Tangana és un lloc obert fa no massa temps, del que s’ha parlat bastant. Bons plats, servei amable. Està prou bé, tot i no complir les elevades expectatives que prometia la premsa especialitzada que fa d’altaveu de determinades obertures, però en tot cas el lloc és prou correcte i s’hi pot anar.
Feia dies que volia anar a Tangana i de fet tot va començar quan vaig veure que era un projecte en el qual participava Josep Maria Masó, del que a través d’un bon amic, conec de quan estava de xef executiu a Terraza Martínez.
Just fa uns 18 mesos, vaig llegir que obria on havia estat el Sr. Parellada, ara del grup Isabella’s i vam anar. Però just entrar ja vam veure que ens havíem ficat a la gola del llop i que allà de la creativitat i estil de treball del Josep Maria, res de res. Suposo que ni va començar el projecte.
I a finals de 2023, vaig assabentar-me de Tangana com un projecte nou d’ell. I tot i donant per suposat, que no està al peu del canó, vam reservar a veure què.
Ja avanço que el lloc està prou bé i fins i tot ha aconseguit convertir-se en un lloc de moda. Molta afluència de públic, bones preparacions de cuina i un servei prou amable, però que en un sistema de puntuació imaginari, quedaria per sota del nivell de cuina. A l’apartat «Conclusions i reflexions», ampliaré una mica.
Que ofereix la carta de Tangana
Un dels punts que m’ha fet tardar a anar-hi, era la seva web a mig fer, on no pots veure que ofereixen. M’emprenya molt entrar a llocs on no sé què m’oferiran. Però al final ho vam provar.
La carta té dos apartats: el típic de suggeriments del dia i el que ofereixen de manera fixa. El primer apartat ben curiós, però crec que és més per mostrar «paquet» i per «épater» juntament amb la seva vitrina de peixos, mentre que la que podríem anomenar fixa, era el que vam veure servir a la gran majoria de les taules.
No és que féssim estadístiques, però ens va tocar seure a la barra, just enfront de la cuina i al costat del passadís per on sortien els plats, tema del qual també parlaré a l’apartat «reflexions» ??♂️. Aquí teniu una vista de les cartes de suggeriments i de la fixa.
Quins plats vam acabar demanant
Vam decidir compartir plats de la carta que anomeno fixa. Tot venia de gust, però tampoc cap plat que provoques especial desig. I en aquestes situacions vas a les típiques croquetes i l’ensaladilla. Les croquetes eren de fricandó i realment molt bones.
Tot seguit les flors de carxofa amb romesco i el peixet fregit a l’andalusa. Els dos plats ben correctes i el fregit del peixet, impecable.
I ja com darrer servei del sopar a Tangana, aquesta peculiar presentació del trinxat amb rosta. S’ha de dir, que ben aconseguit.
Vins i Postres
La carta de vins era prou variada, però l’apartat dedicat als que s’ofereixen per copes, era poc atractiu i amb vins en general, de poca proximitat ?.
Sense que hi tingui res a veure, no sé per què em va venir al cap aquella anècdota que em va passar al desaparegut Alvart del carrer d’Aribau on la sommelier, en preguntar-li per vins a copes em va respondre «hoy tenemos poca cosa, porqué no ha pasado ningun comercial a dejar muestras ??♂️» i encara la cosa es va complicar més, però ja és aigua passada.
Total, que a Tangana vam acabar demanant dues copes d’Acústic rosat.
I pel que fa a les postres, tenen una carta dedicada al tema, però cap ens va fer especial gràcia i vam optar per una taula de formatges que estava a la carta de plats.
En va arribar això sense detallar noms, ni la més petita explicació. Una mica a l’estil de #come_queso_cabrón ??.
Conclusions i reflexions a Tangana
Ja dic d’entrada que el lloc està prou bé i els plats que arriben a la taula, són tots destacables. Pel que fa al servei, és amable i voluntariós, però no està a l’alçada que mereixeria un lloc comandat per uns cuiners que vistos en directe, mostren un altre nivell i parlo fins i tot de nivell personal.
Suposo que amb formació el servei podria millorar, perquè mostraven maneres. Però no pot ser que el voluntariós cambrer em digui quatre vegades «caballero». Que estem a tocar els jardinets de Gràcia, no en un polígon ??♂️.
Tampoc em va agradar, que amb una reserva feta de la setmana anterior, m’enviïn a la puta barra, perquè segons el que ens va rebre, «esto hay que reservar con tiempo». I quan li vaig dir que ja feia dies, em deixa anar «pero es que hizo la reserva por internet y mejor llamar» ?.
Vaja, lluïment total de manca de ma esquerra. La primera intenció va ser marxar, però al no anar sol vaig pensar «uffff, ens quedem, però quina cutrada»
Força públic, una mica sensació de lloc de moda i més d’un a la barra, fent més soroll que menjar. Però com a tants d’altres llocs. El que passa, és que no són el meu habitat els llocs amb soroll i amb gent bellugant-se. Una mica, tot i que light, estil «ver y ser visto»
Per no acabar amb mal gust de boca, insistir en que els plats eren tots ben encertats i que si no us molesta que us diguin «caballero», ni que us posin a la barra, llavors us el puc recomanar.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
No aniré, hi han molts més llocs més empàtics i en català.
Ves a saber si he reflectit la imatge real… jo em limito a explicar el que vaig percebre el darrer dijous…
Quan ho veig bé, ho dic i quan malament també…. però pot ser que enganxi un «bon dia» o un «mal dia» ??♂️
Salutacions,
Una pregunta Ricard: és força habitual que quan fas un comentari d’alguna cosa que no t’agrada, que no està a l’alçada o que no creus correcte en un restaurant, normalment la facis en castellà: caballero, ver y ser visto,mejor llamar, etc, etc, etc, etc. No creus que en català tenim prou llenguatge per aquestes expressions? Dit això, m’encanta la sel.lecció, varietat de cuines i criteri del tau web!!
