Ser calb, disminueix la capacitat de percepció?. |
El dia 21 de març de 2009, vaig publicar el primer restaurant a aquest blog. I just passats tres anys, el número total de llocs que he publicat és de 100. No està pas fet a mida ni buscat… son casualitats de la vida.
Dels 100 llocs publicats, que jo tingui notícies tots segueixen oberts excepte dos… I ja té mèrit tenint en compte els moments difícils que passa l’economia en general. Dels dos que sé que han tancat són S’Eating al Born (una llàstima i ja el tinc eliminat) i Blanc de Tòfona a l’Eixample. Potser algun més, però no en tinc notícies.
La majoria de llocs publicats, m’han agradat… Alguns amb ganes permanents de tornar-hi i altres que tot i haver-me agradat, per diferents motius no he repetit ni possiblement repetiré, però no deixen de ser recomanables. També he deixat bastants sense publicar… Senzillament no m’han convençut, però tampoc volia fer-hi sang… I les poques ocasions en que he estat una mica dur, sempre han estat llocs amb les mateixes pautes…
> Campanya prèvia a la inauguració, prometent la lluna….
> Decoració “mega guai”…. (un d’ells fins i tot amb caps de bestiar de procedència presumptament il·legal i recentment intervinguts per la policia…)
> Servei deficient, menjar vulgaris, tot i que públic “mega guai”, que en general va minvant a mida que passa la moda..
I en el dia a dia que decideixes anar-hi xoques amb la dura realitat… I és el que sempre dic… Potser alguns d’aquests llocs, sense les falses expectatives que generen les parafernàlies escrites, estarien bé… Però entre les expectatives generades i la dura realitat, hi ha un salt massa alt..
I els conflictes?.
Be… Dels 3 que he tingut, d’un prefereixo oblidar-me, doncs una relliscada la té qualsevol i es tractava d’un petit lloc força honest, que els va molestar un comentari meu una mica en broma…. Els altres dos han estat Fastvinic i recentment Casa Palet. També hi va haver marro amb el tema clandestins, però era genèric sense anar adreçat a cap lloc en concret..
En cap d’aquests dos cassos, no he “rajat” massa dels llocs. Em vaig limitar a assenyalar petites deficiències gens difícils de resoldre i curiosament en les dos ocasions que comento, m’han volgut “insultar” dient-me calb de manera pejorativa.
En un cas van dir-me “ets un calvo de merda. comprat una vida i deixat de blogs” i darrerament en el de Casa Palet “eres tonto y se nota que estás amargado, probablemente por tu alopecia”
I es ben curiós que sempre al voltant de la paraula “calb” pretenguin atacar-me. La veritat és que mai m’ha comportat cap problema ser-ne, ni mai he fet res per combatre-ho)…. i en tot cas ja tinc una edat, en que poca importància té ser calb…. O no?. Podríem dir-me lleig, vell… però no… tenen la fixació amb la paraula calb…
Mai podrem saber “qui” eren els anònims, tot i que llegint el fil del tema, és temptador fer suposicions… ;).
Cal dir que en el cas de Fastvinic, va aparèixer posteriorment un escrit del seu xef, en que lamentava els fets i assegurava que ningú relacionat amb l’empresa havia participat. Només em queda felicitar al Sergi de Meià per la seva actuació. En tenia bon concepte i després d’això va millorar. I segueixo anant a Fastvínic, tot i que només ocasionalment sortint d’algun tast a Monvinic.
I en el cas de Casa Palet, la seva imatge ha quedat una mica malmesa, tot i que és impossible provar qui era l’anònim… ;). L’anònim no en va tenir prou amb un cop, sinó que van insistir una mica més tard en mig d’un ridícul que fins i tot em va fer llàstima.
I d’aquí venia la pregunta inicial al peu de la foto …. Creieu que ser calb, disminueix la capacitat de percepció?.
En fi… que MOLTES GRÀCIES a tots els que em llegiu . I ara, a pel quart aniversari…
Estàs en forma, lladre!!
Gràcies Oscar…:).
Evitar aquests comentaris és tant senzill com activar l'opció de revissió.
Si no t'agraden és ben fàcil evitar-los.
