segurament deu ser el funcionament actual de l’Eixample on hi ha molt public estranger que busca on sopar. Fins i tot el proper De Tapa Madre, estava en ple funcionament, així com d’altres dels voltants.
Del servei, ja he parlat una mica. Voluntariós és, però les errades que he comentat i sent a l’inici del sopar, ja em desmotiven una mica. Tot i això és d’aquells serveis que els addictes a TripAdvisor, defineixen com «los camareros muy simpáticos»
Ens van preguntar a Sun Taka, varies vegades (potser en excés) com havien anat els plats. Personalment, quan no em sento satisfet, utilitzo la meva vessant personal sorruda (no confondre amb Sorrós eh? ?), en que tiro pilotes fora. Si dic el que penso, a més em toca argumentar o discutir i ja s’ho faran.
Però quan actuo així, qui m’acompanya sol sentir-se incòmode. I per a «quedar bé», tal com solen fer el 90% dels mortals, deixen anar un «tot molt bé», que no deixa de ser un engany pel restaurant.
El tiquet, com podeu veure, més ajustat que la mitjana que publico.
RESUM del lloc
- Producte correcte
- Local senzill, tot i que sense estretors
- Preus moderats
- En conseqüència recomanable, si assumiu el que he comentat
I si voleu veure més restaurants de la zona, que tinc a la web, feu clic a:
has de tastar per postre un braç de gitano de sèsam negre, es excelent
Ostres, ho tinc difícil perquè soc poc de postres i abans de canviar de dieta, ja prenia pocs i ara de fa un any que em vaig marcar una dieta, ja és excusa per a ni tastar-los. De fet aquest no el vaig tastar, però he comentat el tema de la pasta endurida, de veure les dificultats que tenia qui m’acompanyava ?.
En tot cas, gràcies per passar i pel consell!!
Em quedo amb aquesta frase que escrius:
“no vull estar en aquests tipus de servei on el «no saber» pugui arribar a semblar graciós”
Just. És que em desmotiva arribar allà i que em diguin que tenen tataki de Huelva…. Ja a partir d’aquest punt, no veig altre qualitat al servei que fer transport de plats. I em rematen el Montsant LunA, als pocs segons… ??.
El servei de sala, és important. No deixa de ser el contacte directe.
Per sort eren amables, que podria ser pitjor.
Si, totalment d’acord, el servei es tant important com la cuina….així com el parament que moltes vegades es el gran oblidat.
Deu ser que els restaurants van justos de personal i amb presses perquè és trist sentir aquestes frases. En fi, eren amables i segur que amb un somruire.
El tindré en compte per anar amb la meva filla, tenint en compte el tema sushi.
Salut!!
És un lloc més que correcte i segur que a la barra, el xef cuida més en funció del perfil que veu…. Però lluny d’allà no sap ni a qui va a parar cada cosa i ara la nit a BCN és territori guiri.
De fet de fa anys era fan del lloc i ha estat el primer cop que he sortit amb dubtes
Salut!!
No seria de gamba de Huelva?
Recordo que vaig anar a aquest lloc abans de la pandèmia. Comencem amb cervesa i ens porten els plats poc a poc. Demanem aigua i ens porten les ampolles d’aigua de l’aixeta filtrada. I vaig preguntar si les cobraven. A la seva resposta els vaig dir que paressin la cuina, em cobressin el que havia consumit i gràcies i lloc beneït. Encara cobren per l’aigua de l’aixeta?
No, no ??. Precisament ahir vaig trobar a Instagram, un comentari del propietari, en que me deia que la noia, ens va dir «de melba». És el que passa amb aquestes «triangulacions japó – Catalunya – Sud-amèrica» ?? .
En el meu cas, no soc tant primmirat amb el tema aigua, que la nostra va ser amb gas, ja que penso cal amortitzar els aparells d’osmosis i gasificació.
M’emprenyen més altres coses, però com és lògic, cada un de nosaltres té les seves línies vermelles.
Salutacions,