Taberna Noroeste, és un lloc ben sorprenent pel gran nivell dels seus plats. Tot funciona com un rellotge, amb un servei amable i professional. Un altre dels llocs a tenir en compte a BCN.
Feia dies que teníem ganes d’anar a Taberna Noroeste amb els companys de 3(o+)aTaula, però com sempre quedem algun migdia de dimarts a dijous, coincidíem amb els seus dies de tancament. S’ha de dir que tenen un calendari poc habitual, però res a dir.
Al final vaig anar un dijous vespre i d’aquí surt la crònica. I de fet un altre dels components del grup, ja coneix el lloc també.
El local és senzill, però està ben decorat i és d’aquells llocs que et sents a gust, amb les taules correctament separades i un tracte amable, que hi ajuda.
A la web de Taberna Noroeste, trobareu detalls al voltant del currículum dels seus dos xefs, que us permetran intuir el bon nivell del lloc.
Que ofereixen a Taberna Noroeste
És molt senzill d’explicar. Es limiten a un menú amb cost 70 €, en que ofereixen vuit serveis i dues postres. Per tant poc a comentar en aquest apartat, tret dels plats que el configuren i que veureu tot seguit.
Imagino, tot i que no ho vam preguntar, que enfront d’intoleràncies, alguna alternativa deuen tenir. Per tant, a l’hora de reservar, deu ser el moment d’indicar-ho.
Quins plats van anar arribant
Vam començar amb el que anomenen tomàquet marí i ja va ser un bon inici.
Tot seguit un bunyol de «cocido gallego» que va ser un dels plats sorprenents del sopar i que semblava sortir de la línia del que després va anar arribant a Taberna Noroeste. Un bunyol amb sabor molt potent i que d’estar en una carta, en podríem demanar un plat sencer ?.
A continuació l’ostra fumada amb pesto de ruca i caputxina. Un plat que a part de gaudir-lo per la seva bona preparació, el vaig gaudir doble, perquè qui m’acompanyava no pren ostres ?.
I ara un dels plats triomfadors del vespre. La musclada gallega amb panacota d’algues.
Sense baixar el nivell, va arribar la flor de carbassó amb tàrtar d’escamarlans i
crema d’escamarlà. Un altre plat que va rebre tota mena d’elogis.
Continuem amb el pebrot rostit al sarment amb la seva gelea i pil-pil de lluç.
Els rovellons amb suc de pollastre escabetxat i aleta de pollastre.
La rajada amb amb salsa de vi blanc, mantega i fonoll marí adobat.
Finalment i com a darrer plat de la secció salats a Taberna Noroeste, la caldeirada amb llagostins, patata i maionesa de safrà.
I no voldria deixar de mencionar el seu servei excel·lent de pa, que arriba al principi amb aquest tub d’assaig amb oli i que vam observar que totes les taules del voltant demanaven repetició, perquè els fons dels plats ho «reclamaven». No va ser el nostre cas, perquè estem marcats per la dieta ?.
Vins i postres
La carta de vins a Taberna Noroeste, sense ser massa llarga, oferia varietat. Us mostro un detall de la secció de vins negres.
Vam escollir el DO Montsant, Costers de Cornudella. Un cupatge típic de la zona amb garnatxa i carinyena, que va acompanyar bé el sopar.
I les postres, també van arribar amb el menú. Van ser el bombó líquid de formatge amb tòfona, que ens va encantar i una interpretació pròpia de la casa del pastís de Santiago, que també ens va deixar bon gust de boca.
Conclusions i reflexions a Taberna Noroeste
Feia temps que no trepitjava el barri i de fet els darrers cops, va ser en horari de migdia, en anades al malaguanyat La Perla o al desitjat Xemei. I ens va sorprendre la vitalitat de la zona amb bastants llocs oberts i que feien bona pinta.
Pel que fa a la Taberna Noroeste, dir que tot i que ja en teníem bones referències, cada un dels plats que ens va arribar, tenia sentit i era destacable. Molts d’ells continuarien sent destacables en un lloc amb estrella i amb això ja ho dic tot.
També els que em coneixeu, sabeu que no soc gaire fan dels menús degustació, tot i que a voltes els demano per mandra d’escollir. Aquest no era excessivament llarg, ni tampoc es feien pesats en explicacions infinites ni l’exigència del «com ha anat?». Ho preguntaven, però d’una manera light i sense exigir «epifanies» ?.
