Teòric Restaurant ens va encantar. Feia temps que no anava i ens va sorprendre, passant de cop a la meva llista de llocs de desig. Molt bona cuina i amb servei proper i professional.
No havia tornat a Teòric Restaurant, de quan van començar i ens ha encantat. El fet que tardéssim tant, ha estat a causa de la pandèmia i també que els dies concrets que vinc a BCN a sopar, resulta difícil fer reserva a primera hora, que és la meva preferida atès que he de tornar a Cambrils després.
El primer cop que hi vam anar, la crònica no va ser del tot positiva. Vaig fer una reflexió de com les expectatives a partir de cròniques passades de voltes, poden acabar resultant un tret per la culata.
Però també vaig escriure textualment «el servei és amable i amb ganes i si continuen treballant, sense menystenir la cultura de l’esforç, hi ha molt marge de millora».
I un cop més, igual que em passava fa anys en les meves prediccions tecnològiques, he encertat de ple i Teòric s’ha convertit en un lloc que brilla amb molta força.
Que ofereixen a Teòric Restaurant
L’oferta és molt simple i es limita actualment a un sol menú que varia segons temporada i que veureu detallat a la següent secció, però també el mostren a la seva web.
Sé que el tema d’un sol menú, sense opció de carta, pot espantar a més d’un. Però a banda de ser un menú amb plats de gran nivell, és un menú «intel·ligent». I el defineixo així, perquè és un menú fàcil, pensat per agradar a la majoria, llevat de «carregats de romanços» de sector dur 😂
Quan veig un menú únic, per valorar la seva «accessibilitat», penso sempre amb 3 coneguts meus, una mica conflictius amb determinats plats. I quan veig que el menú tindria el seu vistiplau, em permeto assignar-li l’etiqueta de menú «intel·ligent». Jo per la meva part, menjo de tot i no tinc mai dificultats en aquest àmbit.
En tot cas pregunten intoleràncies i crec que poden adaptar-se i a la web així ho indiquen. D’alguna taula propera em va semblar sentir algun problema amb algun dels components i crec van donar-hi solució.
Com es va desenvolupar el menú
En primer lloc, van arribar aquestes olives amb vermut, que vaig entendre eren detall de la casa independent del menú. Realment sorprenents.
Tot seguit van arribar els 4 aperitius que inclou el menú de Teòric:
En primer lloc, porro envinagrat i salsa jurvert, una salsa medieval, que apareix mencionada per primer cop en el considerat com primer llibre de receptes català, el “Llibre de Sent Soví”. Una combinació realment encertada.
També la coca de tomàquet, sardina fumada i papada, excel·lent, així com la croqueta de sobrassada, formatge i maionesa de mel. I com darrer aperitiu el tàrtar de bonítol, cirera i alfàbrega.
I tot seguit i ja fora de la llista d’aperitius, la ceba de figueres en diferents textures, realment sorprenent el profit que es pot treure de la ceba i l’arròs de gamba vermella i tirabecs, que estava com per repetir.
I ja per acabar, de la secció «mar i muntanya» va arribar aquest plat a base de carabassó, bacallà, moixernó i porc i de la secció «muntanya» la costella de porc del Ral, mostassa i créixens que vam oblidar fotografiar 🥲🥲. Un final perfecte que ens va deixar amb bon gust de boca, sense quedar amb sensació de massa plens i que s’agraeix.
Vins i postres a Teòric Restaurant
La carta de vins em va semblar ben treballada i amb referències ben buscades. I amb opcions de vi a copes, que és el que darrerament demano. I un dels que teníem era l’Abadal amb la varietat mandó que tot i ser comercialment prou conegut, no l’havia tastat. I aquesta va ser l’elecció.
Pel que fa a les postres a Teòric, el menú n’inclou dues. Com normalment passo d’aquest apartat, estava una mica preocupat per veure com les evitava sense semblar un menyspreu. Quan en un lloc són amables, intento ser molt prudent i no decebre. Podria donar l’excusa de la dieta, però tampoc és molt creïble.
I van arribar aquest parell, pastís de formatge blau, que tot i que no ho posa a la carta, ens van dir que el blau era Jutglar de Reixagó, tota una declaració d’intencions i l’altre a base de maduixes i ametlla, canyella i llimona.
Vaig tastar les primeres i cosa poc freqüent en unes postres, em van encantar. I, per tant, vaig acabar-les. La poca dolçor les quantitats petites hi van ajudar. Espero que la Roser, la meva apreciada dietista, no llegeixi aquest paràgraf 😅. Unes postres realment excel·lents i en quantitat més que suficient per mi.
Conclusions i reflexions
Aquest sistema de fórmula menú, pot semblar limitat per a alguns, però permet que el servei funcioni com un rellotge. Tot arriba al punt, sense esperes ni errades. I fins i tot al final del servei, reparteixen els tiquets a cada taula, cosa que potser a algú no agradi, però a mi m’encanta. La de restaurants que n’he sortit emprenyat perquè el tiquet no arribava!.
La Fórmula Teòric inclou el pa, un tast d’oli d’oliva verge extra i aigua filtrada. I com és lògic, la resta de begudes es cobraran a part. Pels que sempre «estudieu» els meus tiquets, veureu que hi ha 1,50 € de pa 😅 i no és cap contradicció: vam demanar-ne més, que va arribar amb més oli.