Miguel
I tan que si, per el quart, cinqué i succesivament, fins que el cos aguanti. Felicitats per aquests 3 anys, que no tenen desperdici, ja que has descrit les teves experiències en tot detall i molt bé, no veig que ningú s'hagués de molestar, ja vaig llegir algunes crítiques, però allò que diuen: bon vent i barca nova.
En quant a lo de ser calb, d'aquí a cent anys tots ho serem.
Saps quin és el "problema" Miguel?
Que en el fons m'agrada el joc.
I ara una reflexió (i que ningú s'ho prengui malament)…
No m'agrada gens quan publico un comentari, trobar-me el "Se ha habilitado la moderación de comentarios".
Però com diuen… "a gustos colores".
Salut!
Felicitats pels 100, i pels 3 anys!!! Està clar, que quan un diu la seva opinió, encara que sigui de bona fe, és difícil, per no dir imposible que tothom quedi content! A mi em sorpren que només siguin 3 "conflictes", que potser estàs perden actituts (hahaha)
Ricard, continua així…
Gràcies Carmina…
I comparteixo totalment el "bon vent i barca nova"… 🙂
Salut..!
Això penso també Joan… que realment el ratio de conflictes és mínim.
Masses cansarien… però un de tant en tant, dóna vidilla.
Salut i gràcies..!
Felicitas Ricard,
espero poder-te anar llegint durant molts més… Ah! i cuida't això del cabell ;D.
Salut!!!
Felicitats Ricard , segueix tan calb com sempre ….
Per molts anys!
Dolors
Moltes felicitats Ricard! pels 3 anys del blog i per aquesta manera tan digna de celebrar-ho. He rigut molt llegint l'entrada, quan una persona escriu lliurement el que pensa sap que possiblement no agradarà a tothom. Ara, quan t'insulten, més val agafar-s'ho amb conya… Avui he llegit una frase d'en Massitet que deia així: "només fan soroll els caps buits" i llegint el teu post hi he tornat a pensar. Fer crítiques constructives sempre és bo, però anar amb mala fe ja és diferent.
Una abraçada i que en siguin molts més!! (amb algun merder entremig per donar alegria al blog! jeje)
S'acumula la feina… amb lo que m'agrada contestar un a un… :).
Jaume, espero seguir-nos llegint els respectius blogs. Gràcies..!.
Dolors (Peixos), m'agrada molt llegir-te, ja sigui aquí o a Facebook. I seguiré calb… no canviaré..!!.. 🙂
Gràcies Bet… la finalitat del blog era provocar somriures… I si ho he aconsegit ja em fas content..
I algun merder de tant en tant, dóna "vidilla"… 🙂
Una abraçada.
enhorabona, companyer!!! seguiré xalant amb les teves cróniques, sobretot las dels restaurants (en part pel morbo) je, je!!! Apali, Salut!!
Precisament el que fa que segueixi el teu bloc es la manera que tens d'expresarte. Si la canvies, perds una seguidora i ja diuen: "quien se pica, ajos come",no?
Felicitats per els 3 anys i endevant!!!
Petonets.
Epppp!!!
Per molts anys mes q en facis…
aquestes situacions tenen el seu morbillo.
i mira al cap i a la fi no et falten al redpecte. al menys no es cap vergonya ser calb, mes aviat vergonya aliena de llegir segons quins comentaris.
i a sobre ens ho pasrm bomba!!!!
Salut!!!
Jo continuaré pensant que ets una mena de catedràtic de la crítica gastronòmica i fent cas a tot (o gairebé tot) del que diguis. Ja vaig esborrar el Casa Palet de la llista i si expliques alguns dels que tens guardats i no has publicat, doncs també ho faré!
Continua com a mínim uns 100 més.
Moltes felicitats Ricard!
Gràcies Victor, Gemma i Núria.
A mi m'agrada excriure una mica fent conya i si a vosaltres us agrada, ja fem festa complerta.
Ens anem veient per aquí…
i tu David em veus amb molta benevolència… (i no és pas falsa modèstia lo meu eh?)… 🙂
El tema dels no publicats, penso que alguns mereixerien una 2a oportunitat.. Però el temps i la cartera són limitats… I tb la salut, que m'he de començar a cuidar… 🙂
I a tu Jordi vull dedicar un parell de línies a renyar-te… :).
Tens un blog excel·lent a tots nivells i fa masses dies que no publiques….
Una abraçada..!
Ricard!!! Moltes Felicitats!!!. Han sigut moltes entrades, comentàris,i les opinions negatives tan poques que ni es compten amb una mà de tres dits, positives la resta …. conclusió: segueix amb les teves opinions, i idees com fins ara un brindis per a tu … xin, xin.
Bah, sembla que tot és culpa d'una proteïna…
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20120321/54275863816/cientificos-identifican-causa-calvicie.html
Salut i a pels 200!
M.
Japi berdei i per molts anys, segueix com ara. I cal pasar pàgina als insults, no tens un "pèl de tonto", perdona l'expressió però cal riure's d'un mateix i ser autocrític, tu ho fas no com molts personatges de la restauració, que no entenen que una crítica ben feta i coherent ajuda a millorar, s'ho prenen com un tema personal. Apa, una abraçada i amunt les cassoles!!!
El tema moderació de comentaris em té fregit: o poso la moderació o bé poso el antispam nefast de blogspot.
Perque si no poso res se m'omple de spam en poques hores…
Ahm, si. El meu comentari és off topic total XDDD
Ricard, ja veig que avui el cap, a més de calb, ja deu tenir una mica més de diametre… Tanta lloa deu inflar!
Moltes felicitats i a reincidir, de còmplices no te'n faltaran!
Gràcies Silvia. El balanç és prou bo i el blog dóna bones estones. Salut..!.
Marc… Ja havia vist l'article…:). Fins i tot vaig estar a punt de prendre la foto d'allà per il.lustrar el post. Salut..!.
Lluis… totalmnet d'acord amb les mancances que mostren molta gent de restauració quan no saben acceptat una crítica, en lloc de considerar-la un possible camí de millora…. Al cap i a la fi, un dels objectius d'un restaurant ha de ser la satisfacció del client…. Salut..!.
Oscar…. Es veritat. Jo ara he tret el tema "demostra q no ets un robot" i una mica de spam entra, però queda retingut als filtres de blogger i no aflora…
Ja veurem com evoluciona….
Manel…. Bon dia..!!. Si…. Penso reincidir…:). Les provocacions em perden i fins i tot en aquest post, no he pogut evitar la referència als caps de bestiar dels meus "amics" del lloc amb els millors wc's de BCN…. Tot i que ara sense caps de bestiar….:)
Felicitats Ricard i continua com sempre!!!
Gràcies Victor..!.
Ho intentarem…. 🙂
Felicitats Ricard, els incidents són un dany colateral quan es fa la feina ben feta i amb honestedad, perquè en el món de la gastronomia no tot són flors i violes. Segueix com ara i sobretot no canviis!
Felicitats per el tercer aniversari, esperem que continuïs com fins ara, molts i molts més anys i ens segueixis donant aquesta vidilla que ens dones, tot i que sempre trobaràs gent que no accepta cap critica encara que el puguin ajudar a millorar.
Una abraçada
Gràcies Ramon… i dit de part teva que coneixes be aquest món, encara s'agraeix més. Ens veiem aquest vespre a Topik.
Fem un mos: Espero continuar i donant "vidilla". La veritat es que el blog dóna bons moments i vosaltres ho sabeu de primera ma, amb el vostre, que m'encanta.
Enhorabona, Ricard !
I gràcies per fer-nos passar aquests 100 bons moments de lectura gastronòmica.
Posa'ns 100 més !!
Dani
Bon dia Dani,
Gràcies pel que dius i la meva intenció és posar-ne 100 més tal com dius…:).
Per cert que he vistat el teu blog i veig que coincidim amb les bones sensacions de Topik.
Salut…!!.
Bona tarda,
Fent meves les felicitacions anteriors i reflexionant sobre la qüestió que formules, dir que és possible que així sigui, ja que les radiacions tenen menys barreres que amb un bon tupé, serrell o perruquí, no obstant sempre pots estar tranquil que ningú et mirarà malament si troba un cabell al plat.
Salut,
Guillermo Guallar
Ricard, primer que tot enhorabona! y després que m'has fet riure i crec molt acertada tota la teva teoría.
Quan algú ataca per on no toca es pq no té per on defensar-se i la mateixa impotència fa que pixi fora de test. En fin, que a mi i a molts més ens encanta les teves cròniques i sempre que veig una actualització teva…pim! vaig a veure on has menjat i com a anat.
