Teòric Restaurant és un dels llocs que ens encanta i que procurem anar-hi un cop l’any almenys, en la nostra ruta de restaurants a BCN. És la demostració que la simplicitat, quan es fa bé, pot ser brillant. Una fórmula senzilla, precisa i plena de sabor.

Ben curiós, l’èxit de Teòric. Tot hi funciona amb una precisió gairebé mil·limètrica, com si seguissin un guió perfectament assajat. Sé que aquesta manera de treballar no agrada a tothom, però jo soc clarament del bàndol dels que hi estan a favor. I, pel que es veu, no soc l’únic, perquè públic no els falta.
Treballen amb dos torns, tal com ja expliquen a la seva web. Com que en qüestió d’horaris soc força europeu, sempre reservo el primer. I si aquell dia toca allargar la conversa, prefereixo fer la sobretaula en un altre local abans que eternitzar-me a taula. Sempre he pensat que les sobretaules es gaudeixen més en un altre local, davant d’un cafè o d’una copa, que no pas ocupant una taula que un restaurant pot necessitar.
Malgrat aquestes normes de funcionament —que, per cert, tinc la impressió que darrerament han flexibilitzat una mica—, Teòric s’ha convertit, amb tota justícia, en un restaurant amb personalitat pròpia. De fet, fa anys que ocupa un lloc destacat entre els meus preferits.
Que ofereixen a Teòric Restaurant
La proposta de Teòric és ben senzilla. Actualment, ofereixen dos menús de temporada —a més d’una versió vegetariana, segons consta a la seva web—: un de més curt, que és el que vam escollir, i un altre de més complet amb algun plat addicional. Més avall us mostro el menú curt, que també podeu consultar a la seva web.
Ja sé que trobar un restaurant sense carta pot fer enrere més d’un. Jo mateix, d’entrada, acostumo a preferir poder escollir. Però aquí hi ha una diferència important: és un menú molt ben pensat. M’agrada definir-lo com un menú intel·ligent.
Per què? Perquè està construït amb plats que, sense renunciar a la personalitat, tenen moltes possibilitats d’agradar a gairebé tothom. Excepte, potser, als més puristes o als qui els agrada posar pegues a tot 😉.
I en aquests moments el podríem recomanar també com a menú de cuina catalana, tot i que molt actualitzada. Per buscar un plat més allunyat al concepte, ens cal anar al roast beef... però si li canviem el nom a tall rodó poc fet, ja entraria.

Quins plats van anar arribant a Teòric
Abans de començar el menú pròpiament dit, van arribar les sempre sorprenents olives amb vermut i el tast d’olis amb pa, que ens va obligar a demanar una segona ració de pa. 🫢


Tot seguit va començar la seqüència dels cinc aperitius:
- bunyol de bacallà amb romesco i julivert
- coca de botifarra del perol i carabassó
- croqueta de pernil dolç, formatge i cogombrets
- musclo amb ametlla i cerfull
- i finalment, aquests magnífics tomàquets
No són aquells aperitius pensats simplement per anar fent gruix abans dels plats importants. Cadascun té personalitat pròpia i, de qualsevol d’ells, no hauria dit pas que no a una ració sencera.





I arriben
Ja dins de la secció que podríem assimilar a plats principals, l’apartat «Horta» va quedar representat per aquesta albergínia blanca amb pebrot, ceba i oliva negra. Un plat senzill en aparença, però realment espectacular.

A continuació va arribar la proposta «Del mar»: una rajada amb rossinyols, molt ben resolta.

I, per acabar, els plats més contundents. Primer aquest magnífic roast beef de vaca vella, anxovada, rovell d’ou i mostassa i, com a darrer servei, el plat de «Mar i Muntanya», un arròs de pollastre, gamba blanca i fonoll marí que va posar un molt bon punt final al menú.


Si hagués de fer un petit pòdium dels aperitius, hi situaria els tomàquets, la croqueta i el musclo.
Pel que fa als plats principals, em quedaria amb l’albergínia blanca i el roast beef, sense oblidar un arròs que també mereix una menció especial.
Vins i postres a Teòric Restaurant
La carta de vins, sembla ben treballada, però vam anar a les opcions de vi a copes. I tenien vins interessants, dels que ens van suggerir el Xarell·lo Amphhora Roja, de Parés Baltà. Un vi, que de fet, que està a la llista dels que m’agraden i mira que hi tinc pocs xarel·los!

Pel que fa a les postres a Teòric, van arribar aquest refrescant Meló, iogurt, cogombre i menta, realment impecable.