El servei és realment destacable. Gent amb els que et quedaries a fer una xerrada, per la seva naturalitat i proximitat. I sabeu que això ho dic de molt pocs llocs i fins i tot de llocs que estan al meu top ten.
Quasi em vaig sentir incòmode quan vaig recordar la meva anterior crònica en els seus inicis 🫢. De fet tampoc era negativa, però incidia molt en l’aspecte del perill de generar falses expectatives, que sovint tampoc són culpa del restaurant.
Com a exemple d’expectatives generades per cròniques, fa pocs mesos vaig anar a un restaurant en què vaig llegir lluïen de la seva brasa quan en realitat tenien un trist robata. Vaig fer una crònica positiva global, però també vaig comentar el fet i el xef em va enviar un privat «renyant-me» 😂😂. I com no m’agrada que em «renyin» i ells hi perden més que jo.
Resum a Teòric Restaurant
- Plats molt ben elaborats
- Servei de primer nivell. Proper i professional
- Molt bona organització
- Bona RQP
- En conseqüència, un imprescindible a BCN
I si voleu saber d’altres restaurants que tinc publicats d’aquesta zona, feu clic a,
Llegint el teu post, he rellegit els posts que en el seu dia vam fer, tant a nivell particular com el de 3(o+)aTaula, i la percepció va ser la mateixa a tot arreu. Menjar molt bé i tempos entre plats i acústica del local a millorar.
I aquesta fórmula de menú tancat, sembla molt encertada i equilibrada. Aniré aviat per poder tastar-ho en primera persona… 🙂
Abraçada!!
En el meu cas, el post que vaig publicar comentava, potser amb massa passió, la comparativa entre el correcte verat marinat que vam tastar i la descripció súper excitada que en havia fet en Sorrós. Era una reflexió sobre el perill que poden generar les expectatives.
I potser incidia més en això que en la bona cuina del lloc.
Ara el lloc ha canviat com la nit al dia, amb un servei mil·limètric i modèlic. M’agradaria que hi anessis per decidir si l’incorporem a la nostra llista 3(o+)aTaula. El meu criteri és que hi té lloc i merescut.
Abraçada!!
Bons plats i a uns postres petitons no es pot dir que no!! 😅
Salut!
En poca estona vaig a la dietista…. esperem no ho hagi llegit 😂
El lloc aquest és dels que val la pena i saps que no ho dic de tots.
Salut!!
Al marge del local, que conec, has fet referència a una cosa que com et passa a tu, m’emprenya molt. Esperar el tiquet.
Sempre he dit que el temps és meu. Es pot estal el temps que es cregui convenient fent sobretaula, respectant sempre el perfil de cada restaurant, però quan demanes el compte, te l’han de dur. Només el client sap que ha de fer després.
Just com ho dius i aquí s’agraeix que un cop acabat el servei, reparteixin els tiquets i cada un paga quan vol.
Fa no massa en un restaurant de l’Ampolla, em van arruïnar el dinar, per haver de posar-me violent, dient que no tenien cap dret a tenir-me «segrestat» allà i que el temps, era el «meu temps». Es van disculpar, però ja vaig sortir amb mal rotllo.
Salutacions,
Doncs em sembla un preu d’allò més ajustat. Li donarem una ollada un dia d’aquets. Abraçada!
El preu és ajustat i quasi diria econòmic atès el bon nivell dels plats i la qualitat del servei. Però el fet de ser menú únic i que la gent va a torns, facilita molt les coses.
Hi ha qui no li agrada anar a torns, però si a canvi, m’ofereixen el que he comentat, ja em sembla bé.
El que no m’agrada és la dualitat #torns + #tomacaabron, que ofereixen a més d’un lloc 😅
Salutacions,
La verdad que no habia escuchado este restaurante. Pero lo que si me imgino es que usan mobiliario de hosteleria de acero inoxidable para la manipulación de los alimentos, además de que la lay lo exige. A mi estos restaurantes no me hacen mucha gracia pero he de decir que tiene todo una pinta tremenda, así que quizás lo visite algún dia y pruebo. Gracias por compartir.
No entenc massa el que dius….😅. Per una banda dius «si me imgino es que usan mobiliario de hosteleria de acero inoxidable» que tots sabem que és normatiu, però per altre em dius «no me hacen mucha gracia» i no acabo d’entendre en que quedem 😅..
Per l’estil del lloc i el nivell de la gent que el porta (tot el contrari de cuiners garrulo style 😂), posaria la ma al foc en que tot està impecable i si hi vas a fer un àpat, també posaria la ma al foc que t’agradarà.
Salutacions i si hi vas, ja em dius.
Totalment recomanable Ricard! Gràcies! Vaig anar la setmana passada per sopar amb uns amics i no va fallar ni un dels plats! Tracte proper, servei eficient, ambient agradable. Per repetir casa vegada que canviïn de menú, que sol ser cada mes i mig aproxmadament m’han dit.
Una gran abraçada Ricard!
No sé si te’n recordaràs de mi després de tant de temps!
Ostres, feia temps que no ens comunicàvem!.
Perdona el retard en contestar, però el mail d’avís de comentari, em va arribar a la carpeta de spam i ara m’he adonat.
Clar que em recordo de tu.
Ens va agradar molt Teòric i m’alegra que us agradés.
Una abraçada!!