Felicitats i endavant amb uns altres 100 més, com a mínim!
Hola Guillermo..!.
Feia dies no "parlavem". I tens raó amb això de que si algú troba un cabell al plat, no cal dir allà típic de "ostres… no pot ser meu".
Salut!
Hola Neus,
Tens raó amb que això es "pixar fora de test"… :).
i content de que t'agradi el que escric. Jo com ja saps, soc també un admirador dels teus posts i de les teves fotos, de les que tinc sana enveja…
Salut!
per molts anys, ricard!
aquest bloc és de consulta obligatòria abans de visitar un restaurant nou, no sé si t'ho havia dit, i no sóc pas l'únic, o sigui que això dels anònims i tota la pesca, per riure una estona. i 'que te quiten lo bailao'. que en aquests tres anys, tot s'ha de dir, déu n'hi do el que has 'bailao'!
Enhorabona, Ricard.
Una abraçada,
eduard
Gràcies Manel… "he bailado" i espero ballarla més encara.. :).
I tens raó que el tema dels anònims, acaba donant joc.
El primer "incident" que hi va haver, la gent propera a mi, es pensaven que havia estat jo mateix per jugar i provocar.. I ho pensaven perquè em coneixen i saben que en el fons m'encanta el tema..
A veure quin és el proper… 🙂
Salut!
Gràcies Eduard..!
Una abraçada també per tu.
I recomanar el teu blog que sempre segueixo.
Salut!
perquè sé el que és fer un blog i tota la feinada que comporta, moltíssimes gràcies! i en general sempre m'han semblat molt interessants els teus comentaris, però recordo un que vaig pensar que sí que semblava fet amb una mica de mala baba (et mofaves d'una parella que compartia el menjar i deixava provar el seu plat al seu estimat). i és que potser em vaig sentir identificada ja que sóc de les persones cursis que es fan petons i carantonyes en públic i a més, m'encanta compartir, provar i robar dels plats dels altres… però, esclar, no pots ser perfecte!
petons!
Bona nit, ja fa uns mesos que segueixo el teu blog i he provat alguns restaurants gracies a les teves bones recomanacions, com per exemple el 9 de la borriana o el zuka.
M'he decidit a fer un blog, que he començat avui mateix e intentaré actualitzarlo cada setmana.
Compto amb tu?
Ben retornada "Mes bijoux"…:)
M'has deixat sorprés amb el teu comentari i em sap greu que semblés el que no era. Recordo be el post i estava fet a Coure.
Tampoc soc tan "bruto" com pot donar la sensació aquell comentari i no tinc pas res contra les carantonyes ni compartir menjar…. Però aquell dia l'escena era una mica kitch…
En fi que agraït de que hagis passat per aquí.
Petons!.
David,
M'alegra que hagis anat a llocs dels que tinc publicats. I també que t'hagis decidit a fer un blog.
Clar que pots comptar amb mi…!.
Salutacions.
Moltíssimes felicitats i a continuar, que és del que es tracta, tres entre cent 0,03, crec que les satisfaccions superen a les experiències desagradables.
Una abraçada
I tant Agustin…!!.
I tampoc aquest 3% és desagradable…. No deixen de ser anècdotes. Si jo no en faig publicitat, haguessin quedat en l'oblit….
A més… sempre he estat ben content de ser calb…:),
Una abraçada.
Felicitats Ricard!
Gràcies Felix…
Seguim en contacte a través dels respectius blogs.
Salut..!.
Ep!!! Per molts anys. Sugueix així i a qui li piqui que es rasqui.
Salut,
Pepin
jajajajaj calvo de mierda!!! jaja jaja ja ajja
Els calbs són sexis i els bons gurmets, cultes.
MOLTES FELICITATS!
Ricard,
Felicitats pel 100 restaurant i el tres anys de Blog. I per molts anys més. Les teves impressions, els teus consells i apreciacions, son d’un gran ajut.
En quan a la calvície, que vos que et digui. Crec que el ser calb pot ser, fins i tot, una gran sort doncs afavoreix a que no et pugin prendre el pel. Ara entenc els teus grans encerts…!!!
Una abraçada
Lluís
Gràcies Lluis… De sempre he intentat no deixar-me prendre el pel i per això en ocasions els meus comentaris piquen a qui ho pretén…. Salut..!.