Personalment, i no sé si dic com elogi o com defecte, a Taberna Noroeste, vaig trobar que tots els plats tenien un estil molt propi i molt marcat. Vull dir que en un «tast a cegues», diries «uisss… aquest és de la Taberna Noroeste». Però reitero que no sé si ho dic com elogi o com defecte ??♂️.
Per això en la descripció de plats, comentava que el bunyol de «Codido gallego», que ens va encantar, semblava sortir de l’estil del lloc.
A part d’això, ja he dit que el local és acollidor i amb una cuina oberta que permet veure la pulcritud de les operacions i com van acabant cada un dels plats que arriba als pocs segons.
RESUM Taberna Noroeste
- Un lloc acollidor i amb plats molt destacables
- Ofereixen un únic menú amb 8 plats i dues postres
- El servei és molt amable i professional
- En conseqüència un lloc ben recomanable
M’encanta el lloc i la crònica. Un més en comú, Ricard
Gràcies!. Ens va agradar molt, tot i que al meu gust, i tal com dic a l’apartat «reflexions», vaig trobar l’estil de plats com molt uniforme. També dic que no sé si és mèrit o crítica…??. L’únic que sortia de guió era el bunyol…. la resta, sense repetir sabors, eren com d’una plantilla d’estil.
Però és només una reflexió que ens vam fer al sortir.
Com és que atenen en català però no en tenen carta? Pensava que era obligatori tenir-ne. Ja m’il•luminaràs, tu que em saps.
PS: malgrat la distància, et llegeixo sempre. Com sempre, gran crònica. Gràcies.
Jo no em mantinc «equidistant» en aquest tema. Em limito a exposar-ho. Però hi han coses que són batalles perdudes.
També és obligatori mostrar preus en una parada de mercat i ja veus com en molts llocs, no hi son…
L’única situació, en que no hi hauria crònica, seria si no m’entenguessin, perquè llavors marxaria i no soparia.
I gracies pel que dius de la crònica.
Malament si la solucio es ‘em mantinc equidistant’.
Es obligatori i s’ha de complir la llei. El problema es la la flacidesa de molt catalans i per aixo, ens toca el rebre al que si defensem la llengua sempre i no ens limitem a votar cada 4 anys.
Jo segur que no hi vaig, igual que al ‘deliri’ del carrer Corcega, un altre ilegal amb molta castellanor.
El «problema» és que llavors, acabes amb més del 50% dels llocs on no pots anar. Si vas mirant els quadres que vaig publicant de llocs recents, veuràs que és un drama el tema de cartes en català.
Soc el primer en lamentar-ho, però no hi veig solució i no em penso barallar en cada un d’aquests llocs ?.
El que si no em bellugo, és del meu #mantincelcatalà, que he vist més d’un que va predicant teoria, i parlo de gent propera, que a la que es descuida, deixa de mantenir-lo.
Però reitero el que he dit inicialment: és una batalla perduda aquest tema…
Salutacions,
A mi també m’agrada que l’hagis publicat, he mirat la seva web diverses vegades per anar-hi i sempre he tancat perquè no trobava la carta, ara ja tinc informació.
Podia fer-me una idea de la cuina amb la descripció dels xefs i les fotos del IG però també m’agrada saber en quin rang de preus ens belluguem, la meva butxaca és limitada.
Una altra cosa, al seu IG diu “casa de comidas” i el meu concepte no quadra amb els plats de les fotos, per això, sempre acabo tancant sense fer la reserva.
També dir que el que descrius és molt apetible, els postres són per saltar-se restriccions de diabetis, el pa amb oli i la resta de plats per gaudir sense remordiments ??, però no són de “casa de comidas”.
Salut!!
A casa de comidas, li faltava l’afegitó «comidas pijas» ?
De fet, si tinguessin anunciat a la carta que és menú «si´o sí», segurament no hagués reservat. Vaig fer-ho en línia i em van explicar a la primera, que només tenien menú amb preu que tenia.
Però és d’aquells llocs, que tot i entrar amb expectatives, la realitat ho supera. Ens va encantar, tret de la reflexió que he fet al post, en el sentit que els plats són com molt uniformes. No pas en sabor, sinó en concepte.
Però en resum, molt bon lloc.
Salut!!