Hola Alex,
Tens raó per quan utilitzo frases com «ver y ser visto» o quan he utilitzat «épater», que tot i que em semblin més aclaridores en castellà o francès, segurament podria trobar un equivalent en catalá amb un sentit semblant.
Però quan faig transcripció de frases que m’ha dit un cambrer, m’agrada mantenir la «versió original». També podria escriure-ho en català i posar entre (…) que m’ho van dir en castellà… Però em sembla més aclaridor, mantenir la llengua original del cambrer…
I moltes gràcies pel que em dius a la darrera línia i també pels suggeriments.
Salutacions,
Gràcies Ricard, el típic lloc de moda de BCN on no cal ni acostar-s’hi. Bona feina.
De res ?
Però que consti que els plats eren bons. Que a molts llocs de moda, ni això!
Salutacions,
Doncs que vols que et digui… ni em feia gràcia abans, ni molt menys ara ???
El que m’estranya de tu coneixent-te, és que et no marxesis d’allà. Fins i tot tenies el Shoronpo allà al costat ?
Abraçada!!
A mi em feia gràcia sabent que ho portava en Massó. Però ja la vaig pifiar el dia que us vaig portar a Carmina (antic Sr Parellada) degut a haver llegit que ho portava aquest home, quan devien partir peres al segon dia…
Marxar d’allà, pensa que una cosa és quan vaig lliure i l’altre quan porto escorta (i no era la Marta, sinó el meu fill). Podria tenir conflicte addicional ?.
En tot cas, reitero que els plats eren bons i l’equip de cuina, que tenia al davant, eren dos nois ben plantats, que es veien de nivell i la comunicació totalment en català…. altre cosa és el «tu a tu» amb el servei que ens va tocar, que eren prou amables i voluntariosos, però #tuyasabe ?
Abraçada i ens veiem demà!
I amb aquest nom, la música ambiental què tal? ?
Plats correctes si més no però Gràcia és impossible d’aparcar, ja la deixo de banda ?
Salut!
No, música no recordo. Soroll de gent sí.
Pel tema aparcament, està a tocar dels jardinets de Gràcia i per tant queda molt proper. Però jo sempre aparco a WeSmartPark, que són més econòmics i en tinc un a Passeig de Gracia – Roselló a l’hotel Victor
Salut!
Ays, que jo ho deia pel C. Tangana però ja veig que aquesta música no l’has sentit mai ?
Això de “caballero” ho diu la Guardia Civil. Caballero, muéstreme la documentación del coche y sople aquí.
??
Salut!
Fa anys que tinc el món de la música abandonat, si es que mai l’he tingut controlat ?.
Parlant de coses de música o de cinema o d’artistes, la Marta sempre es pregunta si he viscut en un món paral·lel i crec que sí!
Però el tema «caballero», al menys aquí a CAT, és molt, molt ranci!
Salut!
Jo hi vaig anar fa poc i em va semblar un lloc un pèl pretenciós. Correcte però car i servei justet pel preu que pagues. Et proposo que com a element d’anàlisi dels llocs tinguéssis en compte què et donen (i què cobren!) quan demanes aigua aquí recordo que vaig demanar una ampolla d’aigua “tunejada” i la vaig pagar a preu d’or No és obligatori oferir l’aigua sense cost?
Amb això de les aigües em perdo una mica. Vam demanar aigua amb gas i era Vichy.
Però ho defineixes bé: «un pèl pretensiós»
No és pas un lloc on em vingui de gust tornar.
Salutacions,
Per cert, al missatge anterior em vaig de felicitar-te per aquest espai de cronica/critica gens encarcarada i fresca. Quan em demanen de buscar un lloc per fer un menjar amb amics tiro de les teves recomanacions i no falla ( i quedo bé!)
Moltes gràcies Ramon per les teves paraules.
Just això intento: fer ressenyes poc encarcarades…. sempre explico que aquesta web, ja fa més de 10 anys, va néixer amb la idea de donar pistes als amics… A tots aquells que em deien, «tu que coneixes llocs, em podries recomanar……. ?».
I vaig pensar, en lloc de repetir sempre el mateix, els enviaré a la meva web…. I un dia em vaig adonar que la cosa havia crescut i ben satisfet que n’estic.
Gràcies i salutacions!
Vàrem anar-hi ahir a dinar. Ens va tocar un personal molt proper, amable i professional, una noia i un noi. El menjar molt correcte, les croquetes com tu diu molt bones. Ja vaig triar “callos” i la Núria gambes a l’allet. Les gambes no eren ni de lluny semblants a les que vam menjar a Can Saia, però el preu tampoc! :=D
Vam trucar a l’endemà de fer la reserva per demanar taula i així va ser, cap el fons i molt tranquils, segurament hi tornarem!
Això del personal, avui en dia és volàtil i en pocs llocs mantenen una plantilla estable.
El dia que vam anar, em va tocar el tracte de «caballero», que m’emprenya especialment.
Tot i això, els plats els recordo bons.
Però entre el «caballero» i la conya de «com cal reservar», vaig sortir d’allà, pensant «no tornaré». I de fet, hi ha més llocs dels que surto dient «no tornaré» que no pas dels altres. I és que hi ha tanta oferta, que a la no surts 100×100 convençut, els tatxo de la llista.
Salutacions i gràcies per passar per aquí i deixar el teu punt de vista!