Ricard, recomanam algun lloc BBB per dinar de menú amb companys de feina a prop del mercat de Sta. Caterina.
Gracies i Salut,
Pepin
A veure menús x aquella zona…
Casa Rufo just tocant a Sta Caterina… 11€, bon menú i espai divertidament decontractée…
I ja caminant una mica més Murivechi i Allium. Dels 3 trobaràs adreça si fas clic a la llista de "Tots els restaurants", publicada a la dreta del meu blog.
Ja em dius q tal si acabes anant a algún…
Penso q l'anònim de 4 comentaris abans és més algun amic amb ganes de provocar q no pas algú de la secció "somelierets & boludas" afectats…:).
Gràcies RaTeta x la "defensa"..:). I a més de cultes (tot i que aquest concepte és sempre relatiu) signem sempre i donem la cara… Salut..!
Hola Ricard! Moltes felicitats pel blog; no està gens malament… quasi bé surten 2 restaurants per setmana!!, això és molta feina però que la fas amb moltes ganes, oi?
Només et vull fer un petit comentari respecte el català, que desitjo no et prenguis malament. Ja que escrius en català, la nostra llengua, seria bo intentar no fer faltes d’ortografia (avui en dia hi ha moltes eines telemàtiques que ajuden). En aquest escrit en concret, n’he trobat 5: número (nombre), son (són), be (bé), dos (dues), es (és). Totes són paraules que existeixen en català però que en aquest context no són correctes.
Bé, és un comentari sense cap malícia, que només pretén que el que es publica en català estigui ben escrit i així tots anem aprenent. Jo inclosa.
El que et deia, molta sort i cap al quart aniversari!
Marta Martí
Bon nit Marta,
No em prenc pas malament el que em dius eh?.
El problema és que no en sé més… i tot i que quan l'he acabat el passo pel corrector, no em detecta aquestes coses…
Alguna de les que dius si que ara veig que són errades, però no conec cap eina telemàtica (tu en parles) que m'ajudi en aquest tema. Tampoc hi puc dedicar massa més esforç, doncs això no deixa de ser una distracció i el dia a dia el tinc molt ple amb la meva feina de caire tècnic.
També dir-te que vinc d'una época en que mai he estudiat català i tot el que escric és "d'oida". No sé ni una trista regla de les que avui la gent apren (i després molts no saben aplicar).
No hi veig massa solució… 🙁
Ricard podries treure una nova guia de restaurants de Barcelona, algo així com:
Los mejores restaurantes para calvos
no to prenguis a mal
salutacions
antoni
Bona Antoni.
:)))
Ha donat joc el tema eh?.
Salutacions,
Estás totalmente equivocado, no volví a escribir ningún comentario, de hecho, no he leído ni tengo curiosidad por leer lo que vino después, supongo que tu legión de pelotas me insultaría, etc. Me llama la atención que me dedicaras un capítulo, cosa que demuestra que sí te afectó, y no sabes cuanto me alegra porque demuestra que tenía razón.
Lo que me sorprende es que desvíes la atención hacia tu calvicie y no hables precisamente de donde venía el cometario: de tu convicción de que caes mal porque hablas en catalán, con acento cerrado, creo recordar. De esto no has comentado nada, supongo que quien calla otorga.
Y siento decirte que te equivocas otra vez al pensar que tengo relación con el tema de tu artículo, no tengo nada que ver con ningún restaurante, ni con Barcelona siquiera, aunque es una ciudad que me encanta, he ido a parar a tu blog a través de otro que afortunadamente no tiene nada que ver con el tuyo.
Ohhhh… Quina història més bonica… L'has pensat tu soleta o ha estat el broker fracassat….?.
A veure… deixeu ja tranquil el MEU blog o pendreu mal…
No enteneu que amb un senzill clic desactivo els anònims?. M'agrada jugar al gat i la rata, però quan he de discutir amb gent tant curta, perdo l'afició…
Tranquila i a servir hamburgueses de kg… Si tornes per aquí decidiré si t'esborro o us dedico un altre post ara aviat quan arribi a les 200.000 visites..
Moltes felicitats d´un nou lector però ara habitual. I Calb.
Enric Martín
Benvingut Enric,
Encantat de tenir-te com lector. I més compartint sentit de l'humor.
Salut..!