Quan ja donàvem el dinar per acabat, ens van insistir si ens venia de gust algunes altres postres. Inicialment, vam dir que no, però al final vam acabar compartint un flam que no vaig pensar a fotografiar. Si mireu el tiquet que penjo al final de la crònica, veureu que va ser una gentilesa de la casa.
Conclusions i reflexions
Aquesta fórmula de menú únic pot semblar una mica limitada per a alguns. Però, precisament, és una de les claus perquè tot funcioni amb una precisió admirable. Els plats arriben al seu punt, sense esperes innecessàries ni desajustos, i el servei flueix amb una naturalitat que cada vegada costa més de trobar.
Fins i tot al final de l’àpat mantenen aquest ritme. No et fan esperar eternament perquè arribi el compte. I mireu que he sortit emprenyat de més d’un restaurant simplement perquè el tiquet semblava no arribar mai…
La Fórmula Teòric inclou el pa, un tast d’oli d’oliva verge extra i aigua filtrada. La resta de begudes, com és lògic, es cobren a part.
El servei és un dels grans actius de la casa: proper, atent i molt ben coordinat. És d’aquells llocs on et sents còmode des del primer moment i on tens la sensació que tothom sap perfectament quin és el seu paper.
En general, no acostumo a donar gaire importància als discursos de restaurants sobre proximitat o ecologia. Al capdavall, sempre acabes fent un acte de fe. I ja he coincidit dos cops amb restauradors predicadors de la proximitat, omplint carretó al Makro de Tarragona i a sobre, m’he mig amagat jo per vergonya aliena 😅. En canvi, Teòric sí que em transmet prou credibilitat, quan expliquen que treballen amb productes ecològics i de proximitat.
En resum, un d’aquells restaurants que sempre ve de gust recomanar: una proposta original, un servei excel·lent, un ambient molt agradable i un preu que continua semblant-me més que raonable.


Resum a Teòric Restaurant
- Plats molt ben elaborats
- Servei pròxim i professional
- Molt bona organització
- Bona relació qualitat-preu
- En conseqüència, és un imprescindible a BCN
I si voleu saber d’altres restaurants que tinc publicats d’aquesta zona, feu clic a,
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.

Sempre que hem anat hem sortit encantats, amb una bona relació qualitat-preu.
Tenir els dos menús els permet saber el què han de comprar, ajustar costos i optimitzar beneficis. És una fórmula molt encertada. Per nosaltres a Barcelona és una aposta segura.
Sí, el tema menús els permet optimitzar tot el que dius.
I ho tenen organitzat amb salsejats molt bons que fan lluir el plat i gaudir el paladar.
Si fas un escandall mental dels plats, veus que no hi ha gaire cost econòmic. I no ho dic com a crítica, sinó com elogi al saber fer i tenir rendibilitat.
Salutacions!
Hi ha restaurants amb aquest tíquet final sense un. menú tant elaborat.
Pel que dius de proximitat, s’ha de fer una mica de “formació”, comprar al costat de casa no és proximitat. Al costat de casa hi ha patates de Prades, de Valladolid, de França… hem de fer un esforç, llegir i escollir amb seny. I eliminar ingredients de moda com la quinoa, per exemple.
Salut!
Realment cada plat i les seves salses, estan espectaculars.
El «problema» és que acabes menjant més pa del que voldries 😂.
Salut!
Com totes les seves recomanacions, apuntat queda. Mil gracies.
Les gràcies a vosaltres per llegir-me!
Salutacions!
Mira, ha estat llegir el post i entrar gana. Hi anem aquest vespre
Espero que us agradi!
Salutacions!
Dons si, em va agradar molt. Molt be descrit per part teva. El plat d’esbarginia sorprenent. Dels 10 plats diria que 6 o 7 justifiquen anar-hi. Em va recordar, potser pel local, al cruix. Menys sorprenent pero amb millor RQP. Per tornar-hi segur amb el nou menú.
Ara dubto amb la RQP del cruix perque fa temps que hi vaig anar i la recordo bona. Tots dos recomanables!
Sí que recorda una mica a Cruix, tot i que Cruix permet també anar a la carta.
No sabria dir-te tema relació qualitat-preu, perquè fa dies que no vaig a Cruix. Em queda una mica fora de camí, respecte a les zones on em bellugo. Però recordo que el darrer cop que els vaig mirar la web, crec que els preus havien pujat.
Salutacions i gràcies pel feed back!