Taverna Oniric

Taverna Oniric, ocupa el lloc en que havia estat fa uns anys Alkimia. Ens va sorprendre als seu inicis i ho continua fent. Amb plats ben interessant i a preus ajustats.  Ara ja és una realitat a tenir en compte..

NOTA: Aquest post conté també els comentaris, de l’anterior publicació de març-2019, ara ja eliminat.

Taverna Oníric, és un lloc de recent apertura a BCN. I quan la vam publicar per primer cop a principis de 2019, no havia passat per allà cap dels  «inauguradors» oficials.

Fins i tot vaig escriure que la seva presència a les xarxes era pràcticament nul·la i això no era bo. I puc dir que ara ja han millorat també en aquest aspecte, doncs ara ja tenen web, face, Instagram…

En el moment actual és imprescindible estar visible a les xarxes. No cal caure en exageracions, però tampoc en la negació que fan alguns restauradors (ja aposentats), que pregonen que no cal.

Aquests que pregonen que «no cal» i que curiosament si tenen presència, ja m’explicaran com es fa quan s’obre un local nou i no es tenen masses mitjans. En tot cas mai discuteixo amb ells quan ho diuen. Ells saben de cuinar (o servir) i jo sé de xarxes. I cada un al que sap, que a més es posen gallitos i corporatius. Potser el problema d’avui en dia, és que són molts els que sense cap base tècnica, postulen sobre de xarxes 😇.

I és el que sempre dic: sense anar a l’extrem de convidar la tribu chic@s_anuncio,  cal fer accions per arribar al públic. I ara al 2019, estar a les xarxes és important. I ho dic jo, que no visc d’aquest tema, no faig «col·laboracions»,  ni tant sols accepto invitacions.

Estructura del local Taverna Oniric

El local no és massa gran i està dividit en tres zones. La primera a l’entrada, una barra «de cara a la pared» pensada suposo per menjar ràpid. Una part central, amb les taules separades per mampares, com si fossin reservats i per tant, la millor zona. En les dues ocasions que he estat allà, hem gaudit d’aquesta zona.

I al final de tot una zona amb tauletes, estil restaurant senzill. I tot i que quasi mai parlo dels lavabos, aquí cal destacar que tenen el «luju» d’haver estat banys d’un estrellat.

Que es menja a Taverna Oniric

La carta és curta, però amb moltes coses que venen de gust. I dividia en tres seccions. Primerament la de picar, com per exemple les croquetes que vam demanar. Una segona amb plats per a «obrir boca» i finalment la tercera denominada «per acabar d’omplir la panxa». Us mostro un fragment de la carta, així podeu veure l’estil i els preus…

En aquesta ocasió vam demanar com és habitual, dos plats per a compartir. Un parell de les seves extraordinàries croquetes de pollastre rostit amb formatge el Pilós  i una truita de rossinyols i botifarra de perol. A les croquetes ja anàvem a pinyó fix, pel record de l’anterior visita i la truita impecable.

Aprofito per fer una reflexió al voltant de la truita. La van presentar «bavosa en el seu punt just», utilitzant vocabulari dels «foodies». Jo no soc massa fan dels ous i per tant, les truites bavoses, no estan en les meves preferències. Però com no tinc la veritat (a diferència d’altres 😂😂) puc dir que la truita era de «10», tot i no coincidir del tot amb els meus gustos.

Com plats principals vam optar per un peu de porc farcit amb botifarra de perol amb endívies i avellanes i un pop amb patata a la forquilla i tomàquet a l’all cremat. Els dos plats molt ben elaborats.

Vins i postres…

La carta de vins oferia varietat i anava a triar un vi vermell de les meves zones de referència. Però l’amable cambrer que ens servia, en va suggerir un blanc de Pascona, d’aquests que tenen nom «gracioset». I com ja li havíem rebutjat algun altre suggeriment, vaig decidir acceptar el vi, per no donar la sensació de #noatodo 😅

I ens va arribar aquest blanc de noirs fet a partir de merlot, que he de reconèixer que no estava gens malament.

En quant a les postres a Taverna Oníric, quan ens van presentar la carta, també ens van suggerir un recuit de drap acompanyat de mel de romaní. I ja vam acceptar al ser unes postres que ens agraden molt. No era el recuit de la Fonteta, que enyoro de quan el podia adquirir per BCN, però era prou bo. I el de la Fonteta, que jo sàpiga, aquí pel sud on ara visc, no arriba.

Conclusions de Taverna Oniric

Realment el lloc sorprèn pel seu bon nivell i amb uns preus continguts. I de la mateixa manera que vaig suggerir en la primera publicació (ara ja retirada), que calia obri-se a les xarxes,  ara ja ho han fet i a més amb cervell i prudència.

Tal com dic sovint, una prova del cotó, és mirar la localització Instagram d’un lloc (no confondre amb l’Instagram del lloc!!). Ho podreu veure fent clic aquí. Zero presència de la tribu chic@a_anuncio. Bona senyal..!!.

I motivat perquè en  la visita anterior, ja vam sortir-ne contents, el tenim com un dels 50 recomanats, a la Guia 3(o+)aTaula. Podeu baixar la versió d’ESTIU 2019, fent clic a

Per tant  us recomano fer una visita a Taverna Oniric. Gaudireu, no pagareu massa i crec que en sortireu contents.

Visió conjunta de 3(o+)aTaula (març 2019)

Si feu clic, veureu les fotos dels plats i el tiquet amb el cost, feu CLIC a: Taverna Oniric  3(o+)aTaula

Finalment, si voleu veure altres restaurants de la zona que tinc publicats, feu clic a