Tapeo Born. Un altre un refugi fiable al barri

Tapeo Born és un d’aquells llocs que, malgrat el pas dels anys i el tsunami turístic del barri, continua funcionant com un petit oasi amb criteri propi. Un refugi fiable per menjar bé sense massa bajanades.

En els seus inicis, havia estat fan de Tapeo Born, fins al punt que ja el vaig publicar l’any 2012. Fins i tot, a finals de 2015, el vaig incloure en aquell resum anual amb els meus 10 llocs recomanats.

Ja en aquell moment el definia com un petit oasi al Born i, passats els anys, malgrat l’empitjorament del barri a causa del turisme massiu, puc continuar dient que és un dels oasis que encara s’hi poden trobar.

Utilitzo el nom complet «Tapeo Born» perquè, amb el temps, han crescut: Tapeo Gràcia i, si no m’equivoco, també l’arrosseria Delta al mateix Born.

En els seus inicis es va parlar molt del projecte. El seu creador, Daniel Rueda, un cuiner amb recorregut per cases d’anomenada, va impulsar-lo juntament amb la seva dona, amb la promesa de bon producte, bona tècnica i, sobretot, oferir bons resultats.

Vam quedar-hi un dimecres a les vuit del vespre i, just abans d’entrar, vaig donar una ullada a l’interior… i la imatge inicial em va generar certa inquietud per l’aglomeració. Fins al punt que, si el soroll era excessiu, tenia clar que anul·lava la reserva i marxava. No seria el primer cop que ho faig: si intueixo que l’espai o la taula no permetran gaudir de l’àpat, prefereixo plegar.

Però, curiosament, un cop a dins, la sensació canvia. La disposició de les taules i, suposo, un bon sistema d’aïllament acústic, permeten mantenir una conversa normal, sense haver de competir amb el soroll ambient.

Que ofereix Tapeo Born

Des dels seus inicis, ja era vox populi que el nivell dels seus platets i tapes estava un esglaó per damunt de la mitjana. I puc afirmar que, ara com ara, continuen mantenint aquest nivell.

La proposta gira al voltant de plats per compartir, ben executats i amb bon producte, als quals sempre s’afegeixen els suggeriments del dia, que val la pena tenir en compte.

Us deixo tot seguit un parell de fragments de la carta, tal com la mostren a la seva web.

Que vam demanar a Tapeo Born

Vam començar amb un parell de bombes de la Barceloneta, que ja van marcar el nivell. Curiosament, abans d’escriure un post sempre reviso l’anterior del mateix lloc —que tinc ocult per obsolet— i vam començar exactament igual… i també fent-ne elogis.

Tot seguit, l’entrepà de cua de vedella, fàcil de compartir i absolutament deliciós.

També les costelles de porc ibèric glacejades amb mel i mostassa. Un d’aquells plats que, quan la matèria primera és bona, no falla mai.

Per refrescar una mica, vam demanar un cebiche de corball amb albergínia i kimchi. Sense ser gaire fan dels cebiches, però calia balancejar la tria i el vaig trobar més que correcte.

I com a darrer plat, un parell de tacs de morcilla de Burgos amb piquillo i formatge, fora de carta, que —imperdonable— vaig oblidar fotografiar, però us poso un dibuix  😅. Ja sé que no és el final més “healthy”, però… quin gran invent, la morcilla.

 

Tots cinc plats eren per compartir i amb racions prou generoses, especialment si ho comparem amb el que sovint es veu a la Barcelona actual. Vaja, que amb gana no en vam sortir.

Vins i postres

La carta de vins té prou oferta i amb una secció dedicada al vi de copes. Van ser un Equilibrista blanc i un escumós de Perelada.

Pel que fa a les postres, jo en vaig prescindir i qui m’acompanyava va demanar una d’aquestes actualitzacions de pa amb oli i xocolata. En vaig tastar i ben bo.

Conclusions i Reflexions a Tapeo Born

Tapeo Born continua sent un dels oasis del barri, tot i que l’entorn, vist des de fora, pot arribar a espantar. Per arribar-hi, em va tocar sortejar una cua desordenada d’aspirants a entrar al Xampanyet, just al davant. Curiós, el fenomen Xampanyet: un lloc on jo anava esporàdicament en ruta de tapes de jove i que ara —suposo que gràcies a alguns TikToks— presenta cues que semblen més pròpies d’un concert. Per això no em vaig atrevir a fer la típica foto de l’entrada que he substituït pel logo.

Com a anècdota, els antics post de Tapeo Born —fa anys ja eliminats— acumulava un volum de visites sorprenent. Probablement, el mot clau «Tapeo», tan recurrent en les cerques, hi tenia molt a veure.

Les racions són prou generoses, en clar contrast amb certes tendències actuals de la Barcelona gastronòmica, on de vegades sembla que paguis més pel concepte que pel contingut.

El soroll, com ja he comentat, era perfectament acceptable i permetia mantenir una conversa sense haver d’alçar la veu. I això té mèrit, perquè recordo que en els seus inicis, en alguna ocasió havia sortit una mica aclaparat pel nivell acústic. Parlo sobretot d’una sala al fons amb taules baixes, que desconec si encara existeix.

En aquesta visita, l’espai es distribuïa amb una llarga barra i taules altes al lateral, amb tamborets còmodes —detall no menor— que permeten allargar l’àpat sense patir, tot i que vam optar per pagar i continuar la sobretaula a La Vinya del Senyor... un lloc de culte per a mi.

I en resum: un lloc que ha sabut resistir el pas del temps i la pressió del barri, mantenint criteri, nivell i personalitat. Que ja és molt més del que poden dir uns quants dels seus veïns.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.

Leave This Blank:Leave This Blank Too:Do Not Change This:

Your email: