Topik. En el podium dels llocs on més gaudeixo

Topik, fa anys que es manté al meu podi personal… i després de cada visita en surto més convençut i entens per què. La seva cuina com sempre, amb producte de primera qualitat i encertades elaboracions. De fet, fa temps que Topik és un referent a BCN.  

Com he dit més d’un cop, Topik és un dels tres llocs on més gaudeixo de Barcelona. I des que han remodelat el local, l’experiència està encara més a l’altura de la seva cuina. El podi pot anar variant amb el temps, però Topik fa anys que no es mou d’allà.

Sovint em pregunto per què hi ha llocs als quals tinc més estima que a d’altres. Mai he amagat què busco en un restaurant, però amb el temps he arribat a una conclusió bastant clara: prefereixo locals petits, amb propietari al capdavant de la cuina i allunyats del soroll mediàtic. Bàsicament perquè no es poden permetre tirar la casa per la finestra pagant agències de comunicació.

Agències que, en molts casos, prometen omplir el restaurant des del primer dia a força de generar soroll. Però el truc acostuma a ser un altre: convidar gent perquè faci la feina de difusió a canvi de la convidada. Obrir un restaurant “a bombo i plateret” i pagar aquest tipus de promoció requereix múscul —ja sigui un soci capitalista, un inversor… o alguna altra motivació menys confessable.

I tornant a aquest model de restaurant que m’agrada —perquè no sembli només teoria—, a banda de Topik hi trobem exemples com Bardeni, Suculent, Hisop, Coure (tot i les seves escapades per nous projectes), Glug, Agreste —que personalment preferia en l’antic local al qual tornaran—, Bacaro (on l’Alfredo, sense ser el cuiner, n’és una ànima clau), Teòric… i fins i tot Alkimia, tot i que en Jordi Vilà estigui més centrat en la part estrellada. I segur que me’n deixo.

Que ofereix Topik

Realment, ni vam mirar la carta. És un dels pocs llocs on em permeto dir allò de “porteu-me el que vulgueu”, cosa que faig en molt comptades ocasions.

En tot cas, ja conec bé la seva oferta a través del que van publicant a les xarxes, i això et dona una idea bastant clara del seu estil i de les seves propostes.

Als migdies ofereixen un menú molt atractiu, que gent del meu entorn freqüenta sovint. El que mostro no correspon exactament al dia de la nostra visita, sinó a un exemple recent que he recuperat del seu Twitter. Així i tot, l’estructura acostuma a mantenir-se.

 

A més, també proposen menús temàtics que van anunciant tant a Twitter com a Instagram, i que solen tenir força interès.

I, per descomptat, disposen d’una carta àmplia.

De fet, avui dia és més fàcil entendre l’oferta de Topik seguint-los a xarxes que no pas consultant la seva web.

Que ens va anar arribant a la taula

Tal com ja he comentat, vam optar per deixar-nos portar i l’única indicació que vam fer va ser acabar amb un arròs, una mica a l’estil del menú que he mostrat, però donant total llibertat. A partir d’aquí, va començar a desfilar tot aquest bé de Déu.

Vam obrir amb unes gambes blanques amb un escabetx suau de mandarina i brots de cilandre, i la seva ja clàssica croqueta d’ànec de Pequín, d’aquelles que et menjaries sense gaire esforç mitja dotzena.

Tot seguit, unes navalles amb salsa holandesa i unes vieires, totes dues molt ben resoltes.

La cosa va anar pujant amb hamachi i un parell de garoines gratinades, farcides de gamba vermella i múrgola, que ja eren per aplaudir.

I per rematar, un magnífic guisat de pèsols del Maresme amb sèpia i, com a final de festa, un arròs sec amb ventresca i terrina de tonyina, elaborada amb diferents parts com el morrillo i la galta.

Tots els plats a gran nivell, fins al punt que seria llarg entrar en detall un per un. Com és habitual, amb la Marta ens agrada fer el nostre particular “podi”, i mai és fàcil posar-nos d’acord. Aquest cop coincidíem amb l’hamachi, però després ella es decantava pels pèsols, mentre que jo ho feia per l’arròs. Tot i això, tant les garoines com les vieires podrien haver ocupat perfectament qualsevol d’aquests llocs.

Una autèntica passada de plats, com és habitual sempre a Topik.

Vins i postres a Topik

Pel que fa a les postres, la Marta va demanar la torrija. En vaig tastar una mica, però no soc especialment fan d’aquest tipus de postres.

En l’apartat de vins, és ben conegut el nivell de la seva carta. És un d’aquells llocs on em deixo aconsellar sense cap mena de por, sabent que difícilment fallaran —ni en la tria ni en el resultat al got.

Tot i que l’opció d’ampolla era temptadora, vam optar per copa, i ens van servir un Aretheal Blanc, un monovarietal de garnatxa blanca que combina frescor, potència i elegància, elaborat per un bon amic: en Marc Aguiló.

Important remarcar, que a més del bon assortiment de vins, Topik destaca per la seva oferta de sakes, tema que dominen molt.

Reflexions / Conclusions

Topik és d’aquells llocs que sorprèn sempre, i encara més quan li dones llibertat, com va ser el nostre cas. Més d’un dels plats que hi he tastat supera, sense exagerar, el nivell d’alguns restaurants estrellats on el tiquet és, com a mínim, el doble. I, per tant, és lògic que en algun moment alguna cosa pugui no ser perfecta. Però, sincerament, a mi allà gairebé sempre tot em funciona com un rellotge.

I com acostumo a dir, qui vulgui exigir determinats nivells de perfeccionisme, haurà d’anar amb la cartera més generosa.

Topik és, a més, un dels llocs amb millor relació qualitat-preu que conec, treballant amb producte de nivell molt alt, que no tothom sap valorar. I això explica també la seva dualitat: té un públic molt fidel —on m’incloc—, però també algun detractor. Probablement perquè el seu aire planer pot portar cert tipus de client a relaxar massa les formes i fer comentaris o exigències que en altres contextos no s’atrevirien a fer.

Fa més de deu anys que està obert a Barcelona, cosa que ja el situa en la categoria dels “de sempre”, especialment en un sector on molts projectes neixen amb molt soroll i acaben desapareixent en poc temps.

En definitiva, un lloc amb personalitat, criteri i una cuina que parla per si sola, allunyat de modes i de sorolls innecessaris.

I aquí teniu el tiquet, corresponent a dos menús dels quals allà anomenen “especials”, que ofereixen puntualment. Vam renunciar a una de les postres i dedueixo que per això o per amistat, ens van convidar a les dues copes de vi.

He posat «a mitges» a l’apartat «la web mostra la carta», perquè si mostra el menú «gastro migdia», tal com l’he publicat més amunt, però no la carta detallada.

 

 

RESUM de Topik Restaurant

• Un dels llocs que gaudeixo més a BCN per la gran qualitat del producte
• Amb gran nivell en els plats cuinats
• I la relació qualitat-preu, ajuda en el grau de satisfacció
• La carta de vins mereix ser destacada
• En conseqüència, un lloc que recomano a ulls clucs

Finalment, si voleu veure més llocs que tinc publicats de la zona, feu clic a

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.

Leave This Blank:Leave This Blank Too:Do Not Change This:

Your email: